1. La crisi i l\u2019habitatge<\/strong><\/p>\n La crisi sanit\u00e0ria que estem vivint \u00e9s la manifestaci\u00f3 m\u00e9s visible d\u2019una crisi m\u00e9s profunda, en la qual s\u2019entrellacen aspectes econ\u00f2mics, institucionals, culturals, etc. Totes elles tenen efectes sobre les nostres vides. Les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives d’aquesta crisi desborden l\u2019\u00e0mbit sanitari, i s\u2019estenen cap a un major control social, m\u00e9s precarietat laboral, i en general, majors dificultats per al sosteniment de vides dignes. Els problemes d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge ocupen un lloc important entre aquestes dificultats.<\/p>\n La lluita per l\u2019habitatge va agafar un fort impuls durant la crisi de 2008, arran dels desnonaments hipotecaris. Despr\u00e9s, les diferents plataformes i assemblees han anat evolucionant, han aparegut nous grups antidesnonaments, sindicats de barri, de llogaters\/es, etc. Hi ha hagut tamb\u00e9 trobades, congressos i jornades dedicades a la lluita per l\u2019habitatge. Les febleses de l\u2019anomenat moviment per l\u2019habitatge no s\u00f3n cap secret, aix\u00ed i tot, sembla que continua havent-hi inter\u00e9s pel tema a l’esfera social, i la determinaci\u00f3 dels seus protagonistes ha aconseguit, de vegades, incidir a l\u2019entorn de manera visible.<\/p>\n Les institucions i el sector que mercadeja amb habitatges tamb\u00e9 s\u2019han adonat d\u2019aquesta incid\u00e8ncia, i per aix\u00f2 han pres les seues pr\u00f2pies mesures. En l’\u00e0mbit institucional s\u2019han aprovat lleis relacionades amb l\u2019ajornament de desnonaments, contra l\u2019ocupaci\u00f3 de cases, per a limitar els talls de subministraments b\u00e0sics, per a retallar la capacitat de protesta, etc. Hi ha hagut iniciatives per a canalitzar la lluita per l\u2019habitatge cap a les vies institucionals, i assegurar aix\u00ed la pau social. Tamb\u00e9 han hagut intents de traure rendibilitat pol\u00edtica, en forma de vots, de la lluita per l\u2019habitatge. El sector immobiliari (i els seus derivats) ha aconseguit imposar els seus interessos en les noves lleis, ha impulsat campanyes de criminalitzaci\u00f3 contra la protesta, ha tractat d\u2019estigmatitzar l\u2019ocupaci\u00f3 d\u2019habitatges, i ha tornat a vendre la idea d\u2019una recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica per la via de la rajola i del turisme.<\/p>\n La suspensi\u00f3 d\u2019alguns desnonaments per la crisi sanit\u00e0ria s\u2019acabar\u00e0, el conflicte per l\u2019habitatge probablement s\u2019intensificar\u00e0 en els pr\u00f2xims mesos. \u00c9s un bon moment per a fer inventari de les nostres capacitats i febleses. Tamb\u00e9 \u00e9s bon moment per a fer visibles les diferents sensibilitats que participen en la lluita per l\u2019habitatge, i tractar de sintonitzar-les de cara al que puga vindre. Aquest text pret\u00e9n ser una aportaci\u00f3 per avan\u00e7ar en aquestes tasques.<\/p>\n 2. La diversitat<\/strong><\/p>\n El moviment per l\u2019habitatge \u00e9s divers per la traject\u00f2ria dels seus participants, per les difer\u00e8ncies entre barris i per la seua manera d\u2019afrontar l\u2019assumpte. En principi aquesta diversitat li d\u00f3na for\u00e7a, perqu\u00e8 en aglutinar gents de diferents entorns t\u00e9 m\u00e9s capacitat d’intervenci\u00f3. Les experi\u00e8ncies variades de les persones implicades enriqueixen, aporten creativitat i dinamitzen la lluita. A m\u00e9s, aquesta diversitat fa m\u00e9s dif\u00edcil la jerarquitzaci\u00f3 i la deriva del moviment cap a interessos institucionals, pol\u00edtics o mercantils. No obstant aix\u00f2, les difer\u00e8ncies no solen manifestar-se obertament, per por de generar conflictes interns. Quan els diferents enfocaments i sensibilitats no es fan expl\u00edcits, costa molt establir un di\u00e0leg obert. Sense aquest di\u00e0leg, \u00e9s dif\u00edcil arribar a acords clars que enfortisquen la coordinaci\u00f3 interna \u2014i externa\u2014.<\/p>\n Quan en una col\u00b7lectivitat no es tracten obertament les difer\u00e8ncies, \u00e9s m\u00e9s probable que apareguen divisions internes, que seran explotades per la part contr\u00e0ria, en aquest cas els beneficiaris del negoci immobiliari. L\u2019abs\u00e8ncia d’un di\u00e0leg obert en \u2014i entre\u2014 col\u00b7lectius, pot portar a lluites de poder soterrat, suspic\u00e0cies i tripijocs en l’ombra. Per\u00f2 l\u2019efecte m\u00e9s perjudicial de no fer expl\u00edcites les difer\u00e8ncies \u00e9s la desorientaci\u00f3 i la falta d\u2019iniciativa.<\/p>\n 3. Les sensibilitats<\/strong><\/p>\n Fer un mapa del moviment de la lluita per l\u2019habitatge \u00e9s dif\u00edcil per la seua diversitat. Aix\u00ed i tot, alguna eina cal utilitzar com a refer\u00e8ncia per a orientar-se; a continuaci\u00f3, va un intent. Les tend\u00e8ncies corrents de les quals es nodreix aquesta lluita s\u00f3n variades. He triat tres que em semblen les principals, per\u00f2 s\u2019haurien d\u2019interpretar com a punts de refer\u00e8ncia i no com a fronteres. La majoria de persones i col\u00b7lectius implicats en aquesta lluita es mouen per l\u2019espai que hi ha entre ells; unes vegades m\u00e9s prop d\u2019unes i altres vegades m\u00e9s prop d\u2019altres. Cadascuna t\u00e9 les seues potencialitats i les seues mancances. Tindre-les en compte facilitaria l\u2019elecci\u00f3 de les estrat\u00e8gies que siguen m\u00e9s transformadores, i que millor s\u2019adapten al context.<\/p>\n El moviment de lluita per l\u2019habitatge es nodreix de, almenys, tres tradicions: les lluites laborals, les comunit\u00e0ries i l\u2019anticapitalista. Les tres coexisteixen de manera m\u00e9s o menys fluida dins de plataformes, sindicats de barri i de llogateres, i assemblees variades. Cap d\u2019aquests col\u00b7lectius adopta una sola tradici\u00f3, en tots hi ha de tot, encara que en diferents proporcions. A continuaci\u00f3 van algunes anotacions, provisionals, sobre cadascuna d\u2019elles:<\/p>\n – Les lluites laborals<\/p>\n La hist\u00f2ria de les lluites que es desenvolupen al voltant de les condicions de treball \u00e9s llarga; en ella hi ha assoliments i tra\u00efcions, avan\u00e7os i retrocessos. Les formes d\u2019organitzaci\u00f3 han sigut tamb\u00e9 variades, hi ha molts tipus de sindicalisme; i a m\u00e9s, estan les experi\u00e8ncies de l\u2019autonomia obrera en els anys setanta (en Catalunya, Euskadi o Madrid). Aquesta tradici\u00f3 ha sigut capa\u00e7 de impulsar i sostenir lluites per a millorar les condicions de treball\u2014i de vida\u2014. La principal aportaci\u00f3 de les lluites laborals \u00e9s posar en q\u00fcesti\u00f3 la suposada naturalitat de les formes de relaci\u00f3 que es donen en el Capitalisme, perqu\u00e8 les desigualtats i l\u2019explotaci\u00f3 no s\u00f3n quelcom natural. En reunir a gent en condicions d\u2019explotaci\u00f3 paregudes, les lluites laborals eviten l\u2019autoculpabilitzaci\u00f3 individual que promouen els mitjans de comunicaci\u00f3. A m\u00e9s, aquestes lluites han servit per experimentar formes d\u2019autoorganitzaci\u00f3 i mobilitzaci\u00f3 que poden servir de refer\u00e8ncia per a la lluita per l\u2019habitatge.<\/p>\n L\u2019impuls inicial de les lluites laborals sorgeix del suport mutu entre persones que comparteixen condicions de treball. En ocasions, aquesta solidaritat s\u2019ha est\u00e9s m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019empresa o el gremi. Hi ha hagut conflictes laborals en els quals incl\u00fas s\u2019ha aconseguit trencar la separaci\u00f3 entre el m\u00f3n del treball i el seu entorn, establint complicitats amb altres lluites (d\u2019usuaris de serveis, ve\u00efnals, etc.). En els seus moments m\u00e9s intensos, les lluites laborals han sigut capaces d\u2019imposar els seus propis ritmes als de l\u2019economia capitalista. La vaga ha estat l\u2019eina principal en conflictes laborals, per\u00f2 no l’\u00fanica: les assemblees, els boicots, la paralitzaci\u00f3 de la circulaci\u00f3, les caixes de resist\u00e8ncia, els sabotatges, els label, l\u2019ocupaci\u00f3 d\u2019edificis empresarials…, s\u00f3n altres eines que s\u2019han utilitzat en aquests tipus de lluites. La tradici\u00f3 de lluites entorn el treball aporta a la lluita per l\u2019habitatge un repertori ampli de pr\u00e0ctiques que l’enriqueixen.<\/p>\n Tot i aix\u00f2, les lluites laborals ja no s\u00f3n el que eren. Els canvis en el model productiu i la deriva del sindicalisme en els \u00faltims temps, aporten un altre tipus d\u2019experi\u00e8ncies que conv\u00e9 no oblidar. El sindicalisme m\u00e9s combatiu ha tendit a idealitzar la figura de l\u2019obrer manual i industrial que viu en entorns urbans. L\u2019obrerisme t\u00edpic del sindicalisme ha discriminat les feines de reproducci\u00f3 generalment dutes a terme per dones, tamb\u00e9 ha tendit a ignorar a qui treballa en condicions prec\u00e0ries o a l\u2019economia informal, a les persones migrants, al m\u00f3n rural, etc. Avui dia, en el nostre entorn, l\u2019obrer industrial \u00e9s minoria, per\u00f2 el sindicalisme segueix sense ser capa\u00e7 d\u2019adaptar-se al nou context. La substituci\u00f3 de la figura de l\u2019obrer per la del ciutad\u00e0 no soluciona el problema, m\u00e9s b\u00e9, l\u2019agreuja. Un ciutad\u00e0 \u00e9s el s\u00fabdit (amb papers) d\u2019un Estat. El concepte de ciutadania \u00e9s elitista, i fomenta la idea que el di\u00e0leg amb les institucions \u00e9s l’\u00fanica forma \u201crealista\u201d de transformar el nostre entorn. El monopoli de les relacions socials per part de les institucions, debilita la capacitat d\u2019organitzaci\u00f3 i intervenci\u00f3 aut\u00f2noma del ve\u00efnat. El ciutad\u00e0 es relaciona amb la instituci\u00f3 com un client amb la seua gestoria: li demana solucions, posa reclamacions i, si no queda satisfet, busca un altre gestor (cada quatre anys). El ciutad\u00e0, que accepta les regles del joc, ha d\u2019acceptar tamb\u00e9 que el negoci immobiliari s\u2019impose sobre la necessitat d\u2019habitatge. Assumir la identitat ciutadana implica acceptar com a raonable que l\u2019habitatge siga una mercaderia.<\/p>\n Els sindicats tendeixen a convertir-se en institucions de mediaci\u00f3 per als conflictes laborals. Aquesta mediaci\u00f3 ha contribu\u00eft ha integrar a les treballadores, i als treballadors, en la l\u00f2gica capitalista i, sovint, s\u2019ha convertit en una eina de disciplinament laboral, imposant la pau social i perfeccionant l\u2019explotaci\u00f3 laboral. El paper mediador que ha adoptat el sindicalisme facilita la cooptaci\u00f3 del seu discurs i de les seues cares m\u00e9s visibles per part de les institucions.<\/p>\n L\u2019especialitzaci\u00f3 sindical en la q\u00fcesti\u00f3 laboral \u00e9s complement\u00e0ria amb l’especialitzaci\u00f3 dels partits en la q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica. Els sindicats han sigut, quasi sempre, corretges de transmissi\u00f3 (i captadors de vots) de partits pol\u00edtics. Les seues din\u00e0miques han estat sotmeses als interessos electorals, i aquesta falta d\u2019autonomia ha limitat la seua capacitat de transformaci\u00f3 social. Per aix\u00f2, tot i el discurs combatiu de molts sindicats, l\u2019horitz\u00f3 de les seues iniciatives no sol anar m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aconseguir una taula de negociaci\u00f3 i un pacte mitjanament digne. La l\u00f2gica sindical sol quedar atrapada en la l\u00f2gica capitalista, no apunta m\u00e9s enll\u00e0; s\u2019adapta als seus ritmes i tendeix a canalitzar les lluites laborals cap a vies institucionals, que els resten capacitat d\u2019incid\u00e8ncia.<\/p>\n La l\u00f2gica sindical tendeix a homogene\u00eftzar a la seua afiliaci\u00f3 segons oficis, convenis, etc. Aquesta din\u00e0mica ajuda a reunir a persones que tenen problemes compartits, per\u00f2 en canvi, les desconnecta del territori en el qual es donen aquests conflictes. Les estrat\u00e8gies uniformes dif\u00edcilment s\u2019adapten a les realitats concretes i, a m\u00e9s a m\u00e9s, no contribueixen a crear aliances en el barri, que \u00e9s el territori en disputa. El centre d\u2019atenci\u00f3 dels sindicats s\u00f3n les institucions i les empreses, per aix\u00f2 normalment acaben reproduint les seues formes d\u2019organitzaci\u00f3 (jer\u00e0rquiques), i les seues maneres de relacionar-se amb l’afiliaci\u00f3 (sindicat-instituci\u00f3 i sindicat-empresa de serveis).<\/p>\n – Les lluites comunit\u00e0ries de barri<\/p>\n Les lluites ve\u00efnals i de barri, tenen tamb\u00e9 una llarga tradici\u00f3 d\u2019experi\u00e8ncies de les quals es pot aprendre. A difer\u00e8ncia del sindicalisme, aquestes s\u00ed que s\u2019arrelen en el territori, en la vida quotidiana del ve\u00efnat. Quan aquestes lluites se centren a defendre els mitjans per al sosteniment de vides dignes (habitatges, subministraments b\u00e0sics, etc.), tenen molta capacitat per influir en la vida del barri. En aquests casos, poden transformar la desconfian\u00e7a entre ve\u00efns\/es i la submissi\u00f3 al Poder, en formes de relaci\u00f3 solid\u00e0ries i una major capacitat de resist\u00e8ncia enfront dels abusos institucionals o del mercat.<\/p>\n L\u2019\u00e0mbit ve\u00efnal permet un major protagonisme de sectors tradicionalment ignorats pel sindicalisme, com el de les cures o la poblaci\u00f3 gitana o la migrant. Les lluites basades en el territori obrin la possibilitat de crear \u2013i refor\u00e7ar\u2014relacions de suport mutu entre persones diverses que coexisteixen di\u00e0riament. A vegades, aquestes lluites ajuden a guanyar una certa autonomia respecte a les imposicions capitalistes, siga aquesta material o de pensament col\u00b7lectiu. En alguns moments, les lluites ve\u00efnals han aconseguit imposar els seus ritmes a les institucions i als sectors empresarials. En aqueixos moments \u00e9s possible frenar agressions concretes, com els plans urban\u00edstics, els processos d\u2019elititzaci\u00f3 i turistificaci\u00f3, els desnonaments, etc.<\/p>\n Malgrat aix\u00f2, el concepte de comunitat de barri o ve\u00efnal diu poc, sols descriu una col\u00b7lectivitat amb algun tipus de comprom\u00eds acordat. Pot referir-se tamb\u00e9 a una zona geogr\u00e0fica, a una cultura o identitat, a una forma de relacionar-se, etc. Sovint tendeix a associar-se la comunitat amb una imatge idealitzada de la conviv\u00e8ncia. Tanmateix, hi ha comunitats jer\u00e0rquiques, elitistes, racistes i, en general, poc desitjables. Aquesta jerarquitzaci\u00f3 pot donar lloc a la cooptaci\u00f3 institucional dels membres m\u00e9s actius de la comunitat. La idealitzaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 comunitari porta a vegades a una forma de voluntarisme m\u00e0gic que pret\u00e9n construir comunitat ignorant les relacions de poder i explotaci\u00f3 que es donen en l’\u00e0mbit de barri. Per a aglutinar gent diversa, a vegades es recorre a la idea homogene\u00eftzadora de ciutadania. Aquesta etiqueta, aparentment neutra, debilita all\u00f2 comunitari, perqu\u00e8 assigna tot el protagonisme a les institucions, de les quals el ciutad\u00e0 \u00e9s nom\u00e9s un s\u00fabdit.<\/p>\n Normalment, la comunitat coexisteix pac\u00edficament amb l\u2019explotaci\u00f3 i la dominaci\u00f3 capitalista. El risc de fomentar vincles comunitaris sense posar en q\u00fcesti\u00f3 les formes de relaci\u00f3 capitalista, fa que molts projectes de barri acaben convertits en prolongacions de les conselleries de serveis socials. Si s\u2019assumeix el paper de mediaci\u00f3 en el barri, se sol acabar treballant al servei de la pacificaci\u00f3 i del control social, i s\u2019acaba contribuint a la privatitzaci\u00f3 dels malestars. Si s\u2019aspira realment a transformar la vida en un barri, conv\u00e9 ser part implicada i no mediadors, tractar de desestabilitzar la normalitat i polititzar les angoixes compartides.<\/p>\n – L\u2019anticapitalisme<\/p>\n Hi ha sindicats i organitzacions de barri que en la seua pr\u00e0ctica trenquen amb la l\u00f2gica capitalista, tamb\u00e9 n’hi ha que no. Hi ha tamb\u00e9 sectors anticapitalistes que s\u00f3n cr\u00edtics amb les din\u00e0miques sindicals i amb les associacions de barri, fins i tot participant en elles. Per aix\u00f2, l’anticapitalisme \u00e9s un altre punt de refer\u00e8ncia necessari en aquest mapa.<\/p>\n Els plantejaments anticapitalistes tracten de connectar els malestars de la poblaci\u00f3 amb raons estructurals, amb el sistema Capitalista. Per a aix\u00f2 s’enfronten a les din\u00e0miques del mercat i a les institucionals. La perspectiva anticapitalista en la lluita per l’habitatge, ajuda a entendre-la com una part important d’una lluita m\u00e9s \u00e0mplia, una que implica tots els \u00e0mbits de la vida; individuals i col\u00b7lectius. Per aix\u00f2 la tradici\u00f3 anticapitalista pot servir per a sintonitzar lluites aparentment desconnectades, i per a proposar altres maneres de fer i pensar.<\/p>\n L\u2019experi\u00e8ncia acumulada de la lluita contra el Capitalisme serveix per a veure m\u00e9s enll\u00e0 de les reivindicacions i concessions concretes. A m\u00e9s a m\u00e9s, ajuda a contextualitzar les realitats de cada barri en una perspectiva m\u00e9s \u00e0mplia, que inclou la ciutat, la regi\u00f3, etc. Aquesta tradici\u00f3 ensenya que nom\u00e9s desestabilitzant el model social vigent i impulsant formes de relaci\u00f3 solid\u00e0ries entre la poblaci\u00f3 m\u00e9s perjudicada pel Capitalisme \u00e9s possible transformar realment el nostre entorn.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, els sectors que es reclamen de l\u2019anticapitalisme no viuen en un m\u00f3n a part. En aquests entorns sovint es reprodueixen din\u00e0miques pr\u00f2pies del Capitalisme (relacions de poder, elitisme, instrumentalitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3, etc.). L\u2019etiqueta d’anticapitalista a vegades oculta un buit que nom\u00e9s s\u2019ompli amb esl\u00f2gans sense contingut, o amb una ideologia desconnectada d\u2019all\u00f2 quotidi\u00e0. Altres vegades aquesta etiqueta es converteix en un element identitari, que fomenta el sectarisme i la compet\u00e8ncia entre col\u00b7lectius per a apropiar-se en exclusiva d’all\u00f2 anticapitalista. Aquestes din\u00e0miques poden desembocar en un replegament d\u2019aquests col\u00b7lectius sobre si mateixos, i en pr\u00e0ctiques exclusivament autoreferencials.<\/p>\n Els sectors que es reclamen anticapitalistes sovint abusen dels discursos \u00e8pics, condimentats amb un m\u00e1rketing com de videojocs i un ciberactivisme compulsiu. Aquesta inflaci\u00f3 comunicativa contrasta, moltes vegades, amb una pr\u00e0ctica escassa, depenent de la premsa i incapa\u00e7 d\u2019incomodar els seus adversaris.<\/p>\n Resumint, la lluita per l\u2019habitatge hereta de les lluites laborals, comunit\u00e0ries i anticapitalistes, recursos molt rics que s\u2019han d\u2019aprofitar. Al mateix temps, convindria descartar tot all\u00f2 que supose un obstacle per a la intervenci\u00f3 i la transformaci\u00f3 social. Per a aprendre d\u2019aquestes experi\u00e8ncies cal fer una revisi\u00f3 cr\u00edtica d\u2019elles, no t\u00e9 sentit idealitzar-les sense m\u00e9s. Si volem aprofitar tots els nostres recursos, cal exposar obertament les difer\u00e8ncies, dialogar de manera sincera i, fins on siga possible, arribar a acords clars.<\/p>\n 4. Les comunitats de lluita<\/strong><\/p>\n La posada en com\u00fa de les diferents sensibilitats que habiten el moviment de lluita per l\u2019habitatge, pot ajudar a crear i enfortir comunitats de lluita, enteses aquestes com: conjunts de persones i grups m\u00e9s o menys definits que, en relaci\u00f3 amb una lluita, comparteixen en all\u00f2 essencial un relat com\u00fa sobre aquesta; les seues estrat\u00e8gies i m\u00e8todes s\u00f3n iguals, complement\u00e0ries o almenys compatibles, i mantenen uns certs lla\u00e7os de solidaritat i suport mutu, que actuen sota les premisses del suport mutu, la solidaritat, l\u2019acci\u00f3 directa i l\u2019horitzontalitat.<\/p>\n Una comunitat de lluita seria, aleshores, un espai de trobada col\u00b7lectiva que tracta de defensar els mitjans per al sosteniment de la vida, i en el qual encara que hi haja difer\u00e8ncies i tensions, es tracta d\u2019impulsar la cooperaci\u00f3 i la mobilitzaci\u00f3. Aquest tipus de comunitat tindria com a objectiu principal oposar-se a les agressions i imposicions que venen de part del Capital \u2014i de les institucions\u2014. Un altre objectiu important seria impulsar din\u00e0miques de suport mutu, que ajudaren a guanyar autonomia material al costat de la creaci\u00f3 d\u2019una perspectiva pr\u00f2pia.<\/p>\n 5. La relaci\u00f3 amb les institucions<\/strong><\/p>\n El moviment de lluita per l\u2019habitatge dedica moltes energies a reivindicar i fer peticions a les institucions. A vegades sembla que aquesta siga la seua activitat principal. Aix\u00f2 pareix comprensible si tenim en compte que s\u00f3n elles les que creen les lleis que regeixen el negoci immobiliari, i tamb\u00e9 les que despr\u00e9s apliquen en forma de desnonaments, subvencions, etc. Per\u00f2 les institucions no s\u00f3n estructures neutres. Per moltes raons, la seua principal dedicaci\u00f3 \u00e9s assegurar la pau social i l\u2019estabilitat per a garantir la continu\u00eftat del negoci capitalista. Les institucions com a estructura, independentment de qui les gestione, tenen com a prioritat mantenir l\u2019estat de les coses tal com est\u00e0. La forma en qu\u00e8 ho fan varia d\u2019uns gestors a altres, per\u00f2 la seua funci\u00f3 essencial \u00e9s aquesta.<\/p>\n Hi ha diverses raons per les quals una instituci\u00f3 pot cedir davant una mobilitzaci\u00f3. Normalment sol fer-ho per evitar perdre legitimitat com a ens mediador, tractar de pacificar una situaci\u00f3 que s\u2019ha tornat inestable, o reduir la pressi\u00f3 que s\u2019exerceix sobre els gestors. El problema \u00e9s que quan posem massa atenci\u00f3 a les institucions, acabem adaptant-nos als seus ritmes, i aix\u00f2 afebleix la nostra capacitat per a enfortir les comunitats de lluita, que necessiten temps diferents. Aix\u00ed que, encara que es pretenga influir sobre les lleis i la seua aplicaci\u00f3, el m\u00e9s important \u00e9s ser capaces de crear comunitats de lluita fortes i plurals.<\/p>\n L\u2019\u00fanica for\u00e7a real del moviment per l\u2019habitatge \u00e9s la lluita a peu de carrer, siga contra els desnonaments o la turistificaci\u00f3, prenent edificis o creant xarxes de solidaritat. Quan els esfor\u00e7os es dirigeixen a crear taules de negociaci\u00f3 o vincles estables amb l\u2019administraci\u00f3, el carrer es buida i la comunitat de lluita s\u2019afebleix.<\/p>\n Un altre risc d\u2019orientar-se massa cap a les institucions, \u00e9s acabar convertint als que participem en la lluita per l\u2019habitatge en agents mediadors. Quan aix\u00f2 ocorre, la lluita es transforma en una esp\u00e8cie de voluntariat social. Aleshores, aquell moviment que pretenia desestabilitzar un model social injust, per a aix\u00ed poder transformar-lo, es converteix en un agent estabilitzador, que ajuda a gestionar els aspectes medi\u00e0ticament m\u00e9s escandalosos d\u2019un problema que es mant\u00e9, per\u00f2 individualitzant-los i invisibilitzant-los. Aquesta \u00e9s una din\u00e0mica autodestructiva.<\/p>\n En general, les institucions s\u00f3n m\u00e9s fortes i estan m\u00e9s legitimades com m\u00e9s febles s\u00f3n els vincles entre les persones. Aix\u00f2 no \u00e9s casual, perqu\u00e8 les administracions s\u00f3n substituts i succedanis dels vincles socials reals. En el mateix sentit, la l\u00f2gica institucional tendeix a afavorir l\u2019a\u00efllament, perqu\u00e8 es relaciona amb la poblaci\u00f3 de manera individualitzada. Tindre a l\u2019administraci\u00f3 com a centre de la nostra activitat \u00e9s contraproduent, sobretot si el que volem \u00e9s enfortir els vincles comunitaris, la solidaritat i la capacitat de mobilitzaci\u00f3. La nostra for\u00e7a est\u00e0 a transformar les relacions entre les persones, no a enfortir la depend\u00e8ncia respecte a l\u2019administraci\u00f3.<\/p>\n Quan el centre d\u2019atenci\u00f3 d\u2019un moviment s\u00f3n les institucions o les empreses, i els seus objectius no van m\u00e9s enll\u00e0, sol passar que acaba per adoptar algunes de les seues din\u00e0miques. Aquestes din\u00e0miques no s\u00f3n neutres, i per aix\u00f2 tendeixen a reproduir dins del moviment les l\u00f2giques de dominaci\u00f3 estatal i capitalista.<\/p>\n 6. La verticalitzaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Qualsevol moviment de protesta, per molt horitzontal que pretenga ser, reprodueix en el seu interior relacions de poder, per\u00f2 hi ha elements que contribueixen clarament a refor\u00e7ar aquesta jerarquitzaci\u00f3.<\/p>\n Un d\u2019aquests elements \u00e9s l\u2019adopci\u00f3 dels ritmes propis de l\u2019administraci\u00f3 o dels mitjans de comunicaci\u00f3. Quan passa aix\u00f2, els espais de coordinaci\u00f3 viuen en un estat d\u2019urg\u00e8ncia permanent per a respondre a les demandes de pol\u00edtics i periodistes. Aleshores, en nom de l’efic\u00e0cia es justifica la presa de decisions que no passen per la base. Una organitzaci\u00f3 horitzontal, per ser realment aut\u00f2noma en el seu funcionament i decisions, necessita els seus propis temps. Adoptar ritmes alienadors converteix als espais de coordinaci\u00f3 en espais de poder i control.<\/p>\n Un altre d\u2019aquests elements \u00e9s la incorporaci\u00f3 de formes d\u2019organitzaci\u00f3 que venen de l\u2019empresa o l\u2019administraci\u00f3. Algunes de les m\u00e9s habituals s\u00f3n: les t\u00e8cniques de gesti\u00f3 de processos i de qualitat, i els models de democr\u00e0cia participativa basats en tecnologies de la comunicaci\u00f3. Aquestes t\u00e8cniques no s\u00f3n neutres, i per aix\u00f2 tendeixen a substituir el debat real per una s\u00e8rie de preguntes tancades en un marc delimitat pr\u00e8viament. En general, adoptar aquestes din\u00e0miques redueix la deliberaci\u00f3 col\u00b7lectiva a un succedani, fomenta el conformisme i l\u2019acaparament de poder per militants centrals i especialistes.<\/p>\n Quan la separaci\u00f3 entre participants perif\u00e8rics i militants centrals s\u2019enquista, el moviment que es pretenia horitzontal acaba reproduint en el seu interior relacions pr\u00f2pies del Capitalisme. Aix\u00ed, la persona que participa en el nivell de la base pot acabar convertint-se en una esp\u00e8cie d\u2019usu\u00e0ria, client o volunt\u00e0ria, d\u2019una organitzaci\u00f3 gestionada per un grup de militants centrals, que s\u00f3n els que realment decideixen. Aquesta verticalitzaci\u00f3 facilita el control de la lluita per part de les institucions.<\/p>\n La crisi del 2008 va donar un nou impuls a l\u2019espai de lluita per l\u2019habitatge, per\u00f2 prompte es van fer visibles tamb\u00e9 altres iniciatives que tractaven de contenir la mobilitzaci\u00f3. Hi ha molts sectors pol\u00edtics, econ\u00f2mics i medi\u00e0tics interessats a afeblir les mobilitzacions en defensa de l\u2019habitatge digne. Les iniciatives de contenci\u00f3 s\u00f3n variades; hi ha algunes de les quals es parla m\u00e9s i altres menys. Les que impulsa l\u2019administraci\u00f3 s\u00f3n especialment destructives i conv\u00e9 tindre-les presents.<\/p>\n 7. La governan\u00e7a<\/strong><\/p>\n La governan\u00e7a s\u00f3n una s\u00e8rie de pr\u00e0ctiques desplegades per les institucions per a contenir la conflictivitat social i afeblir les din\u00e0miques pr\u00f2pies de les comunitats de lluita. La governan\u00e7a \u00e9s tamb\u00e9 un escut institucional que es desplega en formes variades. En la seua versi\u00f3 tova, inclou iniciatives que van de la seducci\u00f3 a la cooptaci\u00f3, passant per la participaci\u00f3 ciutadana en la seua versi\u00f3 dura, aquestes van de la marginaci\u00f3 a la criminalitzaci\u00f3.<\/p>\n – La trampa de la participaci\u00f3 ciutadana<\/p>\n La participaci\u00f3 ciutadana sorgeix com un mecanisme de defensa de les institucions, davant la seua crisi de legitimitat. Aquestes iniciatives prenen impuls en els anys vuitanta, en el moment en qu\u00e8 el menyspreu per les institucions deixa de ser una cosa passatgera, per a fer-se estructural. La participaci\u00f3 ciutadana es desenvolupa sobretot en l’\u00e0mbit local; el seu objectiu \u00e9s afeblir l\u2019autonomia de les protestes i canalitzar el descontentament per vies institucionals, on es torna manejable per l\u2019administraci\u00f3.<\/p>\n En l’\u00e0mbit social, la participaci\u00f3 ciutadana tracta de refor\u00e7ar la figura del ciutad\u00e0 individual, dissolent all\u00f2 col\u00b7lectiu. Al mateix temps pret\u00e9n legitimar pol\u00edticament a les administracions i els seus gestors. A m\u00e9s, la participaci\u00f3 ciutadana busca modernitzar l\u2019administraci\u00f3 i afinar el control social, utilitzant per a aix\u00f2 elements externs \u2014a un preu barat\u2014.<\/p>\n Quan la lluita per l\u2019habitatge pren for\u00e7a, solen apar\u00e9ixer invitacions a taules de di\u00e0leg, f\u00f2rums permanents, enquestes deliberatives, pressupostos participatius, etc. Aquests processos s\u00f3n variats, uns m\u00e9s transparents que altres, per\u00f2 tots tenen l\u2019objectiu de convertir a l\u2019administraci\u00f3 en el centre de tota forma de col\u00b7lectivitat. L\u2019administraci\u00f3 utilitza la participaci\u00f3 ciutadana per a tractar de tutelar all\u00f2 social. Aix\u00f2 cal tindre-ho en compte a l\u2019hora de definir quin tipus de relaci\u00f3 volem tindre amb les institucions.<\/p>\n – La cooptaci\u00f3<\/p>\n La cooptaci\u00f3 \u00e9s un altre mecanisme de defensa institucional. Consisteix a captar per a l\u2019administraci\u00f3 a persones, grups, o sectors de la poblaci\u00f3 que participen en protestes, amb la intenci\u00f3 de rentar la seua imatge per tornar a legitimar les institucions. Hi ha moltes formes de cooptaci\u00f3: n\u2019hi ha m\u00e9s subtils (com el reconeixement de la tasca social, dotar de protagonisme en mitjans oficials o la creaci\u00f3 de comissions conjuntes); tamb\u00e9 estan les formals (com fitxar les cares m\u00e9s visibles per a algun c\u00e0rrec) i les informals (amb subvencions o la col\u00b7locaci\u00f3 a llocs oficials).<\/p>\n Igual que la participaci\u00f3 ciutadana, la cooptaci\u00f3 busca contenir la conflictivitat. Tamb\u00e9 pret\u00e9n reduir l\u2019autonomia de la protesta, o si aix\u00f2 no \u00e9s possible, dividir-la. La millor manera de contrarestar els efectes de la cooptaci\u00f3 \u00e9s fer-la visible, estar alerta i parlar sobre els seus efectes.<\/p>\n – La criminalitzaci\u00f3<\/p>\n Si la protesta es torna inc\u00f2moda i no s\u2019aconsegueix reconduir-la a vies institucionals, l\u2019administraci\u00f3 recorre a la criminalitzaci\u00f3. Aquesta t\u00e9 els seus graus tamb\u00e9: es poden utilitzar els mitjans de comunicaci\u00f3 per a tractar de dividir a les que participen entre raonables i exaltades; a vegades s\u2019acusa als que ocupen un habitatge o protesten al carrer de ser privilegiats o egoistes; i sovint es recorre a la intimidaci\u00f3 o la repressi\u00f3 policial directa.<\/p>\n El principal objectiu de la criminalitzaci\u00f3 \u00e9s dividir i dispersar la protesta. Tamb\u00e9 busca desconnectar unes protestes d\u2019unes altres, per a evitar les mostres de solidaritat. Una possible recrudesc\u00e8ncia del conflicte per l\u2019habitatge, segurament fa augmentar els casos de criminalitzaci\u00f3. Conv\u00e9 tindre aix\u00f2 en compte a l\u2019hora de debatre estrat\u00e8gies i mecanismes d\u2019autodefensa.<\/p>\n 8. La invitaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Reflexionar sobre l\u2019escenari de la lluita per l\u2019habitatge, i assenyalar els obstacles als quals s\u2019enfronta, \u00e9s nom\u00e9s un primer pas. Si volem que la nostra pr\u00e0ctica s\u2019adapte als canvis que es donen al nostre voltant, i pretenem afinar la nostra pr\u00e0ctica di\u00e0ria, haur\u00edem d\u2019impulsar processos de debat respectuosos per\u00f2 clars. En ells \u00e9s important parlar de m\u00e8todes i estrat\u00e8gies, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019horitzons de lluita, perqu\u00e8 hi ha camins que inevitablement ens porten a atzucacs i altres que, en canvi, enforteixen la nostra autonomia.<\/p>\n Daniel, de Orriols en Bloc (Val\u00e8ncia)<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Daniel. Orriols en Bloc 1. La crisi i l\u2019habitatge La crisi sanit\u00e0ria que estem vivint \u00e9s la manifestaci\u00f3 m\u00e9s visible d\u2019una crisi m\u00e9s profunda, en la qual s\u2019entrellacen aspectes econ\u00f2mics, institucionals, culturals, etc. Totes elles tenen efectes sobre les nostres vides. Les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives d’aquesta crisi desborden l\u2019\u00e0mbit sanitari, i s\u2019estenen cap a un major<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8324,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[768,767,766,542],"class_list":["post-8323","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-entrebarris","tag-habitatge","tag-orriols-en-bloc","tag-vivienda"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8323","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8323"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8323\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8324"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8323"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8323"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8323"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}