Voro Torrijos
El sistema capitalista està basat en el creixement econòmic sostingut en un planeta en què els recursos són limitats. Una veritat més grossa que una catedral que no aconsegueix remoure les consciències a estes altures de la pel·lícula climàtica. Mentre el mercadeig polític s’omple la boca amb paraules de falses intencions i assegura que mitigarà la catàstrofe ambiental, la realitat és ben diferent, si ens atenem a les mesures aplicades i als èxits obtinguts. El recent informe del programa Copernicus de la UE confirma els pitjors auguris per al benestar de les futures generacions.
Que el sistema està enverinat per una crisi permanent de sobreproducció també és una certesa com una casa. El seu propòsit és buscar un equilibri entre producció i consum per seguir acumulant beneficis de manera ascendent sense patir daltabaixos. Així s’explica la idea fixa d’economistes i de polítics per anar marcant objectius d’augment del PIB –com qui s’encomana a déu– amb l’excusa que això beneficia a tota la ciutadania, quan són els comptes corrents dels inversors i grans propietaris els que milloren substancialment.
Des de l’aparició de la societat de consum de masses, als seixanta-setanta del segle passat, ha plogut molt. S’ha incrementat de forma vertiginosa el volum i la diversificació de la fabricació de béns i de la prestació de serveis, fins a un punt desorbitat. El sistema necessita alimentar les ànsies creades de comprar i de consumir de tot cristo vivent amb tècniques cada vegada més sofisticades.
Quan fem ús d’internet ens vigilen a fons. Acceptar les galetes (cookies) dels webs que visitem implica la irrupció d’un cavall de Troia que posa al descobert la nostra privacitat i en especial els nostres gustos comercials –que de segur coneixen millor que la mare que ens ha parit–, cosa que els permet matxucar-nos amb publicitat personalitzada.
Les societats malbaratadores com la nostra produeixen molt més de les necessitats i de la capacitat de consum de la població mundial –tot i que el 50% no pot satisfer-ne ni les més bàsiques. Un cas emblemàtic és la droga de la moda. Es fabriquen més de 100.000 milions de peces de roba cada any, una bona part de les quals passarà sense pena ni glòria. Amb uns efectes catastròfics per l’ús de matèries primeres i de recursos bàsics com l’aigua –un sol pantaló texà xupla la ingent quantitat de 10.000 litres d’aigua en fabricar-se. Més els residus que se’n deriven, com els microplàstics o el CO2 –equivalent al 10% del total emès al planeta.
