{"id":9835,"date":"2024-05-14T00:14:04","date_gmt":"2024-05-13T22:14:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=9835"},"modified":"2024-05-14T00:14:04","modified_gmt":"2024-05-13T22:14:04","slug":"els-camins-de-la-musica-un-conte-de-fades-pau-casals-i-les-sonates-per-a-violoncel-de-j-s-bach","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/els-camins-de-la-musica-un-conte-de-fades-pau-casals-i-les-sonates-per-a-violoncel-de-j-s-bach\/","title":{"rendered":"Els Camins de la M\u00fasica. Un conte de fades: Pau Casals i les Sonates per a violoncel de J.S.Bach"},"content":{"rendered":"

La hist\u00f2ria de la relaci\u00f3 entre les sis Suites per a violoncel del gran pare J.S.Bach<\/span><\/b><\/a> i el catal\u00e0 universal Pau Casals <\/a><\/b>podria haver estat escrita per un bon narrador d’hist\u00f2ries, per\u00f2 no va ser cap invenci\u00f3 liter\u00e0ria.<\/p>\n

\"\"<\/a>Un jovenet de tretze (tretze!!)<\/i> anys, amarat de m\u00fasica ja a la seua edat, va a una llibreria de vell vora del port de Barcelona, per tal de comprar algunes partitures de m\u00fasica per a piano de Beethoven. De sobte, un poc arraconades, veu unes fulles amb m\u00fasica impresa on li crida l’atenci\u00f3 el nom de Johann Sabastian Bach<\/a><\/b><\/span>; agafa els papers i observa que s\u00f3n unes suites per a violoncel. Emocionat agafa els papers i se’ls compra i, en arribar a casa, es posa a llegir i a tocar amb el seu instrument les peces<\/p>\n

Despr\u00e9s d’un somni d’uns dos-cents anys, aquelles notes sonaven una altra vegada. En aquell moment eixes peces eren desconegudes pels m\u00fasics de l’\u00e8poca. Els trobats per Pau Casals<\/b> eren uns papers impresos al comen\u00e7ament del segle XIX i no es tenia not\u00edcia d’eixes obres. El jove Pau Casals<\/a><\/b> les estudia incessantment, les treballa i les fa seues, com integrades al seu torrent sanguini. L’enorme respecte que l’inspiren fa que no s’atrevisca a tocar-les en p\u00fablic fins vint anys despr\u00e9s. S\u00f3n un cert maldecap, a part d’una obsessi\u00f3, car la partitura no en duu cap indicaci\u00f3 de tempo, ni de din\u00e0mica, formes de tocar i possibles moments d’adorns improvisats, d’alguna manera<\/span> les t\u00e9 que \u00abreinventar<\/span>\/reinterpretar\u00bb.<\/u><\/i>
\n<\/a>
\nSegons sembla s\u00f3n unes peces escrites amb la idea de ser un exercici de pr\u00e0ctica per a aprenents a violoncel\u00b7listes<\/i>, per\u00f2 la m\u00fasica que est\u00e0 als papers no \u00e9s, de cap manera, un pur exercici escolar<\/i>. Supose que Casals,<\/b> en adonar-se, va pensar que tamb\u00e9 eren uns \u00abexercicis escolars\u00bb els d’ \u00abEl Clave ben Temperat\u00bb<\/u><\/i>, per\u00f2 el geni de Bach<\/b> s’escolta a trav\u00e9s d’eixos \u00abexercicis<\/i>\u00bb com una obra mestra, ja reconeguda aleshores (Mendelssohn<\/b>mediant).<\/p>\n

La interpretaci\u00f3 d’eixes obres retrobades resulten un enorme \u00e8xit en ser interpretades en p\u00fablic i poc despr\u00e9s, amb l’\u00e0nima encongida pel drama de la guerra a Espanya<\/i>, grava a Londres a la tardor de 1936 dues d’elles, la segona i la tercera. Al llarg dels dos anys seg\u00fcents grava les altres quatre: l’\u00e8xit \u00e9s fulminant i el ress\u00f2 de les gravacions supera amb molt les esperances del Pau Casals.
\n<\/a><\/b>
\nLa resta \u00e9s ja hist\u00f2ria. Amb criteris inicialment controvertits sobre la seua interpretaci\u00f3, sobre els criteris musicals emprats, molt prop de la sensibilitat rom\u00e0ntica de l’\u00e8poca per part de Casals<\/b>, la difusi\u00f3 de les Suites esclata i, a hores d’ara, les gravacions fetes per part de m\u00faltiples violoncel\u00b7listes superen amb escreix, segurament, el centenar, per als violoncel\u00b7listes, les sis suites continuen sent la seua alfa i omega,<\/i> un ritu de pas, la muntanya Everest del seu repertori. Les noves gravacions de les suites guanyen regularment els premis de \u00abdisc de l’any\u00bb<\/i> i els vells enregistraments mono de Casals, adequadament reviscolats amb les noves tecnologies, encara s\u00f3n un dels m\u00e9s venuts entre els t\u00edtols hist\u00f2rics<\/i>. Per\u00f2 la cosa no s’acaba amb els violoncel\u00b7listes, car una gernaci\u00f3 d’int\u00e8rprets de flauta, piano, guitarra, trompeta, tuba, saxo, banjo, acordi\u00f3 i m\u00e9s han interpretat la m\u00fasica amb un \u00e8xit sorprenent. Fins i tot guitarristes de Rock s’han atrevit amb elles.<\/p>\n

Per a Pau Casals <\/b>la interpretaci\u00f3 p\u00fablica al llarg de la seua vida va estar sempre com una obra inacabada, sempre amb noves troballes, sempre amb quelcom de nou que treballar en elles, com un oce\u00e0 de m\u00fasica navegable de mil formes.<\/p>\n

Lamentablement, el seu comprom\u00eds pol\u00edtic antifeixista el va dur a no tocar p\u00fablicament una sola nota arran de l’\u00e8xit feixista a la guerra d’Espanya i mentre estiguera Franco, durant quinze anys -QUINZE ANYS!!-<\/i> i a no tornar mai a la seua estimada terra catalana <\/i>car va morir el 22 d’octubre de 1973, poc de temps abans que el dictador. La seua petjada, per\u00f2, \u00e9s inesborrable en la hist\u00f2ria de la m\u00fasica occidental per la seua innovaci\u00f3 en la forma de tocar el violoncel… i pel seu redescobriment de les Suites de Bach.<\/b><\/p>\n

Honor i gl\u00f2ria a Pau Casals, gran m\u00fasic<\/span> i gran persona.<\/i><\/b><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La hist\u00f2ria de la relaci\u00f3 entre les sis Suites per a violoncel del gran pare J.S.Bach i el catal\u00e0 universal Pau Casals podria haver estat escrita per un bon narrador d’hist\u00f2ries, per\u00f2 no va ser cap invenci\u00f3 liter\u00e0ria. Un jovenet de tretze (tretze!!) anys, amarat de m\u00fasica ja a la seua edat, va a una<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":9836,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[791],"tags":[849,1096,819,1095,801],"class_list":["post-9835","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-podcast","tag-els-camins-de-la-musica","tag-johann-sebastian-bach","tag-musica","tag-pau-casals","tag-podcast"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9835","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9835"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9835\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9836"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9835"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9835"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9835"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}