Arrel de la web > Noticies > El Fòrum per la Memòria recorrerà la decisió d’aturar (...)

El Fòrum per la Memòria recorrerà la decisió d’aturar l’obertura de fosses

L’Audiència espanyola obliga Garzón a aturar cauterlament l’obertura de fosses de víctimes del franquisme

divendres 7 de novembre de 2008, per  Ràdio Klara

El Fòrum per la Memòria del País Valencià recorrerà la decisió de l’Audiència espanyola d’ordenar al jutge Baltasar Garzón d’aturar cautelarment l’obertura de fosses de víctimes del franquisme. L’advocadessa del Fòrum, Amàlia Alejandre, ha dit que presentarà un ’recurs de queixa’ a la sala i que ’aquesta aturada és tan sols un entrebanc que ajorna les exhumacions’. Garzón havia autoritzat, entre més, l’obertura de tres fosses comunes del cementiri de València.


La sala penal de l’Audiència Nacional espanyola ha ordenat avui (per deu vots a favor i cinc en contra) al jutge Garzón que aturi cautelarment l’obertura de fosses a petició de la fiscalia, que vol que l’Audiència decideixi si Garzón és competent per a poder fer les exhumacions dels cossos. Segons els magistrats de l’Audiènca, l’obertura de les fosses pot causar ’danys irreversibles de difícil reparació’ a tercers.

Per Alejandre, el fiscal ’no s’oposa al fet que les competències per a l’obertura de fosses passin als jutges de cada zona’ i, per tant, ’no hi ha dubte que s’acabaran obrint, encara que calgui arribar al Tribunal Suprem’. Alejandre ha recordat, sobre aquest punt, que quan es tracta de genocidis o crims contra la humanitat, el Suprem ’sempre dóna la raó a les víctimes, igual com va passar a Argentina o a Xile’.

Garzón va fer cas de la petició del Fòrum, que va dir que s’obria ’el camí per a assolir els objectius defensats per l’associació sobre les fosses comunes del cementiri’. Les fosses que s’havien d’exhumar són les de les seccions cinquena, setena i vuitena dretes.

La topada de la fiscalia amb Garzón

Garzón i la fiscalia han topat per aquest assumpte quan el jutge es va declarar competent per a investigar els crims comesos durant la guerra del 1936-39 i el franquisme. La fiscalia s’hi oposa, perquè considera que van ser delictes comuns i que els òrgans competents per a investigar-los són els jutjats de cada lloc on es van cometre, opinió contrària a la de Garzón, que els qualifica de crims contra la humanitat.

Per aquesta raó, la fiscalia va interposar un recurs d’apel·lació contra la decisió de Garzón. A més, argumenta que la protecció dels drets de les víctimes ja es veu garantida per les disposicions de la llei de la memòria històrica espanyola, que qualifica de via idònia per a atènyer-ho. Però quan PSOE i IU-ICV van aprovar-la, la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes de Catalunya la va titllar d’insuficient i va recordar que l’estat espanyol encara no havia signat la Convenció per la Imprescribiliat dels Delictes contra la Humanitat de les Nacions Unides de 1968.

Noticia extreta de:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3058333

Memòria en www.radioklara.org

Fòrum per la memòria del País Valencià en www.radioklara.org


Seguir la vida del lloc RSS 2.0 | Mapa del lloc Web | Espai privat | SPIP | esquelet