Gràcia Jiménez i Joan Canela analitzen el 9 d’Octubre
Josan Piqueres
El debat va obrir la porta a reflexions més àmplies sobre la presència de grups d’extrema dreta als carrers de València i la passivitat de les autoritats per evitar aquests fets. Canela va assenyalar la perillositat d’aquesta tendència: «És gravíssim que una persona siga atacada simplement pel que representa o pel que porta a la samarreta. Aquestes accions són el resultat d’una impunitat que ha anat arrelant-se».
Gràcia Jiménez, per la seua banda, va posar en perspectiva com aquestes tensions es viuen de manera diferent a les comarques del sud. «A Alacant, per exemple, el 9 d’octubre té un caràcter més folklòric, on s’acompleixen activitats culturals sense la càrrega simbòlica ni política de València», va explicar. No obstant això, va advertir que, malgrat les diferències regionals, el feixisme s’està consolidant com una amenaça comuna: «El feixisme s’ha normalitzat en espais públics i això és perillós no només per als valencians, sinó per a qualsevol societat que vol preservar la llibertat i la diversitat».
Jiménez també va lligar aquesta situació amb un atac directe contra el valencià. «La llengua és el símbol que ens uneix com a poble, i per això és tan atacada. Els atacs a la llengua, a les idees progressistes o a la cultura valenciana responen a un mateix patró de repressió que busca eliminar tot el que no encaixa en una visió homogènia i centralista».
El pòdcast va concloure amb una reflexió comuna: l’augment d’aquests discursos d’odi i la violència associada, si no es combaten, poden arrossegar el país a una situació d’inseguretat contínua. «És urgent que les autoritats i la societat civil responguen amb fermesa davant d’aquests actes, abans que siga massa tard», va afirmar Canela, deixant clar que el problema ja no es pot ignorar.











































