{"id":7353,"date":"2018-10-30T09:00:14","date_gmt":"2018-10-30T07:00:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=7353"},"modified":"2018-10-28T11:53:11","modified_gmt":"2018-10-28T09:53:11","slug":"sindicalisme-i-feixisme-2-0","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/sindicalisme-i-feixisme-2-0\/","title":{"rendered":"Sindicalisme i feixisme 2.0"},"content":{"rendered":"

La Sal de la terra. Ermengol Gassiot.<\/a><\/h4>\n

\"\"<\/a>A ning\u00fa se\u2019ns escapa que el feixisme est\u00e0 creixent arreu d\u2019Europa. Tampoc se\u2019ns escapen dos aspectes d\u2019aquest fenomen. Primer, que els \u201cnous\u201d feixistes molts cops no van amb el cap rapat ni aixequen obertament el bra\u00e7 (tot i que alguns ho continuen fent). Sovint s\u00f3n homes i dones amb un cert aspecte d\u2019executius i roba pija, com la Marie Le Pen (Front Nacional, Fran\u00e7a), el J\u00f6rg Meuthen (Alternativa per Alemanya) o Geert Wilders (Partit per la Llibertat, Pa\u00efsos Baixos). Tots ells fugen de l\u2019estereotip del fatxa mamporrero, tot i que sovint els facin servir en els seus espais pol\u00edtics.<\/p>\n

\n

Segon, aquest \u201cnou\u201d feixisme creix i es fa fort electoralment en barris populars. En llocs que fa d\u00e8cades eren els denominats cinturons vermells i els feus dels partits comunistes que despr\u00e9s de la II Guerra Mundial van participar dels sistemes electorals dels pa\u00efsos occidentals. Aix\u00f2 ha motivat molts articles i opinions que menystenen el comportament electoral d\u2019una part de la classe treballadora i el contraposen amb un altre, aparentment m\u00e9s adequat, de caire liberal i europeista de sectors de les classes mitjanes. A banda de classistes i carregades de t\u00f2pics, les an\u00e0lisis detallades dels comportaments electorals tampoc avalen massa aquestes afirmacions. Per\u00f2 no \u00e9s d\u2019aix\u00f2 del que vull parlar aqu\u00ed.<\/p>\n

Com deia, una versi\u00f3 del feixisme s\u2019est\u00e9n per Europa i ho fa, tamb\u00e9, en els barris populars. Sense cap mena de dubte el seu creixement es produeix a l\u2019empara del descontentament d\u2019una part important de la poblaci\u00f3 amb la pol\u00edtica de tota la vida i tamb\u00e9 sovint amb la que s\u2019autodenomina com a \u201cnova\u201d. I aix\u00f2 passa enmig d\u2019una clara i innegable degradaci\u00f3 de les nostres condicions de vida: salaris m\u00e9s baixos, lloguers m\u00e9s abusius, barris cada cop m\u00e9s trinxats, pensions de mis\u00e8ria i grans bancs i grans empresaris batent r\u00e8cords amb els beneficis que obtenen fruit del nostre treball.<\/p>\n

En aquest context, per\u00f2, els intents per crear sindicats d\u2019extrema dreta, obertament vinculats a aquest nou feixisme, de moment han fracassat. No n\u2019hi ha a l\u2019Estat espanyol, per\u00f2 tampoc a Alemanya, a Fran\u00e7a, etc. Per contra, en els diferents estats europeus sembla que el sistema sindical constru\u00eft despr\u00e9s de la II Guerra Mundial (a l\u2019Estat espanyol a partir del 1978) es mant\u00e9 relativament s\u00f2lid, amb canvis menors. Una situaci\u00f3 que contrasta amb el canvi en el color electoral d\u2019aquests barris de cinturons i perif\u00e8ries. Aix\u00f2 podria semblar una bona not\u00edcia, per\u00f2 em temo que no ho \u00e9s. Miro d\u2019explicar-ho.<\/p>\n

De moment no tenim grans sindicats feixistes, com en general tampoc n\u2019hem tingut mai de caire liberal. Per\u00f2 si hi prestem una certa atenci\u00f3, podem observar com idees lliberals i feixistes poc a poc es van fent un lloc a diversos \u00e0mbits sindicals. Sense entrar en conflicte amb els sindicats ja existents, sin\u00f3 passant a formar part progressivament de la seva acci\u00f3 sindical. D\u2019exemples en tenim. Quantes vegades durant els anys m\u00e9s aguts de la crisi no hem sentit dir a \u201csindicalistes\u201d que \u201chem estirat m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0niga i aix\u00f2 \u00e9s insostenible\u201d per a justificar com inevitable o com a mal menor una retallada de salaris o d\u2019un servei p\u00fablic? I quants cops no ens han vingut amb la cantarella de que cal incrementar la productivitat de l\u2019empresa (que sovint vol dir treballar m\u00e9s intensament) per a garantir la continu\u00eftat de la nostra feina o el manteniment del salari? Com jo, molts i moltes de nosaltres hem escoltat d\u2019alguns sindicalistes que \u201cfer hores extres \u00e9s un dret del treballador\/a\u201d i hem vist com es pactaven dobles escales salarials perqu\u00e8, suposadament, hi ha treballadors\/es amb m\u00e9s drets que d\u2019altres.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Aquestes idees han anat penetrant en el moll de l\u2019os de la classe treballadora amb l\u2019ajut innegable del sindicalisme majoritari. Conflicte rere conflicte, negociaci\u00f3 rere negociaci\u00f3, conveni rere conveni, com una m\u00fasica matxacona que poc a poc va estovant resist\u00e8ncies. I en aquest context, no \u00e9s d\u2019estranyar que el conservadorisme i el feixisme vagi guanyant posicions dins de la nostra classe. Un feixisme que, no ho oblidem, \u00e9s fill del capitalisme. Trinxada la solidaritat de classe, el bombardeig del discurs de que no hi ha prou recursos per garantir el benestar de tothom porta, f\u00e0cilment, a defensar que cal blindar les condicions laborals d\u2019una part dels treballadors front els \u201caltres\u201d. En realitat, ja fa temps que en alguns llocs es fa. Una doble escala salarial amb millors condicions per qui ja treballa en una empresa respecte qui hi entrar\u00e0 en el futur no \u00e9s, en realitat, una versi\u00f3 laboral de la frase aquella de \u201cels de casa (espanyols, catalans, alemanys, austr\u00edacs, etc) primer\u201d?. D\u2019aqu\u00ed a plantejar quotes per a limitar l\u2019acc\u00e9s de treballadors\/es migrants a algunes empreses, com ja est\u00e0 succeint en alguns llocs, hi ha tot just un mil\u00b7l\u00edmetre. I de\u00a0\u00a0demanar l\u2019expulsi\u00f3 dels \u201cde fora\u201d o blindar els estats europeus davant de la por a una invasi\u00f3 de migrants, una simple passa.<\/p>\n

El sindicalisme de la concertaci\u00f3 i possibilista genera monstres. Un d\u2019ells \u00e9s que aplana el terreny a l\u2019aven\u00e7 del feixisme dins de la classe treballadora. La resposta a aquest fenomen ha de ser construir un sindicalisme plantejat com una eina \u00fatil en el combat contra el capital i per defensar els nostres interessos de classe. Ens caldr\u00e0 cr\u00e9ixer. Ens caldr\u00e0 ser efica\u00e7os en les lluites. Per\u00f2 tamb\u00e9, i aix\u00f2 \u00e9s essencial, ens caldr\u00e0 rearmar-nos d\u2019arguments ideol\u00f2gics per aquest combat. Replantejant un seguit d\u2019afirmacions com les que he exposat i que ara, com qui no vol la cosa, han passat a ser com de sentit com\u00fa. Uns enunciats que no son de cap manera neutrals, ni inevitables i que, en realitat, tamb\u00e9 ens plouen carregats d\u2019ideologia. En aquest cas, la que interessa al poder.<\/p>\n

Si no ho fem, ho tindrem molt magre per revertir l\u2019aven\u00e7 del feixisme tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit sindical.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Sal de la terra. Ermengol Gassiot. A ning\u00fa se\u2019ns escapa que el feixisme est\u00e0 creixent arreu d\u2019Europa. Tampoc se\u2019ns escapen dos aspectes d\u2019aquest fenomen. Primer, que els \u201cnous\u201d feixistes molts cops no van amb el cap rapat ni aixequen obertament el bra\u00e7 (tot i que alguns ho continuen fent). Sovint s\u00f3n homes i dones<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6747,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[670],"class_list":["post-7353","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-ermengol-gassiot"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7353","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7353"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7353\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6747"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7353"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7353"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7353"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}