{"id":7002,"date":"2018-03-20T10:00:57","date_gmt":"2018-03-20T08:00:57","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=7002"},"modified":"2018-03-17T18:23:31","modified_gmt":"2018-03-17T16:23:31","slug":"lanarquisme-magic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/lanarquisme-magic\/","title":{"rendered":"L’anarquisme m\u00e0gic"},"content":{"rendered":"

Algunes vegades callo, observo i penso que algunes persones es pensen que militar \u00e9s venir a escalfar la cadira un parell d\u2019hores a una assemblea, en un horari que els hi vagi b\u00e9. Fa temps que, amb algunes companyes, ens hem adonat que l\u2019esquerra en general i el moviment llibertari en particular, pateixen, sota el nostre humil parer, una greu falta de comprom\u00eds personal i una p\u00e8rdua d\u2019objectius clars, que fan que molta gent confongui les formes i els mitjans amb les finalitats.<\/em><\/p>\n

Anarquisme M\u00e0gic<\/em><\/strong><\/p>\n

Def. Aquell anarquisme que creu que les coses es canvien soles, escalfant una cadira i donant la teva opini\u00f3 dues hores a la setmana.<\/em><\/p>\n

\"\"Iru Moner. Solidaridad Obrera<\/a><\/h4>\n

No vull restar import\u00e0ncia al debat o a les reunions i assemblees com a forma organitzativa per\u00f2, a vegades, sembla que for\u00e7a companyes ent\u00e9n la polititzaci\u00f3 com un mecanisme de defensa emocional davant la cruesa de la realitat capitalista: aix\u00ed, estar en un col\u00b7lectiu assembleari es converteix en una forma d\u2019estar al m\u00f3n amb dignitat.<\/p>\n

MAI PARLEM SERIOSAMENT DE PROBLEM\u00c0TIQUES COMUNES, D’ESTRAT\u00c8GIA I DE POSSIBILITATS DE VICT\u00d2RIA.<\/strong><\/em><\/p>\n

Aix\u00f2 no \u00e9s un problema en si mateix, de fet, \u00e9s quelcom necessari en un m\u00f3n on el capitalisme ens atomitza i a\u00eflla. El problema potser rau en el fet, m\u00e9s o menys conscient, de no anar m\u00e9s enll\u00e0 i no emprar l\u2019organitzaci\u00f3 assemble\u00e0ria i de base com un mecanisme per la transformaci\u00f3 social, per millorar la teva vida i la de les teves iguals.<\/p>\n

Sempre parlem de coher\u00e8ncia, de principis i de comoditat en les lluites. Per\u00f2 mai parlem seriosament de problem\u00e0tiques comunes, d\u2019estrat\u00e8gia i de possibilitats de vict\u00f2ria. El temps de les \u201ccauses perdudes\u201d ja ha passat, el romanticisme del progressisme solidari ha mort. La pressi\u00f3 del sistema marca la seva pr\u00f2pia agenda i ens obliga a parlar de com de fastiguejades estem al \u201ccurro\u201d, del preu de la vida, del lloguer, de la bretxa salarial i de com podem comen\u00e7ar a canviar les nostres condicions materials: no pot ser que estem normalitzant canviar de feina cada 6 mesos, dedicar el 50% del sou a pagar el lloguer o viure en pisos que semblen congeladors, perqu\u00e8 no podem pagar-nos un \u201cfacturote\u201d de 200 \u20ac de llum.\"\"<\/p>\n

Una estrat\u00e8gia a mig termini, sota un pr\u00e8via an\u00e0lisi de conjuntura, ens hauria de permetre actuar amb una certa llibertat de maniobra, confian\u00e7a o delegaci\u00f3, per no haver d\u2019estar parlant-ho tot cont\u00ednuament. Pot ser que no sigui tan necessari haver d\u2019avaluar tan freq\u00fcentment el cam\u00ed que s\u2019est\u00e0 duent a terme: al cap i a la fi sabem que per poder veure canvis i petits progressos cal esperar un temps i sobretot picar mooooolta pedra. Tampoc no es tracta de defugir del control col\u00b7lectiu i l\u2019autocr\u00edtica, tot el contrari: si partim de la voluntat de sumar el m\u00e0xim de gent a les lluites, haur\u00edem de tenir en compte que moltes de nosaltres no disposem de suficient temps per assistir a totes les male\u00efdes assemblees. La realitat \u00e9s que moltes no volem invertir tot el nostre preuat temps en decidir coses cada setmana o observar perplexes com, segons els estats d\u2019\u00e0nim de les assistents d\u2019aquell dia, conceptes i acords b\u00e0sics s\u00f3n canviats o passats per alt, en un exercici d\u2019immaduresa pol\u00edtica que acaba resultant depriment.<\/p>\n

No estarem confonent horitzontalitat amb h\u00edper-assemblearisme? La gent \u201ccurra\u201d, t\u00e9 fills, t\u00e9 vida. Podem estar decidint cont\u00ednuament tota mena de min\u00facies i tecnicismes en assemblees interminables i poc efectives? No ens estar\u00e0 faltant una mica de pragmatisme?<\/p>\n

Les reunions han de ser un espai de decisi\u00f3 i debat, per\u00f2 tamb\u00e9 haurien de servir per delegar i dividir tasques sobre la base de la confian\u00e7a del treball en com\u00fa. En teoria, defensem l\u2019assemblearisme perqu\u00e8 creiem que \u00e9s una eina d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva, \u00fatil per prendre decisions t\u00e0ctiques segons el ritme i desenvolupament dels esdeveniments. A la pr\u00e0ctica, sovint trobem que acaben convertint-se en espais de divagaci\u00f3 o semi ter\u00e0pia, on molta gent deixa anar la seva opini\u00f3 o viv\u00e8ncia personal en un exercici autocomplaent. \u00c9s possible que no sempre sigui necessari que totes opinem sobretot? \u00c9s necessari allargar els temps de les reunions fins a hores intempestives, impossibles d\u2019assumir per a persones que, per exemple, tenen mainada, cuiden dels seus grans o treballen el mat\u00ed seg\u00fcent? La realitat \u00e9s que, m\u00e9s d\u2019una vegada, tot aix\u00f2 ens genera un estadi de confusi\u00f3 i frustraci\u00f3 en aquelles militants que potser ja no som tan joves, per\u00f2 s\u00ed que seguim sent rebels. Potser, mal que ens pesi, moltes ens acabem sentint m\u00e9s \u00fatils dedicant aquelles dues hores a escriure articles per la Soli, a sortir a muntar paradeta al mig de la pla\u00e7a o a fer el que creiem necessari en aquell moment per fer avan\u00e7ar el moviment, sense necessitat de trobar-nos totes. Potser \u00e9s hora de recuperar les tert\u00falies laiques i d\u2019enfortir espais de debat i divagaci\u00f3 populars on poder bolcar totes aquestes inquietuds opin\u00f2logues i, aix\u00ed, deixar de densificar els espais de decisi\u00f3?<\/p>\n

D\u2019altra banda -i ja acabo amb la meva petita dosi de bilis-, veig que moltes d\u2019aquelles persones que se senten com a peixos dins l\u2019aigua del m\u00f3n assembleari i practiquen la \u201cxapa\u201d h\u00edper pol\u00edtica, des de la superioritat moral i la radicalitat discursiva, s\u00f3n precisament aquelles que no saben viure fora dels espais militants: als espais m\u00e9s populars, fora del confort activista, no saben explicar-se o, simplement, parlen un llenguatge tan allunyat de la realitat social que aquest genera desconfian\u00e7a o rebuig directament.<\/p>\n

A vegades, arribo a pensar que algunes persones s\u2019han cregut la par\u00f2dia que els mitjans mostren de nosaltres, les anarquistes: somniadores, antisocials, llan\u00e7abombes. El moviment llibertari, a banda de ser una forma de veure el m\u00f3n i la societat, \u00e9s una eina per canviar-ho tot. Per\u00f2, perqu\u00e8 aquesta eina sigui efectiva, ha d\u2019estar sempre esmolada i, m\u00e9s enll\u00e0 de romanticismes, ens ha de ser \u00fatil. I per aconseguir-ho ens necessitem a totes: cada una fent el que sap fer i totes sota un paraigua d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia i confian\u00e7a col\u00b7lectiva. Aix\u00f2 \u00e9s el que ens fa moviment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Algunes vegades callo, observo i penso que algunes persones es pensen que militar \u00e9s venir a escalfar la cadira un parell d\u2019hores a una assemblea, en un horari que els hi vagi b\u00e9. Fa temps que, amb algunes companyes, ens hem adonat que l\u2019esquerra en general i el moviment llibertari en particular, pateixen, sota el<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":7003,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[523,738,201],"class_list":["post-7002","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-anarquisme","tag-iru-moner","tag-solidaridad-obrera"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7002","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7002"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7002\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7003"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7002"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7002"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7002"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}