«Hi ha persones que en tenen llum pròpia, que desprenen una energia especial».
Amb eixa descripció es referia Joan Chamorro, de la SantAndreu Jazz Band, al Toni Belenguer.
Dotat d’una màgia personal indefugible i d’una mestria musical indiscutible i indiscutida per les persones que el varen conéixer i compartir amb ell la seua passió per la música, Toni Belenguer és un d’eixes persones que, per donar-se a qualsevol company/a que li demanara la seua sòlida i segura cooperació, no en té més que un sol disc publicat sota la seua titularitat, que podeu escoltar a aquest enllaç del programa que li vàrem dedicar.
El disc vaig tindre el gust i -diria- l’honor, d’escoltar-lo en la seua presentació en un petit teatret, ja desaparegut, a Campanar, que va acompanyar-lo amb una mena d’«action painting», on una pintora amiga anava pintant mentre ell i el seu grup tocaven. Era l’any 2007 i encara no existia el «Camins». La sensació va ser la d’una troballa encisadora; vaig eixir flotant d’aquell teatret. Després vaig tindre l’oportunitat d’escoltar-lo acompanyant a altres músics. Recorde, amb especial emoció, la seua col·laboració al projecte que Jesús Salvador «Chapi« va posar dempeus -crec que per única vegada- al Claustre de la Universitat de València un projecte preciós i arriscat sobre Bach i músiques africanes; allí hi era el Toni Belenguer, aportant la seua visió jazzística de la idea del «Chapi«, amb el seu habitual magistral treball.
La gent amiga de Sedajazz, projecte al qual va pertànyer des del començament, s’ha sentit especialment afectada per la seua absència. El seu trombó ha deixat un forat inesborrable a la Big Band de Sedajazz. La seua gent, la de Sedajazz, i la d’un altre preciós projecte educatiu musical, el de la Sant Andreu Jazz Band amb el qual va coŀlaborar abundantment, varen presentar una actuació amb un grapat impressionant de músiques i músics, tots volent aportar el seu granet de sorra a l’homenatge de l’amic i del músic, per eixe ordre,
El teatre Principal de València va ser el marc d’aquell homenatge i, afortunadament, hi ha testimoni gravat, i a YouTube, que és la música que es podrà escoltar als programes de hui i al pròxim. Un tribut d’amistat -sobretot- i d’admiració al mestre/company desaparegut.
Gràcies Toni! Per sempre!
