En realitat no cal massa presentació; si mireu el que vaig escriure per al programa 689 està, pràcticament, tot dit.
Tan sols caldria destacar en la present gravació «Borealis», dos aspectes que varien des del Cool Session. L’un és que les obres són de l’autoria dels dos instrumentistes protagonistes de la sessió, llevat d’una versió d’un tema de Cole Porter. L’altra és que, per a satisfacció personal meua -ho dic en pla «fan»- al contrabaix de Miquel Álvarez i a la veterana bateria de Vicente Espí el grup s’enriqueix amb la presència de la pianista navarresa instal·lada a València ,, que va estar també a l’estudi, junt amb Latino i Nightingale aquell 26 de juny de 2022, que tan bons fruits va donar.
L’elegància, el «savoir faire» dels protagonistes de la gravació, la cohesió i el bon enteniment entre el saxofonista i el trombonista, desgranant amb saviesa musical les notes de les seues composicions fan que no calga més que aconsellar l’escolta.
És aquest un d’eixos discos de «jazz» que de segur que escoltaran de bon gust persones d’eixes que diuen que «no els agrada el jazz». N’estic segur que en gaudir de l’experiència d’aquest disc començaran a dubtar respecte de la seua opinió. Llevat que siguen persones «atrapades» pel reguetón; eixes no tinc clar que tinguen esmena possible… 😉
