“Esfafurre” i les eleccions valencianes

La Veranda de Rafa Rius

Se’n recordeu d’aquelles regles mnemotècniques que féiem servir a l’escola per tal de recordar allò que no voliem que pegara a fugir del nostre cervell? Doncs, si voleu guanyar les properes eleccions a València, prengueu nota: “Es-fa-fu-rre”. La grolleria és lletja però útil. Conté les síl•labes inicials de : Esglessia, Falles, Futbol i Regionalisme (ben entés); eixes són les claus que obrin tots els panys electorals. Des de la meitat dels anys setanta, tots aquells que es dediquen a disenyar campanyes electorals ho saben ben bé.

És de sospitar que, a l’actual context polític, per a una bona part dels esforçats votants, l’elecció de la papereta adient està més relacionada amb qüestions sentimentals, emotives i més aviat inefables, que no pas en d’altres més lògiques i racionals. És més que probable que, tal com està el pati, si s’ho pensarem dues vegades, no aniriem a votar. Així que cal excitar les passions més profundes per tal de movilitzar el personal i fer-nos eixir de la mandra electoral provocada per uns partits que, amb cares noves, (no totes: ¡Siélos, Rita, perdona!) ens presenten els vells paranys de sempre.

Pel que fa a l’Esglessia, cal assenyalar que a les nostres terres té encara un gran ressó sociològic que no es correspon amb la seua importància real de d’un punt de vista quantitatiu. Si bé les parròquies resten mig buides els diumenges a l’hora de la missa, i la gent sol passar molt d’històries religioses dins la seua quotidianeitat, quan arriba l’hora de batetjos, comunions, bodes i soterrars, a hores d’ara la majoria encara passa per les mans del rector. Per no parlar del paper determinant que juga a l’ensenyament. D’altra banda, en tots els pobles les festes “patronals” es celebren sota l’advocació d’un sant, un crist i una verge, amb els carrers envaïts per processons presidides per les autoritats religioses i civils i amb bona part del poble al darrere. La resta de l’any, ni se’n recorden, tanmateix la seua importància simbòlica i ritual, més enllà de qüestions numèriques, fa que continue siguent un factor sociològic fonamental a l’hora de planificar unes eleccions.

Si parlem de les falles, caldria assenyalar dues questions prèvies. La primera és que a hores d’ara, els fallers més implicats en la festa, són en bona part emigrants procedents d’altres territoris peninsulars que han trobat en les falles un mitjà socialment acceptat i políticament correcte d’integració en la idiosincrasia valenciana i de neutralització de qualsevol mena de xenofòbia. La segona és que, durant tot el mes de març i, tant en el cap i casal com en la inmensa majoria de pobles, expressar la més mínima discrepància amb qualsevol dels molts excessos i arbitrarietats falleres, pot supossar com a mínim la marginació i l’ostracisme per a l’agossarat ciutadà, si la cosa no arriba a situacions més perilloses. En aquest moment, amb vora un miler de comissions falleres entre grans i infantils, pot ser la xarxa social més forta. En cap cas pots oblidar-te de les Falles al teu programa electoral.

Quant al futbol, és un territori minat que cal traverssar amb peus de plom. Fa uns anys, el Partit Socialista de la ciutat de València, es va oposar a un de tants escàndols amb motiu de la requalificació i venda de l’antic estadi i la cessió al València CF (no ho oblidem: una entitat privada) de terrenys públics per a la construcció d’un nou camp al barri de Benicalap. Als pocs dies els socialistas van tindre que rectificar a corre-cuita i signar l’aprovació del desgavell, davant la més que possible desfeta electoral provocada per un clamor ciutadà que els acusava d’alta traició a la pàtria valenciana encarnada en allò que és molt més que un equip. Si vols guanyar unes eleccións, és inexcusable contar amb l’aquiescència del món del futbol.

“Last but not least”, el regionalisme ben entés, o millor, “el regionalismo bien entendido” del “para ofrendar nuevas glorias a España” que diu l’himne regional, encara conserva unes fortes arrels en amples capes de la societat més tradicional. Des del punt de vista sociològic, sectors de població autòctona amb importants nuclis d’influència i fortament nostàlgics del passat tan idíl•lic com fals d’una Arcadia feliç, (Brindan ricos tesoros/ los naranjales de las riberas/ penden racimos de oro/ bajo los arcos de las palmeras) un passat en gran mesura inventat per una memòria excessivament complaent però que encara conserva un prestigi social que el fa molt atractiu des del punt de vista electoral.

Qui guanye la confiança de la majoria dels quatre sectors esmentats, té a la butxaca la majoria de paperetes de la rifa electoral.

De tota manera, jo, com que ni l’Esglessia, ni les falles, ni el futbol, ni el regionalisme, exciten massa les meues més baixes passions, és molt probable que passe “d’esfafurres” així com d’anar a votar i em dedique a altres feines més socialment útils.

＼ Segueix-nos／

@radioklara