{"id":7705,"date":"2019-07-25T00:05:08","date_gmt":"2019-07-24T22:05:08","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=7705"},"modified":"2019-07-25T00:05:11","modified_gmt":"2019-07-24T22:05:11","slug":"homenatge-a-joan-peiro-i-belis-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/homenatge-a-joan-peiro-i-belis-2\/","title":{"rendered":"Homenatge a Joan Peir\u00f3 i Belis"},"content":{"rendered":"\n

Emili Cortavitarte<\/h4>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

El\n21 de juliol de 1989 es va fer el trasllat de les despulles d\u2019en\nJoan Peir\u00f3 i Belis des del cementiri de Paterna (on va ser enterrat\ndespr\u00e9s del seu afusellament) fins al Cementiri Vell de Matar\u00f3, jo\nfeia pocs mesos que havia estat elegit secretari general de la CGT de\nCatalunya; i, participar en aquell acte va ser un dels moments m\u00e9s\nemotius i significatius de la meva vida. \n<\/p>\n\n\n\n

Vull\nexpressar el meu agra\u00efment a totes les persones que varen ser aquell\ncalor\u00f3s dia al cementiri dels Caputxins, a totes les que van\ncontribuir a que aquell desig de la fam\u00edlia i acte de just\u00edcia es\nport\u00e9s a terme; i, especialment, a Manel Mas, Jaume Estrems, Pep\nMant\u00e9, i la fam\u00edlia Peir\u00f3 Olives; i, tants d\u2019altres que em deixo\nper desmem\u00f2ria o desconeixement.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9,\nvull tenir un record molt especial per a la Guillermina Peir\u00f3, amb\nla qual vaig mantenir converses molt personals i humanes sobre el seu\npare, la qual cosa em va servir per apropar-me encara m\u00e9s a una de\nles figures hist\u00f2riques que m\u00e9s m\u2019han influenciat.<\/p>\n\n\n\n

Peir\u00f3\nsindicalista revolucionari i anarcosindicalista <\/strong>\n<\/p>\n\n\n\n

Avui\nhomenatgem un home bo, una persona digna i magn\u00edfica capa\u00e7\nd\u2019aplegar, molts anys despr\u00e9s del seu assassinat, gents de\ndiverses sensibilitats pol\u00edtiques i socials.<\/p>\n\n\n\n

Joan\nPeir\u00f3 i Belis va ser, des de ben jove, treballador del vidre. Ofici\nque va desenvolupar a forns de Sants, Badalona i Matar\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Es\nva iniciar com a sindicalista al 1906. \n<\/p>\n\n\n\n

Entre\n1915 i 1920, va ser secretari general de la federaci\u00f3 local de\nsindicats de Badalona y de la Federaci\u00f3n\nEspa\u00f1ola de Vidrieros y Cristaleros<\/em>,\n i director de les seves publicacions (La<\/em>\nColmena\nObrera <\/em>i\nEl\nVidrio<\/em>)\n\n<\/p>\n\n\n\n

Va\nparticipar en el Congr\u00e9s de Sants de 1918 i es va integrar a la CNT\ni a l\u2019anarcosindicalisme. De la seva activa participaci\u00f3 en aquell\ncomici destaquen: la recomanaci\u00f3, no la seva aplicaci\u00f3 dogm\u00e0tica,\nde la t\u00e0ctica de l’acci\u00f3 directa sindical (\u00e9s a dir, la resoluci\u00f3\ndirecta dels conflictes entre patronal i sindicat, sense\nintervencions alienes); la formaci\u00f3 de sindicats \u00fanics (agrupaci\u00f3\ndels sindicats d’ofici en el seu mateix ram o sector, q\u00fcesti\u00f3 en la\nqual portava diversos anys treballant en el seu \u00e0mbit, despr\u00e9s\nd’una s\u00e8rie de lluites fallides); i, la seva elecci\u00f3 com a membre\nde la comissi\u00f3 de redactora dels estatuts de la CNT catalana. Tamb\u00e9,\nles estretes relacions que hi estableix amb Salvador Segu\u00ed, \u00c1ngel\nPesta\u00f1a, Sim\u00f3 Piera i d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n

En\n1922 va assumir la secret\u00e0ria general de la CNT i fou nomenat\nnovament secretari general entre 1928 i 1929. Sempre va assumir\naquesta responsabilitat en moments dif\u00edcils i de repressi\u00f3 per a la\nConfederaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Al\njuliol de 1936 va ser vicepresident del comit\u00e8 antifeixista de\nMatar\u00f3, creat com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’al\u00e7ament dels militars\ncolpistes. \n<\/p>\n\n\n\n

A\nl\u2019octubre del mateix any, va ser un dels quatre cenetistes al\ngovern republic\u00e0 de Largo Caballero i es va responsabilitzar del\nMinisteri d\u2019Ind\u00fastria.<\/p>\n\n\n\n

Al\n1937, despr\u00e9s de deixar el c\u00e0rrec ministerial com a conseq\u00fc\u00e8ncia\ndels Fets de Maig i de tornar a la seva feina de vidrier, es va fer\nc\u00e0rrec de la direcci\u00f3 del\nCatalunya<\/em>,\ndiari vespert\u00ed en catal\u00e0 de la CNT.<\/p>\n\n\n\n

Posteriorment,\nfou nomenat comissari general d’Energia El\u00e8ctrica al govern Negr\u00edn,\nl’abril de 1938.<\/p>\n\n\n\n

I,\na l\u2019exili, va representar la CNT a la Junta d’Ajuda als Refugiats\nEspanyols.<\/p>\n\n\n\n

\nPeir\u00f3\ncooperativista <\/strong>\n<\/p>\n\n\n\n

Tot\ni que en els seus primers anys compart\u00ed la cr\u00edtica de l\u2019anarquisme\ni el sindicalisme revolucionari al cooperativisme (influenciat, en\nbona mesura, pels seus admirats Pierre Besnard i Christian\nCornelissen), el treball i la gesti\u00f3 de Cristalleries de Matar\u00f3 va\nmodificar la seva visi\u00f3 te\u00f2rica i va contribuir a una de les\naportacions m\u00e9s significatives de Peir\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La\ntr\u00edade formada per la Cooperativa del Vidre, el Centre d\u2019Estudis\nSocials i l\u2019escola racionalista, ideada per Peir\u00f3 i els seus\ncompanys cooperativistes, va suposar una via pedag\u00f2gica de\nconscienciaci\u00f3, formaci\u00f3 i autoorganitzaci\u00f3 d\u2019alt valor i un\ndels assajos prerevolucionaris d\u2019ampli abast, m\u00e9s reeixits de\nl\u2019\u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n

En\n\u201cIdeas\nsobre sindicalismo y anarquismo\u201d, <\/em>en\n1930, va escriure:\n<\/em>\u00abDebemos\ncrear nuestro propio mundo en las entra\u00f1as mismas del mundo\ncapitalista, pero no sobre el papel y con lirismos y elucubraciones\nfilos\u00f3ficas, sino adem\u00e1s, sobre el terreno, pr\u00e1cticamente,\ndespertando la verdadera confianza en nuestro mundo de hoy y de\nma\u00f1ana<\/em>\u00bb.\nAvan\u00e7ant-se\nmolts anys a les tesis de Collin Ward. \n<\/p>\n\n\n\n

\nPropostes\ni plantejaments<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Analfabet\ndurant la seva infantesa i bona part de la joventut, la seva voluntat\nautodidacta i la seva capacitat intel\u00b7lectual el van portar a ser un\ndels principals publicistes de la CNT, de l\u2019anarquisme i de\nl\u2019anarcosindicalisme.<\/p>\n\n\n\n

Es\ncompten per centenars els seus articles a\nSolidaridad\nObrera, Catalunya, Sindicalismo, Cultura Libertaria, Desperteu,\nAcci\u00f3, Dem\u00e0, Llibertat…; i fou autor d\u2019alguns llibres cabdals\nde l\u2019\u00e8poca com \u201cTrayectoria de la CNT\u201d, \u201cPerill a la\nreraguarda\u201d o \u201cProblemas y cintarazos\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Les\nseves aportacions m\u00e9s interessants a l\u2019anarcosindicalisme s\u00f3n: \n<\/p>\n\n\n\n

  • els\n\tsindicats \u00fanics (aprovats al Congr\u00e9s de Sants de 1918); \n\t\n<\/li><\/ul>\n\n\n\n
    • les\n\tfederacions d\u2019ind\u00fastria (aprovades al Congr\u00e9s del Conservatorio<\/em>,\n<\/li><\/ul>\n\n\n\n

      Madrid\n1931, amb una magn\u00edfica defensa d\u2019en Peir\u00f3); \n<\/p>\n\n\n\n

      • la\n\tresoluci\u00f3 sobre el car\u00e0cter socio-pol\u00edtic de la CNT a la\n\tConfer\u00e8ncia de Saragossa de 1922 (en el seu dictamen, signat tamb\u00e9\n\tper Segu\u00ed, Pesta\u00f1a i Viadiu, es definia la Confederaci\u00f3 com a\n\t(cito) \u201cun organismo netamente\n\trevolucionario… a la vez integral y absolutamente pol\u00edtico puesto\n\tque su misi\u00f3n es la de conquistar sus derechos de revisi\u00f3n y\n\tfiscalizaci\u00f3n de todos los valores evolutivos de la vida\n\tnacional\u201d<\/em>).\n\tL\u2019esmentat dictamen\n\tdeixava clar que la pol\u00edtica a la qual es referia no era (cito\n\tnovament) \u201cen el s\u00f3lo sentido del\n\tarte de gobernar a los pueblos, si no …las actuaciones de todo\n\torden …de los individuos y las colectividades\u201d<\/em>\n<\/li><\/ul>\n\n\n\n

        Tamb\u00e9,\ncal destacar: \n<\/p>\n\n\n\n

        • la\n\tposici\u00f3 contr\u00e0ria a la legalitzaci\u00f3 esp\u00faria dels sindicats\n\tcenetistes i a la participaci\u00f3 en els Jurats Mixtos de Treball\n\tdurant la Dictadura de Primo de Rivera, q\u00fcesti\u00f3 que el port\u00e0 a un\n\tenfrontament de posicions amb Pesta\u00f1a; \n\t\n\t<\/li>
        • o,\n\tel paper fonamentalment constructiu de l\u2019anarcosindicalisme a la\n\trevoluci\u00f3 social, explicitat amb la seva activitat i multitud\n\td\u2019articles entre 1936 i 1939.\n<\/li><\/ul>\n\n\n\n

          Per\na ell, el sindicalisme havia de ser (cito altra vegada) \u201cla\nfor\u00e7a que enderroqui la societat capitalista i el mitj\u00e0 pel qual\ns’articular\u00e0 el mecanisme de la producci\u00f3\u201d<\/em>\ni l\u2019anarquisme no havia de regular ni controlar el funcionament del\nsindicalisme, per\u00f2 s\u00ed influenciar-lo; aix\u00ed va escriure \u201cvolem\nl\u2019anarquitzaci\u00f3 del sindicalisme i de les multituds prolet\u00e0ries,\nper\u00f2 mitjan\u00e7ant el previ consentiment voluntari d’aquestes i\nmantenint la independ\u00e8ncia de la personalitat col\u00b7lectiva del\nsindicalisme\u201d<\/em>.\n\n<\/p>\n\n\n\n

          Altra\nconstant del seu pensament fou la necessitat d\u2019educaci\u00f3, de\ncultura, de formaci\u00f3 t\u00e8cnica i d\u2019organitzaci\u00f3 per bastir unes\nclasses populars capaces de construir una nova societat igualit\u00e0ria\ni lliure.<\/p>\n\n\n\n

          Des\ndel Ministeri va idear un decret de confiscacions i d’intervenci\u00f3 en\nla ind\u00fastria i la mineria. No es tractava d’una nacionalitzaci\u00f3, el\ngovern republic\u00e0 havia de col\u00b7laborar en la gesti\u00f3 que era\nresponsabilitat de les organitzacions sindicals i respectar els\nprocessos de col\u00b7lectivitzaci\u00f3. \n<\/p>\n\n\n\n

          Tamb\u00e9\nva projectar la creaci\u00f3\nd’un banc de cr\u00e8dit industrial que redistribu\u00eds els beneficis de\ndeterminades empreses per cobrir d\u00e8ficits d’altres, tanmateix\nnecess\u00e0ries, i fer noves inversions.<\/p>\n\n\n\n

          Totes\naquestes aportacions tenen relaci\u00f3 directa amb la seva consci\u00e8ncia\nde classe i la seva implicaci\u00f3 vital en la lluita sindical i social.<\/p>\n\n\n\n

          No\nes podem fer abstraccions de la seva figura i de la seva vida, va ser\nun anarcosindicalista conseq\u00fcent i va estar sempre al costat de les\nexplotades. Colze a colze amb les que lluiten pels seus drets\nlaborals, socials i vivencials.<\/p>\n\n\n\n

          \nRepressi\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

          Peir\u00f3\nno va tenir una vida pl\u00e0cida.<\/p>\n\n\n\n

          El\n1920 va patir dos atemptats, va ser detingut i va passar per les\npresons de Soria i Vit\u00f2ria. Va tornar a ser empresonat en 1925, 1927\ni 1928.<\/p>\n\n\n\n

          A\nl\u2019exili va ser detingut en dues ocasions i lliurat a l\u2019ex\u00e8rcit\nnazi que l\u2019extradit\u00e0 a les autoritats franquistes al febrer de\n1941.<\/p>\n\n\n\n

          A\nl\u2019Estat espanyol, va passar per presons de Madrid i Val\u00e8ncia i,\ncontra el que era habitual en altres casos semblants, la seva estada\nes va perllongar durant 1 any i mig en un intent de conv\u00e8ncer-lo\nperqu\u00e8 don\u00e9s credibilitat als sindicats franquistes, cosa a la qual\nes va negar rotundament.<\/p>\n\n\n\n

          Fou\ncondemnat a mort per un tribunal militar el 2 juliol de 1942 i\nafusellat amb altres 7 companys cenetistes, ara fa 77 anys.<\/p>\n\n\n\n

          \nRecuperem\nla nostra mem\u00f2ria hist\u00f2rica <\/strong>\n<\/p>\n\n\n\n

          Peir\u00f3,\ni molts d\u2019altres, representen tamb\u00e9 el 19 de juliol de 1936 i,\nsobre tot, l\u2019obra constructiva posterior.<\/p>\n\n\n\n

          L\u2019activista\nTed Trainer considera la revoluci\u00f3 social desenvolupada a Catalunya\ncom el millor exemple de construcci\u00f3 d\u2019una alternativa comunit\u00e0ria\ni igualit\u00e0ria en una societat contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n

          L\u2019amn\u00e8sia,\no directament, l\u2019ocultaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica de les\nclasses populars t\u00e9 relaci\u00f3 directa amb els crims i les repressions\nfranquistes; per\u00f2 no \u00fanicament, tamb\u00e9 i fonamentalment amb l\u2019oblit\nfor\u00e7at i volgut de les realitzacions i conquestes socials, sindicals\ni pol\u00edtiques d\u2019aquella etapa hist\u00f2rica.<\/p>\n\n\n\n

          Les\nclasses populars hem de construir la nostra hist\u00f2ria (la hist\u00f2ria\ndes de baix) i hem de saber recuperar-la, tant per explicar-nos el\npassat com per albirar i construir el futur.<\/p>\n\n\n\n

          Ronald\nFraser escriv\u00ed: \u201cRecorda-ho\ntu i recorda-ho a d\u2019altres\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

          Miquel\nIzard replic\u00e0: \u201cQue\nho s\u00e0piguen ells i no ho oblidem nosaltres\u201d<\/em>\n\n<\/p>\n\n\n\n

          \nJoan\nPeir\u00f3 i Belis sempre en la nostra mem\u00f2ria!!!<\/p>\n\n\n\n

          \nMoltes\ngr\u00e0cies,<\/p>\n\n\n\n

          Emili Cortavitarte Carral<\/strong><\/p>\n\n\n\n

          \nMatar\u00f3,\n24 de juliol de 2019<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

          Emili Cortavitarte El 21 de juliol de 1989 es va fer el trasllat de les despulles d\u2019en Joan Peir\u00f3 i Belis des del cementiri de Paterna (on va ser enterrat despr\u00e9s del seu afusellament) fins al Cementiri Vell de Matar\u00f3, jo feia pocs mesos que havia estat elegit secretari general de la CGT de Catalunya;<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":7706,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[4,1,3],"tags":[46,6,38,576,719,68],"class_list":["post-7705","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-convocatories","category-noticies","category-opinio","tag-anarcosindicalismo","tag-cgt","tag-cnt","tag-emili-cortavitarte","tag-joan-peiro","tag-memoria"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7705","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7705"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7705\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7706"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7705"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7705"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7705"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}