Catalunya i la papereta binària

La Veranda de Rafa Rius

veranda 1111Ja fa prou temps que em trobe atònit i emprenyat per la facilitat amb que en esta societat ultracibernètica a la que sobrevivim, s’ extrapola el llenguatge binari propi dels ordinadors (00101101110100111) al conjunt dels llenguatges i per tant del pensament, tot oferint-nos als melancòlics súbdits de l’Estat, la possibilitat única de triar entre dues opcions tancades. Podríem trobar eixemples d’allò més variat d’eixa simplificació màxima del discurs que al capdavall, sempre deriva cap a l’habitual: “o amb mi o enfront meu” però, per centrar-nos en un tema d’actualitat, podríem fer-ho amb l’ anomenada “qüestió catalana”.

Vegem. El dret a decidir els aspectes fonamentals de la nostra vida, deuria ser consubstancial a l’ésser humà, tanmateix, un altra cosa ben diferent és que el dret a decidir tinga que consistir en optar necessàriament entre “a” o “b”, “acceptar”o “cancel•lar”, com si fos un programa d’ordinador. Encara que un altra opció resultaria difícil si prenem en compte el contexte “plebiscitari” de tot o res, ara o mai, com el que, de manera gairebé apocalíptica i armagedònica, es vol impossar a les properes eleccions catalanes, caldria cometre el pecat de considerar altres possibilitats. Per qué no donar una mica d’espai a la utopia i valorar al menys la possibilitat d’una tercera opció que incloga alguna mena de federalisme que ens poguera fer avançar cap a una confederació de col•lectivitats autogestionades i autònomes? Doncs no, és més còmode desqualificar-ho, tot titllant-ho d’ingenuïtat naïf, i estalviar-se així una anàlisi seriosa que poguera complicar la ximpleria binària. Així sembla que, un cop plantetjada la possibilitat d’un canvi profond de les estructures polítiques d’un determinat territori, qualsevol de les dues opcións tinga que passar de manera obligada per la mordassa d’un Estat, siga l’Espanyol o el Català, quan des d’un punt de vista llibertari, sabem que tot Estat és, a hores d’ara i per la seua pròpia condició d’instrument del capital finançer, un opressor de les llibertats individuals i col•lectives. El simplisme més groller s’impossa: qui no estiga per la Independència de l’Estat Català, és un traïdor venut als interessos de l’ Estado Español.

Sembla que no cal tindre en compte que, el fet que l’Estat oprimisca els seus súbdits parlant catalá i amb unes fronteres pròpies, no soluciona gens ni mica la qüestió que deuria ser prioritària que no és altra que la quëstió social. Les múltiples precarietats, la pobresa, les arbitrarietats del poder, no en saben de llengües ni d’Estats, tant se val que es donen a Catalunya com a Extremadura.

A sobre, com a guíndola del pastís, estem comprovant en estes inacabables jornades preelectorals, que a un bon grapat de politics, com sol passar en reiterades i excessives ocasions, els encisa parlar en nom de la col•lectivitat com si tingueren línia directa amb els sentiments i les opinions de tothom: “Catalunya vol…” “Els catalans estan farts de…” “Allò que els catalans necessiten…” Quan sabem ben bé que si algú parla de manera gratuïta en nom dels altres, duu la mentida als seus llavis.

Front a situacions així, no podem estalviar-nos el pensar que ens trobem una vegada més al davant del vell parany de la vella política pudenta, per molt que es disfresse amb més que justes reivindicacions del dret a decidir.

Estat Espanyol… Estat Català… Estats Catalans… Doncs a mi, personalment en persona, em vindria més de gust parlar -en català- dels Països Universals.

Utòpic com soc. Qué hi hem de fer!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies