{"id":9316,"date":"2024-02-29T18:01:12","date_gmt":"2024-02-29T16:01:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=9316"},"modified":"2024-02-29T18:02:42","modified_gmt":"2024-02-29T16:02:42","slug":"els-camins-de-la-musica-la-posteritat-furtada-i-retrobada-de-les-compositores-louise-farrenc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/els-camins-de-la-musica-la-posteritat-furtada-i-retrobada-de-les-compositores-louise-farrenc\/","title":{"rendered":"Els Camins de la M\u00fasica. La posteritat furtada i retrobada de les compositores: Louise Farrenc"},"content":{"rendered":"

Ja sabeu, si sou gent que ens segueix els programes, que els casos de dones compositores amb el seu pas barrat pel patriarcat existent o oblidades despr\u00e9s de la seua mort han estat moneda corrent en la hist\u00f2ria de la m\u00fasica occidental. Jeanne<\/span> Louise<\/span> Dumond<\/span><\/b>,<\/b> (<\/span>Par\u00eds el 31 de maig de 1804 – Par\u00eds, 15 de setembre de 1875), coneguda com a Louise<\/span> Farrenc<\/span>,<\/a><\/b> pel cognom del seu marit, \u00e9s un cas dels segons.<\/p>\n

Reconeguda pianista a l’\u00e8poca, professora del Conservatori de Par\u00eds durant trenta anys<\/i> i prol\u00edfica compositora, \u00e9s tot un referent dintre de la hist\u00f2ria del Romanticisme franc\u00e9s.<\/p>\n

Alumna de gent tan il\u00b7lustre com Muzio Clementi <\/i>i Johann Nepomuk Hummel<\/a><\/b> com a pianista, va ingressar al Conservatori de Par\u00eds a quinze anys, on va gaudir del mestratge de Antonin Reicha<\/a><\/span><\/b>, bon amic de\u00a0 Beethoven,<\/b> en les arts de la composici\u00f3. Va aprofitar ben b\u00e9 les classes.<\/p>\n

De fam\u00edlia d’artistes (escultors en diverses generacions, pintors, m\u00fasics) va tindre el reconeixement enorme del p\u00fablic i dels m\u00e9s coneguts m\u00fasics de l’\u00e8poca, aix\u00ed com un estatus professional concretat, com\u00a0 exemple, pel seu nomenament de professora de piano al Conservatori de Par\u00eds<\/u><\/i>, amb igual sou que els professors millor pagats i amb l’elogi general de la cr\u00edtica del seu temps, inclosa la de gent tan destacada com Hector Berlioz<\/b> o Robert Schumann<\/b>.<\/p>\n

Afortunadament, el matrimoni a disset anys no va ser cap problema per a la seua carrera com a compositora, car el seu marit, Aristide<\/span> Farrenc<\/span><\/i>, un flautista, compositor i editor musical i persona \u00abrara avis\u00bb per a l’\u00e8poca, no sols la va encoratjar per prosseguir la seua tasca compositiva sin\u00f3 que, a m\u00e9s, va fundar una editorial (\u00c9ditions<\/span> Farrenc<\/span>) amb la finalitat de publicar les seues partitures, eina imprescindible en aquell moment per donar-les a con\u00e9ixer. De fet es va convertir en el seu empresari.<\/p>\n

La seua tasca com a professora <\/i>es va completar amb un parell de treballs. El primer, \u00abTrente<\/span> \u00e9tudes<\/span> dans tous les tons majeurs<\/span> et mineurs<\/span>, op. 26 (publicats en 1839)\u00bb<\/i><\/a> va tindre tan gran acceptaci\u00f3 que cinc anys despr\u00e9s va ser escollit com el m\u00e8tode oficial de piano al Conservatori<\/i>. Encara a hores d’ara \u00e9s una obra de refer\u00e8ncia als conservatoris francesos. El segon va ser la publicaci\u00f3, en 1861, d’un volum anomenat \u00bb <\/i><\/a><\/span>Le<\/span> Tr\u00e9sor<\/span> des<\/span> Pianistes\u00bb<\/a>,<\/i> tamb\u00e9 encara en \u00fas als conservatoris francesos.<\/p>\n

La seua obra musical<\/a><\/i>, inicialment pian\u00edstica<\/i> tan sols i amb un llarg cat\u00e0leg, va anar eixamplant a partir de 1830 el seu camp amb obres de cambra<\/u><\/i>, la part de la seua obra m\u00e9s reconeguda -i de la qual podeu escoltar el seu \u00abNonet\u00bb<\/u><\/i> al programa- i encara va escriure tres obertures, dues obres per a piano i orquestra i tres simfonies, molt alabades tamb\u00e9 per la cr\u00edtica de l’\u00e8poca. Al programa es pot escoltar la \u00abTercera Simfonia\u00bb<\/u><\/i>, la m\u00e9s afamada de les tres, que la va consagrar definitivament com a compositora. El seu cat\u00e0leg cont\u00e9 tamb\u00e9 algunes obres vocals i m\u00e9s treballs did\u00e0ctics. Segurament, el fet que no publicara cap \u00f2pera, g\u00e8nere de moda absoluta el segle XIX, va contribuir al seu enfosquiment en morir<\/p>\n

Diu la cr\u00edtica especialitzada que el seu estil, si b\u00e9 influenciat per l’obra de Beethoven<\/b> mitjan\u00e7ant el mestratge d’Antonin Reicha<\/span><\/b>, t\u00e9 clars trets personals que cal destacar com a influents en el primer romanticisme franc\u00e9s<\/i>, al qual va contribuir a formar fonamentalment com a compositora, per\u00f2 tamb\u00e9 com a professora de futures professionals.<\/p>\n

Lamentablement, una desgr\u00e0cia familiar, la mort de la seua filla, consagrada pianista ja, que va morir als trenta-dos anys la va sotragar de tal manera que, a partir d’eixe moment, l’any 1859, no va escriure ja cap obra m\u00e9s.<\/i><\/p>\n

Amb la seua mort, el seu record com a pianista va perdurar algun temps, per\u00f2 les seues obres varen ser oblidades prou r\u00e0pidament. Afortunadament, amb l’impuls de gent m\u00e9s atenta a la tasca oblidada de les dones els darrers anys, la seua obra est\u00e0 sent reeditada, escoltada i gravada<\/a><\/i>.<\/p>\n

Afortunadament, dic, perqu\u00e8, com podreu escoltar en els dos exemples que s’escolten al programa, paga la pena parar atenci\u00f3 a Louise<\/span> Farrenc<\/span><\/a><\/b>.<\/p>\n