Aix\u00f2 mateix. Alguna cosa que objectar?
\nLes figures de les m\u00e9s altes expressions del jazz vocal, mascul\u00ed o femen\u00ed, Ella i Billie, Billie i Ella, s\u00f3n tan indiscutibles, tan IMPRESCINDIBLES en parlar de la hist\u00f2ria del jazz que no em vaig a molestar en afegir massa coses sobre les seues biografies i el seu lloc a la hist\u00f2ria de la m\u00fasica afroamericana per excel\u00b7l\u00e8ncia.<\/p>\n
Tan sols, si de cas, caldria fer algun comentari sobre l’actuaci\u00f3 m\u00ednimament reflectida a la gravaci\u00f3 que us oferim hui.<\/p>\n
Les condicions vocals i art\u00edstiques, la seua sufici\u00e8ncia t\u00e8cnica, la seua inspiraci\u00f3 en les improvisacions, la seua perfecci\u00f3 art\u00edstica, en suma, s\u00f3n tan indiscutibles que l’escolta d’una actuaci\u00f3 en viu no pot sin\u00f3 remarcar les seues qualitats, fins i tot en condicions (relativament) adverses: acompanyants que, de vegades, es perden, soroll d’amplificaci\u00f3,… Resulta incre\u00efble que, a hores d’ara, es puga haver tret una gravaci\u00f3 sense netejar aquest defectes. Per\u00f2 t\u00e9 igual, perqu\u00e8 l’actuaci\u00f3 \u00e9s tan impecable per part de l’Ella Fitzgerald, que eixes petites mol\u00e8sties, quasi ni s’escolten, encisats per la seua veu meravellosa.<\/p>\n
Altra cosa \u00e9s el que es pot escoltar en l’actuaci\u00f3 de la Billie Holliday. Una Billie que, amb tan sols quaranta-dos anys, estava en un estat de salut molt deteriorat i, per tant, la seua veu tamb\u00e9. Per\u00f2, en un cantautor -i ella ho era, de fet-, parem molt esment a la veu? I no dic que la de Billie Holliday no tinguera de jove uns bonics timbres per al blues, sobretot, \u00e8mula, com era, de Bessie Smith. All\u00f2 important en escoltar a esta Billie tan atrotinada ja, tan en caiguda lliure, \u00e9s ATENDRE a all\u00f2 que ens conta en escoltar els retalls de la seua vida que, embolcallats en les lletres que altres havien escrit, ella sabia transmetre des de les seues viv\u00e8ncies. \u00abMy man\u00bb o \u00abBody and Soul\u00bb troben el seu real significat quan, no les canta, les INTERPRETA Billie Holliday. La seua veu rogallosa, trencada, deixa veure l’estat de la seua \u00e0nima trencada, rogallosa.<\/p>\n
Dues dones, dues vides, dos estils d’entendre el cant en el jazz, per\u00f2 dos \u00e9ssers imprescindibles en la hist\u00f2ria d’eixa m\u00fasica, tan \u00edntima, tan prim\u00e0ria, que era el jazz d’aleshores. Unes actuacions al festival de Newport de 1957, que tenim la sort de poder escoltar.<\/p>\n
Hui en dia, la sofisticaci\u00f3 i els canvis culturals i socials (?) han vestit el jazz amb robes ben diferents, per\u00f2 ning\u00fa podr\u00e0 entendre plenament el seu significat sense escoltar a estes dues dones, negres, per cert, amb tot el que aix\u00f2 els va suposar jumping castle blower<\/a>.<\/p>\n