{"id":7575,"date":"2019-03-18T10:00:03","date_gmt":"2019-03-18T08:00:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=7575"},"modified":"2019-03-17T01:39:26","modified_gmt":"2019-03-16T23:39:26","slug":"valencia-es-un-tresor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/valencia-es-un-tresor\/","title":{"rendered":"Val\u00e8ncia \u00e9s un tresor"},"content":{"rendered":"\n

Irene Molina. Directa.<\/a><\/h4>\n\n\n\n
\"\"
Irene Molina<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Ning\u00fa no mira ning\u00fa. Per\u00f2 tothom mira el m\u00f2bil. El metro \u00e9s un camp de caps acatxats. Mal de coll, per\u00f2 dits velo\u00e7os. Les poques que conversen parlen dels missatges que els han enviat, les hist\u00f2ries, les fotos pujades i els likes<\/em>. La vida ja no hi \u00e9s, a la vida. I em repetisc com un mantra: \u201cencara com, que ens tenim\u201d. S\u00ed, encara com, que seguim teixint algunes xarxes fora i dins nostre.<\/p>\n\n\n\n

Quan vaig arribar al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (del qual podria parlar p\u00e0gines i p\u00e0gines), vaig descobrir un dels llocs al m\u00f3n que m\u00e9s prompte he arribat a estimar: la ciutat de Val\u00e8ncia. De fet, pensava: \u201cper qu\u00e8 ning\u00fa ens ha explicat res d\u2019aquest atractiu lloc al m\u00f3n?\u201d. Hui en dia, quan venen visites de fora i els mostre les nostres xicotetes per\u00f2 grans resist\u00e8ncies, em diuen exactament el mateix. Supose que per aquest motiu em ressona tant la import\u00e0ncia de saber explicar qu\u00e8 fem. Tot el que hem fet. Cap a on caminem. Aliances. Fer valdre el que tanta gent d\u2019ac\u00ed va ser, per entendre per qu\u00e8 fem el que fem ara. Seria com una esp\u00e8cie de tractament de l\u2019autoestima col\u00b7lectiva: ens estimem, i \u00e9s per aix\u00f2 que ens donem a con\u00e9ixer i ens deixem estimar. Sobretot, ara, veient com el sistema s\u2019est\u00e0 reinventant, armant i fent la vida menys vivible. Quina ll\u00e0stima que fem del temps un \u00fas patriarcal, per\u00f2 m\u2019encantaria poder seure amb moltes persones i explicar \u2013amb temps de qualitat\u2013 per qu\u00e8 la ciutat de Val\u00e8ncia \u00e9s un dels espais on m\u00e9s resist\u00e8ncies estem teixint des dels moviments populars amb molta delicadesa, vinculant-nos, amb energia entusiasta de millora i construint alternatives reals.<\/p>\n\n\n\n

Vaig tindre l\u2019oportunitat de formar part de la fam\u00edlia de la Jove Muixeranga de Val\u00e8ncia, junt amb algunes altres amigues feministes. Vam prendre la decisi\u00f3 de ficar-nos-hi perqu\u00e8 est\u00e0vem emmirallades amb la posada en pr\u00e0ctica de tot all\u00f2 que des dels feminismes vol\u00edem construir des de molts espais militants. La Jove \u00e9s un espai on totes i cadascuna som necess\u00e0ries i imprescindibles per a portar a terme el proc\u00e9s i poder assolir la fita final col\u00b7lectiva. Realment, les visibles no s\u00f3n les imprescindibles. Un lloc on la confian\u00e7a i el suport mutu s\u00f3n la base de tot. Si aquestes es trenquen, tot salta pels aires. Caiem a terra si no hi ha solidaritat. Des de llavors, per a mi, la met\u00e0fora de les construccions muixerangueres \u00e9s una br\u00faixola a tenir molt present. De fet, quan descobrisc algunes de les coses que es desenvolupen als barris d\u2019aquesta ciutat, pense que quadren totalment amb aquesta met\u00e0fora. Potser \u00e9s per aix\u00f2 que ens agraden tant les muixerangues i ens tremola el cos al veure-les?<\/p>\n\n\n\n

Cada volta hi ha m\u00e9s gent recuperant l\u2019esperit originari de les Falles: de festa, s\u00e0tira, den\u00fancia i lluita social, i donant-nos molts motius per no fugir de la ciutat de l\u2019amor i l\u2019odi aquests dies<\/strong><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Just ara estem en plenes Falles. A mi em passava, i s\u00e9 de ben cert que encara li passa a molta gent del rotllo<\/em> de fora, que les veia com una cosa r\u00e0ncia. Fetes per a unes poques persones que feien el joc al govern de torn. I potser encara consisteixen en aix\u00f2. Per\u00f2 potser no se sap que hi ha, cada volta m\u00e9s gent, recuperant l\u2019esperit originari de les Falles: de festa, s\u00e0tira, den\u00fancia i lluita social, i donant-nos molts motius per no fugir de la ciutat de l\u2019amor i l\u2019odi aquests dies. S\u00f3n les Falles Populars i Combatives, les Falles Populars a Benimaclet o al Cabanyal, entre d\u2019altres. Totes ens sabem les can\u00e7ons, les ballem i ens trobem per cremar-ho tot! Les nostres Falles, li pese a qui li pese, s\u00f3n unes de les festes populars dels Pa\u00efsos Catalans a con\u00e9ixer!<\/p>\n\n\n\n

Hi ha cites al llarg de l\u2019any que ac\u00ed esperem amb candeletes i a les quals posem un cercle ben gran. Parle de les diades, per descomptat, dels 25 d\u2019abril, el recuperat antifeixista 9 d\u2019octubre, per\u00f2 tamb\u00e9 parle de la Fira Alternativa de Val\u00e8ncia, la Fira del Llibre Anarquista i de la nova incorporaci\u00f3 a les agendes de la Fira Feminista de la ciutat. Parle de les cal\u00e7otades, els dimonis, les albaes, les fogueres, el Ca Revolta, el Rac\u00f3, La Internacional, les r\u00e0dios lliures, la Malva i la Klara, l\u2019agenda de Fusa Activa i la visibilitzaci\u00f3 de les dones dalt i baix de l\u2019escenari, del treball de la campanya pel Boicot Desinversions i Sancions (BDS) a Israel per uns espais lliures d\u2019apartheid i colonialisme, de les resist\u00e8ncies i aprenentatges del Cabanyal, Russafa, Ciutat Vella la bella, Orriols o la Punta, i d\u2019Entre Barris, que ha fet enlla\u00e7ar-nos i denunciar aquest model de ciutat on no cabem totes\u2026 Tota una ciutat plena de celebra-accions<\/em> comunes, respectades i participatives. Espais on trobar-nos, conspirar i anar creixent. Una de les coses que he apr\u00e9s i que m\u00e9s m\u2019ha marcat a Val\u00e8ncia \u00e9s tot all\u00f2 entorn de la sobirania alimentaria i a la defensa de la terra. Esl\u00f2gan que abans deia com un mantra i que ara cobra sentit per a mi. Consumir de manera corresponsable amb el planeta que habitem, de proximitat i de temporada. Saber quan aquesta terra d\u00f3na tomaques o alberg\u00ednies. Terra considerada la millor de tot Europa, on tot creix amb m\u00e9s facilitat i m\u00e9s varietat que enlloc. La grandesa dels grups de consum de la ciutat, la duresa i valor de treballar l\u2019horta amb les pr\u00f2pies mans i el valor assolit de tot all\u00f2 que consumim.<\/p>\n\n\n\n

Les que em coneixeu ja sabeu que s\u00f3c una persona que m\u2019encanta acollir-ne a altres. Des que visc al barri de Benimaclet m\u2019encanta poder compartir ma casa amb totes: el Terra. Centre social autogestionat i independentista de refer\u00e8ncia a tot el pa\u00eds, que tantes lluites populars ha sustentat i que tan necessari ha esdevingut durant quasi ja 20 anys. \u00c9s l\u2019espai on per mi naix tot el que tinc ara. Per\u00f2 tinc moltes altres debilitats! Estic encisada amb La Comanda, projecte valent de venda a granel, lliure de pl\u00e0stics com la Terreta Neta que vol esdevenir un espai de transici\u00f3 on trobar tota mena d\u2019objectes sense pl\u00e0stic i educaci\u00f3 ambiental per habitar el m\u00f3n de manera m\u00e9s amable. Aprenem, ens creuem i comprem llibres a la llibreria associativa del barri, La Repartidora, i a La Rossa, llibreria especialitzada en dones autores. Ara trobem a faltar La Alegre Conchita, la tenda er\u00f2tica per a dones que estava ac\u00ed baix de casa; almenys ara les tenim en l\u00ednia. Tamb\u00e9 mostre orgullosa un dels projectes m\u00e9s importants de tots els Pa\u00efsos Catalans: el CSOA l\u2019Horta, amb m\u00e9s de 9.000 m\u00b2 de terrenys ocupats, dels quals m\u00e9s de 5.000 m\u00b2 ja cultivats d\u2019horts, on hi ha apropiaci\u00f3 de terres abandonades, acci\u00f3 pol\u00edtica, lloc de socialitzaci\u00f3 i un punt de refer\u00e8ncia des d\u2019on sostenir les vides col\u00b7lectives.<\/p>\n\n\n\n

Diuen que quan a un territori arriba el moment que les mares i pares s\u2019autoorganitzen, com \u00e9s al nostre cas La Flameta o el grup de mares, vol dir que gaudim de bona salut de barri<\/strong><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

A m\u00e9s a m\u00e9s, a hores d\u2019ara, ens trobem en un espai encoratjador. El vam cuinar lent i amb estima: Cuidem Benimaclet, per autodefensar-nos d\u2019expulsions del barri, de l\u2019explotaci\u00f3 del territori amb la construcci\u00f3 d\u2019habitatges i el PAI que no \u00e9s m\u00e9s que una nova estrat\u00e8gia capitalista per generar m\u00e9s benefici econ\u00f2mic a costa de les vides del ve\u00efnat. Benimaclet s\u00f3n els horts urbans i comunitaris. Les companyes d\u2019El Rogle que vetllen pels nostres drets i llibertats, l\u2019Escola autogestionada Meme o Al-Paladar on ens tracten sempre millor que b\u00e9 cuinant sa, lent i ecol\u00f2gic. Benimaclet, no ens l\u2019acabem. Per\u00f2 diuen que quan a un territori arriba el moment que les mares i pares s\u2019autoorganitzen, com \u00e9s al nostre cas La Flameta o el grup de mares, vol dir que gaudim de bona salut de barri. A Benimaclet \u00e9s complicat no acabar prenent partit amb tants fronts oberts esperan\u00e7adors.<\/p>\n\n\n\n

Ara, des de fa un parell d\u2019anys, una de les meues raons d\u2019arrelar-me al barri s\u00f3n les companyes amb les quals ens reunim entre el carrer de la resist\u00e8ncia i el de les dones cuidadores. Amb les que estem formant una xicoteta guerrilla del com\u00fa. El passat 8-M vaig viure amb elles moments de m\u00e0xima alegria militant. Feia molt de temps que no em sentia imparable: ballant, rient a crits, mirant-nos generoses, omplint d\u2019alegria i r\u00e0bia els carrers. I tot dins d\u2019un marc de Vaga General. Per\u00f2 era feminista, i aleshores tot es capgirava. No imagine un dia de Vaga General a l\u2019\u00fas, junt amb els nostres companys, de negre, celebrant la vida, saltant i buscant-nos per abra\u00e7ar-nos. Que tenim moltes coses pendents, a treballar i a incorporar, \u00e9s cert. Per\u00f2 que ens movem en plantejaments antisistema radicalment diferents, \u00e9s una realitat fascinant. Si no ho fem bonic i humil, no volem que siga la nostra revoluci\u00f3. Ara ja no vull una vida lluny d\u2019ac\u00ed ni d\u2019elles.<\/p>\n\n\n\n

Al remat, \u00e9s cert que no som cap majoria social \u2013almenys de moment\u2013, per\u00f2 anem caminant i ens retroalimentem. Unes consumim als projectes de les altres, les afavorim i viceversa, creixem des de l\u2019autogesti\u00f3 de les vides i les relacions i ens normalitzem m\u00e9s enll\u00e0 del gueto<\/em>. Ens manquen moltes coses per\u00f2, sobretot, ens falta cultivar i donar valor a la nostra autoestima col\u00b7lectiva. Als barris de Val\u00e8ncia tenim propostes comunit\u00e0ries reals, per poder viure dignament. Tenim veritables tresors de moltes formigues que van voler soterrar amb una amarga Batalla de Val\u00e8ncia, per\u00f2 no sabien que \u00e9rem llavors. Anem lentes perqu\u00e8 anem lluny, creant un m\u00fascul. Amb el nord de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva i unes xarxes cada volta m\u00e9s enfortides dins del moviment popular. Amb el cap ben alt i el cor ben gran. Val\u00e8ncia \u00e9s un tresor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Irene Molina. Directa. Ning\u00fa no mira ning\u00fa. Per\u00f2 tothom mira el m\u00f2bil. El metro \u00e9s un camp de caps acatxats. Mal de coll, per\u00f2 dits velo\u00e7os. Les poques que conversen parlen dels missatges que els han enviat, les hist\u00f2ries, les fotos pujades i els likes. La vida ja no hi \u00e9s, a la vida. I em<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":7577,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[750,582],"class_list":["post-7575","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-irene-molina","tag-la-directa"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7575","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7575"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7575\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7577"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7575"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7575"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7575"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}