Voro Torrijos
Si hi ha un tret distintiu bàsic de l’actual tàndem PP-Vox és la seua detestable afecció a allò que esbiaixadament anomenen tradicions populars en què té un protagonisme destacat el maltracte o el menyspreu cap als animals com una afirmació del seu radical especisme. Una doctrina que propugna la desigualtat moral entre les espècies i la presumpta supremacia de les persones fins a extrems cruels que van des del sofriment innecessari a les macrogranges industrials fins a la tortura pura i dura o l’execució pública a les places de bous.
De sobra se sap que defensen a capa i espasa algunes pràctiques hostils envers diverses classes de bitxos vivents, amb una fixació especial pels bous. No debades, C. Mazón va designar un extorero, membre de Vox, com a conseller de Cultura i vicepresident primer, fins que Abascal va tocar el xiulet per a fer una fugida cap a endavant i abandonar les poltrones autonòmiques per por a ser fagocitats pel PP.
És així com l’exmatador V. Barrera –íntim amiguet de Rita Barberà, deCamps i de la seua quadrilla casposa–, durant el seu paseillo pels despatxos de l’avinguda de Campanar, va tindre tot un any per a marcar les dos directrius centrals de la seua política retrògrada: la promoció de la Fiesta Nacional amb sucoses subvencions a la seua clec taurina i l’atac visceral al valencià, amb un menyspreu especial per l’Any Estellés, l’institut R. Llull o fundacions com la de J. Fuster o la de Bromera. Una autèntica inquisició en ple segle XXI amb un tuf franquista molt pudent.
I és que tot això de la tauromàquia circula com la sang per les seues venes amb una fluïdesa abusiva en els temps que corren. I no els cau la cara de vergonya en justificar la tortura taurina propinada amb l’embolat encegador a les places d’alguns pobles o la del banderillat, el picat i l’estocat mortal en les cruels corregudes de bous –continguts habituals de programes de RTVE, fomentats pel presumpte govern progressista de PSOE-Sumar. Com tampoc no se’ls torna els rostre de tots colors en propugnar la cacera –malanomenada esportiva– en qualsevol modalitat i en especial la del parany, una pràctica il·legal incontrolada, que hauria d’estar foragitada.
Però, per a més escarni, la mateixa Conselleria de Medi Ambient està conspirant per buscar noves fórmules amb la finalitat d’actualitzar normativament el parany per a la cacera d’ocells, al·legant fins científics, com si ens mamàrem el dit! Pretenen passar-se per l’entrecuix la prohibició existent des de fa dècades i obrir per la porta de darrere la possibilitat de seguir amb una afició tan anacrònica com la mateixa APAVAL (Associació de Paranyers de la Comunitat Valenciana) i l’especisme de les seues maniobres hinchable accesorios.
