La veu humana és, sense cap mena de dubte, l’instrument musical més complet, agradable i expressiu que hi ha a part del més antic, evidentment.
La música coral ha tingut, a la cultura occidental, una llarga evolució formal. Partim de l’evidència mínima que en èpoques anteriors a l’edat mitjana no es pot saber com era. Més o menys, es coneixen alguns textos que eren escrits per ser cantats en la major part de la poesia de l’època clàssica grega i romana, sent molt probable que la música popular haja arrossegat reminiscències al llarg dels segles.
La música monofònica d’ús religiós ja va tindre una certa manera de ser escrita a l’alta edat mitjana, de forma que hi ha bastant documentació per saber com afrontar la interpretació del cant gregorià, per exemple. Al Renaixement italià, un grup d’erudits i homes cultes del moment, tractaren de «retrobar» les formes de l’antiguitat clàssica per tal de, a partir d’eixe punt, millorar-la, com una forma més de modernització social.
Abans d’això, però, al llarg dels segles IX al XIV varen anar desenrotllant-se formes polifòniques, més o menys perfeccionades, tant a l’àmbit religiós com al profà. Al segle XVI, l’obra d’autors com Palestrina, Bach o Handel va representar un fort pas endavant generant unes formes que, sense interrupció, han anat evolucionant fins a l’actualitat.
Malgrat tot, hi ha una certa inèrcia en els públics a l’hora d’acceptar novetats en les formes vocals dels darrers dos segles, endarrerides respecte a altres formes musicals que han patit una molt ràpida evolució.
El grup que s’escolta al programa representa una autèntica punta de llança al panorama vocal. Amb la fusió amb instruments electrònics o sense, la sonoritat del grup nord-americà «Roomful of teeth» ha assolit un punt que ens mostra que no hi ha límits que l’habilitat i la inspiració humana no puguen superar. Darrer Grammy de l’any 2023 pel seu disc «Rough Magic«, la seua música és de tot menys «aspra», «ruda», «desagradable» o «escabrosa» (rough). Ben al contrari, les peces que formen el disc, tres «suites» i una altra en un moviment, escrites i concebudes pel grup de 10 vocalistes (5 masculins, 5 femenins) conjuntament amb les autores i autors que les signen, formen un autèntic producte de luxe, on tècniques vocals molt variades i una successió abrupta d’ambients musicals descriuen un panorama on les veus són portades al límit de les seues possibilitats tècniques, tot al servei d’una expressiRough Magic«vitat excepcional.
El disc «Rough Magic« és una fita en la recerca dels límits i l’evolució de la música vocal que el conjunt «Roomful of Teeth» ens ha regalat al seu sisé àlbum, molt merescudament guardonat amb un Grammy. Serà qüestió de resseguir la seua trajectòria.
