Voro Torrijos
Amb nocturnitat, traïdoria i en plena calorada estiuenca, el govern del PP aprofita l’avinentesa per tal de fer-nos empassar alguna píndola incòmoda del seu calendari legislatiu. En el punt més àlgid de la canícula juliana pretenen difuminar decisions tan transcendentals com ara donar carta blanca a les exigències de les elèctriques i dels fons voltor en les seues pretensions de convertir sense cap mirament bona part de la superfície viva del País Valencià en un ermàs mort i deshabitat, però immensament rendible.
Ara fa tres mesos escassos, C. Mazón s’omplia la boca amb farisaics discursos ambientalistes en què feia apologia ecologista davant la premsa. Deia que el govern central estava impulsant projectes insostenibles i desmesurats –mentre maquinava una nova bomba legislativa. Pura parleria mediàtica, més falsa que un euro de fusta. Tot just fa uns dies ens hem desdejunat amb l’aprovació del “Decret Motoserra” (DL 7/2024, de 9 de juliol), que la Coordinadora per la Ubicació Racional de les Energies Renovables ha denunciat clar i ras.
Sobre el contingut del decretàs, n’hi ha per a sucar-hi pa! No se’n desaprofita cap punt de l’articulat. Posa en safata de plata de l’especulació energètica totes les facilitats possibles per a accelerar el desplegament dels seus macroprojectes: n’elimina les restriccions d’implantació sobre terrenys d’alta o molt alta capacitat agrològica; els ajuntaments no podran suspendre la tramitació de llicències –cosa que fulmina la seua autonomia; en consagra la possible ubicació en espais naturals protegits; redueix els cànons d’instal·lació… Un escandalós regalet!
Fet i fet, el govern del PP valencià ha deixat de banda les sues oportunistes proclames per a convertir-se en un peó més dels interessos de les màfies elèctriques. Ha hagut d’agenollar-se com el govern central i amb una vocació desfermada, com el més obedient de la classe. Està posant unes quantes cireretes més en el pastís que el govern de Sánchez els va regalar l’any passat amb l’eliminació de la declaració d’impacte ambiental, amb la impossibilitat de poder presentar al·legacions les persones afectades, o la facilitat per a declarar-los d’utilitat pública –cosa que permet l’expropiació forçosa i a la carta.
En contraposició, els obstacles per a l’autoconsum i les comunitats energètiques persisteixen com un mal somni. Les empreses distribuïdores d’electricitat (Iberdrola en el nostre cas) imposa uns terminis inassumibles per als processos de tramitació i uns pressupostos impossibles per a la connexió a la xarxa. Malgrat això, l’autoconsum supera en escreix, a tot l’Estat espanyol, els 7.000 Megawatts instal·lats en les perilloses centrals nuclears –totalment innecessàries des d’un punt de mira racional.
Comptat i debatut, es fa ben palès per a qui legislen, jutgen i governen els gestors de la cosa pública. Els vampirs energètics compten amb el seu entusiàstic vistiplau per a poder imposar, com la més cruel de les piconadores, un model privatitzat, centralitzat, demolidor per als ecosistemes, mortal per a les zones rurals, contrari als interessos de les majories… Necessitem un canvi radical de paradigma. Cal democratitzar el sector energètic per a fer que siga un bé comú inqüestionable i un dret social irreversible, respectuós amb el medi ambient i amb el castigat món rural.
