Voro Torrijos
Com si fos una novetat informativa ens estan encolomant tothora una ínfima part del culebrot amorós del demèrit Borbó. Quina casualitat que un mitjà monàrquic i ultradretà com OKdiario siga el màxim exponent en destapar de bell nou les vergonyes sentimentals del més gran depredador sexual espanyol d’alt llinatge de la història. Un diari digital que existeix gràcies al suport d’alts càrrecs del PP i de les sucoses subvencions d’Ayuso.
Les 5.000 amants calculades en un llibre del 2017 per Martínez Inglés –coronel retirat i bon coneixedor de les corregudes de ‘Juanito’–, representarien un rècord inusitat. Abundants dosis de testosterona, facilitades mèdicament, haurien d’haver fet falta per suportar un ritme tan desenfrenat, com assegura Pilar Eyre. ¿Com pot haver tret el successor de Franco el temps suficient per a tanta foguerada malaltissa i alhora atendre les seues obligacions protocol·làries? Si els càlculs no fallen, estem parlant pel cap baix d’allitar-se amb tres dones diferents cada setmana. Una obsessió per l’acte carnal compartida per molts dels seus ancestres!
¿Quin trellat té remoure de manera incisiva la vida sexual del ‘campechano’, després d’anys i panys d’haver estat soterrada submisament pels mitjans del règim? Certament, no hi ha qui del dolç s’amargue! I potser despullar les intimitats reials servirà per il·lustrar el jovent de la inutilitat de la monarquia i de la disbauxa econòmica que significa. Perquè, entre naps i cols, anades i tornades, sous i privilegis, comissions i addiccions sexuals del sultà hispànic per excel·lència ens està costat un ull de la cara. Però, ves a saber si no hi ha gat amagat amb una insistència mediàtica tant focalitzada en una sola amant.
En ocasions, les informacions parcials de la premsa groga poden servir per a què ens fixem en el dit i deixem de vore la lluna, per molt plena que estiga de corrupteles. Tal volta es tracte de fer-nos passar pels nassos una cortina de fum que amague la categoria i ens deixe albirar anècdotes sensacionalistes. I mentre ens distraiem amb la banalitat d’unes poques aventures d’un mascle follador compulsiu amb total impunitat –envejat per molts espanyolets–, la resta de l’iceberg s’intentarà mantindre a les fosques.
I és que tota la veritat sobre els embolics, argúcies i complicitats del successor de Franco, serà difícilment de domini públic a través dels grans mitjans. Afortunadament, tenim al nostre abast llibres per poder informar-nos de manera fefaent de les seues malifetes, salvades sempre per la campana de la impunitat –inviolabilitat i irresponsabilitat en diu la Constitució.
La més pregona i primerenca publicació sobre el tema fou la de Rebeca Quintáns “Un rei cop per cop» (2001) –que és gratuïta a Internet–, en què relata fil per randa tota una vida d’amistats perilloses, comissions fraudulentes, mort misteriosa del seu germà, autocop d’estat, milionaris regals, incontinències sexuals… i dona raó dels 2.000 M€ (Forbes dixit) de la seua fortuna amassada en paradisos fiscals, que ara pretén deixar en herència a la seua progènie, mitjançant el truc d’una Fundació. Un bon exemple de picaresca espanyola!
*Les ratlles amunt escrites cal emmarcar-les en la presumpció, per si alguna mosca collonera d’algun jutjat té ganes de fer la mà!
