Repertori:
\n\u00b7jose afonso – grandola vila morena | directe, 1974
\n\u00b7catarina carvalho gomes – no cimo da figueira | novas can\u00e7\u00f4es da terra 2o23
\n\u00b7a garota n\u00e3o – diga 33 | directe mar\u00e7 2o24
\n\u00b7j p simoes – mudam-se os tempos mudam-se as vontades | canta jos\u00e9 m\u00e1rio branco 2o24
\n\u00b7miranda – alfama | una mulher na cidade 2o23
\n\u00b7helena caspurro – o homem-merda | massai\u00e1 2o24
\n\u00b7mafalda veiga – geografia particular | ep geografia particular 2o24
\n\u00b7madalena palmeirim – eu n\u00e3o vou | morna mansa 2o24
\n\u00b7a sul – gin | 2o24
\n\u00b7carolina deslandes – brincar de ser feliz | calma 2o23
\n\u00b7mimi froes amb ricardo ribeiro – velhos | 2o24
\n\u00b7marisa liz, ant\u00f3nio zambujo – um dia de domingo | 2o24
\n\u00b7miguel ara\u00fajo – can\u00e7\u00f5es da r\u00e1dio | ch\u00e1 l\u00e1 l\u00e1 2o22
\n\u00b7capit\u00e2o fausto – muitas mais vir\u00e3o | subida infinita 2o24
\n————————–
\n1\u00b7jose afonso – grandola vila morena | directe, 1974
\nen arribant abril comencem el programa amb una versi\u00f3 del gr\u00e2ndola vila morena posem al dia l’actualitat de la m\u00fasica portuguesa, la qual cosa possiblement trigar\u00e0 tot el mes
\ncinquenta anys despr\u00e9s, l’esp\u00edrit de la can\u00e7\u00f3 de jos\u00e9 afonso, la sororitat, la germanor en igualtat i recolzament mutu, el respecte per la diversitat del planeta, ja siga junt a una alzina o al cim d’una figuera seguix en peu
\n2\u00b7catarina carvalho gomes – no cimo da figueira | novas can\u00e7\u00f4es da terra 2o23
\ncatarina carvalho gomes (braga, 1997) treballa l’exploraci\u00f3 vocal en les \u00e0rees de la m\u00fasica, el teatre, la pedagogia i la ling\u00fc\u00edstica. escriu en portugu\u00e8s sobre el dol, la fascinaci\u00f3, el conflicte generacional, el patrimoni, el dolor, l’amor i la solitud, fent servir alguns arbres fruiters com a pretext i \u00e0ncora metaf\u00f2rica
\npublic\u00e0 el seu primer disc a bandcamp la passada tardor, pop que pica l’ullet el folk i el fado, prioritzant la veu com a instrument<\/p>\n
\u201cgr\u00e2ndola, vila morena\u201d, composta l’any 1964, despr\u00e9s d’una actuaci\u00f3 de jos\u00e9 afonso a gr\u00e2ndola, organitzada per la sociedade musical fraternidade oper\u00e1ria grandolense, es va gravar l’any 1971, a h\u00e9rouville (fran\u00e7a), amb arranjaments i direcci\u00f3 musical de jos\u00e9 m\u00e1rio branco, sent el primer tema de la cara b, del disc cantigas do maio, publicat per orfeu l’any 1973
\nes va cantar en p\u00fablic, per primera vegada a santiago de compostel\u00b7la (capital de gal\u00edcia), el 1o de maig de 1972 i la versi\u00f3 que hem sentit \u00e9s cantada per zeca junt a una alzina als afores del poble de gr\u00e2ndola, l’estiu del setanta i quatre pocs mesos despr\u00e9s del 25 d’abril
\nuns dies abans, el 29 de mar\u00e7 del ’74, la va cantar al coliseu de lisboa front a cinc mil persones en peu en un concert m\u00faltiple convocat pel sindicat de periodistes que va demanar la pres\u00e8ncia de zeca afonso i adriano que estaven vetats per fer concerts
\nadriano correia de oliveira durant la seua actuaci\u00f3 va recordar els milers d’exiliats, destacant especialment jos\u00e9 m\u00e1rio branco, s\u00e9rgio godinho, francisco fanhais i lu\u00eds c\u00edlia<\/p>\n
l’\u00faltim retorn de s\u00e9rgio godinho al coliseu de lisboa, 5o anys despr\u00e9s, tingu\u00e9 lloc els passats 2o i 21 de mar\u00e7 amb dues llargues actuacions de l’espectacle liberdade25 amb la banda que l’acompanya des de fa m\u00e9s de dues d\u00e8cades, \u00abos assessors\u00bb, dirigida per nuno rafael, i invitats especials el cor canto nono per fer liberdade i a garota n\u00e2o que cant\u00e0 balada da rita i estren\u00e0 diga 33 amb lletra feta a partir de 33 t\u00edtols de can\u00e7ons de s\u00e9rgio godinho
\nla gira que recorre el pa\u00eds des de principis de mar\u00e7 i marca la celebraci\u00f3 d’una carrera que s’entrella\u00e7a amb la hist\u00f2ria de la vida quotidiana portuguesa, i que t\u00e9 un dels seus himnes obligats en una can\u00e7\u00f3 composta el 1974, la can\u00e7\u00f3 \u00abliberdade\u00bb
\namb una discografia que -entre estudi, directe i en col\u00b7laboraci\u00f3- supera les tres dotzenes d’enregistraments de llarga durada, s\u00e9rgio i els seus assessors van portar a aquesta gira liberdade25 una selecci\u00f3 de can\u00e7ons que inclouen les \u00abobligat\u00f2ries\u00bb i evocacions a alguns dels seus antics companys, com ara zeca afonso o jos\u00e9 m\u00e1rio branco, l’estrena d’a big sale da charity, l’original que s\u00e9rgio va composar per aquesta gira de concerts
\n3\u00b7a garota n\u00e3o – diga 33 | directe mar\u00e7 2o24<\/p>\n
gravat entre leiria i sintra j p simoes canta jos\u00e9 m\u00e1rio branco \u00e9s un disc d’homenatge a un dels noms m\u00e9s importants de la m\u00fasica porutguesa
\njos\u00e9 m\u00e1rio branco, la contribuci\u00f3 del qual a la m\u00fasica portuguesa des dels anys 6o`s \u00e9s incommensurable, ens va deixar el 2o19, per\u00f2 el seu esperit i la seua m\u00fasica segueixen sent presents i necessaris, habitant l’imaginari col\u00b7lectiu, ara tamb\u00e9 a trav\u00e9s de la veu de jp sim\u00f5es
\ndespr\u00e9s de diverses versions, jp sim\u00f5es aprofundeix en l’ess\u00e8ncia i el significat de vuit composicions atemporals de jos\u00e9 m\u00e1rio branco, oferint una interpretaci\u00f3 commovedora, reinventant i revitalitzant el seu llegat per a una nova generaci\u00f3 d’oients
\n4\u00b7j p simoes – mudam-se os tempos mudam-se as vontades | canta jos\u00e9 m\u00e1rio branco 2o24
\nalfama un barri desaparegut sota el tsunami del turisme massiu que ha expulsat les ve\u00efnes als afores de lisboa
\nal seu disc una mulher na cidade de 2o23 miranda canta el fado alfama un poema de jos\u00e9 carlos ary dos santos amb m\u00fasica d’alain oulman que cant\u00e0 am\u00e0lia en 197o
\n\u00ab…ciutat tancada en el seu desencant
\nalfama fa olor d’enyoran\u00e7a
\nalfama no fa olor de fado
\nfa olor de poble, de solitud
\nfa olor de silenci ferit
\nsap a tristesa amb pa
\nl’alfama no fa olor de fado
\nper\u00f2 no t\u00e9 cap altra can\u00e7\u00f3…\u00bb
\n5\u00b7miranda – alfama | una mulher na cidade 2o23
\nhelena caspurro (porto) cantautora i pianista de formaci\u00f3 cl\u00e0ssica que fa fusi\u00f3 estil\u00edstica: jazz, blues, pop, bossa nova, fado, improvisaci\u00f3…
\nprimerament toc\u00e0 en clubs de jazz en diverses formacions, abans de dedicar-se a la recerca i la doc\u00e8ncia universit\u00e0ria, sempre amb connexions amb la m\u00fasica
\nva llan\u00e7ar el seu primer disc el 2oo3, un ep mulher avestruz, seguit de dos \u00e0lbums: colapsopira (2oo9) i palu\u00ed (2o13)
\ndeu anys despr\u00e9s d’aquell \u00faltim enregistrament, torna als discos amb massai\u00e1, que, com els anteriors, no \u00e9s nom\u00e9s una suma de can\u00e7ons sin\u00f3 un projecte sonor, literari, gr\u00e0fic i videogr\u00e0fic
\nhelena seu junt al seu piano per deixar anar la seua r\u00e0bia
\n6\u00b7helena caspurro – o homem-merda | massai\u00e1 2o24
\n7\u00b7mafalda veiga – geografia particular | ep geografia particular 2o24
\nmafalda veiga discografia d’estudi:
\np\u00e1ssaros do sul, 1987
\ncantar, 1988
\nnada se repete, 1992
\na cor da fogueira, 1996
\ntatuagem, 1999
\nna alma e na pele, 2oo3
\nlado a lado – com jo\u00e3o pedro pais, 2oo7
\nch\u00e3o, 2oo8
\npraia, 2o16
\ngeografia particular, 2o24<\/p>\n
seguim amb pop i melangia amb sonoritat capverdiana
\nmadalena palmeirim (1987, lisboa) una cantautora i multiinstrumentista, que treballa com a m\u00fasica i dissenyadora de so
\ncomen\u00e7\u00e0 aprenent piano i despr\u00e9s va continuar com a m\u00fasic autodidacta de cavaquinho, autoarpa de boca i producci\u00f3 de so
\nmondays ep 2o15
\nright as rain 2o19
\nmorna mansa 2o24
\n8\u00b7madalena palmeirim – eu n\u00e3o vou | morna mansa 2o24
\n9\u00b7a sul – gin | 2o24
\na sul nom art\u00edstic de la claudia sul als barris de lisboa alvalade i olivais, ep\u00e9 de cinc temes ja agora 2o22
\nm\u00e9s pop l\u00e0nguid, al seu cinqu\u00e9 llarga durada, calma, al tall brincar de ser feliz, carolina deslandes desitja una xicoteta utopia com \u00e9s tenir una casa amb horta i viver tranquil\u00b7lament del seu treball
\ncarolina deslandes, 2o12
\nblossom, 2o16
\ncasa, 2o18
\ncaos, 2o23
\ncalma, 2o23
\n1o\u00b7carolina deslandes – brincar de ser feliz | calma 2o23
\nmimi froes va llan\u00e7ar el seu primer llarga durada contornos, setembre passat, successor dels ep vamos conversar (2o2o) i e a cantar (2o21)
\nha tornat a gravar la balada velhos amb el fadista de lisboa (n. 1981) ricardo ribeiro
\n11\u00b7mimi froes amb ricardo ribeiro – velhos | 2o24
\nun altre duet marisa liz (lisboa, 1982) abans coneguda com marisa pinto,
\nentre 2oo3 i 2oo9 fez parte dels donna maria,
\nva destacar principalment com a cantant d’amor electro, banda de la qual forma part des del 2o1o
\ndespr\u00e9s d’un projecte en col\u00b7laboraci\u00f3 amb aurea, el 2o19,
\nel 2o22 va debutar en solitari, amb el senzill \u00abguerra nuclear\u00bb abans del seu primer llarga durada
\ngirass\u00f3is e tempestades, 2o23
\nmensagens de amor, 2o24 ep
\n12\u00b7marisa liz amb ant\u00f3nio zambujo – um dia de domingo | 2o24
\njust ahir va eixir un senzill del que, esperem, ser\u00e0 el des\u00e9 disc de miguel ara\u00fajo despr\u00e9s de sete senzills publicats de l’anterior disc ch\u00e1 l\u00e1 l\u00e1 de 2o22,
\nac\u00ed ens parla de la saudade matadeira
\nmiguel araujo, (maia, 1978) discografia:
\ncinco dias e meio, 2o12
\ncr\u00f3nicas da cidade grande, 2o14
\ncidade grande ao vivo no coliseu do porto, 2o15
\ngiesta, 2o17
\n28 noites ao vivo nos coliseus -amb ant\u00f3nio zambujo, directe 2o18
\numa noite na philharmonie luxembourg, directe octubre 2o18
\npeixe azul, 2o21
\nas can\u00e7\u00f4es da esperan\u00e7a, 2o22
\nch\u00e1 l\u00e1 l\u00e1, 2o22
\n13\u00b7miguel ara\u00fajo amb os quatro e meia – saudade | 2o24
\ncapit\u00e2o fausto banda de lisboa composta per domingos coimbra, baixista, francisco ferreira, teclista, manuel palha, guitarrista i teclista, tom\u00e1s wallenstein, vocalista, guitarrista i teclista, i salvador seabra, baterista
\ncapit\u00e3o fausto, 2o1o ep
\ngazela, 2o11
\npesar o sol, 2o14
\ncapit\u00e3o fausto t\u00eam os dias contados, 2o16
\na inven\u00e7\u00e3o do dia claro, 2o19
\nsubida infinita, 2o24
\n14\u00b7capit\u00e2o fausto – muitas mais vir\u00e3o | subida infinita 2o24
\n————————
\nmiranda canta el fado alfama un poema de jos\u00e9 carlos ary dos santos amb m\u00fasica d’alain oulman<\/p>\n
quando lisboa anoitece
\ncomo um veleiro sem velas
\nalfama toda parece
\numa casa sem janelas
\naonde o povo arrefece
\n\u00e9 numa \u00e1gua-furtada
\nno espa\u00e7o roubado \u00e0 m\u00e1goa
\nque alfama fica fechada
\nem quatro paredes de \u00e1gua
\nquatro paredes de pranto
\nquatro muros de ansiedade
\nque \u00e0 noite fazem o canto
\nque se acende na cidade
\nfechada em seu desencanto
\nalfama cheira a saudade
\nalfama n\u00e3o cheira a fado
\ncheira a povo, a solid\u00e3o
\ncheira a sil\u00eancio magoado
\nsabe a tristeza com p\u00e3o
\nalfama n\u00e3o cheira a fado
\nmas n\u00e3o tem outra can\u00e7\u00e3o<\/p>\n
catarina carvalho gomes – no cimo da figueira | lletra tradu\u00efda:
\nal cim de la figuera,
\nfa olor com la saba del seu fruit.
\nvaig enfilar-me doblegant branques,
\nhi vaig anar a plorar.
\nvaig anar-hi a fer dol a l’alegria,
\nvaig anar-hi a fer dol, doncs.
\nvaig lluitar per ella all\u00e0 dalt
\nen collir una figa madura, ai.
\nsi el meu cos se’n va
\nal costat de les seves canyes,
\nla meva sang ser\u00e0 blanca
\nabocant a terra.
\nels meus llavis s\u00f3n una figa
\namb p\u00e8tals oberts,
\nbesats per les mans del sol
\ni fulles verdes fortes.
\nvaig aixecar el meu cos a la llum,
\nvaig oferir el meu pes en pau.
\na l’arbre l’aroma sedueix
\nla mort i m\u00e9s amors<\/p>\n
fonts:
\nhttps:\/\/50anos25abril.pt\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.rimasebatidas.pt\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.portuguesemusic.info\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.jazz-jazz.com<\/a>
\nhttps:\/\/www.esquerda.net\/audio\/os-cantos-da-casa<\/a>
\nhttps:\/\/www.esquerda.net\/artigo\/grandola-no-coliseu-pelo-fim-da-ditadura\/90378<\/a><\/p>\n