{"id":6745,"date":"2017-11-13T09:00:29","date_gmt":"2017-11-13T07:00:29","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=6745"},"modified":"2017-11-12T23:45:36","modified_gmt":"2017-11-12T21:45:36","slug":"naufragi-llibertari-contradiccions-i-lluites","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/naufragi-llibertari-contradiccions-i-lluites\/","title":{"rendered":"Naufragi llibertari? Contradiccions i\u00a0lluites"},"content":{"rendered":"<header class=\"entry-header\">\n<h4 class=\"entry-meta\"><time class=\"entry-date\" datetime=\"2017-11-10T23:56:59+00:00\"><a href=\"https:\/\/lasaldelaterra.wordpress.com\/2017\/11\/10\/naufragi-llibertari-sobre-les-contradiccions-de-les-lluites\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Ermengol Gassiot<\/a><\/time><\/h4>\n<\/header>\n<div class=\"entry-content\">\n<p align=\"JUSTIFY\"><a href=\"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/retrat-armengot_1-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-6746\" src=\"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/retrat-armengot_1-1-300x200.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/retrat-armengot_1-1-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/retrat-armengot_1-1-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/retrat-armengot_1-1.jpg 850w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>He sentit diverses veus que parlen de les contradiccions del moviment llibertari, especialment per aquestes latituds. Personalment, no les negar\u00e9. La vida, en si mateixa, ens aboca a contradiccions. B\u00e0sicament perqu\u00e8 la realitat massa sovint \u00e9s la que \u00e9s i no pas la que voldr\u00edem que fos. En conseq\u00fc\u00e8ncia, prendre una actitud activa davant la vida, davant la realitat com a tal, ens porta a tenir-ne de contradiccions. I no crec que sigui una cosa dram\u00e0tica sin\u00f3 la simple conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019estar ben vius i de no ser simples espectadors d\u2019aquesta realitat. Miro d\u2019il\u00b7lustrar-ho a partir de situacions que he viscut. I estic segur que molta altra gent en podria esmentar unes quantes m\u00e9s.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">A finals dels anys 1980\u2019s i inicis dels 1990\u2019s milers de joves vam adoptar una actitud activa de desobedi\u00e8ncia de l\u2019estat, de les seves lleis per mostrar un rebuig radical al militarisme i al segrest d\u2019una \u00e8poca de la teva vida que significava el Servei Militar Obligatori. La \u201cmili\u201d, que en d\u00e8iem. Milers vam acabar amb condemnes de pres\u00f3 (i centenars hi van entrar) i tamb\u00e9 milers inhabilitats. Les detencions i empresonaments preventius tamb\u00e9 havien sigut freq\u00fcents en certs moments i a certs llocs de l\u2019estat, entre d\u2019altres a Barcelona. \u00a0Doncs b\u00e9, la nostra aposta no estava exempta de contradiccions i en gran mesura n\u2019\u00e9rem conscients. Sab\u00edem que en cas de guanyar (i vol\u00edem que la nostra lluita guany\u00e9s) corr\u00edem el risc que la vict\u00f2ria fos parcial i serv\u00eds per justificar un ex\u00e8rcit professional, com aix\u00ed ha passat. Un model militar que ja aleshores s\u2019anava imposant en altres estats capitalistes i que ara \u00e9s dominat als estats europeus. Li est\u00e0vem fent el joc? Desobeint, practicant la insubmissi\u00f3, tamb\u00e9 preten\u00edem q\u00fcestionar el r\u00e8gim, el valor i sentit de les lleis, l\u2019estat en s\u00ed mateix. Ara sabem que el resultat de tot plegat va quedar-se a mig cam\u00ed i que, en certa mesura, qui pretenia un cert disseny de l\u2019ex\u00e8rcit espanyol segurament va poder aprofitar la nostra lluita. Amb tot, segueixo pensant que la lluita per la insubmissi\u00f3 va ser un dels moviments socials m\u00e9s rellevants d\u2019aquell estat espanyol on, sota les majories absolutes del PSOE i la destrucci\u00f3 de les lluites ve\u00efnals i obreres del final del franquisme, ben poca cosa es movia.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter\" src=\"https:\/\/lasaldelaterra.files.wordpress.com\/2017\/11\/c3adndex.png?w=690&amp;h=249\" alt=\"\u00edndex\" width=\"690\" height=\"249\" name=\"gr\u00e1ficos1\" align=\"BOTTOM\" border=\"0\" \/><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">El relleu a la insubmissi\u00f3 el va prendre el moviment\u00a0<em>okupa<\/em>\u00a0de la segona meitat dels anys 1990s. Seguint el fil de l\u2019acci\u00f3 directa col\u00b7lectiva, va suposar un atac tant a la propietat privada com a la cultura del \u201cconsens democr\u00e0tic\u201d (que en el fons volia dir no q\u00fcestionar el poder). Vam reivindicar que el dret a utilitzar les coses, el seu \u201cvalor d\u2019\u00fas\u201d, anava per davant de la seva propietat quan no es feien servir. I vam reclamar tamb\u00e9 que \u00e9rem la poblaci\u00f3, organitzada col\u00b7lectivament en moviments socials, qui tenia la capacitat de valorar les seves necessitats i emprendre accions oportunes per a resoldre-les. Al marge de les institucions. Com que viv\u00edem (i vivim) en una societat desigual i amb explotaci\u00f3 i opressi\u00f3, fer-ho implicava activar conflictes. Violent\u00e0vem l\u2019acumulaci\u00f3 privada d\u2019immobles i l\u2019especulaci\u00f3 urban\u00edstica. I ten\u00edem clar que a la repressi\u00f3 respon\u00edem amb m\u00e9s conflicte (all\u00f2 de \u201c<em>desalojos son disturbios<\/em>\u201d). Sab\u00edem que ser conseq\u00fcents amb aquesta aposta pol\u00edtica comportava patir repressi\u00f3, tant en forma de desallotjaments i agressions policials com judicial. Per fer-li front ens vam haver de posar a la defensiva i entrar en din\u00e0miques de resist\u00e8ncia i de resposta antirrepressiva. Judicis i m\u00e9s judicis, desallotjaments i m\u00e9s desallotjaments. Identificacions. Detencions. I aix\u00ed, setmana rere setmana. La contradicci\u00f3 era clara, ser com \u00e9rem ens impedia fer all\u00f2 que vol\u00edem fer i ser: crear espais de contrapoder col\u00b7lectius, a l\u2019estat i al capital. Alguns\/es vam optar per resoldre aquesta contradicci\u00f3 suavitzant el discurs, les formes i els objectius. Una de les cares m\u00e9s conegudes d\u2019aquest sector ara \u00e9s alcaldessa de Barcelona. Potser, fins i tot, la nostra radicalitat els va fer el joc, deixant-los un espai de moviment i permetent-los ser-ne les cares amables tot descafe\u00efnant objectius. En tot cas, de nou vam haver de gestionar i prendre posicions enmig de contradiccions.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">Aquestes setmanes el m\u00f3n llibertari ens movem en un altre escenari contradictori. N\u2019hem parlat i hem vist diversos posicionaments al respecte, tant col\u00b7lectius com de veus referencials. Per tant, no entrar\u00e9 a destriar els diferents arguments. Tothom tenim clar que es tracta de pensar com existim com a llibertaris en un escenari on fins ara hem sigut molt marginals i que no hem condicionat massa. Per\u00f2 a molts tampoc se\u2019ns escapa que en aquest context han tornat a aflorar pr\u00e0ctiques desobedients que feia temps que no veiem. I posicionar-nos-hi \u00e9s complicat: entre la voluntat de no entrar en din\u00e0miques transversals i no fer el joc a la (petita) part de la burgesia catalana \u201csobiranista\u201d i alhora tampoc avalar amb passivitat un estat (l\u2019\u00fanic que de moment \u00e9s real, que \u00e9s l\u2019espanyol) abocat a marxes for\u00e7ades formes cada vegada m\u00e9s autorit\u00e0ries. O mantenir-se autistes davant reivindicacions plenament assumibles per a nosaltres, com l\u2019autodeterminaci\u00f3 dels pobles (nosaltres li afegim, no obstant, l\u2019autogesti\u00f3 plena). Per\u00f2 tampoc volem caure en acceptacions de coses que mai hem acceptat, com governs i parlaments leg\u00edtims, etc. El debat \u00e9s necessari. No perdre de vista qui som, qu\u00e8 volem i on estem \u00e9s imprescindible. No obstant, no comparteixo algunes visions quasi apocal\u00edtiques sobre com s\u2019ha desenvolupat el moviment llibertari en aquesta realitat. No estem naufragant, simplement vivim en una realitat convulsa i, al mateix temps, altament estimulant oper din\u00e0mica. Personalment, tendeixo a confiar en la intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva i, per tant, en els posicionaments similars de la majoria de les fam\u00edlies anarquistes i llibert\u00e0ries catalanes. Tot i que cal estar amatent a les seves conseq\u00fc\u00e8ncies i saber corregir, arribat el cas, les direccions preses.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter\" src=\"https:\/\/lasaldelaterra.files.wordpress.com\/2016\/04\/sindicalisme-revolucionari-punys-alc3a7ats.jpg?w=584\" alt=\"sindicalisme revolucionari punys al\u00e7ats\" width=\"584\" height=\"208\" name=\"gr\u00e1ficos2\" align=\"BOTTOM\" border=\"0\" \/><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">Com deia, les contradiccions s\u00f3n inherents al fet de viure i, especialment, de ser actius i actives individual i col\u00b7lectivament. No \u00e9s una trag\u00e8dia, com tampoc ho \u00e9s que dins un mateix espai ideol\u00f2gic tinguem diferents postures de com resoldre una situaci\u00f3 o escenari concret. De fet, les unanimitats a la b\u00falgara recorden m\u00e9s aviat a l\u2019estalinisme. En realitat, l\u2019anarcosindicalisme en si mateix vivim i arrosseguem tamb\u00e9 importants contradiccions que, a data d\u2019avui, no hem resolt. Per exemple, diem que volem transformar d\u2019arrel, \u00e9s a dir, radicalment la societat. Per\u00f2 una bona part de la nostra activitat quotidiana se centra en resoldre, dins dels marcs que ofereix la legalitat actual, situacions laborals concretes. Entrem en aquest joc perqu\u00e8 creiem que el dia a dia \u00e9s important, que les petites conquestes ofereixen una base per caminar i perqu\u00e8, suposo, ens fa por que una actitud massa \u201cideol\u00f2gica\u201d ens allunyi del m\u00f3n real del treball. Un altre exemple: mentre defensem l\u2019acci\u00f3 directa i critiquem el sindicalisme de delegaci\u00f3, el dia a dia del sindicat on estic, i amb el qual m\u2019he implicat directament, s\u2019articula entorn \u00f2rgans de delegaci\u00f3 en els centres de treball. Uns \u00f2rgans, els comit\u00e8s d\u2019empresa, constru\u00efts per l\u2019estat i el sindicalisme de concertaci\u00f3 per restar autonomia a la classe treballadora i erosionar els seus espais de democr\u00e0cia, les assemblees. La contradicci\u00f3 \u00e9s brutal. No ser-hi ens allunya de nou dels centres de treball. Ser-hi ens fa c\u00f3rrer el risc d\u2019assimilaci\u00f3 al sistema que combatem. Crec que, des d\u2019un punt de vista revolucionari, cap de les dues respostes que l\u2019anarcosindicalisme ha donat a aquesta problem\u00e0tica ha sigut plenament satisfact\u00f2ria. Per tant, una contradicci\u00f3 que no hem de passar per alt i que ens condiciona, tamb\u00e9 d\u2019arrel, com som els i les anarcosindicalistes.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">Posats a triar, possiblement aquest darrer continua sent el repte m\u00e9s important que tenim l\u2019anarcosindicalisme o el sindicalisme llibertari. Crec que l\u2019actual conjuntura a Catalunya, amb les seves anades i vingudes, no ens ho ha de fer perdre de vista.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ermengol Gassiot He sentit diverses veus que parlen de les contradiccions del moviment llibertari, especialment per aquestes latituds. Personalment, no les negar\u00e9. La vida, en si mateixa, ens aboca a contradiccions. B\u00e0sicament perqu\u00e8 la realitat massa sovint \u00e9s la que \u00e9s i no pas la que voldr\u00edem que fos. En conseq\u00fc\u00e8ncia, prendre una actitud activa<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6747,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[467,6,670],"class_list":["post-6745","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-anarcosindicalisme","tag-cgt","tag-ermengol-gassiot"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6745","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6745"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6745\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6747"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6745"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6745"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6745"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}