{"id":9785,"date":"2024-05-08T23:40:54","date_gmt":"2024-05-08T21:40:54","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=9785"},"modified":"2024-05-08T23:40:54","modified_gmt":"2024-05-08T21:40:54","slug":"els-camins-de-la-musica-el-pes-dun-cognom-alicia-coltrane-02-05-24","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/els-camins-de-la-musica-el-pes-dun-cognom-alicia-coltrane-02-05-24\/","title":{"rendered":"Els Camins de la m\u00fasica. El pes d’un cognom: Alicia Coltrane 02\/05\/24"},"content":{"rendered":"

Una de les usuals malediccions de les dones en el m\u00f3n musical ha estat, fins temps molt<\/span> recents, el canvi<\/span>, si m\u00e9s no com a<\/span> nom art\u00edstic, del cognom familiar pel del marit,<\/span> s\u00ed, marit.<\/p>\n

No n’\u00e9s una excepci\u00f3 el de Alicia<\/span>McLeod<\/a><\/b>, coneguda art\u00edsticament pel cognom de qui, per tan sols uns tres anys, va ser l’esposa. Encara que ja havien treballat junts des de temps abans, el canvi de cognom art\u00edstic va produir-se sols despr\u00e9s del matrimoni.<\/p>\n

L’admiraci\u00f3 i sintonia de l‘Alice<\/span> <\/a><\/b>amb la m\u00fasica de John Coltrane <\/a><\/b>va ser, per\u00f2, completa i ha estat present al llarg de la seua vida –art\u00edsticament interrompuda<\/i> per ni m\u00e9s ni menys que vint-i-cinc anys a la mort de <\/i>John<\/b><\/u>– actuant com una mena de marmessora del seu llegat.<\/i> Profundament enamorada, a la mort d’ell va patir greus problemes de salut f\u00edsica i mental. Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys va involucrar-se en un m\u00f3n d’espiritualitat <\/a>arribant a escriure, fins i tot, alguns llibres del tema.<\/p>\n

Musicalment, que \u00e9s l’aspecte que ac\u00ed tractem, era una impecable pianista i a m\u00e9s una perfecta int\u00e8rpret d’un instrument ins\u00f2lit al m\u00f3n del jazz<\/i>, l’arpa.<\/a><\/b><\/i> Un instrument la t\u00e8cnica del qual es veu clarament transposada al teclat, segons els cr\u00edtics, en la forma d’abundants \u00abglissandi\u00bb<\/i>. Abans d’ella, sols hi hagu\u00e9<\/span> poques dones arpistes al jazz, sent la Dorothy<\/span> Ashby<\/span><\/a><\/b>\u00a0 aquella de la qual es declara hereva l’Alice<\/span> Coltrane<\/span>.<\/a><\/b><\/p>\n

La m\u00fasica que s’escolta en aquest programa (ja li hav\u00edem dedicat un <\/a>parell<\/a> fa temps) \u00e9s la recollida a la darrera actuaci\u00f3 abans de la seua llarga retirada dels escenaris; una actuaci\u00f3 a l’auditori de la Universitat de Los Angeles, en abril de 1978, publicada en un doble vinil, \u00abTransfiguration.<\/i><\/b><\/a><\/p>\n

Les peces escollides s\u00f3n sols (?) dues: una \u00e9s un sentit solo al piano dedicat al John, \u00abOne For The Father\u00bb<\/i>. Despr\u00e9s est\u00e0 una llarga improvisaci\u00f3, executada per ella a l’orgue W\u00fcrlitzer<\/span>,<\/i> un instrument amb una veu molt particular i reconeixible (com ho \u00e9s la del fam\u00f3s Hammond B<\/i>), acompanyada per un fabul\u00f3s Roy<\/span> Haynes<\/span> <\/b>a la bateria i el consagrat baixista Reggie<\/span> Workman<\/span><\/b>, tots dos antics col\u00b7laboradors de John<\/b>, en<\/span> un complicat aquelarre<\/span> sonor<\/i> en clau de free-jazz<\/i> matisat per l’especial sensibilitat art\u00edstica i gust pels arpegis de la Alicia<\/span> Coltrane<\/span><\/a><\/b>. La pe\u00e7a base \u00e9s una composici\u00f3 de John Coltrane<\/b>, Leo, <\/i>publicada p\u00f3stumament en 1967 a l’\u00e0lbum Interstellar Space<\/i>.<\/p>\n

Ja ho dic: no \u00e9s una m\u00fasica f\u00e0cil d’escoltar per a les persones que no estigueu acostumades al free-jazz, per\u00f2 si aconseguiu \u00abacoplar-vos<\/span>\u00ab<\/i> a la m\u00fasica que sona, us resultar\u00e0 com<\/span> una mena de mantra que arribar\u00e0 a envoltar-vos.<\/p>\n

Una personalitat imprescindible a la hist\u00f2ria del jazz, no suficientment<\/span> coneguda i reconeguda<\/i>.<\/p>\n

\n

Una dona original i alhora cl\u00e0ssica ja, per al jazz.<\/a><\/i><\/p>\n