Hi ha camins de tota mena: agosarats, tranquils, incerts; camins perillosos, previsibles, plens de troballes, avorrits fins al f\u00e0stic… hi ha tamb\u00e9 camins plens de boira al darrere de la qual no hi ha res ni ning\u00fa; hi ha finalment camins que no duen enlloc. D’aquests \u00faltims, el cam\u00ed mampr\u00e9s per la\u00a0pr\u00e0ctica\u00a0totalitat de les forces pol\u00edtiques catalanes suposaria un paradigma.<\/p>\n
Els uns, per qu\u00e8 s’encaboten i obsessionen amb la idea \u00fanica d’una \u00fanica\u00a0fulla\u00a0de ruta: la d’una rep\u00fablica catalana m\u00edtica i\u00a0interclassista, com a panacea que solucione per se tots els\u00a0problemes, deixant a banda el fet indefugible de\u00a0trobar-se\u00a0al bell mig d’un sistema de capitalisme ferotge, que no sap de q\u00fcestions identit\u00e0ries que no tinguen res a\u00a0vore\u00a0amb el compte anual de resultats i al si d’un Estat Espanyol que t\u00e9 tots els triomfs a la seua m\u00e0, com a comisionista i emissari dels poders financers.<\/p>\n
Els altres, per qu\u00e8 absolutament cecs amb la constataci\u00f3 evident que tenen la paella pel m\u00e0nec, des del punt de vista jur\u00eddic, de recolzament internacional (per all\u00f2 de la por al contagi) i tamb\u00e9 des d\u2019una perspectiva -no ho oblidem- militar, no semblen tindre cap intenci\u00f3 de modificar el seu discurs monol\u00edtic que es redueix a embolicar-se amb la bandera dels borbons i donar-se de galtades per tal de veure qui \u00e9s m\u00e9s patriota espa\u00f1ol, dins d\u2019un simplisme conceptual que resultaria pat\u00e8tic sin\u00f2 fora for\u00e7a perill\u00f3s.<\/p>\n
Si establim de bestreta que tot territori -les persones que l\u2019habiten- hauria de tindre dret a autodeterminar-se i decidir el seu futur en qualsevol moment del seu esdevenir hist\u00f2ric, sense que calguen coartades retroactives de malifetes borb\u00f2niques ni rius de sang gravats amb els dits sobre la pedra, podr\u00edem concloure que l\u2019\u00fanica manera raonable d\u2019eixir de l\u2019absurd i desficaciat atzucac en el qual a hores d\u2019ara, resten atabalats els uns i els altres, seria preguntar-li-ho a les persones implicades mitjan\u00e7ant una pregunta senzilla i directa: Com volem organitzar-nos com a societat? (All\u00f2 que en diuen un refer\u00e8ndum) Com ara per ara, plantejar-se aix\u00f2 tal com est\u00e0 el pati, seria d\u2019una ingenu\u00eftat estremidora, caldria buscar les f\u00f3rmules m\u00e9s imaginatives alhora que realistes per tal d\u2019arribar hi, per qu\u00e8, ho mirem com ho mirem, no hi ha una altra f\u00f3rmula alternativa, sobretot si prenem en comte la divisi\u00f3 de la societat catalana sobre el tema que, com sabem, es troba al fifty-fifty.<\/p>\n
D\u2019altra banda, el dret a decidir t\u00e9 una conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica indefugible: si una consulta clara i inequ\u00edvoca \u00e9s bona per al conjunt de Catalunya, qu\u00e8 far\u00edem si l\u2019Empord\u00e0 o el Baix Camp, posem per cas, volgueren crear una entitat pol\u00edtica, una comunitat independent? Tamb\u00e9 tindrien tot el seu dret a decidir? Aix\u00f2 de les nacionalitats hist\u00f2riques \u00e9s un conte de fades for\u00e7a q\u00fcestionable \u2013tan q\u00fcestionable com la mateixa Hist\u00f2ria- que volen fer-nos empassar per tal de justificar les seues ambicions. El fet de pert\u00e0nyer a un mateix \u00e0mbit cultural, com el fet de parlar una mateixa llengua \u00e9s un valor que cal mantenir, defensar i desenvolupar per\u00f2 que en cap cas justifica la necessitat d\u2019una mateixa organitzaci\u00f3 pol\u00edtica ni molt menys que eixa organitzaci\u00f3 pol\u00edtica haja de fer-se palesa a trav\u00e9s d\u2019un Estat.<\/p>\n
Dins el caire surrealista que estan prenent des de fa massa temps els esdeveniments a Catalunya, ens trobem sovint amb la confusi\u00f3, gens innocent, entre q\u00fcestions socials i q\u00fcestions identit\u00e0ries. Trencant amb la l\u00f2gica binaria habitual, ambdues coses s\u2019engarjolen al mateix sac tot pretenent que s\u00f3n indestriables i deuen anar juntes per qu\u00e8 s\u00f3n una sola cosa i la mateixa.<\/p>\n
Tanmateix, a la gent que est\u00e0 a l\u2019atur, que ha sigut desnonada, que sobreviu amb els bancs de queviures, als migrants que estenen els seus mocadors a les voreres de les nostres ciutats, a tantes i tantes persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social a les que el tema de la identitat catalana o espanyola li la bufa per qu\u00e8 tenen uns altres assumptes m\u00e9s urgents pels que angoixar-se, a tota eixa gent, qu\u00e8 li contem?<\/p>\n
Doncs tant se val: elles no voten.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Veranda de Rafa Rius Hi ha camins de tota mena: agosarats, tranquils, incerts; camins perillosos, previsibles, plens de troballes, avorrits fins al f\u00e0stic… hi ha tamb\u00e9 camins plens de boira al darrere de la qual no hi ha res ni ning\u00fa; hi ha finalment camins que no duen enlloc. D’aquests \u00faltims, el cam\u00ed mampr\u00e9s<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":7351,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[239,238],"class_list":["post-7350","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-la-veranda","tag-rafa-rius"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7350","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7350"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7350\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7351"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7350"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7350"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7350"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}