![\"\"](\"http:\/\/www.cgtvalencia.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/14577196448890-465x312.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
1.-Biografia<\/b><\/p>\n
1.1.- La seva iniciaci\u00f3 sindical <\/b><\/p>\n
Salvador Segu\u00ed i Rubinat va n\u00e9ixer a Lleida (o Tornabous, segons altres refer\u00e8ncies) en 1887. El seu pare, Salvador Segu\u00ed i Barenys era un forner natural de Reus que va treballar primer a Tornabous i despr\u00e9s a Lleida. La seva mare, Dolors Rubinat i Valls, havia nascut a Tornabous.<\/p>\n
Va viure els dos primers anys de la seva vida al carrer Tallada de Lleida. Despr\u00e9s es trasllad\u00e0, amb els seus pares, al popul\u00f3s i proletari districte cinqu\u00e8 de Barcelona. Als deu anys, com tants d\u2019altres nens i nenes humils de l\u2019\u00e8poca, va abandonar l\u2019escola per comen\u00e7ar a treballar en diversos oficis fins a estabilitzar-se com a ajudant de pintor de parets.<\/p>\n
En aquest proc\u00e9s d\u2019aprenentatge entr\u00e0 en contacte amb el sindicalisme d\u2019arrels llibert\u00e0ries. La seva formaci\u00f3, en gran mesura autodid\u00e0ctica, va estar estretament lligada a la feina, als ateneus, a les tert\u00falies dels caf\u00e8s del Paral\u00b7lel (Cercle Espanyol), a les lectures de pensadors socials (Bakunin, Marx, Fabbri, Pouget, Lorenzo, Mella,…) i de les publicacions obreres.<\/p>\n
Conegut com a El noi del sucre<\/i> (no se sap si per la seva afecci\u00f3 al producte, com a malnom o pseud\u00f2nim o per la combinaci\u00f3 entre un cos fort i alt i una veu emotiva i un car\u00e0cter optimista)1<\/sup><\/a><\/sup> es tenen refer\u00e8ncies difuses de les seves intervencions en la vaga de metal\u00b7l\u00fargics de 1902 i en l\u2019organitzaci\u00f3 i intervencions p\u00fabliques de la Societat de Pintors, de la qual va ocupar un c\u00e0rrec a la Junta.<\/p>\n <\/p>\n Va combatre el lerrouxisme i es va veure embolicat en els incidents, que van ocasionar la mort d\u2019un obrer d\u2019un tret que anava adre\u00e7at a Segu\u00ed, en un m\u00edting dels radicals en el Teatre Comtal de Barcelona i va ser empresonat provisionalment <\/i>durant 9 mesos, fins que va ser absolt malgrat les pressions, davant la just\u00edcia, d\u2019alguns lerrouxistes.<\/p>\n M\u00e9s confirmada est\u00e0 la seva participaci\u00f3 en la conformaci\u00f3 de la nova organitzaci\u00f3 obrera sorgida el 1908, Solidaritat Obrera, en les vagues de 1908 i 1909 (encara que no queda clara la seva participaci\u00f3 activa en els fets de la Setmana Tr\u00e0gica)2<\/sup><\/a><\/sup> i en la constituci\u00f3 de l\u2019Ateneu Sindicalista de Barcelona.<\/p>\n Durant aquesta \u00e8poca freq\u00fcentava la penya del Caf\u00e8 Su\u00eds de la Rambla i era amic d\u2019Oriol Martorell i d\u2019altres escriptors modernistes, catalanistes i republicans.<\/p>\n En 1910 i 1911 particip\u00e0 activament en la formaci\u00f3 de la Confederaci\u00f3 Regional del Treball de Catalunya i de la CNT i \u00e9s ja (amb poc m\u00e9s de 20 anys) un sindicalista reconegut a nivell de Catalunya i de l\u2019Estat espanyol, com a home d\u2019acci\u00f3, per la seva capacitat organitzativa i per la brillantor en l\u2019\u00fas de la paraula.<\/p>\n 1.2.- Segu\u00ed secretari general de la CNT catalana<\/b><\/p>\n Durant una llarga etapa de il\u00b7legalitzaci\u00f3 i repressi\u00f3 del nou sindicat, Segu\u00ed pateix les mateixes condicions de clandestinitat d\u2019altres sindicalistes revolucionaris.<\/p>\n En 1914 particip\u00e0 activament en el mot\u00ed de la fam<\/i>, per denunciar el greu deteriorament de les condicions de vida de les classes populars, que va ser dissolt violentament per l\u2019autoritat.<\/p>\n En 1915, reapareix com a president del ram de la construcci\u00f3 i com a secretari de l\u2019Ateneu Sindicalista de Barcelona. El mateix any, aconsegueix bona part de les reivindicacions sindicals del sector en guanyar una vaga general de 5 dies i recorregu\u00e9 Lleida i altres poblacions de Ponent dintre de la seva activitat propagand\u00edstica i d\u2019extensi\u00f3 del sindicalisme confederal.<\/p>\n Partidari de la unitat d\u2019acci\u00f3 amb la UGT, va defensar aquesta posici\u00f3 a l\u2019assemblea de la CNT a Val\u00e8ncia i va impulsar el pacte de Saragossa que port\u00e0 a la reeixida vaga general contra l\u2019encariment dels productes de primera necessitat, de 18 de desembre de 1916. Aquesta unitat d\u2019acci\u00f3 li va suposar 2 estades a la pres\u00f3.<\/p>\n Fou nomenat per primera vegada secretari general de la CRT de Catalunya i dimit\u00ed en mar\u00e7 de 1917 per dedicar-se a la reorganitzaci\u00f3 del ram de la construcci\u00f3.<\/p>\n Tamb\u00e9 va participar en les reunions de la convocat\u00f2ria conjunta de la vaga general de l\u2019estiu de 1917, que va fracassar i supos\u00e0 una forta repressi\u00f3 del sindicalisme de classe.<\/p>\n En 1918, al congr\u00e9s de Sants de la CNT catalana, va formar part del comit\u00e8 organitzador i va defensar els sindicats \u00fanics o de ram com a instrument confederal de lluita i solidaritat dels treballadors per superar aix\u00ed l\u2019etapa dels sindicats d\u2019ofici i les petites societats obreres que dividien i debilitaven les reivindicacions obreres. En aquest mateix congr\u00e9s va ser elegit secretari general i pocs mesos despr\u00e9s empresonat al cuirassat Pelayo, amb tot el seu comit\u00e83<\/sup><\/a><\/sup>.<\/p>\n 1.3.- De la vaga de la Canadenca a la confer\u00e8ncia de Saragossa <\/b><\/p>\n Un dels moments claus de la seva biografia i del moviment obrer a Catalunya va ser la vaga de la Canadenca, del 21 de febrer al 19 de mar\u00e7 de 1919. A partir d\u2019un conflicte localitzat a l\u2019empresa Riegos y Fuerzas del Ebro<\/i> per un problema de cobrament diferenciat (ara l\u2019anomenar\u00edem doble escala salarial) i de sindicaci\u00f3, la CNT va anar sumant empreses i sectors a una vaga que es va anar convertint en un exemple de solidaritat i amb un fort contingut social i pol\u00edtic. Decretat l\u2019estat de guerra i obligats pel govern a negociar, la CNT va aconseguir el reingr\u00e9s dels treballadors acomiadats, la igualtat salarial a l\u2019empresa, el pagament dels salaris perduts per la vaga i, el que era m\u00e9s important per a tothom, la jornada de 8 hores per decret. El govern central es va comprometre a alliberar els presos sindicals.<\/p>\n El m\u00edting de Segu\u00ed a la pla\u00e7a de Les Arenes, davant de 20.000 persones, forma part de la m\u00edtica del moviment obrer catal\u00e0. Va aconseguir conv\u00e8ncer-los que l\u2019acord era positiu i que calia tornar a la feina i reagrupar forces per continuar preparant la revoluci\u00f3 social. Els sectors m\u00e9s intransigents el van fer responsable de l\u2019incompliment governamental dels acords referits als presos, i es va convocar una nova vaga general ( a la qual va donar suport), que dur\u00e0 del 24 de mar\u00e7 al 4 d\u2019abril, i que acab\u00e0 desfavorablement amb m\u00e9s de 15.000 sindicalistes detinguts, un estat d\u2019excepci\u00f3 controlat pel capit\u00e0 general Milans del Bosch i la creaci\u00f3 de les bandes de pistolers patronals.<\/p>\n El Noi del Sucre<\/i> va tenir una actuaci\u00f3 significativa i discutida al congr\u00e9s d\u2019\u00e0mbit estatal, celebrat a Madrid el desembre de 1919. En una posici\u00f3 a cavall entre els opositors (Quintanilla) i els partidaris (prosovi\u00e8tics), va proposar l\u2019adhesi\u00f3 provisional a la III Internacional, per considerar que el model sovi\u00e8tic no era l\u2019exemple de revoluci\u00f3 social de la CNT, supeditada als informes d\u2019una comissi\u00f3 que visitaria la URSS (Leval i Pesta\u00f1a donarien la ra\u00f3 a Segu\u00ed), i va continuar impulsant la unitat d\u2019acci\u00f3 amb la UGT.<\/p>\n Les cr\u00edtiques pel resultats finals de la vaga de la Canadenca i per la seva participaci\u00f3 en la Comissi\u00f3 Mixta decretada per les autoritats per solucionar el tancament empresarial de 9 setmanes li portaren a deixar la secretaria general catalana i anar-se\u2019n a Tarragona, d\u2019on torn\u00e0 aviat sol\u00b7licitat pels seus companys m\u00e9s propers.<\/p>\n 1920 va significar la consolidaci\u00f3 d\u2019un canvi substancial d\u2019escenari, motivat per la fi de la conjuntura econ\u00f2mica favorable com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la neutralitat espanyola en la I Guerra Mundial i la venda de productes als estats europeus immergits en la contesa b\u00e8l\u00b7lica. La patronal catalana va optar pel tancament de les empreses (locaut<\/i>) i el refor\u00e7ament del sometent i les bandes de pistolers mentre el govern enviava uns representants partidaris de la via repressora i de la clausura dels locals sindicals. Segu\u00ed result\u00e0 il\u00b7l\u00e8s d\u2019un atemptat al carrer Mendiz\u00e1bal de Barcelona i fou empresonat durant sis mesos. Alhora la Confederaci\u00f3 fou clausurada.<\/p>\n En sortir de la pres\u00f3 i davant d\u2019una situaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s dura, entre l\u2019espiral de repressi\u00f3 i contrarepressi\u00f3 i el perill d\u2019a\u00efllament de la Confederaci\u00f3, va iniciar contactes novament amb la UGT i amb el pol\u00edtics, professionals i intel\u00b7lectuals catalans d\u2019esquerres (Maci\u00e0, Domingo, Layret, Casanovas, Companys,…) Va rebre les cr\u00edtiques dels sectors m\u00e9s irreductibles de la CNT i els entrebancs del govern i la Federaci\u00f3 Patronal.<\/p>\n El 23 de novembre de 1920, fou detingut a l\u2019estaci\u00f3 de tren de Barcelona (tornava de Riotinto, on havia participat en la solidaritat d\u2019una vaga minera) i recl\u00f2s, amb altres sindicalistes i pol\u00edtics esquerrans (entre ells, Llu\u00eds Companys), a la pres\u00f3 de la Mola a Ma\u00f3 fins l\u2019abril de 1922. Aquesta va ser una etapa de reflexi\u00f3, d\u2019articles a la premsa obrera i de formaci\u00f3.<\/p>\n Segu\u00ed recomen\u00e7\u00e0 una llarga etapa de viatges per la pen\u00ednsula per tal de reorganitzar els sindicats i de redre\u00e7ar la situaci\u00f3 de la Confederaci\u00f3, que havia caigut en l\u2019espiral de repressi\u00f3 i viol\u00e8ncia, cap a l\u2019organitzaci\u00f3, la mobilitzaci\u00f3 de masses i les aliances amb altres organitzacions sindicals i pol\u00edtiques d\u2019esquerres.<\/p>\n La confer\u00e8ncia sindical de Saragossa, al juny de 1922, li serv\u00ed per plantejar el seu concepte de traject\u00f2ria social i pol\u00edtica de la CNT. Junt a Peir\u00f3, Pesta\u00f1a i Viadiu redact\u00e0 una declaraci\u00f3 segons la qual la Confederaci\u00f3 havia d\u2019intervenir en tots aquells aspectes que afectaven les condicions de vida de les classes populars.<\/p>\n Front les cr\u00edtiques dels anarquistes m\u00e9s intransigents, Segu\u00ed reivindic\u00e0 sempre la independ\u00e8ncia i la traject\u00f2ria pr\u00f2pia del sindicalisme revolucionari. Va ser un llibertari absolutament conven\u00e7ut del paper cabdal del sindicalisme en l\u2019emancipaci\u00f3 dels treballadors i les treballadores i tanmateix conven\u00e7ut de la necessitat d\u2019establir aliances amb altres forces sindicals i socials properes.<\/p>\n 1.4.- Un final violent<\/b><\/p>\n El 10 de mar\u00e7 de 1923, va ser assassinat a trets pels pistolers a sou de la patronal4<\/sup><\/a><\/sup>, protegits pels representants de l\u2019Estat a Catalunya i caps de la repressi\u00f3 obrera. Deixava un fill de sis anys i la seva companya Teresa Muntaner embarassada.<\/p>\n Nom\u00e9s uns mesos despr\u00e9s, al setembre, Primo de Rivera, capit\u00e0 general de Catalunya, faria el pronunciament que li va portar a la dictadura amb el vist-i-plau d\u2019Alfons XIII, l\u2019ex\u00e8rcit i bona part de la burgesia catalana.<\/p>\n El Noi del Sucre<\/i> es trobava en plena campanya d\u2019extensi\u00f3 per tota la pen\u00ednsula i d\u2019intensificaci\u00f3 de contactes amb altres organitzacions progressistes. Tenia 35 anys quan va ser assassinat al carrer de la Cadena. Avui, en la Barcelona postindustrial i postmoderna res no recorda aquest fet.<\/p>\n 2.- Pensament sindical, pol\u00edtic i social del Noi del Sucre<\/i><\/b><\/p>\n La majoria dels historiadors que s\u2019han apropat a la figura de Salvador Segu\u00ed coincideixen a considerar que el seu principal paper va ser el d\u2019organitzador i dinamitzador de la CNT. La seva obra te\u00f2rica, el seu pensament, fou b\u00e0sicament oral, en la seva vessant de mitiner (per la qual cosa, la majoria de les refer\u00e8ncies en aquest aspecte s\u2019han de cercar en les ressenyes period\u00edstiques de m\u00edtings i confer\u00e8ncies i en les mem\u00f2ries de persones de l\u2019\u00e8poca), d\u2019articulista (tant en els \u00f2rgan de premsa confederals com eventualment en la premsa peri\u00f2dica) i de ponent en algunes de les resolucions m\u00e9s significatives de la CNT.<\/p>\n La seva prematura i violenta mort tamb\u00e9 han contribu\u00eft a fer del Noi del Sucre un mite i alhora una figura que, en ser controvertida dintre dels \u00e0mbits llibertaris, ha estat apropada artificialment, amb vagues refer\u00e8ncies o suposades intencions, a altres corrents ideol\u00f2gics com el catalanisme d\u2019esquerres, el socialisme i, fins i to, el comunisme. A la qual cosa, tamb\u00e9 va contribuir les seves fluides relacions amb persones d\u2019altres organitzacions pol\u00edtiques i sindicals.<\/p>\n 2.1.- La import\u00e0ncia i la missi\u00f3 del sindicalisme<\/b><\/p>\n Tota l\u2019activitat coneguda de Salvador Segu\u00ed est\u00e0 fermament lligada al sindicalisme. Per dir-ho d\u2019una manera m\u00e9s estricta al sindicalisme revolucionari (a l\u2019estil de la Carta d\u2019Amiens i de la CGT francesa) m\u00e9s tard batejat com a anarcosindicalisme al nostre territori.<\/p>\n Les seves confer\u00e8ncies i escrits no deixen cap mena de dubtes al respecte de la import\u00e0ncia que Segu\u00ed concedia al sindicalisme: \u201cEl Sindicato no es el fruto de un momento circunstancial que nos sirve s\u00f3lo para determinados casos; como tampoco es el resultado de una lucha sostenida contra la burguesia; es lo uno y lo otro pero tambi\u00e9n algo m\u00e1s. Si el sindicato fuera s\u00f3lo esto desaparecer\u00eda as\u00ed que su raz\u00f3n circunstancial hubiera triunfado o simplemente demostrado\u201d<\/i> \u00c9s a dir no es tractava nom\u00e9s d\u2019una utilitzaci\u00f3 circumstancial o sostinguda de l\u2019organitzaci\u00f3 i la lluita per millorar les condicions de vida i de treball de les classes populars ch\u00e2teau gonflable<\/a>.<\/p>\n Sin\u00f3 de conformar un organisme que assegur\u00e9s les condicions marterials i \u00e8tiques en el proc\u00e9s revolucionari: \u201c…el Sindicato no es s\u00f3lo un resultado de los determinismos econ\u00f3micos a los cuales estamos sujetos, sino que obedece a un prop\u00f3sito de elevaci\u00f3n mental y material… \u00bfQui\u00e9n puede negar que el Sindicato puede ser por su categor\u00eda profesional una garant\u00eda para asegurar la producci\u00f3n y distribuci\u00f3bn de los productos al d\u00eda siguiente del triunfo de la revoluci\u00f3n?<\/i>5<\/sup><\/a><\/i><\/sup><\/p>\n Per al Noi del Sucre <\/i>la gran virtualitat del sindicalisme es la seva capacitat de conscienciaci\u00f3 i de formaci\u00f3 dels treballadors i treballadores. En una article a Solidaridad Obrera <\/i>de principis de 1917, en el que cita els que ell considera principals tratadistes del sindicalisme <\/i>(Sorel, Jaur\u00e9s i Leone entre los reformistes i corporativistes; i, Labbri, Lorenzo, Cornelissen i Guillaume entre els revolucionaris), amb un t\u00edtol inequ\u00edvoc Por qu\u00e9 soy sindicalista<\/i> es respon a si mateix i als lectors \u201cLo esencial es que todos los trabajadores se unan para el fin de su liberaci\u00f3n econ\u00f3mica, despu\u00e9s, ya dentro de la lucha y del Sindicato, f\u00e1cilmente comprender\u00e1n cu\u00e1les son sus enemigos. Si el sindicalismo, pues, viene a ser el momento consciente y mental de la acci\u00f3n del proletariado, es por ello que soy sindicalista\u201d<\/i> 6<\/sup><\/a><\/sup><\/p>\n 2.2.- El car\u00e0cter sociopol\u00edtic de l\u2019anarcosindicalisme<\/b><\/p>\n Segu\u00ed va ser sempre conscient de la dimensi\u00f3 pol\u00edtica (s\u00f2ciopol\u00edtica, en dir\u00edem avui) de la Confederaci\u00f3. \u201cEl reconeixement de l\u2019actuaci\u00f3 pol\u00edtica de la Confederaci\u00f3,…, \u00e9s potser la caracter\u00edstica que es mant\u00e9 amb m\u00e9s perman\u00e8ncia al llarg de la seva vida\u201d<\/i>7<\/sup><\/a><\/i><\/sup> <\/i>En una confer\u00e8ncia celebrada a l\u2019Ateneu de Madrid, en 1919, afirmava \u201cNosaltres entenem que el poder ha d\u2019\u00e9sser atribuci\u00f3 exclusiva dels sindicats\u201d<\/i>8<\/sup><\/a><\/i><\/sup><\/p>\n No obstant, el punt culminant d\u2019aquesta elaboraci\u00f3 te\u00f2rica es va produir durant la seva estan\u00e7a a la pres\u00f3 de La Mola i es va posar de manifest a la seva sortida, el 1922, en una s\u00e8rie d\u2019actes p\u00fablics i articles, per\u00f2 especialment en la resoluci\u00f3 del Ple de Saragossa (de l\u201911 al 14 de maig de 1922).<\/p>\n Junt amb Peir\u00f3, Pesta\u00f1a i Viadiu sign\u00e0 el Dictamen sobre la posici\u00f3 de la CNT davant la pol\u00edtica nacional en la qual s\u2019afirma que \u201c… la conducta de la CNT no s\u2019ha d\u2019ajustar a la dels partits pol\u00edtics\u201d<\/i> per\u00f2 que la Confederaci\u00f3 \u201c…no pot inhibir-se de cap dels problemes que en la vida nacional es plantegen\u201d<\/i>, que cal negar la interpretaci\u00f3 de la pol\u00edtica com a \u201cart de governar els pobles\u201d <\/i> i donar-la l\u2019accepci\u00f3 universal de \u201c…les actuacions de tot ordre dels individus i de totes les col\u00b7lectivitats\u201d<\/i>; <\/i>i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia la CNT \u201c..estem obligats a aportar solucions i a \u00e9sser valors determinants a tots i en tots els problemes morals, econ\u00f2mics, pol\u00edtics i socials\u201d <\/i>per la qual cosa proposen: \u201cQue la CNT declari que essent un organisme netament revolucionari, que rebutja francament i expressament l\u2019acci\u00f3 parlament\u00e0ria i de col\u00b7laboraci\u00f3 amb els partits pol\u00edtics, \u00e9s alhora integralment i absolutament pol\u00edtica, perqu\u00e8 la seva missi\u00f3 es conquerir els seus drets de revisi\u00f3 i fiscalitzaci\u00f3 de tots els valors d\u2019evoluci\u00f3 de la vida nacional i per aix\u00f2 el seu deure \u00e9s exercir l\u2019acci\u00f3 determinant mitjan\u00e7ant manifestacions de for\u00e7a i de dispositius de la CNT.\u201d<\/i>9<\/sup><\/a><\/i><\/sup><\/p>\n El Noi del Sucre era conseq\u00fcent amb els principis del sindicalisme revolucionari desenvolupats fonamentalment a la Carta d\u2019Amiens de la CGT francesa (1906). En ess\u00e8ncia es plantejava la llibertat dels afiliats i afiliades a participar, fora del sindicat, en la forma de lluita que consideressin m\u00e9s adequada a les seves concepcions filos\u00f2fiques i pol\u00edtiques; per\u00f2 deixant al sindicat la seva actuaci\u00f3 aut\u00f2noma en la consecuci\u00f3 de la revoluci\u00f3 social10<\/sup><\/a><\/sup><\/p>\n Segu\u00ed negava el car\u00e0cter plenament anarquista de la CNT, com pretenien alguns dels seus opositors en el si de la CNT. \u201c\u00c9s clar que el Sindicalisme no \u00e9s Anarquisme. Per\u00f2, s\u00ed \u00e9s una gradaci\u00f3 de l\u2019Anarquisme…L\u2019Anarquisme d\u00f3na \u00e0nima i esperit al Sindicalisme… Per\u00f2 que ning\u00fa dubti que el Sindicalisme \u00e9s una promesa i una garantia per a la precipitaci\u00f3 de les idees anarquistes\u201d <\/i><\/p>\n No obstant, valorava positivament l\u2019aproximaci\u00f3 dels llibertaris (entre els quals es situava) al sindicalisme i la seva influ\u00e8ncia en els sindicats cenetistes: \u201c…avui no espanta, com en altres temps, l\u2019Anarquisme…Gr\u00e0cies a la influ\u00e8ncia exercida pels anarquistes, va poder donar-se el cas que l\u2019organitzaci\u00f3 sindicalista accept\u00e9s, en els Congressos Regional de Catalunya i Nacional dels anys 1918 i 1919 respectivament, la declaraci\u00f3 concloent que ens dirig\u00edem a la conquesta del comunisme llibertari, cosa que potser hauria estat rebutjada l\u2019any 1914 per allunyament dels anarquistes de les organitzacions\u201d<\/i>11<\/sup><\/a><\/i><\/sup><\/p>\n La primacia dels sindicalisme residia per a Segu\u00ed en que era \u201cl\u2019agrupaci\u00f3 natural dels elements d\u2019una mateixa professi\u00f3\u201d<\/i> i l\u2019instrument fonamental que \u201csubstituir\u00e0 els valors burgesos i capitalistes …\u201d <\/i>i \u201c…donar\u00e0 garanties de moralitat i personalitat no donades, fins ara, per cap r\u00e8gim burg\u00e8s\u201d.<\/i> \u201cLa virtut del sindicalisme, com que t\u00e9 idees pr\u00f2pies, \u00e9s rellevar i substituir els factors del capitalisme i de la burgesia\u201d<\/i> 12<\/sup><\/a><\/i><\/sup>. Segu\u00ed resumeix perfectament la simbiosi entre sindicalisme i anarquisme amb la met\u00e0fora del t\u00edtol de la seva confer\u00e8ncia a la pres\u00f3 de La Mola, \u201cEl geni de l\u2019anarquisme i l\u2019home pr\u00e0ctic del sindicalisme\u201d<\/i>.<\/p>\n Aquesta posici\u00f3 prou expl\u00edcita, aquesta concepci\u00f3 revolucion\u00e0ria i de classe no era grata a tots els anarquistes de l\u2019\u00e8poca, alguns dels quals continuaven dubtant de la virtualitat llibert\u00e0ria de la lluita sindical. Federico Urales, propagandista anarquista i editor de la Revista Blanca opinava que \u201cel comunismo libertario no es un ideal de clase y por tanto no tiene que estar defendido solamente por los trabajadores, sino por cuantos individuos lo sostengan, aunque no dependan de un jornal\u201d<\/i>13<\/sup><\/a><\/i><\/sup><\/p>\n Al juliol de 1916 va signar un pacte d\u2019acci\u00f3 sindical conjunta amb la UGT, que li va portar a la pres\u00f3 durant uns dies. Conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquest pacte, i d\u2019un de posterior, fou la vaga general de vint-i-quatre hores de 18 de desembre de 1916 contra la carestia de la vida i el desigual repartiment dels beneficis empresarials provocats per la neutralitat espanyola en la I Guerra Mundial.<\/p>\n L\u2019\u00e8xit d\u2019aquesta vaga mostr\u00e0 que \u201cel pacte CNT-UGT obria una conjuntura potencialment revolucion\u00e0ria\u201d<\/i>14<\/sup><\/a><\/i><\/sup> . Al mar\u00e7 de 1917 es produir\u00e0 una amena\u00e7a de vaga general indefinida que no s\u2019acabar\u00e0 de concretar, per\u00f2 la intransig\u00e8ncia de la companyia ferrovi\u00e0ria del Nord a readmetre 43 acomiadats a Val\u00e8ncia va portar la UGT, m\u00e9s reticent que la CNT, a proposar a l\u2019organitzaci\u00f3 anarcosindicalista la declaraci\u00f3 de la vaga general revolucion\u00e0ria el 13 d\u2019agost.<\/p>\n La vaga general va durar 5 dies i va ser durament reprimida per l\u2019ex\u00e8rcit (32 morts i 64 ferits). Segu\u00ed form\u00e0 part del comit\u00e8 de vaga a Catalunya i hagu\u00e9 de exiliar-se a Fran\u00e7a per defugir la repressi\u00f3 posterior.<\/p>\n Per a C\u00e9sar M. Lorenzo, la vaga general de 1917 fou \u201cel primer gran golpe dado al apoliticismo revolucionario\u201d<\/i> at\u00e8s que la finalitat de la vaga era substancialment pol\u00edtica15<\/sup><\/a><\/sup> Gerald Brenan confirma aquesta hip\u00f2tesi en resumir el programa de la vaga general en el qual coexistien peticions estrictament s\u00f2cio-laborals (com la jornada de set hores i la setmana anglesa, el salari m\u00ednim de 4 pessetes di\u00e0ries i la supressi\u00f3 del treball a preu fet, pensions pels treballadors incapacitats i els majors de cinquanta anys, la prohibici\u00f3 del treball pels infants menors de 14 anys,…) amb d\u2019altres de marcat contingut pol\u00edtic (la rep\u00fablica com a forma de govern, el reconeixement dels sindicats i de la seva capacitat per vetar les lleis burgeses, la separaci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia i l\u2019Estat, la dissoluci\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit i la seva substituci\u00f3 per mil\u00edcies, la nacionalitzaci\u00f3 de la terra,…)16<\/sup><\/a><\/sup><\/p>\n Les relacions entre la CNT i la UGT es van refredar a partir de 1919, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del Congr\u00e9s confederal celebrat a Madrid. Una de les seves resolucions considerava que \u201clas t\u00e0cticas y las ideas de la CNT y las de la UGT son diametralmente opuestas\u201d <\/i>per la qual cosa \u201cno debe irse a la fusi\u00f3n de los organismos, sino a la absorci\u00f3n de los trabajadores que integran la Uni\u00f3n General\u201d<\/i> i com a conseq\u00fc\u00e8ncia \u201c…La Confederaci\u00f3n debe redactar un manifiesto dirigido a todos los trabajadores espa\u00f1oles, concedi\u00e9ndoles un plazo de tres meses para su ingreso en ella, declarando amarillos y al margen del movimiento obrero a los que no lo hagan\u201d<\/i>17<\/sup><\/a><\/i><\/sup><\/p>\n No obstant, en setembre de 1920, Segu\u00ed va negociar amb Largo Caballero un nou pacte d\u2019unitat d\u2019acci\u00f3 sindical motivat per la important repressi\u00f3 policial (especialment pel que fa als sindicalistes de la CNT, despr\u00e9s de la segona vaga general a Catalunya amb motiu de l\u2019incompliment dels acords que van finalitzar la vaga de la Canadenca). \u201cDoctrinas aparte, nos une la necesidad de salvar la propia existencia\u201d<\/i>18<\/sup><\/a><\/i><\/sup><\/p>\n Aquesta actuaci\u00f3 (en la qual tamb\u00e9 van participar Salvador Quemades i Evelio Boal, llavors secretari del comit\u00e8 nacional de la CNT) va ser durament criticada pels sectors anarquistes i bolxevics de la Confederaci\u00f3 i no es va portar a la pr\u00e0ctica precisament perqu\u00e8 la repressi\u00f3 va afectar directament al seus signants.<\/p>\n En sortir de la pres\u00f3 de La Mola, Segu\u00ed va continuar cercant la unitat d\u2019acci\u00f3 dels dos grans sindicats de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n Per a Molas, el tret m\u00e9s distintiu de la personalitat de Segu\u00ed fou \u201cla import\u00e0ncia donada als problemes de les aliances estrat\u00e8giques, i la negativa a acceptar les simplificacions doctrin\u00e0ries i esquerranistes dels purs\u201d<\/i>19<\/sup><\/a><\/i><\/sup><\/p>\n La preocupaci\u00f3 del Noi del Sucre per la potencialitat de la Confederaci\u00f3 i per evitar la seva persecuci\u00f3 i la seva marginalitzaci\u00f3 (en les dures etapes del pistolerisme on el discurs oficial de certa premsa, el nucli dur de la burgesia i el govern central tractaven de situar la CNT en el b\u00e0ndol del terrorisme) li portaren a elaborar una estrat\u00e8gia, que posteriorment a estat batejada com a possibilisme llibertari, basada en :<\/p>\n a) la classe obrera no est\u00e0 preparada encara per fer la revoluci\u00f3; \u00e9s condici\u00f3 pr\u00e8via capacitar-la (amb formaci\u00f3 te\u00f2rica, consci\u00e8ncia de classe i organitzaci\u00f3); b) la classe obrera actua sempre en pol\u00edtica: no \u00e9s antipol\u00edtica, sin\u00f3 antipol\u00edtica burgesa; <\/i><\/p>\n c) cal buscar aliances fora de la classe obrera, sigui incorporant nous sectors al sindicalisme (intel\u00b7lectuals, rabassaires, t\u00e8cnics, etc.), sigui buscant l\u2019ajut de la burgesia liberal, a trav\u00e9s dels partits republicans d\u2019esquerra, que sense din\u00e0mica pr\u00f2pia nom\u00e9s podran seguir el moviment obrer quan aquest passi a \u00e9sser un moviment real de masses;<\/i><\/p>\n d) en conseq\u00fc\u00e8ncia, cal buscar el m\u00e0xim d\u2019aliances socials, i el m\u00e0xim d\u2019aliances pol\u00edtiques<\/i> possibles, crear una organitzaci\u00f3 d\u2019afiliaci\u00f3 massiva i intervenir en la lluita pol\u00edtica, per tal de capacitar la classe per al combat i per a la futura direcci\u00f3 de la societat\u201d<\/i>20<\/sup><\/a><\/i><\/sup><\/p>\n A l\u2019entorn de l\u2019amistat entre l\u2019advocat Francesc Layret i Salvador Segu\u00ed s\u2019ha elaborat una teoria segons la qual estava avan\u00e7ada la idea de constituir una candidatura pol\u00edtica que uniria les forces del catalanisme d\u2019esquerres (Alomar, Layret,…) amb els elements moderats de l\u2019anarcosindicalisme (Segu\u00ed, Pesta\u00f1a,…).<\/p>\n Aquesta tesi t\u00e9 com a fonament el llibre d\u2019un correligionari del Noi21<\/sup><\/a><\/sup>, en el qual s\u2019assegura que Layret, Alomar, Companys, Serra i Moret, Comaposada i altres, entre els qual es trobaria Segu\u00ed haurien arribat a un acord per presentar una candidatura a les Corts i per fundar el Partit Socialista Catal\u00e0.<\/p>\n La prova es trobaria en una carta inacabada de Layret22<\/sup><\/a><\/sup> adre\u00e7ada en castell\u00e0 a una persona desconeguda, se suposa que de Madrid, en la qual mostrava la seva confian\u00e7a en l\u2019\u00e8xit de unes candidatures \u201cfrancamente socialistas y comunistas en Madrid, Barcelona, Valencia, Zaragoza, etc\u201d<\/i> que per la immunitat suposaria treure de la pres\u00f3 a dirigents \u201caunque no fueran al Parlamento una vez elegidos\u201d<\/i> i encomanar-los \u201cla obra de la direcci\u00f3n y propaganda\u201d<\/i>. La carta inacabada deia tamb\u00e9 \u201cHoy he hablado con Segu\u00ed de todo esto y creo que por su parte no hallar\u00edamos obstaculos\u201d<\/i>23<\/sup><\/a><\/i><\/sup><\/p>\n No obstant, aquesta tesi nom\u00e9s especulativa i sense suficients dades com per demostrar-se (Layret, mor\u00ed assassinat el 1920 i Segu\u00ed, el 1923) va ser negada per Sim\u00f3 Piera, un altre company del Noi que explic\u00e0 a Joaquim Ferrer: \u201c…yo no creo que el Noi del Sucre hubiese fundado un movimiento pol\u00edtico junto con Layret; lo que s\u00ed puede haber pasado es que apoyara con seriedad la actuaci\u00f3n de Layret\u201d<\/i>24<\/sup><\/a><\/i><\/sup> Altres dos companys de Segu\u00ed, Joan Ferrer (que va demanar al periodista Huertas Claveria que evit\u00e9s les desfiguracions at\u00e8s que los que le tratamos y colaboramos con \u00e9l ya estamos hartos de ver como se lo atribuye cada clan pol\u00edtico, cuando lo cierto es que el Noi actu\u00f3 siempre , hasta el \u00faltimo d\u00eda como anarcosindicalista\u201d<\/i>25<\/sup><\/a><\/i><\/sup> ) i Rafael Vidiella (m\u00e9s tard, fundador del PSUC), en coincideixen.<\/p>\n Molts historiadors se situen en aquesta mateixa posici\u00f3: Albert Balcells26<\/sup><\/a><\/sup> comparteix l\u2019opini\u00f3 de Piera i ha escrit que Segu\u00ed va negar la seva participaci\u00f3 en cap partit pol\u00edtic27<\/sup><\/a><\/sup>, Isidre Molas argumenta que Segu\u00ed es va negar a integrar-se a la candidatura \u201cde Barcelona per a diputats\u201d<\/i>28<\/sup><\/a><\/i><\/sup> <\/i>tal i com el varen proposar els socialistes catalans i retorn\u00e0 del seu exili a Fran\u00e7a, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la vaga general de 1917, quan va ser concedida pel govern l\u2019amnistia; i, Manuel Cruells documenta aquesta posici\u00f3 amb la negativa de Segu\u00ed davant un periodista en 191929<\/sup><\/a><\/sup> i desmuntant la suposada estrat\u00e8gia electoral conjunta entre Segu\u00ed i Layret30<\/sup><\/a><\/sup><\/p>\n Segu\u00ed no va escapar a la llarga etapa de viol\u00e8ncia (1913-1923) que va condicionar la vida sindical i pol\u00edtica a Catalunya, va patir un seguit d\u2019atemptats (1919, 1920) i la seva vida li va ser arrabassada pels pistolers al servei de la patronal i dels representants del Govern central a Catalunya, al 1923. No obstant, sempre va ser \u201cpartidari de les accions de masses i oposat radicalment a la lluita entre bandes rivals, era un dels pitjors enemics de la burgesia intransigent perqu\u00e8 impedia amb la seva actuaci\u00f3 la radicalitzaci\u00f3 minorit\u00e0ria de la lluita, l\u2019a\u00efllament pol\u00edtic de la classe treballadora<\/i> i l\u2019aparici\u00f3 d\u2019unes condicions en qu\u00e8 els pistolers professionals, ajudats pel poder econ\u00f2mic de la Patronal i l\u2019actuaci\u00f3 de la policia, podien esclafar, tard o d\u2019hora, amb els pistolers de l\u2019\u00danic, el moviment obrer organitzat. I m\u00e9s quan enfront seu existia el sindicalisme groc, anomenat lliure\u201d<\/i>31<\/sup><\/a><\/i><\/sup><\/p>\n Segu\u00ed per la seva situaci\u00f3 promoguda pel reconeixement dels seus companys, estigu\u00e9s desenvolupant un c\u00e0rrec confederal significatiu o no, i la seva capacitat per establir vincles amb altres organitzacions i sectors socials va estar situat a l\u2019ull de l\u2019hurac\u00e0 de la viol\u00e8ncia. Era l\u2019objectiu primordial de les bandes de pistolers i rebia continuades amenaces \u201cS\u2019han reunit els elements dirigents del Sindicat Lliure i han acordat matar-te a tu, Pesta\u00f1a i Canoves i altres;…\u201d<\/i>32<\/sup><\/a><\/i><\/sup><\/p>\n A m\u00e9s de les amenaces externes, Segu\u00ed lluit\u00e0 tamb\u00e9 contra els infiltrats de la policia i la patronal i contra tota una s\u00e8rie d\u2019eixelebrats que van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer pel sindicat en els moments de m\u00e0xima afiliaci\u00f3 o de conflicte social.<\/p>\n \u201cCondeno toda violencia, aunque pueda excusarse en determinados momentos. La violencia sistem\u00e1tica siempre nos perjudica , porque si dentro de nuestro campo de lucha sindical hay 50 o 100 exasperados que s\u00f3lo creen en la firmeza de los actos de fuerza cruel como medio para conquistar el triunfo del proletariado, al cometerlos \u00fanicamente se han ganado la condena p\u00fablica y, por consiguiente, el retraimiento del gran pueblo obrero, que vuelve a su hogar rehuyendo la complicidad moral de los enamorados de la violencia human whack a mole game<\/a>. El resultado de una actuaci\u00f3n violenta es por completo contraproducente , ya que dicha actuaci\u00f3n trae consigo, adem\u00e1s, la paralizaci\u00f3n absoluta de nuestra propaganda y una detenci\u00f3n obligada en la ruta ascendente hacia el ideal de una nueva sociedad. <\/i>33<\/sup><\/a><\/sup><\/p>\n Segu\u00ed n\u2019era conscient tamb\u00e9 de la dimensi\u00f3 de guerra de classe que suposava el pistolerisme: \u201cEl pistolerismo lo ha tra\u00eddo la guerra, la lucha de este pobre patr\u00f3n que no ha estimado nunca el esfuerzo moral que el trabajador catal\u00e1n pone en su trabajo y que ha cedido todas las reformas sociales conseguidas por la fuerza y nunca por la raz\u00f3n. Cuando tiene a su lado el poder y la autoridad ya no quiere oir hablar de reivindicaciones sociales\u201d<\/i>34<\/sup><\/a><\/i><\/sup><\/p>\n El seu assassinat no va respondre a la seva vinculaci\u00f3 a l\u2019escalada de viol\u00e8ncia desfermada entre patronal i govern contra el sindicalisme revolucionari i de determinats grups de sindicalistes \u201cjusticiers\u201d o aventurers contra la viol\u00e8ncia institucional. \u201cSegu\u00ed era un dels homes m\u00e9s representatius del sindicalisme…ell va assistir i fomentar el desenrotllament de l\u2019obrerisme, i va arribar amb la seva intervenci\u00f3 i entusiasme a donar-li una estructura i una for\u00e7a abans impensada…Se\u2019l va eliminar no pel que representava com a for\u00e7a cega i irracional<\/i>, sin\u00f3 per la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia constructiva i ordenadora\u201d<\/i>35<\/sup><\/a><\/i><\/sup><\/p>\n Emili Cortavitarte Carral<\/p>\n 1<\/a> MOLAS, Isidre; Salvador Segu\u00ed, escrits<\/i>,<\/b> p. 5 i 6.<\/p>\n<\/div>\n 2<\/a> MOLAS, Isidre; Op.Cit.<\/i>,<\/b> p.7.<\/p>\n<\/div>\n 3<\/a> Sobre la biografia de Segu\u00ed, veure tamb\u00e9 MART\u00cdNEZ DE SAS, Ma Teresa i PAG\u00c8S i BLANCH, Pelai (coordinadors); Diccionari Biogr\u00e0fic del Moviment Obrer als Pa\u00efsos Catalans<\/i>, p. 1288-1290.<\/p>\n<\/div>\nLa unitat d\u2019acci\u00f3 sindical<\/h1>\n
Les aliances estrat\u00e8giques<\/h1>\n
La voluntat pol\u00edtica de Segu\u00ed<\/h1>\n
<\/h1>\n
Viol\u00e8ncia individual i acci\u00f3 de masses<\/h1>\n
\n\n\n\n