La ciutadania valenciana ha demostrat en escreix la seua solidaritat; que sols el poble salva el poble
Voro Torrijos
Les dues sentències d’aquest titular podrien il·lustrar amb meridiana precisió allò que ha passat al País Valencià en el darrer episodi d’inundacions anunciades –però no ben bé com calia per part de les incompetents autoritats que ens malgovernen. No és un fenomen nou, tot i que ens fan entropessar reiteradament en la mateixa pedra. N’hi ha constància arqueològica des de la fundació de la ciutat del Túria en l’època romana –temps més que suficient per aprendre’n la lliçó! I entre crescudes, desbordaments i inundacions produïdes des del s. XIV fins a la riuada de 1957, segons el cronista F. Almela i Vives, n’hi van haver més de 45.
Plou sobre mullat i cada vegada amb més pèrdues humanes i materials –amb un terrible rècord com l’actual. De sobres són conegudes les irrupcions destructives de les pluges torrencials a les conques del Túria, del Xúquer, del Poio o de la Saleta, però les mesures preventives sempre fan aigües per tots els cantons sense que cap polític pague els plats trencats per les seues irresponsabilitats. Comença a ser-ne hora i, si s’escau, penalment!
Entre els uns i els altres, la casa per agranar i desenfangar! Ni les ultradretes d’ara i adés, ni les esquerretes passades i presents han actuat de manera resolent per minimitzar els efectes de tants tsunamis devastadors. I l’actuació del senyor Mazón esdevindrà paradigmàtica per la inutilitat, la deixadesa, les mentides, la manipulació i un maliciós menyspreu que passarà als annals mediàtics. Fins i tot, s’ha negat durant tres dies a rebre l’ajuda dels Mossos d’Esquadra i dels Bombers de Catalunya. Anticatalanisme vomitiu en plena tragèdia!
I el problema no és només que tenim una pluja que no sap ploure –com cantava Raimon–, sinó que patim uns ineptes dirigents sense consciència col·lectiva, que anteposen a l’interès popular la detestable connivència amb un sistema capitalista basat en el creixement il·limitat i en la deshumanització –causant del canvi climàtic que ens persegueix. Inclús, alguns faran caixa: reconstrucció d’infraestructures, venda de vehicles, contractació d’assegurances… amb un macabre increment del PIB. Quan hi ha maror, peix en abundor, per als de sempre!
En contrast, la ciutadania valenciana ha demostrat en escreix la seua solidaritat; que sols el poble salva el poble –mentre la ministra Robles ha tardat tres dies a mobilitzar els primers 500 efectius dels milers que n’hi ha en la III Regió militar. ¿Desavinences entre el govern espanyol i el valencià per traure’n rendiment electoral?
