Voro Torrijos
La que faltava per al duro! Mazón, acorralat pels crits d’assassí del darrer 9N a la ciutat de València, ha contraatacat amb la designació d’un militarot amb l’esperança que un senyor habituat al verd oliva, a la gorra de plat i a dur el pit cobert de condecoracions li traga les castanyes del foc. Com que és un zombi polític i no ho vol reconèixer pensa que un mercenari aguerrit en mil maniobres l’ajudarà a reviscolar i defugir la caiguda en picat del PP, en què Feijóo també s’hi la juga. Els resultats electorals al País Valencià ben bé poden costar una presidència espanyola!
Mazón no ha estat gens original en elegir un generalot per comandar la presumible reconstrucció –tot i que encara hi ha milers de persones enfangades en la catàstrofe. Ben marcada en la memòria tenim avui l’aparició televisiva de Sánchez en començar la pandèmia abrigat amb tres alts càrrecs militars, amb el seu uniforme intimidatori i una indissimulable actitud marcial. Déu els crea i ells s’ajunten! L’un i l’altre, amb la mateixa intenció de posar-nos firmes psicològicament i tractar de minorar les seues responsabilitats en la gestió d’ambdues desgràcies.
La tria de Gan Pampols no ha estat casual, ni s’ha fet a la babalà. Alguns mitjans l’han venut com un personatge amb un historial meritori d’un guió cinematogràfic. N’han reunit un panegíric amb pinzellades de tots colors: una mica aventurer com Harrison Ford, hàbil com Tom Cruise, estratega com Alexandre Magne… de sobres preparat per a la funció que se li ha encomanat: tractar de salvar el soldat Mazón!
Però, no és or tot el que llueix, malgrat la brillantor de les seues medalles militars. Precisament, un dels fets destacats que l’ha elevat al càrrec de messiànic salvapàtries ha estat la seua experiència en la direcció de l’escandalosa reconstrucció (?) d’Afganistan, en què cinc multinacionals ianquis van fer negocis multimilionaris. A la qual cal afegir el seu preocupant catecisme, tot un poema al servei dels pilars bàsics de les ideologies reaccionàries: defensor del govern de les elits, antiavortista i amic de l’Opus Dei, proisraelià radical, català tocat per la tramuntana i anticatalanista furibund, activista a les xarxes socials contra personatges d’esquerres com P. Iglesias o R. Zapatero… Un apoliticisme amb tuf neofranquista per a cagar-se i no torcar-se!
