Arrel de la web > Noticies > El civisme es reivindica front al despotisme als carrers del (...)

El civisme es reivindica front al despotisme als carrers del Cabanyal

dimarts 2 de febrer de 2010, per  Ràdio Klara

Més de 10.000 persones es manifesten pacíficament pels carrers del barri històric valencià reivindicant la seua rehabilitació i el cessament de la insistència en la seua destrucció per part de les autoritats valencianes.


JUAN E. TUR.

Un dels arguments esgrimits pels qui defensen la destrucció del Cabanyal per a justificar-se és la necessitat –diuen- d’una gran avinguda que conduïsca des del centre de la ciutat fins a la costa. Potser per això, els convocants de la manifestació que ahir va tenir lloc en el barri i que exigia el cessament de l’abandó i destrucció sistemàtica del barri per part de les autoritats valencianes, i l’inici al temps de plans per a la seua rehabilitació i protecció, van situar el punt de partida de la mateixa en l’avinguda dels Tarongers, una de les tres –ni una, ni dues- grans vies que ja connecten des de fa anys el centre de la ciutat i els seus voltants, amb les seues platges.

L’hora i el lloc, per a qualsevol observador extern, feien presagiar una punxada. Un divendres o un dissabte, a partir de les 19 hores i en el centre de València, la manifestació haguera obtingut una enorme convocatòria. Però un diumenge, al matí, i en el mateix barri del Cabanyal? Un sol radiant semblava convidar a l’escapada, però poc abans de les 12 hores ja eren diversos milers els valencians, entre veïns del barri i gents arribades d’altres punts de la ciutat i fins i tot de la Comunitat –encara que sense autobusos, ni els reclams habituals de les concentracions polititzades-, que es congregaven en la confluència entre l’avinguda dels Tarongers i el carrer de la Reina. La defensa del patrimoni, de la identitat d’un poble, unit a l’atipament d’unes polítiques avassalladores practicades per l’Ajuntament que dirigeix Rita Barberá i que s’exemplifiquen en el barri, havien mobilitzat als assistents, per poc que el curiós atenguera a les seues converses.

En 3.000 persones va xifrar la Policia Local als manifestants. “Hem de ser almenys 250” deia amb humor, anticipant-se al ridícul recompte policial, un dels portaveus de la plataforma convocant -Salvem el Cabanyal- des de la plataforma on es llegiria el comunicat final de la marxa, i des de la qual es podia observar amb facilitat (malgrat no donar el lloc cabuda a tots els assistents) al doble d’aqueixa gent. “El Cabanyal està en lluita contra l’especulació i el mal govern” deia inicialment el manifest, que seguidament afegia una negació als “falsos autonomistes” i als “falsos valencianistes”, en clara al·lusió al ple extraordinari del Consell celebrat el dissabte per a utilitzar el Cabanyal com arma llancívola enfront del govern central per part de l’equip de Francisco Camps.

Al parlament, els convocants van agrair la presència i participació en la marxa de totes les forces polítiques valencianes, a excepció del PP, partit que, com van manifestar “ha portat al barri sofriment i odi, generant una fractura que mai acabaran de pagar”. En este sentit, des de Salvem el Cabanyal també es va indicar que, a més defendre el patrimoni, és “més necessari encara defensar a les persones que han estat maltractades durant tots aquests anys i han estat les principals víctimes de la política d’Ajuntament i Generalitat”.

El portaveu també va aprofitar per manifestar la condemna, per part de Salvem i la resta d’organitzacions del barri, a l’atac realitzat la nit del dissabte a la seu de Cabanyal 2010 (empresa participada per Generalitat i Ajuntament dedicada a l’expropiació i enderrocament d’habitatges inclosos en el seu Pla, i també responsable del reallotjament en part d’elles de població marginal i de la degradació de la zona). En este sentit toca assenyalar que la marxa va transcórrer de manera pacífica i en cap moment es va produir cap tipus d’incident.

Reacció irada

L’èxit de la manifestació va ser respost durant la vesprada a través d’un comunicat del tinent d’alcalde Alfonso Grau, que va atribuir “tics poc democràtics” als assistents a la manifestació, a pesar que el dret a manifestar-se pacíficament és precisament una de les principals eines de la democràcia. Grau, el polític del Partit Popular que curiosament es va mostrar contrari a la propietat privada en un recent reportatge d’Informe Semanal, també va llançar en el comunicat la teoria que els manifestants no coneixen el Cabanyal: "la immensa majoria de veïns del Cabanyal no s’ha manifestat hui, i per això els convocants han hagut de recórrer a gent de fora per reunir uns pocs milers de persones". Cal recordar que el tinent d’alcalde ha manifestat en nombroses ocasions que l’Ajuntament ha mantingut nombroses reunions amb les associacions del barri, però mai ha donat el nom d’una sola d’elles quan així li ho han sol·licitat els periodistes.

Sí hi van haver moltes, si més no totes, en una concentració que acabava passades les 14 hores. Aleshores van acabar els parlaments i els assistents es van dispersar, omplint molts d’ells els locals de restauració del barri, que difícilment gaudeixen qualsevol diumenge la meitat de la concurrència que van tenir ahir. És el que porta la vida normal a una zona que ho té tot per a ser paradisíac, i el que lleva l’abandó sistemàtic i intencionat. A l’espera d’una rehabilitació física, el Cabanyal va tenir ahir, temporalment, una rehabilitació humana. La rehabilitació, com es va demostrar ahir, és la clau.

Noticia extreta de:

http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/el-civisme-es-reivindica-front-al-despotisme-als-carrers-del-cabanyal/

Cabanyal en www.radioklara.org


Seguir la vida del lloc RSS 2.0 | Mapa del lloc Web | Espai privat | SPIP | esquelet