Arrel de la web > Articles > El Cabanyal com a símbol

El Cabanyal com a símbol

dimarts 2 de febrer de 2010, per  Ràdio Klara

Em perdonareu que torne sobre el tema, però la qüestió s’ho mereix: el Cabanyal com a símbol del panorama polític valencià.


VICENT BAYDAL

Com a símbol de la mentira.

Fullege els diaris, navegue pels digitals, sent la ràdio, mire la televisió i m’adone que les declaracions d’Alfonso Grau, regidor de "Grans Projectes" de l’Ajuntament de València, sobre la prolongació de Blasco Ibáñez són de manual de propaganda goebbelià. Principi de simplificació: adoptar una única idea, un únic símbol, individualitzar a l’adversari en un únic enemic. Principi del mètode de contagi: reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu, els adversaris s’han de constituir en una suma individualitzada. Val a dir, parlant sobre la rehabilitació del Cabanyal: "los socialistas creen que se puede negociar todo, incluso la liberación de asesinos de ETA".

Principi de l’orquestració: la propaganda ha de limitar-se a unes poques idees i repetir-les de forma incansable, presentades una i altra volta des de diferents perspectives. Sense fissures ni dubtes. El principi es basa en la idea que una mentira repetida constantment acaba per percebre’s com una veritat. Això és, sense vergonya ni pudor, en declaracions per al programa Dossiers de Canal 9: "la Barceloneta la van arrasar, perquè no és que van obrir ni deixar d’obrir, no, no, la van arrasar amb motiu de les Olimpiades de l’any 92 i del barri de la Barceloneta no va quedar res, perquè sobre allí se va fer la ciutat olímpica i el port olímpic".

És el símbol de l’esperança d’una gent que no es rendeix i que lluita per una altra València, amant de la vida senzilla, orgullosa de les seues particularitats i respectuosa amb el seu patrimoni

La Barceloneta, el meu barri d’adopció... Que van arrasar què? La vila i el port olímpics es van alçar sobre una antiga zona industrial de fàbriques al barri barceloní del Poble Nou, no sobre la Barceloneta ni cap lloc residencial! L’única modificació urbanística feta en aquell moment, per a fer el passeig marítim, va ser l’enderrocament dels barets de platja vora mar, precisament els mateixos que ara estan en discussió a València. La Barceloneta no la van arrasar; la seua trama de carrers, tan pareguda a la cabanyalera, és exactament igual que fa dos segles i mig. Però això no importa, perquè la mentira repetida es converteix en veritat; en el mateix reportatge televisiu es pot veure a una dona del Cabanyal dient: "Hay que adelantar como en el barrio de la Barceloneta. ¿Qué pasó en el barrio de la Barceloneta? Pues que lo tuvieron que hacer. Ni más ni menos". De manual goebbelià, ni més ni menys.

Com a símbol de l’esperança

Ahir milers de persones, cabanyalers i valencians, ens vam donar cita al carrer de la Reina per a demanar la rehabilitació del Cabanyal sense la destrucció del seu nucli central. És el símbol de l’esperança d’una gent que no es rendeix i que lluita per una altra València, amant de la vida senzilla, orgullosa de les seues particularitats i respectuosa amb el seu patrimoni. Això, no obstant, no servirà de res si la faena opositora es limita a dir "No a la prolongació". Els veïns del Cabanyal estan farts de la degradació amb la qual han de conviure; volen solucions i si l’única que ofereix l’Ajuntament és la prolongació, doncs li donen suport majoritàriament.

Cal posar sobre la taula altres solucions, clares i expeditives. Com alguns no ens cansem de repetir a l’Informatiu, si el Govern Central vol recuperar realment el Cabanyal té eines molt més directes que els tribunals per a deixar-ne constància. Una, la policia nacional: que lluiten d’una vegada per totes contra la venda de droga i les màfies ubicades al barri. Dos, la presentació d’un pla alternatiu de rehabilitació: que el facen, el presenten públicament, concreten diners per a les reformes i instal·len una oficina al barri per a donar-lo a conéixer. Això sí que demostraria un interés veritable per la defensa dels interessos valencians i podria convertir el Cabanyal en un autèntic símbol del canvi polític. El contrari, el que estan fent limitant-se a judicialitzar la qüestió, és –perdoneu-me l’expressió– un fer la mà. Calen actuacions polítiques.

Article extret de:

http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/el-cabanyal-com-a-simbol/

Cabanyal en www.radioklara.org


Seguir la vida del lloc RSS 2.0 | Mapa del lloc Web | Espai privat | SPIP | esquelet