Comentar coses sobre un m\u00fasic tan oce\u00e0nic \u00e9s complicat de fer-ho en un espai redu\u00eft com el que habitualment emprem per a dir quatre coses sobre la m\u00fasica escoltada al programa.<\/p>\n
Michael –Mike<\/i>– Oldfield <\/a><\/b>(15 de maig de 1953, Reading, Anglaterra) \u00e9s, fonamentalment, un compositor i multiinstrumentista que, amb el \u00abTubular Bells\u00bb,<\/a> <\/b><\/i>pe\u00e7a treta a llum a finals de l’any 1973, va sacsejar <\/i>el m\u00f3n musical de les m\u00fasiques que s’escoltaven a la r\u00e0dio per a un p\u00fablic jove. Amb una durada que abasta les dues cares d’un LP -el format en qu\u00e8 va ser publicat inicialment- era un producte dif\u00edcilment digerible per a les r\u00e0dios comercials i les discogr\u00e0fiques per la seua durada. Encara que es varen publicar per a promoci\u00f3 versions curtes, va revolucionar el m\u00f3n del \u00abRock Simf\u00f2nic\u00bb<\/a><\/i>, superant moltes tanques sonores i estil\u00edstiques.<\/p>\n Amb una llarga i accidentada elaboraci\u00f3,<\/a><\/u><\/i> que, segons les refer\u00e8ncies, podria haver-se allargat fins als tres anys des de la primera idea inicial d’un xicot de setze que tocava en un petit grup de rock, el producte que finalment va vore la llum era una extensa \u00absuite\u00bb on ell tocava la majoria dels instruments, en una treballada elaboraci\u00f3 en estudi, amb gravacions i regravacions, \u00absamples\u00bb, \u00aboverdubs\u00bb<\/i> i tot un conjunt d’instruments: Grand Piano, Glockenspiel, Orgues [Farfisa, Lowrey], Baix, Guitarra el\u00e8ctrica, Aparells electr\u00f2nics [Taped Motor Drive Amplified Organ Chord], Guitarra [Speed, Fuzz, Mandolina], Percussi\u00f3, Guitarra ac\u00fastica, Flagelot, Piano [Honky Tonk], Tubular Bells, tots ells tocats pel <\/b>Mike Oldfield<\/b><\/a><\/i> <\/b>amb la sola col\u00b7laboraci\u00f3 de les veus de Mundy Ellis<\/i> i Sally Oldfield<\/i>, el Baix doble de Lindsay Cooper <\/i>i les Flautes de Jon Field.<\/i><\/p>\n Amb tot eixe grapat d’instruments i amb la darrera tecnologia d’estudi utilitzable llavors, va publicar una obra que desbordava, de bon tros, els l\u00edmits del \u00abrock simf\u00f2nic\u00bb<\/a><\/u><\/i> que gent com Pink Floid, King Crimson <\/b>i altres conreaven, especialment al Regne Unit.<\/p>\n Amb influ\u00e8ncia de la m\u00fasica celta, entre altres fonts, i l’elaboraci\u00f3 amb uns criteris musicals perfectament identificables amb els de la m\u00fasica acad\u00e8mica<\/u><\/i>, el \u00abTubular Bells\u00bb <\/a><\/b><\/i>va ser una troballa que ha marcat molts camins per a altres artistes de l’\u00e0mbit de la m\u00fasica popular i de la culta<\/i>.<\/p>\n A l’obra es poden escoltar ecos del minimalisme,<\/i> que llavors s’enlairava, d’all\u00f2 que despr\u00e9s s’ha anomenat \u00abnew age\u00bb<\/i>, techno,<\/i> per\u00f2 tamb\u00e9 de les m\u00fasiques elaborades per artistes del camp acad\u00e8mic, \u00abseri\u00f3s\u00bb <\/i>que han begut d’ella alhora.<\/p>\n Malgrat la llarg\u00e0ria -semblant a la d’una simfonia \u00abcl\u00e0ssica\u00bb<\/i> est\u00e0ndard- va connectar molt b\u00e9 amb el p\u00fablic jove i l’\u00e8xit de vendes<\/a><\/i> s’allarga fins als nostres dies.<\/p>\n La carrera de Mike Oldfield<\/b><\/a>, encetada amb tanta for\u00e7a, est\u00e0 plagada d’obres que, amb un segell personal i reconeixible en all\u00f2 que es refereix a la sonoritat i estil, ha caminat per un grapat d’\u00e0lbums instrumentals -els m\u00e9s caracter\u00edstics-, per\u00f2 ha entrat tamb\u00e9, en moltes ocasions, en l’\u00e0mbit de la m\u00fasica \u00abpop\u00bb, aix\u00f2 s\u00ed, sempre amb el seu segell personal, m\u00fasica incidental per a diversos esdeveniments i, fins i tot, alguna banda sonora de pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\n En una iniciativa que deurien imitar altres universitats, l’Aut\u00f2noma de Barcelona <\/a><\/i>va acceptar apadrinar el projecte d’un dels seus ensenyants, Xavier Alern<\/b><\/a>, professor de musicologia, en re-elaborar la m\u00fasica del Tubular Bells<\/i> en una actuaci\u00f3 en directe, amb fins a setze m\u00fasics, a un lloc emblem\u00e0tic: les instal\u00b7lacions de l’Accelerador Lineal de Part\u00edcules de la UAB. El concert va ser dif\u00f2s pel seu canal de YouTube de l’UAB. Eixa \u00e9s la m\u00fasica que s’escolta al programa<\/u><\/i>,<\/a> car la recreaci\u00f3 \u00e9s tan perfecta, tan immaculada, que paga la pena difondre l’esfor\u00e7 del professor Xavier Alern<\/b>, en transcriure el disc sencer per ser interpretat amb total fidelitat i respecte de l’original i amb la frescura del directe.<\/span><\/span><\/p>\n Al pr\u00f2xim programa es podr\u00e0 escoltar el que, segons la cr\u00edtica, \u00e9s el seu millor \u00e0lbum: \u00abOmmadawn\u00bb<\/i><\/p>\n