Voro Torrijos
Hi ha hagut de passar una garbera d’anys per a què les autoritats prengueren cartes sobre el delicat assumpte de l’ús dels telèfons mòbils a les escoles. Després de més d’un lustre que el govern francès en va posar en marxa la restricció, sembla que la cosa comença a plantejar-se a les nostres contrades, a partir d’una resolució de la Generalitat del proppassat 17 d’abril. Tot i que s’hi fa un cert diagnòstic, no tot són flors i violes, si n’analitzem al detall el contingut.
La prohibició de l’ús que estipula la nova normativa no arriba a ser total ni eficient. No elimina la potencial conflictivitat a les aules, sinó tot al contrari: es passa el mort al personal docent. El fet que l’alumnat puga entrar amb el mòbil al centre educatiu es presta a tota classe de situacions problemàtiques per al professorat, que haurà de sortejar-les, la majoria de les vegades, amb enfrontaments inútils i interrupcions innecessàries de la tasca educativa. I, en conseqüència, seguirà sent una altra càrrega sobre les seues espatlles, que se sumarà a les interminables feines burocràtiques i de control que ofeguen el seu treball diari. Fer de policies no és una funció que hi hagen d’assumir!
Tindre el mòbil a la motxilla és una temptació irrefrenable per a bona part de l’alumnat, si tenim en compte que l’addicció que produeix és com més va més intensa. Es calcula que 1/3 del jovent pot arribar a passar fins a cinc hores diàries davant el mòbil i que més de la meitat de les persones amb trastorns greus per estar enganxades a les pantalles són adolescents (amb efectes com depressió, ansietat, tendència al suïcidi, augment de l’obesitat, trastorns del son…) i en són més propenses aquelles pertanyents a famílies amb menys recursos. La resta de la jovenalla tampoc no està per a tirar coets ja que, amb més o menys nivell, la dependència n’és generalitzada. Resulta difícil escapar-se’n: les xarxes estan dissenyades per a crear addicció compulsiva.
Limitar l’ús de mòbils o retardar-ne l’edat adquisició és una mesura essencial si es volen frenar els seus efectes negatius. Un munt de mares i de pares s’estan organitzant en la plataforma Adolescència Lliure de Mòbil (més de 30.000 famílies) i sembla que la cosa va a més. Ha crescut com els bolets en plena tardor plujosa. I la seua presència està donant uns fruits immediats, gràcies als convincents estudis científics sobre la matèria, que posen damunt la taula afectacions nocives dels mòbils sobre el desenvolupament cognitiu i sobre el benestar emocional i mental en la infantesa i en l’adolescència (i també en persones de qualsevol edat, es clar!). La mateixa UNESCO en recomana la prohibició a les aules per la seua perillositat en el rendiment acadèmic, la seua addicció i perquè són un vehicle per a l’assetjament.
