{"id":8159,"date":"2020-10-14T11:18:20","date_gmt":"2020-10-14T09:18:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=8159"},"modified":"2020-10-19T00:49:43","modified_gmt":"2020-10-18T22:49:43","slug":"setze-jutges-dun-jutjat-menjen-fetge-dun-penjat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/setze-jutges-dun-jutjat-menjen-fetge-dun-penjat\/","title":{"rendered":"Setze jutges d\u2019un jutjat mengen fetge d\u2019un penjat"},"content":{"rendered":"<h4 style=\"text-align: justify;\">La Veranda de Rafa Rius<\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/mengen-fetge.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-8160\" src=\"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/mengen-fetge.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"169\" \/><\/a>No s\u00e9 si al Tribunal suprem els jutges s\u00f3n m\u00e9s o menys de setze per\u00f2 el que resulta evident \u00e9s que no mengen m\u00e9s fetge que el dels acusats que els seus pr\u00f2cers pol\u00edtics i econ\u00f2mics els indiquen que poden menjar, com hem vist \u00faltimament en les sent\u00e8ncies absolut\u00f2ries de la sortida a borsa de Bancaixa o la inhabilitaci\u00f3 de el president Torra. La just\u00edcia espanyola sol ser percebuda per moltes persones com una entitat conservadora, classista i masclista i aix\u00f2 no \u00e9s gratu\u00eft, \u00e9s simplement perqu\u00e8 els seus jutges i jutgesses actuen massa freq\u00fcentment de forma conservadora, classista i masclista.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Vegem per qu\u00e8: Els seus tribunals superiors (Audi\u00e8ncia Nacional, Tribunal Suprem i Tribunal Constitucional) s\u00f3n \u00f2rgans fortament polititzats i en mans de l&#8217;equilibri de forces en el Poder Legislatiu despr\u00e9s del vergony\u00f3s pacte bipartidista de PPSOE, i estan tots ells controlats pel m\u00e9s ranci de la capelleta jur\u00eddica. Velo\u00e7 quan interessa (en un dia triga a prohibir un refer\u00e8ndum), lent quan interessa (com amb la condemna a Rodrigo Rato); contundent o permissiva de manera vers\u00e0til, indulta gaireb\u00e9 exclusivament a l&#8217;oligarquia corrupta i es convertix en el botx\u00ed de les classes m\u00e9s prec\u00e0ries. Per a uns, el fiscal \u00e9s un aliat. Per a altres, una maledicci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Deixant de banda l&#8217;acudit obsc\u00e8 de la separaci\u00f3 de poders a l&#8217;Estat Espanyol que se suposa consagrada per la Constituci\u00f3, el ventall de decisions arbitr\u00e0ries preses pels tribunals en els \u00faltims 40 anys d&#8217;aix\u00f2 que alguns s&#8217;atreveixen a nomenar democr\u00e0cia, \u00e9s variat i inesgotable. Des de les sent\u00e8ncies m\u00e9s medi\u00e0tiques a moltes altres que passen m\u00e9s desapercebudes per\u00f2 no per aix\u00f2 resulten menys escandaloses. Com a mostra vegem un breu popurr\u00ed de les dues:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">* Una mare can\u00e0ria perd la cust\u00f2dia per anar a treballar a Catalunya amb la seva filla. La dona va aconseguir treball a Catalunya despr\u00e9s de mesos d&#8217;atur i precarietat i quan tot semblava indicar que la vida li oferia alguna mena de soluci\u00f3, una jutgessa -subratllem que es tractava d&#8217;una jutgessa- va dictaminar que no podria viatjar de Can\u00e0ries a Catalunya amb la seva filla perqu\u00e8 la ciutat a la qual anava destinada no era prop\u00edcia per a la integraci\u00f3 de la menor. \u00abCal destacar\u00bb -mant\u00e9 literalment la jutgessa en la seva resoluci\u00f3- \u00abque aquesta ciutat i Comunitat Aut\u00f2noma [Ripollet, Catalunya], ve definida per unes caracter\u00edstiques especials d&#8217;integraci\u00f3\u00bb. (Cal suposar que es refereix a la llengua com a motiu per negar la cust\u00f2dia a la mare)<br \/>\n* Una altra sent\u00e8ncia exemplar, de 1992: El jutge, Miguel Gonz\u00e1lez Calder\u00f3n, va absoldre un infermer d\u2019un delicte d&#8217;abusos deshonestos perqu\u00e8 segons el jutge: \u00ab\u00e9s dif\u00edcil que la denunciant, de 60 anys, desperte aquests instints en l&#8217;acusat, que per la seva professi\u00f3 tindr\u00e0 sens dubte millors oportunitats \u00bb. L&#8217;individu havia besat els pits de la dona.<br \/>\n* Les dones s\u00f3n maldestres a l&#8217;volant: Una ins\u00f2lita sent\u00e8ncia judicial d\u00f3na compte que les dones s\u00f3n m\u00e9s maldestres a l&#8217;volant que els homes, i argumenta d&#8217;aquesta manera que les autoescoles estan en el seu dret de cobrar-sobrepreu a l&#8217;hora d&#8217;ensenyar, i fins i tot de disposar d&#8217;una major quantitat de classes. L&#8217;autor de la signatura d&#8217;aquest dictamen \u00e9s el titular de l&#8217;Jutjat Contenci\u00f3s-Administratiu 2 de Saragossa, Javier Albar, que d&#8217;aquesta manera allibera de culpes a l&#8217;empresa Gasque SL, acusada per discriminaci\u00f3 a l&#8217;establir preus diferents segons el g\u00e8nere de l&#8217; alumne.<br \/>\n* El magistrat Yusty Bastarreche, tan conservador com patriota, va suspendre un acte a Madrid a favor de el dret a decidir a Catalunya. Ho feia mentre que es permetia una concentraci\u00f3 neonazi a un espai proper. Pel que m\u00e9s que un acte judicial, semblava una columna d&#8217;opini\u00f3 d&#8217;un diari d&#8217;extrema dreta. El mateix jutge pr\u00e8viament havia signat un manifest contra el secessionisme catal\u00e0.<br \/>\n* L&#8217;agressi\u00f3 d&#8217;Alsasua: Fins 375 anys de pres\u00f3 va demanar la fiscalia per als 3 detinguts i 5 acusats per una baralla esdevinguda al bar Koxka d&#8217;Alsasua, en qu\u00e8 uns joves van agredir uns gu\u00e0rdies civils que es trobaven fora de servei i en companyia de les seves parelles. Una baralla darrere de la qual el fiscal veu \u00abl&#8217;estrat\u00e8gia d&#8217;ETA\u00bb. Poc importa que la anomenada \u201cbanda terrorista\u201d haguera declarat fa uns anys la seua dissoluci\u00f3; acusats de lesions i amenaces terroristes, els joves van haver d&#8217;ingressar immediatament a la pres\u00f3 preventiva.<br \/>\n* Fora titellaires!: Un dels casos m\u00e9s indecorosos de la hist\u00f2ria recent de la just\u00edcia en aquest pa\u00eds. Una obra de teatre on unes titelles portaven una pancarta en miniatura amb el lema: Gora Alka-ETA. Un joc de paraules que va costar als titellaires cinc dies de pres\u00f3, una acusaci\u00f3 d&#8217;enaltiment terrorista i la inclusi\u00f3 en el fitxer de presos perillosos &#8230; Les mares dels nens que van veure la funci\u00f3 i que van declarar com a testimonis van assegurar que dibuixos animats com Pok\u00e9mon o Bob Esponja contenien m\u00e9s viol\u00e8ncia, i que els nens estaven m\u00e9s avorrits que una altra cosa. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de l&#8217;adequaci\u00f3 o no d&#8217;un contingut per a la seva audi\u00e8ncia -un debat ali\u00e8 a la just\u00edcia-, la sola acusaci\u00f3 de l&#8217;fiscal resultava surrealista i l&#8217;actuaci\u00f3 del jutge contradient-la en pocs dies, va resultar vergonyosa.<br \/>\n* A Catalunya els Mossos tamb\u00e9 couen faves com en la mort de Juan Andr\u00e9s Ben\u00edtez: En l&#8217;\u00e8poca que governava Barcelona Xavier Trias, els mossos es van veure embolicats en no pocs episodis violents. Un dels m\u00e9s vergonyants va ser la mort de Juan Andr\u00e9s Ben\u00edtez, que va morir a causa de la pallissa que li van clavar els agents. Despr\u00e9s d&#8217;un judici on els acusats van haver de rendir-se davant les evid\u00e8ncies de les proves. Els mossos no nom\u00e9s van admetre les lesions que li van ocasionar la mort, sin\u00f3 que a m\u00e9s van destruir proves i van intimidar a una ciutadana per tal que els v\u00eddeos que havia fet no eixiren a la llum. La sent\u00e8ncia va ratificar un acord dels advocats amb la germana de la v\u00edctima realment vergony\u00f3s, en qu\u00e8 cap dels mossos va xafar la pres\u00f3 i van poder reintegrar-se en el cos policial realitzant un curset de drets humans (Es veu que el sarcasme tamb\u00e9 anava incl\u00f2s en la sent\u00e8ncia).<br \/>\n* C\u00e9sar Strawberry, Zapata, Cassandra i els tweets pol\u00e8mics. La just\u00edcia s&#8217;obstina a perseguir determinats tuiters que no li agraden a la gent d&#8217;ordre i per descomptat, els jutges d&#8217;instrucci\u00f3 admeten a tr\u00e0mit les m\u00e9s absurdes den\u00fancies. No \u00e9s possible judicialitzar totes les barbaritats que es diuen a la xarxa totes aquelles persones que expressin acudits de mal gust, exabruptes o porten l&#8217;humor a el l\u00edmit del que es suposa moral o pol\u00edticament correcte. Cal un marc legal d&#8217;acord a aquesta nova era digital. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de les necessitats d&#8217;actualitzaci\u00f3, cal pensar si no pret\u00e9n la just\u00edcia utilitzar un tema social segons els seus interessos ideol\u00f2gics. Per qu\u00e8 tots els nazis surten indemnes? Per qu\u00e8 nom\u00e9s uns pocs tenen dret a ofendre o sentir-se ofesos? Per qu\u00e8 sempre ix malparada la classe social amb menys recursos?<br \/>\n* Tancar b\u00e9 les cames: La jutgessa Carmen Molina Mansilla, titular de l&#8217;jutjat 1 de Vit\u00f2ria va protagonitzar una de les sent\u00e8ncies judicials m\u00e9s masclistes i estereotipades contra els drets de la dona que es recorda quan va preguntar a una dona que denunciava haver patit viol\u00e8ncia i dues agressions sexuals: \u00ab\u00bfVa tancar b\u00e9 les cames, va tancar tota la part dels \u00f2rgans femenins?\u201d (Sic). Malgrat les cont\u00ednues queixes, el Consell General de Poder Judicial va arxivar l&#8217;expedient sense sancionar si m\u00e9s no a la jutge. Sense comentaris. Nom\u00e9s cal repassar la hist\u00f2ria recent per veure altres sent\u00e8ncies igualment q\u00fcestionables que tenen molt a veure amb el g\u00e8nere de les implicades. La persecuci\u00f3 judicial a Rita Maestre o el cas de Juana Rivas serien eixemples.<br \/>\n* B\u00f3dalo, Alfon, Otegi, Els presos pol\u00edtics a Espanya: Tots els presos pol\u00edtics tenen alguna cosa en com\u00fa a Espanya: la desproporcionalitat. La just\u00edcia actua en els seus casos amb un evident afany alli\u00e7onador, assenyalant-se com una de les institucions m\u00e9s reaccion\u00e0ries d&#8217;Espanya. El cas de B\u00f3dalo o Alfon s\u00f3n paradigm\u00e0tics. Es podria suposar que en el marc d&#8217;una protesta social, si ha succe\u00eft una agressi\u00f3, el m\u00e9s l\u00f2gic seria decretar una pena menor i una multa o serveis a la comunitat. Quin sentit t\u00e9 mantenir en eixe cas una persona a la pres\u00f3? Doncs sembla que per a la \u00abjust\u00edcia\u00bb espanyola aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, donat que tenim un activista de el m\u00f3n rural o un jove polititzat durant anys tancats.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Podr\u00edem seguir indefinidament per\u00f2 amb aquesta petita mostra \u00e9s suficient per saber com les gasta el Poder Judicial a aix\u00f2 que en diuen Espanya.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En qualsevol cas, un cop d&#8217;ull als membres de les m\u00e9s altes institucions jur\u00eddiques confirma totes les sospites: el Tribunal Constitucional el conformen 12 jutges (10 homes i 2 dones). El seu president, Juan Jos\u00e9 Gonz\u00e1lez Rivas, va ser proposat pel Partit Popular, \u00e9s considerat m\u00e9s conservador que el seu antecessor -que va ser militant de PP- i, per posar un exemple, est\u00e0 en contra de el matrimoni homosexual. La subpresidenta, tamb\u00e9 conservadora, \u00e9s Encarnaci\u00f3n Roca, La Sala de govern de l&#8217;Tribunal Suprem la componen 13 membres. Tots s\u00f3n homes. I l&#8217;Alt Tribunal est\u00e0 compost per 79 membres, dels quals 68 homes. Pel que fa a el Consell General de el Poder Judicial, dels seus 22 membres, nom\u00e9s 8 s\u00f3n dones. El seu president \u00e9s Carlos Lesmes, conservador i cat\u00f2lic, provinent de l&#8217;associaci\u00f3 conservadora APM i recolzat en el seu nomenament per Ruiz Gallard\u00f3n. I la sala d&#8217;apel\u00b7laci\u00f3 de l&#8217;Audi\u00e8ncia Nacional? , l&#8217;integren Eloy Velasco, alt c\u00e0rrec del govern de Zaplana, i Enrique L\u00f3pez, apartat d&#8217;enjudiciar la G\u00fcrtel per ser massa af\u00ed a el Partit Popular. I la presidenta de la Sala Penal de l&#8217;Audi\u00e8ncia Nacional? La famosa Concha Espejel, condecorada per Cospedal, tamb\u00e9 apartada d&#8217;investigar la G\u00fcrtel per la seva \u00abamistat \u00edntima\u00bb amb membres de el partit.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aix\u00ed doncs, qu\u00e8 esperar de la just\u00edcia espanyola? Poc o res que interesse als que de deb\u00f2 necessitarien una just\u00edcia imparcial, \u00e0gil i eficient. (Si de cas, nom\u00e9s es salvaria m\u00ednimament la influ\u00e8ncia de Jutges per a la Democr\u00e0cia i el seu ex portaveu, Joaquim Bosch, que s&#8217;ha convertit en un activista dins de la mateixa instituci\u00f3 judicial). Quan els partits al Govern parlen de la Llei, en realitat parlen de la seua llei i en cap cas de just\u00edcia. Cada partit sap que amb els seus amics repartits en els llocs clau de l&#8217;Poder Judicial tenen assegurada la tranquil\u00b7litat en les seues ocasionals i sempre suaus ensopegades amb all\u00f2 que anomenen just\u00edcia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Mentrestant, la renovaci\u00f3 de l&#8217;Consell General de el Poder Judicial segueix en l&#8217;aire. No hi ha pressa: a l&#8217;PPSOE ja li va b\u00e9 que seguisca aix\u00ed la cosa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Conclusi\u00f3: Els setze o els set-cents jutges sempre li mengen el fetge als mateixos. Tanmateix cal no oblidar i saber en tot moment qui \u00e9s qui; recordem all\u00f2 de \u201cqui perd la mem\u00f2ria perd la identitat\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La Veranda de Rafa Rius No s\u00e9 si al Tribunal suprem els jutges s\u00f3n m\u00e9s o menys de setze per\u00f2 el que resulta evident \u00e9s que no mengen m\u00e9s fetge que el dels acusats que els seus pr\u00f2cers pol\u00edtics i econ\u00f2mics els indiquen que poden menjar, com hem vist \u00faltimament en les sent\u00e8ncies absolut\u00f2ries de<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8163,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[239,238],"class_list":["post-8159","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-la-veranda","tag-rafa-rius"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8159","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8159"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8159\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8163"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8159"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8159"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8159"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}