Voro Torrijos
L’hecatombe del 29-O marcarà una fita en la visió crítica de la ciutadania del País Valencià envers l’actuació indolent dels dirigents polítics en els distints nivells de l’administració. Han quedat retratats com el paradigma de la ineficàcia supina tant en l’abans, el durant i el després. Els rius de gent que ompliren el cap i casal l’altre dia són més que una històrica mobilització. Són un forçat despertar reivindicatiu que tindrà efectes. El trauma personal i col·lectiu és greu. Les ferides no es tancaran fàcilment, per desgràcia, en molt de temps.
Els governs central, autonòmic i municipal que gestionen la cosa pública estan implicats en la tragèdia en diferents graus de responsabilitat. De culpa, cap no n’està exempt. La Generalitat, amb Mazón com a màxim responsable directe del desastre, ha demostrat negligència criminal, zero empatia i nul·la eficàcia. Està cantat que pagarà per les seues malifetes amb la pèrdua de la poltrona –quan el PP considere el moment adient per minimitzar la ineludible caiguda electoral. Però, difícilment s’esguitarà penalment gràcies al permanent escut judicial del PP-PSOE –en els GAL de F. González, en el Yak42 de Trillo, en el Prestige de Rajoy, en el tren Alvia de J. Blanco i de Feijoo, en el metro de Camps…
La inacció del govern central amb l’excusa dels protocols d’actuació entre administracions no resulta justificable. Podria haver declarat mesures d’emergència i no ho va fer –ja que controla l’Agència Estatal de Meteorologia. Tampoc no ha satisfet les exigències dels pobles inundats d’ampliar i desviar cap al nou Túria el cabal del Poio i de la Saleta. Els plans d’actuació porten dues dècades en els calaixos ministerials. No se n’ha fet res ni amb Zapatero, ni amb Rajoy, ni amb Sánchez –com diu F. Bonet, exdegà del C. d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i exdirector tècnic de la CHX. Amb una inversió de 150 M€ –el cost de dos avions de combat F-18– s’haurien evitat moltes morts!
Tampoc no se salven de la crema els alcaldes, que durant anys i panys han permés edificar en zones de risc extrem d’inundacions. Coneixen el percal millor que ningú. Prevaricació imperdonable, perquè de segur sabien con qualsevol persona –seguint el registre de precipitacions d’Avamet– la que baixava des de Xiva.
Els camins de les aigües no són inescrutables. Els sabem de segles. I doncs, com s’explica, per posar un exemple, que després de tantes inundacions del terme d’Aldaia s’hi hagués edificat l’immens C. Comercial Bonaire? O que fa poc aquest ajuntament haja aprovat la construcció d’un Parc Empresarial d’1.000.000 de m2 en plena zona zero? Sr. Luján baixe dels núvols. Reconega que com altres col·legues seus –que no suspengueren les classes el dia fatídic–, junt a Sánchez o T. Ribera van fer també un irresponsable Mazón, en certa mesura!
Estem patint uns polítics que no són capaços de tindre cura de la ciutadania? Entre tots la van matar i ella sola es va morir? L’espectacle macabre de passar-se la pilota els uns als altres és detestable. I ocorre en tot allò que és bàsic per a totes i tots: la prevenció davant les catàstrofes; l’habitatge digne; una feina estable ben remunerada; una educació crítica que emancipe i empodere el jovent; una sanitat eficient sense llistes d’espera; un medi ambient segur i equilibrat… Mancances que van deslegitimant unes administracions de l’Estat que amenacen a fer fallida, malgrat les hipotètiques ajudes decretades ara pels governs.
Un Comentario