Doncs aix\u00f2, eixa mescla ins\u00f2lita, inicialment boja, absurda, ha fet que nasquera una obra ins\u00f2lita, boja, absurda, per\u00f2 preciosa.<\/p>\n
El txistulari Garikoitz Mendizabal<\/a>,<\/b> l’acordionista i compositor Gorka Hermosa <\/a><\/b>i la parella d’acompanyants de Paco de Luc\u00eda<\/b>, Carles Benavent <\/b>al contrabaix i Tino di Geraldo<\/b> a la bateria, han tret a llum una gravaci\u00f3 que, per poc que la sensibilitat d’u no n’estiga totalment anquilosada, el sorprendr\u00e0 d’entrada, li captar\u00e0 l’atenci\u00f3 a continuaci\u00f3 i, molt probablement, se l’endur\u00e0 per l’aire, flotant en un n\u00favol fins que s’acabe el disc. I resulta que Euskadi <\/i>en t\u00e9 una vida cultural i social activa i plural i, en all\u00f2 que ens interessa, una vida musical que si b\u00e9 ja est\u00e0 plagada de noms il\u00b7lustres els darrers dos segles adobada amb una tradici\u00f3 vocal popular an\u00e0loga a la de les bandes valencianes<\/i>, amb l’arribada de la democr\u00e0cia ha esclatat joiosament. En l’entrevista que il\u00b7lustra el programa, Gorka Hermosa<\/a><\/b> ens fa unes pinzellades del tema.<\/p>\n Tamb\u00e9 ens explica, clar, els or\u00edgens de l’arriscada aposta del disc<\/a><\/i>, fruit de la passi\u00f3 per la m\u00fasica<\/i> i per Euskadi<\/i> de dos bascos, Gorka<\/b> i el virtu\u00f3s txistulari Garikoitz Mendizabal<\/b><\/a>. Un dia varen trobar-se amb la parella d’ex<\/i> del Paco de Luc\u00eda<\/b> i varen imaginar un projecte original, arriscat fins a l’extrem, d’una fusi\u00f3 de cultures musicals inaudita. La resta cal escoltar-ho.<\/p>\n Amb una barreja de sons i ritmes, des d’Euskadi<\/i> a Andalusia<\/i>, del zortziko<\/i> a la malenconia<\/i> enamorada d’uns constructors d’acordions italians, de…; el c\u00f2ctel \u00e9s ple d’aromes i sabors, d’ambients i de sentiments, de la joia a la introversi\u00f3, el gaudi de la pura m\u00fasica que ens atrapa,<\/p>\n Al Gorka Hermosa<\/b> ja l’havia escoltat diverses vegades i he programat alguns dels seus discos en solitari, per\u00f2 la ductilitat, el domini ABSOLUT<\/u><\/i> que del txistu<\/i> en fa el Garikoitz Mendizabal<\/b> <\/a>m’ha enamorat d’un instrument que, si b\u00e9 el coneixia, clar, mai l’havia sentit amb la ductilitat, la dolcesa -o l’agressivitat- i el descarat domini de colors d’aquest virtu\u00f3s de l’instrument. No visc a Euskadi i la informaci\u00f3 que en tinc de la seua m\u00fasica \u00e9s la que \u00e9s, per\u00f2 tinc clar que, a partir d’ara, vaig a fer el possible per acostar-me a totes les gravacions <\/a>que puga d’aquest home i les seues aventures, que existeixen…<\/p>\n Qu\u00e8 tal si, aprofitant la porta que s’obrir\u00e0 amb aquest programa, us endinseu tamb\u00e9 en aquell m\u00f3n verd d’Euskadi.<\/i> Ja us dic que no us defraudar\u00e0.<\/p>\n <\/p>\n
\n
\nLamentablement, Euskadi est\u00e0 TAN LLUNY<\/i>!! Una geografia amb moltes muntanyes,\u00a0 verdes, aix\u00f2 s\u00ed, eixos verds que cant\u00e0 Raim\u00f3n<\/i>, i una situaci\u00f3 pol\u00edtica desgraciada han fet que eixe meravell\u00f3s pa\u00eds siga un absolut desconegut per a la resta de gent de l’estat.<\/p>\n