Voro Torrijos
Més turisme i més atovó és la consigna favorita de la ultradreta blavenciana que ens malgoverna, esbombada sense complexos. No com l’esquerreta, que en unes ocasions ho fa amb la mateixa contundència –a favor de l’ampliació del port i de l’aeroport o la sacralització del totxo lucratiu com a solució al problema de l’habitatge. O d’altres vegades, amb la boca menuda, addueix absurdes raons d’estat amb circumloquis justificadors, fent els honors al mateix Maquiavel. I en interessades ocasions, practica una histriònica oposició controlada per mitigar la seua mala consciència i així poder pescar vots contestataris despistats.
Per la seua banda, la desvergonyida trepa que ara ocupa el Palau de la Generalitat no té límits en la seua fal·lera d’ampliar fins a la sacietat l’especulació i la precarietat que comporta el seu model econòmic depredador. Una renovada obsessió per emmirallar-se en les pràctiques de l’època de Franco o en els posteriors governs de Zaplana i de Camps en què l’amalgama de la construcció i del monocultiu turístic seguien sent l’aposta més important de l’insostenible i ruïnós sistema que ens imposen. I Mazón i Català, com a bons escolanets, pretenen ser-ne deixebles avantatjats.
El president i l’alcaldessa tenen entre cella i cella reobrir l’Hotel Sidi Saler, el faraònic edifici a tocar de la mar en ple cor de la Devesa, construït a les acaballes de la dictadura franquista en primera línia de platja; símbol de les darreres cuades del desenrotllisme en el Levante feliz. I així, fer un cop de timó en consonància amb la nova Llei de Costes promoguda pel PP-Vox. Fins i tot tenen la colossal cara dura d’anomenar-la “de protecció i ordenament de la costa”, mentre allò que pretenen de bon de veres és obrir la porta a reblar més el clau contra el litoral valencià per a afavorir els negocis tèrbols.
La normativa de l’anterior govern del Botànic (Pativel) prohibia la urbanització en els primers 500 metres del litoral. Amb la nova proposta, el límit quedaria en els 200 i posaria en solfa antics programes d’actuació integrada (PAI), frenats fins ara, que suposarien la construcció de milers d’habitatges a Cullera, Gandia, Oriola o Torreblanca, entre molts altres indrets. Les intencions d’aquesta llei no són ni l’ordenació, ni la protecció, ni la resiliència, ni la prevenció dels riscos que el canvi climàtic podria provocar en les platges del País Valencià. Pot significar una nova fugida cap a endavant per a seguir fent el cul gros a la voràgine especulativa.
