Nascut a Aroostook County, Maine en 1973, Ted Reichman és un músic que, si bé té com a instrument base l’acordió, en les seues gravacions toca també una varietat d’instruments i, sobretot, assegut davant la taula de mescles i els sintetitzadors, dona ales a la seua inspiració.
Encara que va estudiar música de manera convencional en la seua primera joventut, va contactar amb dos músics absolutament implicats en els treballs electroacústics i les noves sonoritats electròniques: Alvin Lucier i, sobretot, Anthony Braxton. De Braxton es reconeix alumne -que ho va ser alguns anys- i va treballar quan encara estudiava amb ell, al seu grup.
Encara que va ser a suggeriment del propi Braxton que es va decidir per l’acordió com a instrument, un cop va acabar la seua estada amb ell es va traslladar a Nova York, on l’ambient avantguardista i el contacte amb gent de jazz, rock-and-roll i amb grups de música jueva (havia estudiat també etnomúsica al conservatori) i sent ell mateix d’adscripció jueva, la seua orientació musical va encaminar-se, decididament, pels sons més abstractes (entenent el terme com en la pintura abstracta). L’estada de deu anys amb el grup Claudia Quintet, que encapçalava el percussionista John Hollenbeck -una de les figures més polifacètiques del panorama musical d’avantguarda nord-americà- el va fer alçar el vol, definitivament, amb la gravació del primer disc sota la seua titularitat; «Emigré.
Es va publicar l’any 2003, amb la col·laboració fonamental del clarinetista -i més coses- Doug Wieselman, i un reduït nombre d’instrumentistes:
Mark Stewart al violoncel,
Doug Wieselman al clarinet, harmònica i guitarra acústica
Mark Stewart al violoncel, guitarra elèctrica i banjo
Dougie Bowne, bateria
Roberto Rodríguez a les percussions
Joyce Hammann al violí i viola
i, clar
Ted Reichman, a l’acordió, electrònica, guitarra, orgue [Hammond de bomba], percussió, piano i cítara.
La producció és del mateix Ted Reichman.
La història del disc surt de la biografia d’un dels millors fotògrafs del segle XX, Andor Kertész (2 juliol 1894, Budapest, Hongria-28 setembre 1985 a Nova York). Va viure els seus primers anys a la comunitat jueva de Budapest, Ted explica de forma musicalment eloqüent la història clàssica d’un home que deixa enrere la seua herència jueva només per trobar una major alienació en l’intent d’assimilació a França i els Estats Units. La seua vida itinerant i sempre alienada, porta a Reichman a fer un emotiu i sentit «viatge» amb una composició que, en forma de suite -al meu parer- va deixant petites peces amb al·lusions a llocs per on va passar (que no viure).
Un retrat emotiu i inspirat, transformat pel compositor en una música propera, íntima, acollidora, que va resultar el seu primer pas cap a una producció musicalment molt més agosarada, estilísticament parlant, que en aquesta obra es deixa entreveure i que explotarà en la seua producció posterior, en una línia de música experimental i electrònica. Una mena de música electrònica «de cambra«, per adoptar la denominació habitual en el món de la clàssica.
