{"id":7762,"date":"2019-10-13T01:20:22","date_gmt":"2019-10-12T23:20:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=7762"},"modified":"2019-10-16T00:11:56","modified_gmt":"2019-10-15T22:11:56","slug":"el-luxe-de-sobreviure-en-una-carcel-de-colombia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/el-luxe-de-sobreviure-en-una-carcel-de-colombia\/","title":{"rendered":"El luxe de sobreviure en una pres\u00f3 de Colombia"},"content":{"rendered":"\r\n

Jos\u00e9 \u00c1ngel S\u00e1nchez<\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
\r\n
\"\"<\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n\r\n\r\n

Perdre la llibertat no \u00e9s l’\u00fanic preu que paguen els presos en entrar en una pres\u00f3 . Els serveis a les presons costen com un hotel de 3 estrelles per\u00f2 la seva qualitat s’assembla mes a la d’un camp de concentraci\u00f3. Els presos es veuen obligats a pagar per menjar, dormir, rentar la roba o rebre algun tipus de tractament m\u00e8dic. A m\u00e9s a aquesta situaci\u00f3 cal sumar-li les constants violacions de DDHH per part dels carcellers. Es a dir, les presons colombianes sofreixen una greu crisi que paguen els interns sobrevivint entre la mis\u00e8ria i l’amuntegament.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

La pres\u00f3 principal de Bogot\u00e0, m\u00e9s coneguda com La Picota, representa un complex penitenciari que compta amb diferents edificacions. El COMEB (Complex Penitenciari i Carcerari Metropolit\u00e0 de Bogot\u00e0) consta de tres estructures principals: l’estructura 1, que \u00e9s la m\u00e9s antiga, \u00e9s la penitenci\u00e0ria de mitjana seguretat; l’estructura 2 \u00e9s la de m\u00e0xima seguretat on es troben membres de les forces armades, diversos caps paramilitars i alguns guerrillers acollits a la llei de \u201cJust\u00edcia i Pau\u201d (marc jur\u00eddic per a la desmobilitzaci\u00f3 de paramilitars a Col\u00f2mbia). Finalment, l’estructura 3, la m\u00e9s nova, correspon a un edifici de vuit plantes constru\u00eft segons el model de les presons nord-americanes. En aquest els presos mai veuen la llum directa del sol. Aquest edifici anomenat ERON (Establiment Reclusori d’Ordre Nacional), va ser constru\u00eft amb els fons del Pla Col\u00f2mbia orquestrat pels EUA per a la lluita contra el narcotr\u00e0fic i correspon a alta i m\u00e0xima seguretat, on els presos a m\u00e9s de no poder veure la llum del dia i sofrir condicions d’amuntegament a penes poden veure als altres companys m\u00e9s de dues hores al dia. En el cas de la zona d’alta seguretat els interns es troben tancats en diminutes cel\u00b7les m\u00e9s de catorze hores di\u00e0ries.
\u00a0
Al costat d’aquest gran edifici podem veure petites cases similars a les d’un poble conegut amb el nom de \u201ccases fiscals\u201d on compleixen condemna pol\u00edtics condemnats per corrupci\u00f3, jutges, grans empresaris o altres personalitats dels partits que actualment governen el pa\u00eds. Ells gaudeixen de tota mena de privilegis com a menjar portat per enc\u00e0rrec, visites regulars entre setmana, televisi\u00f3 per cable, internet i una llarga llista de beneficis totalment inassolibles per a la resta de la poblaci\u00f3 penal. En el mateix complex penitenciari hi ha un altre edifici on viuen els i les guardianes de la pres\u00f3, membres de l’Institut Nacional Penitenciari i Carcerari (INPEC). A vegades \u00e9s possible veure’ls realitzant grans barbacoes en la mateixa entrada de la Picota, amb carn que segons afirmen els presos \u00e9s robada del seu propi menjar. En aquest edifici conviuen els carcellers, que al seu torn des de les seves finestres nom\u00e9s veuen les edificacions on estan els presos, creant-se una situaci\u00f3 m\u00e9s semblant a un camp de detenci\u00f3 en una guerra que a una pres\u00f3 comuna.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

La pres\u00f3 est\u00e0 situada en un barri de la localitat de Rafael Uribe Uribe, en el districte de Usme, un dels m\u00e9s pobres de Bogot\u00e0 i que m\u00e9s despla\u00e7ats de la guerra ha acollit. Al davant est\u00e0 l’escola d’Artilleria de l’Ex\u00e8rcit Nacional de Col\u00f2mbia i envoltant aquest Complex es troben les muntanyes que corresponen a la serralada andina, lloc on s’emplacen diversos barris en els quals la criminalitzaci\u00f3 de la pobresa i el narcotr\u00e0fic s\u00f3n el pa de cada dia. La dist\u00e0ncia entre La Picota i el barri a penes \u00e9s d’un carrer estret, all\u00ed centenars de petites cases s’apilen unes contra altres en condicions d’amuntegament que s’assemblen considerablement a les circumst\u00e0ncies a l’interior de la pres\u00f3. \u00c9s aqu\u00ed on principalment habiten familiars de presos de diferents parts del pa\u00eds amb la finalitat d’estalviar costos a l’hora de veure als seus familiars o de poder pagar la seva estada a la pres\u00f3. D’aquesta forma es tanca el cercle de la pobresa per als qui estan reclosos per delictes relacionats amb el furt o la delinq\u00fc\u00e8ncia comuna provinents d’estrats socials baixos, del qual provenen gaireb\u00e9 el 80% dels condemnats a Col\u00f2mbia. \u00c9s a dir, es condemna tamb\u00e9 als seus familiars a viure en un barri on la pobresa, el control paramilitar i les condicions insalubres imperen i s’estigmatitza a un sector de la poblaci\u00f3 pel mer fet de ser pobres.<\/p>\r\n

Segons afirma Sebasti\u00e1n Contreras, pres de la Picota, quan un detingut entra en la pres\u00f3 si no t\u00e9 diners \u201cli tocar\u00e0 molt dur ja que es paga per tot i les possibilitats de treball s\u00f3n molt escasses\u201d. Les cel\u00b7les s\u00f3n d’un metre seixanta d’ample, dos metres d’alt i altres dos de llarg, on no hi ha com acomodar-se recte, \u00e9s a dir s’ha de dormir en posici\u00f3 fetal o en diagonal, a m\u00e9s en cada cel\u00b7la viuen 4 o m\u00e9s reclusos. Aix\u00ed i tot, poder dormir en una cel\u00b7la ja \u00e9s una comoditat i un luxe que nom\u00e9s poden permetre’s els qui compten amb els diners per a pagar per aix\u00f2. Per exemple, dormir sota un llit (en un espai d’uns 60 cent\u00edmetres d’alt) t\u00e9 un cost de 200 euros, aix\u00f2 a Col\u00f2mbia \u00e9s per sobre d’un sou m\u00ednim. Aquest pagament se li realitza al cap del pati qui, amb el temps, buscar\u00e0 algun problema per a treure a la persona de la cel\u00b7la i despr\u00e9s revendre aquesta a un intern nouvingut, creant aix\u00ed un negoci rod\u00f3. Si la fam\u00edlia del presoner no pot costejar el pagament d’un llit a aquest li toca dormir en carretera, o sigui en el passad\u00eds, amb un matalasset en el s\u00f2l que ha de recollir cada dia a les 5 am i que nom\u00e9s podr\u00e0 instal\u00b7lar per a descansar despr\u00e9s de l’\u00faltima comptada de la nit (moment en el qual la gu\u00e0rdia compta als presos per pati), que, en general, \u00e9s entre les 20 i les 21 hores. Quan la \u201ccarretera\u201d es troba plena a molts els toca dormir en el bany o al pati, tot aix\u00f2 en una de les ciutats amb m\u00e9s precipitacions del m\u00f3n i una de les m\u00e9s fredes de Col\u00f2mbia.\u00a0<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Sebasti\u00e1n afirma, que el principal negoci en l’establiment est\u00e0 en la venda de droga i de menjar, en el qual estan implicats directament els guardians del INPEC, els qui exigeixen que se’ls pagui per tots els serveis, fins a per a tenir la possibilitat d’accedir a una habitaci\u00f3 en la vis a vis amb la parella de l’intern. La droga entra des del barri confrontant pels murs, en forma de boles que es tiren des de fora cap a dintre o \u00e9s ingressada directament pels gu\u00e0rdies. Per a aix\u00f2 els caps dels patis, de complicitat amb els guardians, posen als presos contra els murs per a recollir les boles i que aquestes no es perdin. Sent l’entrevistat \u201cpasillero\u201d, pres al qual li correspon l’organitzaci\u00f3 d’un dels passadissos o galeries en qu\u00e8 es divideix cada pati, i que conforma al costat dels altres pasilleros i al cap del pati l’anomenat Comit\u00e8 de Conviv\u00e8ncia. Conta que a ell li toca recollir els diners dels altres presos per a pagar a la gu\u00e0rdia amb l’objectiu de passar la droga, de tenir m\u00f2bils o per a poder menjar en millors condicions.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

El menjar a l’interior de la pres\u00f3 a Col\u00f2mbia es troba actualment externalitzada per serveis d’empreses privades que quadrupliquen el seu preu i segons un informe de Nacions Unides la baixa qualitat i les inexistents mesures higi\u00e8niques provoquen gran part de les malalties dels propis interns. Una de les imatges m\u00e9s impactants \u00e9s la quantitat de forns artesanals i microones que hi ha entre els espais dels patis on els presos comercialitzen amb \u201cpizzes\u201d o menjar r\u00e0pid que, segons ells, \u00e9s molt millor que el menjar que es d\u00f3na en el propi establiment.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Un altre exemple de corrupci\u00f3 que cita Sebasti\u00e1n \u00e9s respecte al compte d’hores treballades (generalment sense remunerar) que serveixen per a restar temps de condemna segons el Codi Penitenciari. Les hores s’apunten en uns fulls d’anotacions que mai arriben als jutjats per a ser computades, la qual cosa obliga els interns a pagar a un gu\u00e0rdia perqu\u00e8 aquests c\u00f2mputs siguin enviats al seu jutjat, la qual cosa provoca que molts interns, per no tenir diners per a realitzar aquest procediment corrupte, estiguin complint encara condemna quan haurien d’estar lliures. Totes aquestes despeses derivades de la corrupci\u00f3 i la falta de serveis porten a l’endeutament de les fam\u00edlies, que de mitjana han de gastar al mes un mili\u00f3 de pesos colombians en cada intern perqu\u00e8 tingui un m\u00ednim de condicions dins (el salari m\u00ednim a Col\u00f2mbia \u00e9s de 600.000 pesos), obligant-los a demanar pr\u00e9stecs a les bandes criminals dins i fora de la pres\u00f3 o als bancs en el millor dels casos.\u00a0<\/p>\r\n

Respecte a la sanitat, Wicho, pres pol\u00edtic de l’ELN , relata com la poblaci\u00f3 infectada per VIH i tuberculosi va estar 6 mesos durant l’any 2018 sense rebre tractament malgrat ser un dret fonamental, aix\u00f2 va generar que molts interns amb VIH passessin de ser pacients asimptom\u00e0tics a la fase de SIDA. Sent aquesta una problem\u00e0tica greu, ja que aquest contagi es reprodueix i est\u00e9n, quan tenen relacions sexuals sense protecci\u00f3 amb les seves parelles. Per a ell la sanitat \u00e9s inexistent i amb el nou model, totalment privatitzat, moren m\u00e9s interns per malaltia que per baralles violentes a l’interior de la pres\u00f3.\u00a0<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Per a Ren\u00e9 Nari\u00f1o, ex-pres pol\u00edtic de les FARC-EP, el pati dels paramilitars \u00e9s el centre de tots els negocis de corrupci\u00f3 de la pres\u00f3, des d’all\u00ed es maneja en realitat la pres\u00f3. Contreras diu que \u00e9s vox populi que la gu\u00e0rdia paga a presos perqu\u00e8 matin a un intern o a un familiar seu, si aquest s’ha rebel\u00b7lat o ha provocat molts problemes a la pres\u00f3, aquests sicaris s\u00f3n coneguts com el grup de sang de l\u2019INPEC.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Segons \u00c1ngel Parra, pres pol\u00edtic de les FARC-EP, dins de la pres\u00f3 no hi ha espai perqu\u00e8 es faci pedagogia i nom\u00e9s algunes organitzacions socials aconsegueixen entrar i realitzar tallers terap\u00e8utics o de formaci\u00f3 en aules cedides per la pastoral penitenci\u00e0ria. Un dels espais on m\u00e9s es realitza aquesta labor \u00e9s a la biblioteca, la seva coordinadora assegura que \u00e9s l’\u00fanic lloc on els interns puguin rebre suport d’organitzacions socials externes. D’altra banda, quan l\u2019INPEC ho permet, es produeixen visites de defensors de drets humans amb la finalitat de donar compte de les condicions infrahumanes del dia a dia a l’interior. Encara que en general els informes emesos per aquestes organitzacions de res serveixen.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

De tant en tant es realitza una visita d’aproximadament 20 nens de 14 a 16 anys d’una escola militar que passen pels passadissos de fora dels patis amb els ulls embenats mentre s\u00f3n insultats, intimidats i escopits pels presos. Pilar, la \u00fanica treballadora social de la pres\u00f3 ens confirma que l’objectiu d`aquesta acci\u00f3 \u00e9s que aprenguin el que els pot succeir si cometen delictes o es rebel\u00b7len, a m\u00e9s, aquesta \u201cactivitat\u201d \u00e9s part de la seva formaci\u00f3 militar. La visita consagra el resum de la funci\u00f3 \u00fanica de la pres\u00f3 a Col\u00f2mbia i en el m\u00f3n en general.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

    \r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Les malalties greus o cr\u00f2niques no reben cap mena de tractament.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Guardia de la pres\u00f3 (INPEC)<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Tendir la roba durant un mes costa aproximadament 50 euros).<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Estudiants d’Institut Militar amb els ulls embenats s\u00f3n humiliats pels presos amb finalitats \u201ceducatius\u201d<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Pati de les rates<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Pati de les rates<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Estudiants d’Institut Militar amb els ulls embenats s\u00f3n humiliats pels presos amb finalitats \u201ceducatius\u201d<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Pati de presos comuns.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Activitat l\u00fadic i festiva al pati de paramilitars<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Pati de paramilitars<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Pati de paramilitars<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Pati de paramilitars<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Pati de paramilitars<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Pati de violadors, on es pot veure al fons la dist\u00e0ncia entre la pres\u00f3 i el barri confrontant.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    No embrutar la paret.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Pati d’estrangers<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Pati d’estrangers<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Massatge per a sanar<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Pati d’estrangers<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Pati d’estrangers<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Pati d’estrangers<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"<\/figure>\r\n<\/li>\r\n
  • \r\n
    \"\"\r\n
    Neteja del pati dels comuns<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n<\/li>\r\n<\/ul>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Jos\u00e9 \u00c1ngel S\u00e1nchez Perdre la llibertat no \u00e9s l’\u00fanic preu que paguen els presos en entrar en una pres\u00f3 . Els serveis a les presons costen com un hotel de 3 estrelles per\u00f2 la seva qualitat s’assembla mes a la d’un camp de concentraci\u00f3. Els presos es veuen obligats a pagar per menjar, dormir, rentar<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":7765,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[686,740],"class_list":["post-7762","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-colombia","tag-jose-angel-sanchez-rocamora"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7762","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7762"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7762\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7765"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7762"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7762"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7762"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}