En aquesta ocasi\u00f3 entrevistem Octavio Alberola, una pe\u00e7a clau en la lluita antifranquista de la d\u00e8cada dels 60 i 70. La seva participaci\u00f3 destacada en el grup armat Defensa Interior el va portar a dirigir l\u2019atemptat que m\u00e9s a prop va estar d’acabar amb Franco.<\/p>\n
Octavio Alberola t\u00e9 89 anys i viu a Perpiny\u00e0 amb la seva companya, Ariane Gransac, tamb\u00e9 militant del moviment llibertari i autora del llibre Prisions de femmes i coautora, amb Alberola, d’El anarquismo espa\u00f1ol y la acci\u00f3n revolucionaria. L\u2019actual resid\u00e8ncia d\u2019Octavio \u00e9s el resultat d\u2019un primerenc exili a M\u00e8xic despr\u00e9s de la guerra civil i el trasllat posterior a Fran\u00e7a a la d\u00e8cada dels 60, per incorporar-se a la clandestinitat i contribuir a organitzar Defensa Interior (DI). El moviment llibertari a l\u2019exili va crear aquest grup armat en un moment en qu\u00e8 l\u2019anarquisme continuava essent l\u2019enemic p\u00fablic n\u00famero u del r\u00e8gim. Era una \u00e8poca convulsa, marcada per la mort de Quico Sabat\u00e9 i el final de l\u2019activitat dels maquis. El PCE feia temps que s\u2019havia allunyat de les armes i s\u2019infiltrava als sindicats verticals i, mentrestant, Defensa Interior debutava l’any 62 amb dues bombes a la Rectoria General Castrense de Madrid i una jove ETA celebrava a Baioana la Primera Assemblea i comen\u00e7ava a caminar.<\/p>\n
Recentment, l’Octavio ha participat en el documental, dirigit per Gonzalo Mateos, En la brecha: anarquistas contra Franco, que s’estrenar\u00e0 properament. Tot i que l\u2019Octavio insisteix humilment que caiem en errors quan es personalitza la lluita i defuig protagonismes, seria desmer\u00e8ixer la mem\u00f2ria combativa no destacar-ne la seva aportaci\u00f3 militant. Un home d\u2019acci\u00f3 que ho va deixar tot a M\u00e8xic per incorporar-se a les files clandestines del moviment llibertari, tot i que ell treu ferro a la seva participaci\u00f3 en l\u2019activitat armada: \u00bb la lluita no \u00e9s redueix a una pistola\u00bb\u2013 ens diu vehementment, mentre aporta reflexions serioses i cr\u00edtiques.<\/p>\n
Octavio, et vas haver d\u2019exiliar amb els teus pares quan vas acabar la guerra, qu\u00e8 recordes d\u2019aquell temps?<\/strong><\/p>\n Era tan sols un nen, tenia 11 anys i quasi no en tinc records. El que puc dir de la guerra i del comen\u00e7ament de l\u2019exili \u00e9s pel que m\u2019han explicat els meus pares, els meus companys i el que he llegit dels llibres d\u2019hist\u00f2ria. De totes maneres, hi ha una influ\u00e8ncia clara: l\u2019impacte que van tenir en mi la guerra civil i la lluita revolucion\u00e0ria, i quan vaig cr\u00e9ixer aix\u00f2 em va motivar a continuar la lluita.<\/p>\n De totes maneres vas tenir una inf\u00e0ncia moguda, vau viure a diferents llocs i la teva educaci\u00f3 sempre va anar de bracet amb la pedagogia racionalista de Ferrer i Gu\u00e0rdia.<\/p>\n S\u00ed, \u00e9s clar, el meu pare era professor racionalista de les escoles de la CNT. Jo vaig n\u00e9ixer a Menorca perqu\u00e8 el meu pare era professor de l\u2019escola lliure i racionalista d\u2019Alaior. Despr\u00e9s vam anar a Barcelona, Manresa i despr\u00e9s a Fraga. A totes les ciutats vaig anar a l\u2019escola racionalista. Sempre la meva escolaritat ha estat relacionada amb l\u2019escola racionalista, excepte a M\u00e8xic, on vaig acabar els estudis en el col\u00b7legi Cervantes, que de fet el va muntar el meu pare, i tot i que va tractar de portar la pedagogia racionalista ho havia de fer amb els l\u00edmits que imposava l\u2019ensenyan\u00e7a obligat\u00f2ria de M\u00e8xic.<\/p>\n Amb aquesta influ\u00e8ncia familiar i l\u2019escola racionalista, era evident que havia de sortir-ne un anarquista.<\/strong><\/p>\n [Riu] Podem dir que vaig ser educat sense influ\u00e8ncies religioses, aprenent les coses a partir de la curiositat i a trav\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia.<\/p>\n I \u00e9s a M\u00e8xic on comences a militar i a organitzar-te en grups llibertaris.<\/strong><\/p>\n Si, all\u00e0 \u00e9s on creixo. De totes maneres a Jalapa no hi havia llibertaris, a banda dels meus pares, per\u00f2 s\u00ed que tenia un grup d\u2019amics i companys d\u2019escola amb inquietuds i amb alguns d\u2019ells vaig coincidir a la facultat d\u2019enginyeria. All\u00e0 vam comen\u00e7ar a organitzar-nos i a publicar un diari, que es deia Alba roja, i vam crear les Joventuts Llibert\u00e0ries Mexicanes, que va agrupar sobretot el grup de refugiats de l\u2019Estat espanyol. Amb aquest grup de seguida vam tenir la primera experi\u00e8ncia repressiva, quan la policia ens va detenir enganxant cartells que denunciaven la falsedat del govern mexic\u00e0, que es deia que era l\u2019hereu de la revoluci\u00f3 mexicana per\u00f2 realment havia tra\u00eft els objectius de la revoluci\u00f3 de 1910. Vam estar tancats en una pres\u00f3 en secret i despr\u00e9s d\u2019un mes ens van deixar en llibertat.<\/p>\n Com van reaccionar els refugiats de l\u2019Estat espanyol?<\/strong><\/p>\n L\u2019acci\u00f3 en s\u00ed i el fet que ens empresonessin no va agradar gens. Ja que les autoritats mexicanes pressionaven als refugiats perqu\u00e8 no \u00e9s posessin amb la pol\u00edtica mexicana. Aix\u00f2 em va fer comen\u00e7ar a obrir els ulls i entendre que molts refugiats havien abandonat aquells ideals pels quals havien lluitat a l\u2019Estat espanyol. A M\u00e8xic simplement s\u2019havien dedicat a refer les seves vides i nom\u00e9s volien tranquil\u00b7litat.<\/p>\n Per\u00f2 vosaltres no us vau aturar…<\/strong><\/p>\n A partir d\u2019aqu\u00ed em vaig comen\u00e7ar a interessar encara m\u00e9s pel que passava a l\u2019Estat espanyol. Hi havia condemnes a mort i afusellaments, companys que creaven comit\u00e8s, Facerias, Sabater i altres maquis que fustigaven el r\u00e8gim.<\/p>\n Tamb\u00e9 vau col\u00b7laborar amb el moviment 26 de Juliol de Fidel Castro, oi?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, al 56 va arribar a M\u00e8xic, amb Ra\u00fal i altres que havien intentat assaltar la caserna de Moncada al 52 i que despr\u00e9s van ser amnistiats per Batista. Ens van demanar ajuda per organitzar actes, perqu\u00e8 a ells, en tant que eren cubans enemics de Batista, els era complicat organitzar actes, perqu\u00e8 el govern de M\u00e8xic mantenia relacions diplom\u00e0tiques amb el govern de Cuba. Nosaltres est\u00e0vem en millor disposici\u00f3 per organitzar actes perqu\u00e8 parl\u00e0vem com a refugiats de l\u2019Estat espanyol i M\u00e8xic no reconeixia Franco. Durant uns anys vam tenir molta vinculaci\u00f3.<\/p>\n Quina vinculaci\u00f3 vas tenir amb la revoluci\u00f3 cubana un cop Fidel va arribar al poder?<\/strong><\/p>\n Al principi de suport i fins i tot quan vam crear el Movimiento Espanyol al 59 \u2013un col\u00b7lectiu que pretenia agrupar els joves refugiats espanyols- vam rebre instrucci\u00f3 guerrillera, perqu\u00e8 Fidel ens havia prom\u00e8s que si ells guanyaven ens ajudarien. Igual que els havien ajudat a ells els vene\u00e7olans que van lluitar contra el dictador de P\u00e9rez Gim\u00e9nez i que quan van triomfar van ajudar els castristes amb diners i armes. En canvi, Fidel no va complir el que hav\u00edem acordat. \u00c9s veritat que els primers mesos van tenir molts problemes interns, per\u00f2 un cop arribats als 60, quan vam organitzar la lluita antifranquista a trav\u00e9s del grup armat Defensa Interior, vam concertar una entrevista a M\u00e8xic amb Fidel per demanar el que ens havien prom\u00e8s, per\u00f2 no va ser possible. Diuen que els comunistes s\u2019hi van oposar.<\/p>\n Com \u00e9s que vas decidir deixar M\u00e8xic i vas anar a Fran\u00e7a?<\/strong><\/p>\n El govern de la Rep\u00fablica a l’exili es trobava a M\u00e8xic, per\u00f2 no feien res. Estaven instal\u00b7lats en una rutina de condemnar el franquisme de paraula, per\u00f2 res m\u00e9s. A mi el que em molestava \u00e9s que es deia que s\u2019havia de lluitar, que a Espanya hi havia molts presos pol\u00edtics, i que no actu\u00e9ssim. Per aix\u00f2 em vaig motivar amb altres companys que estaven a M\u00e8xic a reactulitzar la lluita antifranquista armada i traslladar-nos a Fran\u00e7a i crear el DI. Aix\u00f2 em va fer trencar la meva vida familiar i laboral a M\u00e8xic i traslladar-me a Fran\u00e7a per incorporar-me a la clandestinitat. Per\u00f2 per mi era un deure, ja que sempre havia mantingut aquesta posici\u00f3.<\/p>\n Podem dir que hi ha una correlaci\u00f3 temporal entre el maquis i el DI?<\/strong><\/p>\n \u00c9s una continu\u00eftat no org\u00e0nica. EL DI es constitueix formalment al congr\u00e9s de Llemotges del 61 i el va aprovar un\u00e0nimement el moviment llibertari (CNT, FAI i FJLI). En canvi, els maquis eren aut\u00f2noms de les organitzacions i sovint van haver-hi tensions entre els sectors immobilistes i els guerrillers. Aquestes tensions sobretot s\u2019expliquen pel xantatge que mantenien les autoritats franceses a les organitzacions a l\u2019exili. Se les deixava ser legals a condici\u00f3 que no creessin conflicte amb Franco i \u00e9s clar, era ben b\u00e9 el que feien els maquis, i per aix\u00f2 faltava sovint el recolzament formal de la CNT.<\/p>\n Vau incloure en el nou grup els maquis que havien estat lluitant?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, per\u00f2 desgraciadament ja havien passat molts anys. Vam comen\u00e7ar a actuar al 62. Sabater i Facerias eren morts. Quedaven Massana, Joaquina Dorado… per\u00f2 aquesta gent, pobres, ja havien fet tot el que havien pogut. Ja tenien una certa edat i no estaven en condicions. Vaig tenir una reuni\u00f3 amb Massana perqu\u00e8 molts militants del DI creien que podia participar-hi. Per\u00f2 jo m\u2019adonava que ja no estava en condicions. Ell ens deia que per reconstruir el maquis necessitaria almenys un any. I \u00e9s que \u00e9s normal, ell ja s\u2019havia quedat a l\u2019exili, havia trencat i f\u00edsicament tampoc estava per c\u00f3rrer per la muntanya, pobre.<\/p>\n El DI va tenir una durada molt curta.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, cal tenir en compte que a banda de la repressi\u00f3 de l\u2019Estat espanyol, l\u2019Estat franc\u00e8s va detenir un centenar de joves anarquistes per tal de pressionar les organitzacions i aturar l\u2019activitat armada a Espanya. El sector immobilista del moviment llibertari es va afanyar a finalitzar l\u2019activitat del grup.<\/p>\n Per\u00f2 vau tenir temps per intentar atemptar contra Franco unes quantes vegades. Com va ser l\u2019atemptat que hav\u00edeu preparat a Donostia?<\/strong><\/p>\n El fet es que sab\u00edem que Franco anava a Donostia cada any, per\u00f2 no sab\u00edem segur quin dia hi arribava, nom\u00e9s aproximadament. El problema \u00e9s que la c\u00e0rrega explosiva que hav\u00edem de posar a la carretera on ell havia de passar, l\u00f2gicament hav\u00edem d\u2019activar-la un parell de dies abans, perqu\u00e8 si no la gu\u00e0rdia civil ho hagu\u00e9s tingut tot acordonat.<\/p>\n El material, l\u2019emissor i el detonador, ens els va passar Julen Madariaga, que aleshores es trobava a la direcci\u00f3 d\u2019ETA. De totes maneres ells ni tan sols sabien que era un atemptat contra Franco. Uns quans militants van acampar al Monte Urgull, que era un lloc perfecte per veure la carretera que anava cap al Palau d\u2019Ayete. Llavors va comen\u00e7ar a escampar-se el rumor que aquest any Franco no vindria. L\u2019equip es va comen\u00e7ar a impacientar, hi havia 20 quilos d’explosiu pl\u00e0stic que podien provocar morts civils i es tractava d\u2019atemptar contra Franco, no que mor\u00eds altra gent. Per tant vam prendre la decisi\u00f3 de fer-lo explotar despr\u00e9s que pass\u00e9s una comitiva oficial que venia del palau d\u2019Ayete.<\/p>\n Aix\u00ed que el vau fer explotar sense Franco.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, i va arribar l\u2019endem\u00e0. A sobre es va permetre el luxe de desfilar amb cotxe descapotable.<\/p>\n Us dev\u00edeu estirar els cabells …<\/strong><\/p>\n I tant! Per\u00f2 \u00e9s cert que des d\u2019un bon principi sab\u00edem que an\u00e0vem mancats d\u2019informaci\u00f3.<\/p>\n I amb ETA vau col\u00b7laborar m\u00e9s?<\/strong><\/p>\n No, tan sols aquesta vegada que ens van donar l\u2019emissor, i nosaltres que uns mesos abans els hav\u00edem donat metralletes i pistoles. Era el principi de la seva activitat armada i estaven bastant orfes. El PNB no els ajudava.<\/p>\n Per\u00f2 aquest no va ser l\u2019\u00fanic atemptat que vau intentar contra Franco.<\/strong><\/p>\n No, tamb\u00e9 va haver-hi el del Pont dels Francesos a Madrid. Per\u00f2 en fi, el problema fonamental amb Franco era on, quan i com, \u00e9s a dir, saber quan el tipus estaria en un lloc. Jo, per exemple, el 57 vaig viatjar a Espanya \u2013abans que es cre\u00e9s el DI\u2013 per explorar la possibilitat de col\u00b7locar un artefacte en un parador nacional a Santillana del Mar, on Franco passava part de les vacances. Un mes abans que arrib\u00e9s Franco sempre el tancaven al p\u00fablic. Jo vaig poder entrar fins i tot a l\u2019habitaci\u00f3 on dormia Franco. Hav\u00edem pensat de posar explosius un mes abans a la teulada. Per\u00f2 no ten\u00edem mitjans t\u00e8cnics suficients.<\/p>\n I sobretot no ten\u00edeu informaci\u00f3 privilegiada, no?<\/strong><\/p>\n No, sab\u00edem el que podia saber tothom. Per exemple, l\u2019altre intent d\u2019atemptar a Madrid va ser simplement instal\u00b7lar un equip a la capital per esperar que arrib\u00e9s algun ambaixador. Ens hav\u00edem fixat que cada vegada que arribava un ambaixador, Franco el rebia amb la seva comitiva i anava des del Pardo al Palau d\u2019Orient. Per tant, esper\u00e0vem que arrib\u00e9s un ambaixador per poder atemptar durant el recorregut, posar la c\u00e0rrega explosiva una setmana abans i esperar que Franco es mogu\u00e9s. Per\u00f2 \u00e9s clar, ja veus que tota la informaci\u00f3 era prec\u00e0ria. En aquest cas no va sortir b\u00e9 perqu\u00e8 al final l\u2019ambaixador esperat no va arribar i en aquest cas van detenir dos companys arran de la delaci\u00f3 d\u2019un infiltrat, Jacinto Guerrero.<\/p>\n Com es va infiltrar?<\/strong><\/p>\n Als 60 ell havia arribat a Fran\u00e7a com a representat de les Joventuts Llibert\u00e0ries de Madrid. Despr\u00e9s de l\u2019intent d\u2019atemptat al Pont dels Francesos a Madrid, tot i les detencions \u2013que van suposar l\u2019afusellament dels dos companys, Francisco Granados i Joaqu\u00edn Delgado- no vam tenir indicis posteriors que havia estat Guerrero qui havia passat els noms a la policia. En aquell moment tenia tota la confian\u00e7a del comit\u00e8 nacional de la CNT. A m\u00e9s, arran de les detencions, va haver-hi un per\u00edode molt convuls. A Fran\u00e7a ens van detenir tamb\u00e9 a molts de nosaltres, Esleas \u2013secretari general de la CNT\u2013 al congr\u00e9s de Tolosa de Llenguadoc va posar fi al DI i no vam poder aclarir res de res fins anys despr\u00e9s.<\/p>\n Com el vau descobrir, finalment?<\/strong><\/p>\n Al 81 vam veure anunciat en un mitj\u00e0 franc\u00e8s que Guerrero representava la m\u00fatua de la policia espanyola en un congr\u00e9s de mutualitats policials, i el tipus encara se les donava d\u2019antifranquista! Veure\u2019n un que s\u2019ha considerat anarquista participant en la transici\u00f3, encara. Per\u00f2 amb la policia? Aix\u00f2 no! Despr\u00e9s es va anar estirant el fil i els d\u2019ETA tamb\u00e9 van treure\u2019n coses i el van identificar, fins que ha quedat tot al descobert. Quan aqu\u00ed ens van detenir a Fran\u00e7a el 73 a ell no el van detenir tot i que estava a llista. Despr\u00e9s tamb\u00e9 va acabar col\u00b7laborant amb la policia francesa. Sempre anava canviant de jaqueta.<\/p>\n \u00c9s viu, encara?<\/strong><\/p>\n Sembla que s\u00ed, per\u00f2 desaparegut altre cop. Va col\u00b7laborar amb lluita antiterrorista a Interior fins el darrer per\u00edode de Felipe Gonz\u00e1lez. Pocs mesos abans de perdre la presid\u00e8ncia, Gonz\u00e1lez va nomenar com a secret\u00e0ria del Ministeri d\u2019Interior a la magistrada Margarita Robles \u2013actual portaveu del grup socialista al Congr\u00e9s- que se suposava que era bastant d\u2019esquerres i amb fama d\u2019honesta. Aquesta magistrada tenia l\u2019enc\u00e0rrec de fer neteja arran dels GAL i ella va ser la que el va fer fora. I, de fet, es veu que es van adonar que era un agent doble, ja que tamb\u00e9 treballava pels interessos francesos. Ell s\u2019havia encarregat fins aleshores de fer les negociacions -amb diners pel mig- amb les autoritats franceses per l\u2019entrega de membres d\u2019ETA. Aix\u00f2 m\u2019ho va confirmar personalment la magistrada Robles.<\/p>\n I, tornant al DI, suposo que no vas estar gaire d\u2019acord en suspendre l\u2019activitat.<\/strong><\/p>\n No, jo creia, juntament amb molts altres, que s\u2019havia de continuar fustigant el r\u00e8gim, i vam continuar les accions amb el Grup Primer de Maig. Hi vaig estar fins el 68, ja que aquell any em van detenir a B\u00e8lgica acusant-nos a mi i a la meva companya de voler segrestar un diplom\u00e0tic espanyol. Em vaig perdre el Maig del 68 perqu\u00e8 vaig estar cinc mesos a la pres\u00f3 i despr\u00e9s em van deixar anar, per\u00f2 estava controlat i havia d\u2019anar a firmar a comissaria regularment. Aix\u00f2 va ser el que em va obligar a apartar-me de l\u2019acci\u00f3.<\/p>\n Per\u00f2 despr\u00e9s et vas implicar amb els GARI arran de la detenci\u00f3 i condemna a mort de Puig Antich.<\/strong><\/p>\n B\u00e9 s\u00ed, per\u00f2 tan sols a l\u2019hora d\u2019aportar experi\u00e8ncia, digu\u00e9ssim. Em van venir a buscar el 1974 per ajudar-los a preparar un segrest.<\/p>\n Del director de la sucursal parisenca del Banc de Bilbao?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, es tractava de denunciar la complicitat amb el r\u00e8gim franquista i demanar l\u2019alliberament dels presos pol\u00edtics. De fet, aquesta era una de les raons per les quals volien comptar amb mi. Ells argumentaven que, si els detenien, que jo hi fos d\u2019alguna manera els protegia. Ja que ells acabaven de comen\u00e7ar i jo ja portava un bagatge i se\u2019m coneixia p\u00fablicament per la meva lluita antifranquista. Pensa que a les autoritats franceses els era molt m\u00e9s c\u00f2mode imputar el segrest com un segrest normal. En canvi, si jo hi era, no podien vendre a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica que es tractava d\u2019un simple segrest, i s\u2019hauria d\u2019assumir que era una acci\u00f3 pol\u00edtica antifranquista, que era ben vista per bona part de la poblaci\u00f3.<\/p>\n Tenia sentit en aquell moment continuar la lluita armada?<\/strong><\/p>\n S\u00ed. A veure, jo m\u2019hi vaig involucrar perqu\u00e8 en aquell moment estava justificat i \u00e9s per aix\u00f2 que participava en accions violentes i armades. Ten\u00edem l\u2019argument que l\u2019Estat espanyol era una dictadura genocida i nosaltres hav\u00edem d\u2019assenyalar les altres democr\u00e0cies com a c\u00f2mplices. Per tant pod\u00edem justificar moralment la nostra acci\u00f3 i a m\u00e9s les nostres actuacions eren contra les institucions i no contra les persones (exceptuant Franco, \u00e9s clar). Aix\u00ed tamb\u00e9 aconsegu\u00edem trencar el silenci dels mitjans i remoure l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Un cop feta la transici\u00f3 crec que ja no tenia gaire sentit continuar la lluita armada, ja que es podia organitzar l\u2019oposici\u00f3 directament des dels sindicats, els ateneus i crear mitjans de comunicaci\u00f3 propis.<\/p>\n Per tant, creus que avui en dia la lluita armada no es un mitj\u00e0 idoni.<\/strong><\/p>\n Jo crec que, avui en dia, la viol\u00e8ncia revolucion\u00e0ria ha de ser simb\u00f2lica. Pensa que els anarquistes sempre hem estat contra les institucions, no contra els altres \u00e9ssers humans. A m\u00e9s des d\u2019un plantejament t\u00e0ctic cal tenir en compte que la viol\u00e8ncia ha de ser compresa per la resta de la poblaci\u00f3. Per aix\u00f2 insisteixo que les accions il\u00b7legals han de ser comprensibles per les persones, i el que les porta a terme ha d\u2019estar disposat a donar la cara. Nosaltres, quan ens detenien a Fran\u00e7a o B\u00e8lgica no ten\u00edem gaire por de ser detinguts, perqu\u00e8 est\u00e0vem lluitant contra una dictadura. Sab\u00edem que hi havia una bona part de la poblaci\u00f3 que sempre estaria al nostre costat. Si la gent et pren com un terrorista, no t\u00e9 gaire sentit.<\/p>\n Qu\u00e8 penses sobre l\u2019anarquisme insurreccionalista que ha anat arrelant aquestes darreres dues d\u00e8cades?<\/strong><\/p>\n La insurrecci\u00f3 ha de ser popular, no pot ser una insurrecci\u00f3 elitista. T\u00e9 sentit quan en un determinat espai\/temps, forces i tenses la situaci\u00f3 i, finalment, li dones la volta, perqu\u00e8 en aquell lloc l\u2019acumulaci\u00f3 de forces \u00e9s favorable. Per\u00f2 vol dir que tens un altre model a oferir, que immediatament substitueix l\u2019anterior. En tenim exemples, com Ast\u00faries el 34 o Barcelona el 36. Per\u00f2 ha d\u2019haver-hi una part important del poble treballador que hi estigui disposada. Jo crec que \u00faltimament una part de l\u2019anarquisme enalteix massa les formes i s\u2019emborratxa amb les paraules. No per dir insurrecci\u00f3 o revoluci\u00f3 aquestes succeiran.<\/p>\n A m\u00e9s, els anarquistes mai no han volgut transmetre terror. No \u00e9s per terror que caur\u00e0 la burgesia. I sempre s\u2019ha fet molta exaltaci\u00f3 de la lluita armada i dem\u00e9s, com si la lluita estigu\u00e9s redu\u00efda en una pistola. Hem d\u2019associar l\u2019anarquisme al canvi social, no amb les armes, que \u00e9s el que a l\u2019estat li interessa per apartar-nos de la gent.<\/p>\n El que \u00e9s cert, per\u00f2, \u00e9s que en aquests darrers anys han anat caient cops repressius en entorns insurreccionalistes, la majoria de les vegades sense ni tan sols haver-se produ\u00eft cap acci\u00f3.<\/strong><\/p>\n \u00c9s cert, i tot i que crec que aquesta t\u00e0ctica no ens porta res de bo, cal denunciar\u00a0els cops repressius i solidaritzar-nos-hi. Per sobre de tot s\u00f3n companys.<\/p>\n Llavors apostaries m\u00e9s per la lluita sindical?<\/strong><\/p>\n Pel que fa els sindicats… a veure, cal posar en valor que mantenen un cert grau d\u2019insatisfacci\u00f3 social, per\u00f2 les reivindicacions cal acceptar que ara mateix s\u00f3n molt reformistes i s\u2019ha perdut el component revolucionari. Pensa que, si nom\u00e9s reclames millores salarials per millorar els condicionaments materials, sense al mateix temps fer una cr\u00edtica al treball assalariat i incidir en un discurs revolucionari, el que aconseguir\u00e0s \u00e9s un treballador totalment adaptat a l\u2019empresa i que fins i tot defensar\u00e0 el model capitalista si aconsegueix cobrar b\u00e9.<\/p>\n Mira Fran\u00e7a al 68, 10 milions de treballadors en vaga. La burgesia i els sindicats fan una reuni\u00f3 i de la nit al dia es fa un augment del 30% del salari. Es van aturar les vagues. Ara passen els anys i ens despistem i tornem a tenir feines de merda. De veritat que el problema \u00e9s estructural i \u00e9s el sistema, hem de fer un salt i anar m\u00e9s enll\u00e0 de la reivindicaci\u00f3 de millores i capgirar el sistema capitalista.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En aquesta ocasi\u00f3 entrevistem Octavio Alberola, una pe\u00e7a clau en la lluita antifranquista de la d\u00e8cada dels 60 i 70. La seva participaci\u00f3 destacada en el grup armat Defensa Interior el va portar a dirigir l\u2019atemptat que m\u00e9s a prop va estar d’acabar amb Franco. Miquel Toll. Ariet. Octavio Alberola t\u00e9 89 anys i viu<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6410,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[1,3],"tags":[523,12,520],"class_list":["post-6409","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","category-opinio","tag-anarquisme","tag-anarquismo","tag-octavio-alberola"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6409","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6409"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6409\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6410"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6409"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6409"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6409"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}