{"id":6930,"date":"2018-02-21T09:00:43","date_gmt":"2018-02-21T07:00:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=6930"},"modified":"2018-02-21T03:15:11","modified_gmt":"2018-02-21T01:15:11","slug":"el-treball-assalariat-sempre-en-rebaixes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/el-treball-assalariat-sempre-en-rebaixes\/","title":{"rendered":"El treball assalariat, sempre en rebaixes"},"content":{"rendered":"

Art\u00edculos Perecederos<\/a><\/h4>\n
\"\"
Antonio P\u00e9rez Collado<\/figcaption><\/figure>\n

Amb l’aficionada que \u00e9s la gent a usar expressions anglosaxones en qualsevol \u00e0mbit, era m\u00e9s que previsible que la de low cost (abans d’aquesta moda seria alguna cosa aix\u00ed com baix cost) fera fortuna entre els qui volen vendre m\u00e9s o aspiren a \u201ccomprar durs a quatre pessetes\u201d. El mercat laboral no podia ser una excepci\u00f3 i viu un profund proc\u00e9s d’abaratiment de la m\u00e0 d’obra; low cost laboral que no solament es limita a reduir dr\u00e0sticament els salaris, sin\u00f3 que inclou tamb\u00e9 la retallada i la flexibilitzaci\u00f3 de la resta de condicions (durada dels contractes, ajudes socials, mobilitat funcional i geogr\u00e0fica, distribuci\u00f3 de jornada i vacances, etc.) fins a deixar-les a la capritxosa voluntat del patr\u00f3.<\/p>\n

Tal \u00e9s la deterioraci\u00f3 de la qualitat de vida i el proc\u00e9s de p\u00e8rdua de drets, que s’est\u00e0 produint a passos engegantits la formaci\u00f3 d’una nova classe social molt m\u00e9s dispersa i desorientada del que va estar el proletariat en els seus comen\u00e7aments. La notable difer\u00e8ncia \u00e9s que els obrers de finals del XIX i principis del XX se sabien explotats i se sentien, encara que f\u00f3ra d’una manera emocional, part d’una mateixa classe treballadora capa\u00e7 d’organitzar-se solid\u00e0riament per a lluitar per millors salaris i unes condicions laborals m\u00e9s humanes.<\/p>\n

Evidentment segueix existint aqueixa enorme for\u00e7a de treball, que encara conserva un cert nivell econ\u00f2mic i els drets sindicals b\u00e0sics, per\u00f2 no \u00e9s menys evident que el seu volum i les seues garanties es van reduint de forma imparable en tot el planeta. En pocs anys aqueixes condicions m\u00ednimament dignes nom\u00e9s les conservaran en alguns pa\u00efsos rics (i no tots els sectors) mentre que en la majoria del m\u00f3n industrialitzat s’haur\u00e0 produ\u00eft un proc\u00e9s de substituci\u00f3 per personal que ja entra amb altres retribucions econ\u00f2miques molt m\u00e9s baixes i amb uns drets pr\u00e0cticament inexistents. Si un miracle (molt improbable) o una reacci\u00f3 social (bastant complicada) no ho remeien, haurem entrat en l’era de la precarietat galopant.<\/p>\n

Les lleis laborals s\u00f3n tan laxes i els salaris han caigut tant que ja no importa si el contracte \u00e9s indefinit o temporal; en qualsevol moment se’t pot acomiadar (amb una indemnitzaci\u00f3 la quantia de la qual \u00e9s poc menys que simb\u00f2lica) i el comptar amb una ocupaci\u00f3 tampoc \u00e9s una forma d’eixir de la pobresa. Si a a\u00e7\u00f2 afegim que s’han retallat fortament serveis p\u00fablics (sanitat, educaci\u00f3, atenci\u00f3 a discapacitat, ajuda a majors, etc.) i prestacions (segur d’atur, jubilacions, invalidesa i altres ajudes) veurem que una majoria de la poblaci\u00f3 est\u00e0 sent exclosa del repartiment de la riquesa generada pel conjunt de la societat, que \u00e9s acumulada de forma creixent per les grans fortunes i els bancs.<\/p>\n

Seria erroni i poc rigor\u00f3s culpar d’aquesta greu situaci\u00f3 a l’ogre capitalista en exclusiva. I ho seria perqu\u00e8 \u00e0dhuc reconeixent la falta d’escr\u00fapols i l’ambici\u00f3 il\u00b7limitada dels amos d’aqueix capital, que va deixar de ser considerat enemic irreconciliable per la vella milit\u00e0ncia sindical, la veritat \u00e9s que la classe explotadora ha comptat amb la inestimable col\u00b7laboraci\u00f3 de partits i sindicats te\u00f2ricament del b\u00e0ndol obrer. Fonamental ha sigut el paper de col\u00b7laboraci\u00f3 de la socialdemocr\u00e0cia en aquest proc\u00e9s d’integraci\u00f3 de la classe treballadora; b\u00e9 \u00e9s cert que al principi aquest paper de domesticaci\u00f3 i submissi\u00f3 del proletariat es va acceptar a canvi d’algunes concessions del sistema capitalista, mitjan\u00e7ant les quals el proletariat d’antany tindria acc\u00e9s a l’Estat de benestar. Per\u00f2 convertida la unitat dels treballadors en una mera burocr\u00e0cia sindical, al capitalisme no li va importar llevar-se la careta i tornar a utilitzar les seues velles formes d’explotar i acumular. Els partits i sindicats d’esquerra, lluny de despertar i posar-se en el seu lloc (si \u00e9s que el seu lloc est\u00e0 enfront del capital) s’han limitat a negociar i renunciar, proposant que les inquietuds i les reivindicacions socials es canalitzen a trav\u00e9s de les vies parlament\u00e0ries. D’altra banda, l’enfonsament del que durant anys (i malgrat les moltes evid\u00e8ncies en contra) es va considerar des d’Occident com el parad\u00eds socialista \u2013la URSS, i amb ella tots els seus sat\u00e8l\u00b7lits- va venir a agreujar la crisi del pensament d’esquerres. I aix\u00ed ens llueix el p\u00e8l a l’otrora orgull\u00f3s moviment obrer en aquesta era de neoliberalisme econ\u00f2mic i idees conservadores, per no anomenar-les reaccion\u00e0ries.<\/p>\n

La precarietat, al contrari que la situaci\u00f3 temporal d’atur, suposa entrar en una espiral de necessitats sense satisfer, de p\u00e8rdua d’autoestima i gran deterioraci\u00f3 de les relacions socials i familiars. \u00c9s viure permanentment esperant un treball cada vegada m\u00e9s provisional i pitjor pagat; \u00e9s passejar de l’ETT al Servef a la recerca de qualsevol faena, \u00e9s estar disponibles per a acudir a zones allunyades per a col.locar-se en la temporada tur\u00edstica o les campanyes de recollida de fruita, \u00e9s, fins i tot, tenir la maleta llesta per a emigrar a Europa o els EUA dubtant que les carreres universit\u00e0ries cursades servisquen per a un poc m\u00e9s que ser cambrer o dependenta.<\/p>\n

Les dades que es van publicant no poden ser m\u00e9s demolidores. Per\u00f2 encara que sempre ens els endolcisquen amb els \u00e8xits macroecon\u00f2mics, hi ha una realitat que tenim davant els nostres ulls: trobem a m\u00e9s gent demanant menjar a la porta d’un s\u00faper, veiem a m\u00e9s persones furgant en els contenidors de brossa, coneixem a m\u00e9s fam\u00edlies que recorren a bancs de menjar, cases de la caritat, etc. i m\u00e9s del 50% dels atesos s\u00f3n ja espanyols de naixement. Quasi la meitat de treballadors no arriba a ingressar els 1.000 euros (el mileurisme, tan injuriat fa un parell de d\u00e8cades) i el 34% no supera els 707 euros del SMI. L’atur real ronda el 20%, dos milions de ciutadans porten m\u00e9s de dos anys cercant infructuosament un treball; encara que siga dins d’aqueix 92\u00b47% que aconsegueix la contractaci\u00f3 temporal. Amb aquest panorama no pot estranyar-nos -encara que hauria de doldre-nos i preocupar-nos- que moltes persones i fins a fam\u00edlies senceres hagen de residir en pisos compartits, en habitacions realquilades i altres f\u00f3rmules encara pitjors de malviure.<\/p>\n

\u00c9s evident que tamb\u00e9 en el terreny laboral la tend\u00e8ncia low cost est\u00e0 produint pingues beneficis a una minoria que ja era rica, sense necessitat d’espr\u00e9mer-nos fins a aquests l\u00edmits.<\/p>\n

Antonio P\u00e9rez Collado<\/strong><\/p>\n

(Publicat al Llibret de la Falla Arrancapins)<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Art\u00edculos Perecederos Amb l’aficionada que \u00e9s la gent a usar expressions anglosaxones en qualsevol \u00e0mbit, era m\u00e9s que previsible que la de low cost (abans d’aquesta moda seria alguna cosa aix\u00ed com baix cost) fera fortuna entre els qui volen vendre m\u00e9s o aspiren a \u201ccomprar durs a quatre pessetes\u201d. El mercat laboral no podia<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6193,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[1,3],"tags":[183,680],"class_list":["post-6930","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","category-opinio","tag-antonio-perez-collado","tag-articulos-perecederos"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6930","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6930"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6930\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6193"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6930"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6930"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6930"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}