Repertori:
\n1\u00b7les amazones d’afrique – flaws \u00b7 musow dance, mali 2o24
\n2\u00b7amadou & mariam – mogolu, mali 2o24
\n3\u00b7sahra halgan – sharaf \u00b7 hiddo dhawr, somalil\u00e0ndia 2o24
\n4\u00b7aziza brahim – metal, madera \u00b7 mawja, s\u00e0hara occidental 2o24
\n5\u00b7mdou moctar – oh, france \u00b7 funeral for justice, n\u00edger 2o24
\n6\u00b7mo’kalamity – mundo \u00b7 shine, cabo verde 2o24
\n7\u00b7luka wel batteekh, luka salam – shamss \u00b7 egipte 2o24
\n8\u00b7sai galaxy i kaivili – sometimes it rains \u00b7 austr\u00e0lia i fiji 2o24
\n9\u00b7rail band – marabayasa \u00b7 mali 1973
\n1o\u00b7lass – passeport \u00b7 senegal 2o24
\n11\u00b7ruy mingas- makezu \u00b7 temas angolanos, 1974
\n12\u00b7azagaia – c\u00e3es de ra\u00e7a (amb guto) \u00b7 cubaliwa, mo\u00e7ambic 2o13
\n——————————
\n1\u00b7les amazones d’afrique – flaws \u00b7 musow dance, mali 2o24
\n2\u00b7amadou & mariam – mogolu, mali 2o24
\nles amazones d’afrique ‘flaws’ compta amb mamani ke\u00efta i fafa ruffino a la veu principal, i porta el missatge senzill que la persona perfecta no existeix
\ntotes tenim els nostres defectes i imperfeccions, i els hem d’acceptar
\nlletra: mamani ke\u00efta & fafa ruffino, i m\u00fasica: jacknife lee
\ndiscografia:
\nr\u00e9publique amazone, 2o17
\namazones power, 2o2o
\nmusow danse, 2o24
\nsembla que amadou i mariam preparen nou \u00e0lbum i gira, hem sentit la primera can\u00e7\u00f3 des del disc de 2o17 mogolu significa \u00abgent\u00bb
\nla lletra celebra la trobada, el viatge i la difer\u00e8ncia, com el discurs pacificador que sempre ha habitat el duet, i tamb\u00e9 demostra ser una crida irresistible a la dansa que \u00e9s probable que desencadeni una allau de moviments salvatges de maluc arreu del m\u00f3n…
\nenguany amadou fa setanta anys, mariam seixanta-sis
\n1998, se te djon ye
\n1999, sou ni til\u00e9
\n2ooo, tje ni mousso
\n2oo2, wati
\n2oo4, dimanche \u00e0 bamako
\n2oo8, welcome to mali
\n2o12, folila
\n2o17, la confusion
\nel nou senzill sharaf de sahra halgan, la cantant ic\u00f2nica i lluitadora per la llibertat de somalil\u00e0ndia, \u00e9s un temacle que avan\u00e7a el tercer \u00e0lbum hiddo dhawr
\nl’activista cultural combina tradicions mil\u00b7len\u00e0ries de somali amb riffs de guitarra estridents i repetitius, cops de mans i el ritme implacable del tambor\u00ed, \u00e0lbums:
\nfrench somaliland, 2o15
\nwaa dardaaran, 2o2o
\nhiddo dhawr, 2o24
\nuna vegada m\u00e9s, ha unit forces amb els seus companys de banda francesa aymeric krol (fundador de la banda franco-maliana bko quintet) a la percussi\u00f3, ma\u00ebl sal\u00e8tes (almighty orchestra de marcel duchamp, the stranger) a la guitarra, amb el nou membre regis monte tamb\u00e9 afegint el seu orgue vintage i proto. -electr\u00f2nica.
\ndespr\u00e9s de la brutal guerra civil a la seva somalil\u00e0ndia natal, sahra va arribar a europa el 1992 com a refugiada pol\u00edtica i finalment es va establir a fran\u00e7a. el 2o12, va tornar a somalil\u00e0ndia obrint un nou espai per reviure la cultura de somalil\u00e0ndia: hiddo dhawr \u00e9s el seg\u00fcent testimoni de la seva gent i cultura
\nsomalil\u00e0ndia va declarar la seva independ\u00e8ncia l’any 1991 i t\u00e9 el seu propi govern i moneda, tot i que encara no el reconeix la comunitat internacional, \u00e9s l’estat no reconegut m\u00e9s gran del m\u00f3n per superf\u00edcie de terra controlada de facto
\n3\u00b7sahra halgan – sharaf \u00b7 hiddo dhawr, somalil\u00e0ndia 2o24
\naziza brahim cantant i actriu sahariana. va n\u00e9ixer en mil nou-cents setanta-huit en els camps de refugiats a alg\u00e8ria. en les dures condicions del desert, aziza va descobrir la m\u00fasica com una via per expressar les seves emocions i pensaments de resist\u00e8ncia. als 11 anys va viatjar a cuba per ampliar els seus estudis. un cop graduada, va veure com li denegaven la sol\u00b7licitud d’una beca de m\u00fasica. decebuda per\u00f2 no desanimada, va tornar a alg\u00e8ria i va comen\u00e7ar el seu propi cam\u00ed musical, unint-se al grup nacional de m\u00fasica sahariana. l’any 2ooo es va instal\u00b7lar a l’estat espanyol -primer a le\u00f3n, ara a barcelona- on va crear la seva pr\u00f2pia banda, gulili mankoo, i va enregistrar mitja dotzena de \u00e0lbums a m\u00e9s de col\u00b7laboracions, etc. discografia d’estudi:
\n2oo8 mi canto ep
\n2o11 bso wilaya
\n2o12 mabruk
\n2o14 soutak
\n2o16 abbar el hamada
\n2o19 sahari
\n2o24 mawja
\n4\u00b7aziza brahim – metal, madera \u00b7 mawja, s\u00e0hara occidental 2o24<\/p>\n
mdou moctar clarament un dels artistes m\u00e9s innovadors de la m\u00fasica sahariana contempor\u00e0nia
\nla for\u00e7a poc convencional que fot a la guitarra tuareg l’ha emp\u00e8s al primer pla del circuit de m\u00fasiques del m\u00f3n, ara est\u00e0 de gira llarga pels estats units
\nel so \u00e9s un blues-rock el\u00e8ctric del desert implacable i fren\u00e8tic, discografia:
\nanar, 2oo8
\nafelan, 2o13 directe
\nakounak tedalat taha tazoughai, 2o15
\nsousoume tamachek, 2o17
\nilana: the creator, 2o19
\nblue stage sessions, 2o19 directe
\nafrique victime, 2o21
\nfuneral for justice, 2o24
\n5\u00b7mdou moctar – oh, france \u00b7 funeral for justice, n\u00edger 2o24
\nd’origen capverdien m\u00f3nica tavares (santiago, cap verd, 1975), mo’kalamity va cr\u00e9ixer a fran\u00e7a i ara viu a par\u00eds
\nbarrejant ritmes caribenys i afroamericans, r\u00e0pidament es va establir en el m\u00f3n del reggae com a cantant, autora i compositora
\nm\u00fasica autodidacta va formar el seu propi grup, els wizards
\nla seua veu atl\u00e0ntica s’eleva sobre els ritmes del roots reggae canta habitualment en angl\u00e8s i en la seua llengua materna per primera vegada en mundo
\nwarrior of lights, 2oo7
\ndeeper revolution, 2o11
\nfreedom of the soul 2o13
\nmo\u2019kalamity meets sly and robbie, one love vibrationn, 2o18
\nshine 2o24
\n6\u00b7mo’kalamity – mundo \u00b7 shine, cabo verde 2o24
\naparegu\u00e9 a l’escena indie eg\u00edpcia el 2o15 amb ‘hashrab hashish’, luka salam ha format recentment el seu projecte musical indie folk luka wel batteekh, amb els m\u00fasics del seu grup anterior d’eldo3souqa i algunes cares noves
\nla seua visi\u00f3 distintiva de la m\u00fasica folk i indie est\u00e0 marcada per una veu sincera amb temes d’enyoran\u00e7a i auto-exploraci\u00f3, i una instrumentaci\u00f3 jazz\u00edstica malenconiosa que combina folk, jazz llat\u00ed, neo-jazz i gnawa amb un toc d’orient mitj\u00e0
\namb els acords del teclat de tarek hussien la trompetista danesa nadia i el violoncel\u00b7lista mohamed ahmed
\n7\u00b7luka wel batteekh, luka salam – shamss \u00b7 egipte 2o24<\/p>\n
productor i mestre dels sintetitzadors sai galaxy amb un col\u00b7lectiu d’artistes d’arreu del m\u00f3n
\nuna fusi\u00f3 d’afrobeat cl\u00e0ssic, disco i funk de l’\u00e0frica occidental a partir de la influ\u00e8ncia d’artistes nigerians dels anys 7o’s i 8o’s com nkono teles, jake sollo i mike umoh
\ndespr\u00e9s de
\nget it as you move, 2o22
\nen este ep okere de 2o24
\nreuneix llegendes d’\u00e0frica occidental steve monite – icona del so disco nigeri\u00e0 (m\u00e9s conegut pel seu mega \u00e8xit \u00abonly you\u00bb de 1984) – i rob -ghana- amb el multiinstrumentista simon durrington, el mestre de guitarra alfred bannerman i el trompetista d’egipte 8o bade
\n‘sometimes it rains’ aporta un toc neo-soul amb el vocalista fiji\u00e0 kaivili que recorda el so d’omar
\n8\u00b7sai galaxy i kaivili – sometimes it rains \u00b7 ep okere, austr\u00e0lia i fiji 2o24
\nthe rail band va ser una famosa banda maliana m\u00e9s tard coneguda com a super rail band, despr\u00e9s com a bamako rail band, i finalment es va recon\u00e8ixer oficialment com a super rail band del buffet hotel de la gare
\nformada el 197o, era coneguda pels seus treballs convincents de jazz cub\u00e0
\nla seua musicalitat afrollatina es va complementar de manera inventiva amb ritmes bambara i cants dels griots mande
\n\u00abmarabayasa\u00bb es va publicar per primera vegada el 1973 al disc que ha estat reeditat recentment per mississippi records. la can\u00e7\u00f3 t\u00e9 una forta inclinaci\u00f3 funk, amb trompetes cadencioses i veus que criden a la disbauxa i el desbocament
\n9\u00b7rail band – marabayasa \u00b7 mali 1973<\/p>\n
passeport, el segon disc del cantant senegal\u00e8s lass, establert a fran\u00e7a
\ntamb\u00e9 al duo synapson fa remixes house i electro de talls world music
\nla seua veu transmet felicitat -primer disc bumay\u00e9 2o22-
\na passeport vol assenyalar, literalment, l’abs\u00e8ncia de reciprocitat i la injust\u00edcia que hi ha entre els titulars d’aquest paper, segon l’estat que l’emeta: \u201cuna persona jove nascuda a l’\u00e0frica no pot viatjar per descobrir el m\u00f3n, a difer\u00e8ncia d’un jove nascut a europa\u201d, explica, fent-se ress\u00f2 d’una demanda retransmesa entre d’altres pel ivori\u00e0 tiken jah fakoly
\n1o\u00b7lass – passeport \u00b7 senegal 2o24<\/p>\n
el passat 4 de gener va morir tot un s\u00edmbol de la lluita contra la colonitzaci\u00f3, ruy mingas, m\u00fasic, educador, esportista i diplom\u00e0tic d’angola
\nmingas va arribar a musicar poemes de grans poetes del pa\u00eds com manuel rui, viriato da cruz o del mateix agostinho neto, primer president del pa\u00eds independent. el 2oo6 mingas havia llan\u00e7at el disc mem\u00f2ries, en qu\u00e8 actualitza algunes de les seves composicions m\u00e9s c\u00e8lebres i havia fundat la universitat lus\u00edada.
\nabans de la independ\u00e8ncia d’angola, ruy mingas ja havia corregut i cantat molt. va posar veu al poema monangamba d’ant\u00f3nio jacinto, un dels s\u00edmbols de la lluita anticolonial, i despr\u00e9s va musicar tants altres poemes per entonar com a record de l’alegria, de vegades dif\u00edcil
\nva regalar al pa\u00eds un himne pac\u00edfic i po\u00e8tic, angola avante! (m\u00fasica seva i lletra de manuel rui)
\na l’angola independent, va ocupar c\u00e0rrecs directius al primer ministeri d’educaci\u00f3, va ser ambaixador a portugal del 1989 al 1995 i viceministre de cultura
\nmakezu del segon \u00e0lbum de ruy mingas temas angolanos, llan\u00e7at en 1974
\nla lletra \u00e9s del poeta viriato d\u00f3na cruz -de qui s\u00e9rgio godinho va musicar el poema \u201cnamoro\u201d pocs anys despr\u00e9s amb molt d’\u00e8xit-
\nangola can\u00e7\u00f4es por ruy mingas, 197o
\nmonangamb\u00e9, 1976
\n11\u00b7ruy mingas- makezu \u00b7 temas angolanos, 1974
\na radioklara.org trobar\u00e0s
\nl’\u00e0udio de la r\u00e0dio en directe
\ncom recolzar l’associaci\u00f3 fent-te subscriptora, per paypal o teaming
\ngraella de programes i p\u00f2dcasts amb \u00e0udios hist\u00f2rics
\nagenda de mobilitzacions i convocat\u00f2ries socials a val\u00e8ncia i voltants
\nper als que no s\u00f3n mo\u00e7ambiquesos o no hi viuen, resulta dif\u00edcil comprendre l’impacte real que edson da luz, \u00e0lies azagaia, t\u00e9 en aquest pa\u00eds
\nencara que no \u00e9s un artista pioner en la cr\u00edtica social -i aqu\u00ed podem esmentar noms importants com pedro langa, zeca alage, salvador maur\u00edcio, sime\u00e3o mazuze o salim mohammad-, azagaia, a trav\u00e9s del rap i de l’\u00fas de la llengua portuguesa, va aconseguir ser transversal, unint a generacions, independentment de l’\u201cestrat social\u201d o del color de la pell.
\nmai abans no havia aparegut a mo\u00e7ambic un artista que estigu\u00e9s tan en sintonia amb l’\u00e0nima del seu poble i de la seva naci\u00f3, com un bob marley o un fela kuti, que carregu\u00e9s a l’esquena tota la frustraci\u00f3 d’una generaci\u00f3 postcolonial i retrat\u00e9s amb precisi\u00f3 els anhels, les decepcions i els somnis del poble mo\u00e7ambiqu\u00e8s.
\nva faltar el 2o23 sense arribar a complir els quarenta anys
\nva ser acomiadat als carrers de gom a gom
\nel sepeli esdevingu\u00e9 manifestaci\u00f3 on s’exigia\u00bbresist\u00eancia\u00bb i \u00abpoder popular\u00bb amb slogans de protest contra el govern i les forces de seguretat que utilitz\u00e0 la viol\u00e8ncia, disparant gas lacrimogen contra els manifestants
\ndiscografia:
\ndinastia bantu – siavuma, 2oo5
\nbabalaze, 2oo7
\ncubaliwa, 2o13
\ns\u00f3 dever, 2o19
\n12\u00b7azagaia – c\u00e3es de ra\u00e7a (amb guto) \u00b7 cubaliwa, 2o13 mo\u00e7ambic
\n—————————————
\nhttps:\/\/pan-african-music.com<\/a>
\nhttps:\/\/www.afribuku.com\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.mondosonoro.com<\/a>
\nhttp:\/\/www.wmce.de<\/a>
\nhttps:\/\/les-petites-oreilles.lepodcast.fr\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.okayafrica.com\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.musicinafrica.net<\/a>
\nhttps:\/\/www.radioafricamagazine.com<\/a>
\nhttps:\/\/musique.rfi.fr\/musique-africaine<\/a>
\nhttps:\/\/afrimma.com\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.africaradio.com\/actualites\/culture<\/a>
\nhttps:\/\/worldtreasuresmusic.com<\/a>
\nhttps:\/\/labirintosemlimites.blogspot.com\/<\/a>
\nhttps:\/\/mozentretenimento.co.mz\/category\/musica\/<\/a><\/p>\n