El sociòleg i escriptor Vicent Flor defensa que “els discursos que neguen la unitat de la llengua serveixen per a castellanitzar el País Valencià” i insta a “plantar cara” en tots els àmbits —administració, sanitat, tribunals i vida quotidiana— per revertir la subordinació del valencià. L’autor de “Contra la llengua dels valencians” (Editorial Afers) ho exposa en una entrevista enregistrada el 4 de novembre als estudis de Ràdio Klara (104.4 FM) a València.
Flor assenyala que “l’Estat continua altament centralitzat en el poder i en el sistema mediàtic” i que “el centre de decisió és Madrid”, fet que condiciona tant la política com el debat lingüístic al País Valencià. “Els partits d’obediència estatal decideixen des de Madrid i això posa en dubte l’autogovern”, afirma.
L’autor distingeix entre secessionismes lingüístics que busquen normalitzar una llengua d’estat i els que “apliquen la màxima ‘divide et impera’ per afeblir una llengua minoritzada”. “Si realment volgueren defensar el valencià, no votarien en contra d’afavorir-ne l’ús social; el secessionisme fa afeblir el valencià i eixe és l’objectiu”, denúncia. Alhora, critica que “els antivalencianistes es disfressen de valencianistes”per legitimar el retrocés social de la llengua.
Flor posa com a exemple el debat nominal de “València/València” i apel·la a “la prova del nou del castellà”: “Ningú planteja escriure Madrid com ‘Madriz’ malgrat que la pronúncia canvie; el conflicte artificial sobre el nom en valencià només afavoreix que la capital continue denominada en castellà”.
L’investigador remarca que “la substitució lingüística sempre és resultat d’una dominació” i que cal combatre el pessimisme: “El valencià té futur, sempre el tindrà, si estem disposats a mantindre’l i transmetre’l a les noves generacions”. Per això reclama sumar castellanoparlants i persones immigrants: “La llengua no es toca, però sempre sumant i seduint; mai ridiculitzant qui s’hi incorpora”.
Sobre el món universitari, Flor lamenta la decisió de la Universitat Miguel Hernández d’eixir-se de la Xarxa Vives —amb seu a Castelló de la Plana (la Plana Alta) i fundada a Morella (els Ports)— i adverteix de “no idealitzar la universitat”, on també hi ha “ultradreta organitzada”. “L’anticatalanisme és antivalencianisme: l’objectiu és afeblir el valencià i qüestionar consensos”, sosté.
Flor critica l’ofegament econòmic i polític d’institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i alerta del “desprestigi” d’organismes culturals com l’Institució Alfons el Magnànim, on va ser director entre 2015 i 2024: “El prestigi tarda molt a crear-se i molt poc a perdre’s; cal respectar l’autonomia professional i tindre un pla cultural, no l’amiguisme”.
En clau de mobilització social, proposa “associar-se i coordinar-se” per fer-se forts: “Els dominats sempre tenen menys armes, però guanyem espais exigint els nostres drets arreu i no canviant de llengua”. I posa com a exemple d’àmbit de prestigi l’estadi de Mestalla, on “l’speaker parla en valencià davant 50.000 persones”, mostra que “cada ús normal del valencià trenca la lògica de la subordinació”.
L’autor anuncia una gira de presentacions del llibre: després de València (l’Horta) i Castelló de la Plana (la Plana Alta), al novembre passarà per Dénia (la Marina Alta), l’Alcúdia (la Ribera Alta), Ondara (la Marina Alta) i Alacant (l’Alacantí); en desembre, per Elx (el Baix Vinalopó); al gener, per Gandia (la Safor), i al febrer, per Sueca (la Ribera Baixa).
