Arrel de la web > Articles > CeNT anys de lluita obrera

CeNT anys de lluita obrera

dimecres 27 de gener de 2010, per  Ràdio Klara

El sindicat anarcosindicalista CNT comença els actes del centenari


En plena crisi econòmica, la CNT, el sindicat més important que ha tingut mai els Països Catalans, fa cent anys. Fundada el 1910 al Cercle de Belles Arts de Barcelona, el sindicat anarcosindicalista ha presentat avui dimarts els actes del centenari, que inclou conferències, un cicle de pel·lícules a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, l’edició del llibre ’Cien imágenes para un centenario. CNT (1910-2010)’ i, al mes de maig, un acte d’homenatge als anarcosindicalistes que viuen exiliats.’No es pot explicar la història dels catalans sense la CNT i la CNT no es pot explicar sense els catalans’. Així de contundent es va mostrar Carles Sanz durant la presentació, entre amargs sospirs de la poca visibilitat que actualment té.

’Qualsevol jove del país només cal que busqui entre els seus familiars i veurà com no falta un avi, un tiet, o un pare, que no hi hagi militat’, afegia Sanz. No li falta raó. Fundat a Barcelona, ràpidament es va estendre a la resta del país (molt al País Valencià i menys a les Illes) i fins la guerra de 1936-1939 va ser el sindicat immensament majoritari al país. La militància arribava fins al mig milió de persones els anys 1930. A la xarxa podeu trobar, sencer, un dels llibres de referència de la història d’aquest sindicat, ’Historia del anarcosindicalismo español: epílogo hasta nuestros días, de Gómez Casas, i en aquesta excel·lent televisió per internet podeu veure molts documentals i pel·lícules sobre aquest sindicat, alguns autèntics documents històrics filmats en plena guerra. Alguns altres llibres de referència són La CNT en la revolución española, de Josep Peirats, i El Eco de los pasos, de Joan Garcia Oliver, editats per la mítica Ruedo Ibérico.

Durant la guerra de 1936-1939 la CNT va detenir el poder l’estiu de 1936, i ho va aprofitar per impulsar la col·lectivització al camp, la desaparició del diner en alguns pobles i l’autogestió a les fàbriques (incloent-hi la igualtat de salaris entre director i obrer), puntals de la seva ideologia anarcosindicalista. Intel·lectuals de prestigi mundial com Noam Chomsky esmenten aquest sindicat per demostrar que l’anarquisme no és una utopia, sinó que es pot portar a la pràctica.

En plena dictadura, la CNT va veure com fins a disset comitès centrals anaven a parar a la presó, i amb l’arribada de la transició espanyola la CNT va veure com quedava exclosa dels pactes de la Moncloa. És el començament de la seva decadència, que ha portat el sindicat a divisions internes greus i a l’aparició de la CGT, el sindicat anarcosindicalista actual amb més presència en fàbriques i empreses del país i que han liderat la vaga per aconseguir dos dies de festa setmanal entre els treballadors de TMB a la ciutat de Barcelona.

Alguns conceptes caracteritzen els sindicats anarcosindicalistes. En primer lloc, l’acció directa, és a dir, la negociació sense intermediaris entre obrers i patronal, sense acceptar la mediació dels polítics tal com es fa ara, perquè creuen que els polítics sempre acaben afavorint la patronal. D’aquí neix l’apoliticisme als seus militants, que creuen que el poder ha de residir en els ciutadans i en els obrers, i neguen validesa a la democràcia parlamentària, que consideren insuficient. Per això la seva històrica reivindicació d’aconseguir la desaparició de l’estat. L’assemblearisme, on la presa de decisions és a mà alçada i entre tots els treballadors i no sols per part de la direcció, és un altre dels seus trets característics.

La violència

La CNT ha viscut greus episodis de violència en la seva història. Tot just néixer, va ser il·legalitzada i durant el convuls període de 1918-1923 es va encarar amb les armes contra la patronal, que també tenia pistolers a sou. En plena guerra dels tres anys la CNT va aportar homes, armes i material al front de guerra, i durant el franquisme anarcosindicalistes com Quico Sabaté van optar per la guerrilla armada, i els pocs intents de posar fi ala vida del general Francisco Franco van ser duts a terme per militants anarquistes. L’any 1976, el famós cas Scala, en què una explosió va matar a la sala de festes de Barcelona quatre obrers i que es va imputar a la CNT, va acabar de donar a l’opinió pública la idea que la CNT era un sindicat violent.

Noms històrics

Salvador Seguí, elogiat per homes com Jordi Pujol, Joan Garcia Oliver (que va arribar a ministre de Justícia durant la guerra i la primera decisió del qual va ser destruir els arxius del ministeri), Frederica Montseny (la dona que va arribar a ministra), Bonaventura Durruti i Abel Paz són alguns dels noms importants d’aquest sindicat que fa cent anys en un país immers en plena crisi econòmica.

Article extret de:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3682172/cent-anys-lluita-obrera.html

CNT en www.radioklara.org


Seguir la vida del lloc RSS 2.0 | Mapa del lloc Web | Espai privat | SPIP | esquelet