Voro Torrijos
Segons un recent informe de l’Organització Meteorològica Mundial, el 2024 pot convertir-se en l’any més calorós de la història des que se’n tenen registres (1850), després del rècord marcat el 2023 d’1,48°C per damunt del nivell preindustrial. Una amenaçadora previsió sobre l’escalfament global que està passant sense pena ni glòria en els mitjans, en la classe política i en l’opinió pública, en general. Com més evidències n’hi ha, menys de veres s’ho prenen. Les administracions es limiten a fer actes simbòlics com participar en “l’hora del planeta”, per tranquil·litzar la mala consciència. Si els 20.000 milions anuals que dilapiden en despesa militar els invertiren en combatre el canvi climàtic, un altre gall cantaria!
Entre la paralitzant pandèmia, l’evitable guerra a Ucraïna i el consentit genocidi sionista del poble palestí, la preocupació pel canvi climàtic ha anat minvant. Només el 7’2 de la població el considera una de les seues primeres preocupacions (conforme al darrer baròmetre del CIS). Un panorama de desinterès generalitzat, que fa que els governs s’esmunyen de les exigències ecologistes i consagren els seus afanys en altres capítols de la política institucional com la preparació mental i material per a la guerra, seguint fil per randa la doctrina del shock amb un relat del terror per a què la població accepte desviar els diners públics cap a la indústria militar amb el rearmament com a teràpia.
Com que el tema de la guerra entre Ucraïna i Rússia només preocupa el 0’2% del personal enquestat, la maquinària de persuasió exigida per la indústria armamentística s’activa de forma accelerada. En les darreres setmanes ens han bombardejat amb declaracions extremadament preocupants contràries a la seguretat i a la pau mundials. Gairebé a l’uníson, llegint a cor un dels guions més militaristes dels últims temps, diverses figures polítiques de pes europees han tirat molta més llenya al foc en l’actual escalada bèl·lica.
L’altre dia, la ministra de la guerra, M. Robles, amb la ridícula marcialitat que la caracteritza digué que l’amenaça de conflagració a Europa és total i absoluta i que la gent no n’és conscient. Igualment, la presidenta Von der Leyen, dictaminà que una guerra a tota Europa no és impossible. Al mateix temps, el govern danès (socialdemòcrata!?) proposà el reclutament militar obligatori de les dones. I per acabar-ho de rematar, Macron afirmava irresponsablement que caldria realitzar operacions armades sobre el terreny a Ucraïna, trepitjar-lo amb botes franceses (i occidentals); tot dient que estan preparats per a fer-ho –propi d’un xovinisme malaltís. Tot un seguit d’aguerrits destarifos que posen els pèls com a escàrpies!
