Procés Embat
Un article d’Ivan Miró // Sociologia urbana, moviments socials, economia cooperativa // Publicat al núm. 135 – març 2015, de la revista Carrer (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), dins el Dossier: Moviments socials i política.
Si volem transformar substancialment l’estructura política i econòmica de la ciutat, és un error pensar que un canvi de correlació de forces partidistes en el sí de les institucions municipals podrà, per si sol, fer front a les resistències que oferiran els gestors del capitalisme metropolità a la democratització urbana. Per tant, la tasca actual dels moviments socials barcelonins, i sobretot la tasca de les classes populars urbanes, no és delegar la seva potència política a les candidatures, sinó acompanyar l’actual procés de canvi amb la constitució de noves institucions sociopolítiques municipalistes.
Des del punt de vista de la reapropiació col·lectiva de la ciutat, doncs, tant legítim és recolzar Barcelona En Comú, Capgirem Barcelona – CUP com l’abstenció activa, sempre i quan dediquem esforços a construir, de forma coordinada i en tots els barris de la ciutat, organismes autònoms de poder popular, on hi participin activistes de les candidatures, però sobretot veïnat organitzat en equipaments comunitaris, en sindicats combatius, en cooperatives autogestionàries, en xarxes feministes, en projectes de comunicació popular, en plataformes pel dret a l’habitatge, l’educació o la sanitat. Aquestes Assemblees Municipalistes de Barri o Districte són les que hauran d’empènyer el canvi: facilitaran que, en cas que les candidatures rupturistes entrin a l’Ajuntament, puguin enfrontar-se al monopoli de classe que avui ostenta l’oligarquia local i posar la institució al servei de les classes populars.
És cert que és urgent que des de l’Ajuntament es facin polítiques públiques en favor de les rendes baixes, i que també és important que la “nova política” perfori la opacitat de la institució i n’inoculi el virus de la participació social fins a transformar-la. Però per a possibilitar el canvi de model de ciutat, és imprescindible que els moviments populars consolidem una força social i territorial organitzada, que combini la incidència al poder constituït i a la vegada esdevingui poder constituent. Que pugui proposar un programa propi de revolució política i econòmica de la ciutat (transformació integral de la matriu productiva urbana; municipalització del sòl, proveïments, habitatge; col•lectivització i/o cooperativització d’indústries estratègiques…), i que –atenció- pugui defensar-lo al carrer i –encara més rellevant- fins i tot implementar-lo de forma legítima i fins i tot legal.
S’han acabat els temps de la Barcelona-joguina en mans de les elits econòmiques locals i globals, però també s’han acabat els temps de la política en mans dels polítics i la ciutat en mans dels tècnics. És hora de la construcció col·lectiva i emancipatòria d’una ciutat al servei de les majories socials.
Ivan Miró, sociòleg i cooperativista al barri de Sants
