Repertori:
\no b\u00e1rbara tinoco – a madrugada que eu esperava \u00b7 2o24
\n1 rita vian – \u00e1gua \u00b7 sensoreal 2o23
\n2 o marta – snoopy \u00b7 casta brava, 2o24
\n3 ana lua caiano – o bicho anda por a\u00ed \u00b7 vou ficar neste quadrado, 2o24
\n4 lavoisier i cantadeiras do campo do ger\u00eas – fui escrever b \u00b7 polifonias singulars, 2o23
\n5 sara correia – esqueceste-te de n\u00f3s \u00b7 liberdade, 2o23
\n6 cristina branco – liberdade \u00b7 m\u00e2e, 2o23
\n7 pedro joia – \u00edcaro \u00b7 mosaico, 2o24
\n8 aldina duarte – duas m\u00e3os \u00b7 metade-metade, 2o24
\n9 teresinha landeiro – o pedido \u00b7 para dan\u00e7ar e para chorar, 2o24
\n1o lina – in labirinto \u00b7 fado cam\u00f4es, 2o24
\n11 boanoite instrumental – quando chove em lisboa \u00b7 2o24
\n12 filipe sambado – serralha, serralhinha \u00b7 tr\u00eas anos de escorpi\u00e2o em touro, 2o23
\n13 a cantadeira – senhora das flores \u00b7 2o24
\n14 retimbrar amb suspiro – do mesmo cord\u00e3o \u00b7 2o24
\n——————————————————-
\n– b\u00e1rbara tinoco – a madrugada que eu esperava \u00b7 2o24
\nfeixisme mai m\u00e9s
\namb aquesta declaraci\u00f3 de b\u00e1rbara tinoco comencem la tercera entrega de novetats discogr\u00e0fiques portugueses per celebrar el cinquanta aniversari de la revoluci\u00f3 dels clavells
\nb\u00e1rbara cantava a madrugada que eu esperava, d’un poema de sophia de mello breyner andresen que diu aix\u00ed:
\n.
\n…aquesta \u00e9s la matinada que estava esperant
\nel dia inicial, sencer i net
\non sortim de la nit i del silenci
\ni lliures habitem la subst\u00e0ncia del temps…
\n– rita vian – \u00e1gua \u00b7 sensoreal 2o23
\nrita vian cantant i compositora de les rodalies de lisboa que nasqu\u00e9 a principi dels noranta
\nha col\u00b7laborat amb beautify junkyards, mike el nite, branko, jo\u00e3o maia ferreira
\nel 2o22, el seu ep debut, caos’a
\nva llan\u00e7ar el seu \u00e0lbum debut sensoreal a l’octubre de 2o23<\/p>\n
sentiem el tema principal del musical \u201ca madrugada que eu esperava\u201d, que es representa ara a lisboa i en maig a porto, creat i protagonitzat per les cantants carolina deslandes (32 anys) i b\u00e1rbara tinoco (lisboa, 1998), que recorda que \u201cel dret a la llibertat implica el deure de la mem\u00f2ria\u201d
\ndiscografia b\u00e1rbara tinoco:
\ndesalinhados, 2o21 ep
\nb\u00e1rbara, 2o21
\nbichinho, 2o23
\no marta \u00e9s guilherme marta, de porto, fa pop electr\u00f2nic amb arrels
\nprimer tema publicat en 2o21, \u00e0lbums:
\n\u00f3 mo\u200b\u00e7\u200ba! \u00e9 folclore, 2o22
\ncasta brava, 2o24
\n– o marta – snoopy \u00b7 casta brava, 2o24
\nana lua caiano cantant, compositora, compositora, productora i artista
\nla seua \u00e9s una banda d’una sola dona, combina m\u00fasica popular portuguesa amb electr\u00f2nica i hip-hop, mitjan\u00e7ant l’\u00fas d’instruments com el micr\u00f2fon, el teclat, l’estaci\u00f3 de bucles, el bombo i altres instruments; amb diferents dispositius, crea diverses capes de veu, percussi\u00f3 i melodies superposades
\ns\u00f3n pocs els artistes que arriben a l’esfera p\u00fablica amb un so tan definit en un per\u00edode de temps tan curt
\nel so de l’ana est\u00e0 format per ritmes que beuen de la tradici\u00f3 popular, per\u00f2 amb una producci\u00f3 contundent, melodies forts envoltades de sintetitzadors industrials i lletres po\u00e8tiques plenes d’actualitat i mordacitat, discografia ana lua caiano:
\ncheguei tarde a ontem, ep 2o22
\nse dan\u00e7ar \u00e9 s\u00f3 depois, ep 2o23
\nvou ficar neste quadrado, 2o24
\n– ana lua caiano – o bicho anda por a\u00ed \u00b7 vou ficar neste quadrado, 2o24
\nl’any 2o2o patr\u00edcia relvas i roberto afonso, un duet de m\u00fasics que formen lavoisier, pujaren a les muntanyes de minho per fer una resid\u00e8ncia al campo do ger\u00eas
\ntreballaren amb les cantadeiras locals: ana fonseca, ana pires, carmelita pires, concei\u00e7\u00e3o pires ribeiro, dores carvalhal, evelyne mussons, eduarda silva, joana barroso i les veus masculines d’isaque dias, jo\u00e3o barroso i miguel silva
\ngravaren diverses polifonies \u00e0 capela que ara inclouen al lado a del seu disc polifonias singulares, publicat a final de l’any passat, i al lado b els mateixos temes amb l’addici\u00f3 de ritmes electr\u00f2nics
\n– lavoisier i cantadeiras do campo do ger\u00eas – fui escrever b \u00b7 polifonias singulars, 2o23
\nla sara correia ha gravat el seu tercer disc encara m\u00e9s fado, amb 13 can\u00e7ons, algunes basades en el c\u00e0non tradicional \u2013com ara \u201cliberdade\u201d, que es basa en fado cravo d’alfredo marceneiro, \u201cno fim mentir por n\u00f3s \u00e9 amar\u201d, combinaci\u00f3 de fados proen\u00e7a i tamanquinhas, i tamb\u00e9 de \u201ctu n\u00e3o me diz\u201d, del gran santos moreira\u2013, d’altres que reinventen aquesta tradici\u00f3 en l’actualitat a trav\u00e9s de melodies escrites per mila dores, joana espadinha, pedro abrunhosa, nuno figueiredo, carminho -esqueceste-te de n\u00f3s- o tiago bettencourt, a m\u00e9s de diogo clemente el seu productor habitual
\namb el so clar i original de la guitarra portuguesa d’\u00e2ngelo freire, i les aparicions ocasionals al baix de frederico gato i a la guitarra ac\u00fastica de tiago bettencourt
\n– sara correia – esqueceste-te de n\u00f3s \u00b7 liberdade, 2o23
\ncristina branco ara est\u00e0 presentant en directe el seu disc de 2oo7, abril, dedicat per complet al repertori de zeca afonso, per\u00f2 sentim l’\u00e0lbum m\u00e9s recent, m\u00e3e, -mare- 18\u00e8 disc de cristina en 27 anys de carrera, que es mou en la solemnitat que envolta el fado, en la m\u00e0gia que trobes quan et submergeixes en la m\u00fasica per\u00f2 tamb\u00e9 en l’emoci\u00f3 que tradueixen les paraules, les respiracions, els silencis…
\na l’hora d’escollir els poemes cristina busc\u00e0 la densitat po\u00e8tica que ha de portar el fado, tant si es tractava de figures ineludibles com fernando pessoa o david mour\u00e3o-ferreira o dels crits femenins d’aldina duarte \u201cfado de uma mulher feliz alone\u201d, manuela de freitas \u201cessa tristeza\u201d, nat\u00e1lia correia \u201crio de nuvens\u201d o tres de teresinha landeiro, \u201cfolha em branco\u201d, \u201cliberdade\u201d i \u201cpassos certos\u201d
\nel piano de lu\u00eds figueiredo \u00e9s tan subtil com emblem\u00e0tic, el contrabaix de bernardo moreira abra\u00e7a i suporta, la guitarra portuguesa de bernardo couto posa la pell de gallina amb la mateixa tranquil\u00b7litat que marca cada moment de passi\u00f3
\ni la veu de cristina branco, clara, pura i capa\u00e7 de traduir perfectament cada corba de la vida que ha d’estar present quan cantes fado de deb\u00f2
\n– cristina branco – liberdade \u00b7 m\u00e2e, 2o23
\nmosaico \u00e9s el vuit\u00e9 disc de pedro j\u00f3ia un dels guitarristes i compositors portuguesos m\u00e9s prestigiosos de les \u00faltimes d\u00e8cades que debut\u00e0 l’any 1996 amb el disc \u201cguadiano\u201d, seguit de \u201csueste\u201d el 1999
\nel 2oo1 va publicar \u201cvaria\u00e7\u00f5es sobre carlos paredes\u201d, un homenatge a l’obra d’un dels seus m\u00e0xims referents. \u201cjacarand\u00e1\u201d apareix dos anys m\u00e9s tard, amb convidats com ney matogrosso, daniela mercury, elba ramalho o zeca baleiro, entre d’altres. l’any 2oo8 va rebre el premi carlos paredes pel seu disc \u201c\u00e0 espera de armandinho\u201d
\nl’any 2o17, com a pedro j\u00f3ia trio, amb norton daiello al baix i jo\u00e3o frade a l’acordi\u00f3, va editar \u00abvendaval\u00bb i el 2o2o va gravar i editar en solitari el disc \u00abzeca\u00bb, pel qual va rebre de nou el premi carlos paredes
\nj\u00f3ia sempre ha col\u00b7laborat amb noms destacats de la m\u00fasica internacional. al brasil, on va viure del 2oo3 al 2oo7, va tocar i gravar amb grans figures de l’mpb com simone, gilberto gil o ney matogrosso, amb qui va fer dues extenses gires. a portugal va acompanyar grans noms del fado com ricardo ribeiro, ana sofia varela o raquel tavares, explorant noves aproximacions al fado tradicional. entre el 2o13 i el 2o19 va formar part de les gires de la cantant de fado mariza i des del 2o1o forma part de la hist\u00f2rica banda resist\u00eancia
\n– pedro joia – \u00edcaro \u00b7 mosaico, 2o24
\naldina duarte actua per primera vegada en nom propi al coliseu dos recreios
\nhui 17 d’abril presenta el nou disc metade-metade, escrit per capicua
\nl’espectacle preparat \u00e9s una invitaci\u00f3 a celebrar amb for\u00e7a all\u00f2 que ens fa avan\u00e7ar: la vida en llibertat, la connexi\u00f3 amb la natura, l’amor que salva, la for\u00e7a de la poesia, la lluita contra la pobresa i el coratge de creure en la igualtat.
\nl’acompanyaran ana isabel dias, a l’arpa, bernardo rom\u00e3o, a la guitarra portuguesa i rog\u00e9rio ferreira, a la guitarra per palesar l’encanteri, la bellesa i el consol que t\u00e9 el fado
\ndiscografia aldina duarte:
\napenas o amor, 2oo4
\ncr\u00faa, 2oo6
\nmulheres ao espelho, 2oo8
\ncontos de fados, 2o11
\nromance(s) 2o15
\nquando se ama loucamente, 2o17
\nroubados, 2o19
\ntudo recome\u00e7a, 2o22
\nmetade-metade, 2o24
\n– aldina duarte – duas m\u00e3os \u00b7 metade-metade, 2o24<\/p>\n
teresinha landeiro (azeit\u00e2o, s\u00e9tubal, 1996) s’assumeix com un nom important entre les fadistes m\u00e9s joves
\ncanta des dels 12 anys i des dels 16 a la casa de fado mesa de frades (alfama) va ser el punt de partida per a la seua carrera
\nel 2o18 va publicar el seu primer disc namoro amb nom\u00e9s 22 anys
\nel 2o21 el disc agora
\n\u00e9s autora d’algunes can\u00e7ons al seu m\u00e9s recent \u00e0lbum para dan\u00e7ar e parar chorar i tamb\u00e9 compta amb convidats d’escriptura i composici\u00f3 com maro, m\u00e1rio laginha, beatriz pessoa, francisco guimar\u00e3es (o pedido), milhanas, jorge cruz i rita dias
\n– teresinha landeiro – o pedido \u00b7 para dan\u00e7ar e para chorar, 2o24
\nel nou \u00e0lbum de la lina, fado cam\u00f5es, destaca la seva expressiva i exquisida veu de fado mentre ens porta a una immersi\u00f3 en la poesia cl\u00e0ssica de lu\u00eds vaz de cam\u00f5es.
\ndespr\u00e9s de l’\u00e8xit \u00e0lbum del 2o2o lina_ra\u00fcl refree amb el productor catal\u00e0 ra\u00fcl refree ara col\u00b7labora amb el guitarrista i productor justin adams que treball\u00e0 amb robert plant o rachid taha, ja sentirem \u2018o que temo e o que desejo\u2019 amb l’asturi\u00e0 rodrigo cuevas
\nels m\u00fasics del disc s\u00f3n pedro viana a la guitarra portuguesa; john bagott al piano\/teclats (conegut per massive attack i portishead); i ianina khmelik al viol\u00ed
\nlina cardoso rodrigues nasqu\u00e9 en alemanya el 1984, va passar la seua infantesa a tr\u00e1s-os-montes on sa mare i son pare treballaven al camp sempre cantant i eren pastors
\nva anar a estudiar a porto als 1o anys, portant-hi l’amor per les can\u00e7ons i va ser solista del cor del c\u00edrculo portuense de \u00f3pera
\nla primera vegada que va tenir el coratge de cantar en p\u00fablic nom\u00e9s coneixia ben tres fados
\na lisboa encara canta habitualment al clube de fado
\nel 2oo5 fa de am\u00e0lia rodrigues jove al musical am\u00e0lia de filipe la feria
\nva gravar dos discos amb el nom de carolina, imposat per la ind\u00fastria musical
\ncarolina, 2o14
\nencantado, 2o17
\nel seu veritable nom torna amb la publicaci\u00f3 del disc amb ra\u00fcl refree, on les textures i els sons de la m\u00fasica electr\u00f2nica s\u00f3n el focus central, vestint els grans fados cl\u00e0ssics d’am\u00e1lia
\nara lu\u00eds de cam\u00f5es \u00e9s el protagonista, una idea que va sorgir fa temps i que semblava inconcebible. tanmateix, amb tossuderia i amb el suport i l’assist\u00e8ncia crucials d’am\u00e9lia muge acaba de n\u00e9ixer el disc
\nlina_ra\u00fcl refree, 2o2o
\nfado cam\u00f5es, 2o24
\n– lina – in labirinto \u00b7 fado cam\u00f4es, 2o24
\nmariana pereira aka boanoite instrumental nom\u00e9s ha publicat dues can\u00e7ons
\nquando chove em lisboa una can\u00e7\u00f3 \u00e9s una barreja entre el fado caminho – l\u00e1grimas do c\u00e9u i una mostra afrobeat\/kizomba de la can\u00e7\u00f3 de dj telio n\u00e3o atendo, el tema principal de la can\u00e7\u00f3 s\u00f3n les cheias les inundacions de 2o22 que van passar a lisboa i contorn\u00e0
\n– boanoite instrumental – quando chove em lisboa \u00b7 2o24
\nfilipe sambado (lisboa, 1985) crea, compon, escriu i produeix m\u00fasica intr\u00ednsecament portuguesa. va passar la seva infantesa i adolesc\u00e8ncia a elvas, vila nova de santo andr\u00e9 i lagos. va tornar a lisboa per estudiar teatre, dramat\u00fargia, cinema i so
\nfilipe fa can\u00e7ons immediates que ens fan cantar i reflexionar sobre el m\u00f3n que ens envolta i afecta
\npartint d’una matriu pop consolida un univers sonor que alhora estableix complicitats amb la m\u00fasica portuguesa i es deixa contaminar pel krautrock, el lo-fi o l’hiperpop
\ninterpel\u00b7la la nostra mem\u00f2ria i la projecta en un exercici de reconfiguraci\u00f3 identit\u00e0ria dins d’un univers no binari, discografia:
\nisto \u00e9 coisa para n\u00e3o voltar a acontecer, ep 2o12
\n1, 2, 3, 4, ep 2o12
\nups\u200b.\u200b.\u200b. fiz isto outra vez, ep 2o14
\nvida salgada, 2o16
\nfilipe sambado & os acompanhantes de luxo, 2o18
\nrevezo, 2o2o
\ntr\u00eas anos de escorpi\u00e2o em touro, 2o23
\n– filipe sambado – serralha, serralhinha \u00b7 tr\u00eas anos de escorpi\u00e2o em touro, 2o23
\na cantadeira \u00e9s el projecte en solitari de joana negr\u00e3o que t\u00e9 una traject\u00f2ria musical vinculada a la m\u00fasica de tradici\u00f3 oral portuguesa, en bandes com a dazkarieh i actualment seiva
\n\u00e9s una \u201cone woman band\u201d, \u00e9s a dir que actua sola a l’escenari acompanyada per la seua veu, fent loops
\nvocals, i tocant l’adufe, pandero, bombo i gaita portuguesa
\namb tot aix\u00e0 construeix capes de so superposades que serveixen de base per a melodies d’inspiraci\u00f3 tradicional, a m\u00e9s d’invocar paisatges sonors de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva portuguesa bastits dins del can\u00e7oner portugu\u00e8s, o d’un nou repertori sempre basat en les arrels, i en les veus de les que ens van bressolar, ens acolliren, criaren i deixaren el seu llegat femen\u00ed fort i emotiu
\n– a cantadeira – senhora das flores \u00b7 2o24
\nretimbrar s\u00f3n afonso passos – adufe, triangles, canya; andr\u00e9 nunes – adufe, canya; andr\u00e9s \u2018pancho\u2019 tarabbia – bucket, udu; ant\u00f3nio serginho – adufe, snare drum, bass drum, cymbals, zaclitrac, keyboard; beatriz rola – viol\u00ed, viola, veu; daniela leite castro – flauta; jorge loura – guitarra; miguel ramos – baix; quico serrano – piano; sara yasmine – veu
\nvoa p\u00e9, 2o16
\nlevantar do ch\u00e2o, 2o22
\npel dia de la dona, enguany, publicarem una col\u00b7laboraci\u00f3 amb suspiro un cor de divuit dones
\ndirigit per laura rui: ana vital, ana clara, carolina vilela, eva campos, giovanna magalh\u00e3es, joana pinho, joana veiros, lara santiago, leonor almeida, leonor matos, luana sousa, margarida andrade, margarida gama, mariana rey, marta g\u00e2ndara, naoli rodriguez, salom\u00e9 tavares
\n– retimbrar amb suspiro – do mesmo cord\u00e3o \u00b7 2o24
\n————————
\nb\u00e1rbara tinoco – a madrugada que eu esperava
\nlletra:<\/p>\n
oi\u00e7o na rua revolu\u00e7\u00e3o
\nsoldados de espingarda e cravo na m\u00e3o
\noi\u00e7o na rua liberdade
\nmorte h\u00e1 ditadura na flor idade
\nmas n\u00e3o sagram as ruas da nossa cidade
\nnem se ouve um canh\u00e3o<\/p>\n
a renascer das cinzas eles est\u00e3o,
\num p\u00e9 depois do outro a bater no ch\u00e3o,
\n25 de abril de 74,
\nmorte \u00e0 censura, viva a liberdade,
\nque a noite foi escura e estamos cansados,
\ndeste plant\u00e3o<\/p>\n
quando a esmola \u00e9 grande, o pobre desconfia
\nn\u00e3o acaba a primavera, por morrer uma andorinha
\nn\u00e3o quer ser lobo, n\u00e3o lhe vista a pele
\num p\u00e1ssaro a voar mais vale
\nn\u00e3o quer ser lobo, n\u00e3o lhe vista a pele
\num p\u00e1ssaro a voar mais vale<\/p>\n
esta \u00e9 a madrugada que eu esperava
\nsim, esta \u00e9 a madrugada que eu esperava
\nesta \u00e9 a madrugada que eu esperava
\nsim, esta \u00e9 a madrugada que eu esperava<\/p>\n
saem pra rua em manifesta\u00e7\u00e3o
\no povo \u00e9 a voz da na\u00e7\u00e3o,
\nviva a democracia, as elei\u00e7\u00f5es livres
\nviva o fim da guerra, os finais felizes
\nviva o amor que beija as cicatrizes,
\n\u00e9 o fim da servid\u00e3o<\/p>\n
viva a mulher e a igualdade
\nviva o futuro que o povo \u00e9 que sabe
\no l\u00e1pis azul j\u00e1 n\u00e3o pinta a verdade
\ncome\u00e7a a revolu\u00e7\u00e3o<\/p>\n
a noite \u00e9 boa conselheira, mas nasceu torto tarde ou nunca se endireita
\no que arde cura o que aperta segura, mas n\u00e3o h\u00e1 fome que n\u00e3o d\u00ea fartura
\nat\u00e9 as r\u00e3s mordiam, se tivessem dentes
\ngato escaldado n\u00e3o tem medo pra sempre
\nat\u00e9 as r\u00e3s mordiam, se tivessem dentes
\ngato escaldado n\u00e3o tem medo pra sempre<\/p>\n
esta \u00e9 a madrugada que eu esperava
\nsim, esta \u00e9 a madrugada que eu esperava
\nesta \u00e9 a madrugada que eu esperava
\nsim, esta \u00e9 a madrugada que eu esperava<\/p>\n
uma desgra\u00e7a nunca vem s\u00f3
\nmas quem ri por \u00faltimo, ri melhor
\n48 voltas ao sol
\nmorre pela boca o peixe preso no anzol
\ne mais vale s\u00f3 que mal acompanhado
\nmente vazia oficina do diabo
\nn\u00e3o h\u00e1 mal que sempre dure, nem bem que n\u00e3o se acabe
\nmas quem planta ventos colhe sempre tempestades<\/p>\n
e fascismo nunca mais
\n———————
\nfonts:
\nhttps:\/\/www.rimasebatidas.pt\/<\/a>
\nhttps:\/\/madeinportugalmusica.pt\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.locomotivaazul.pt\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.publico.pt\/culturaipsilon\/musica<\/a>
\nhttps:\/\/worldmusiccentral.org\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.museudofado.pt\/fado\/personalidades<\/a>
\nhttps:\/\/comunidadeculturaearte.com\/category\/artigos\/musica\/<\/a>
\nhttps:\/\/50anos25abril.pt\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.portuguesemusic.info\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.jazz-jazz.com<\/a><\/p>\n