{"id":5260,"date":"2015-11-03T17:00:16","date_gmt":"2015-11-03T15:00:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=5260"},"modified":"2015-11-03T01:04:06","modified_gmt":"2015-11-02T23:04:06","slug":"pandora-no-es-casualitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/pandora-no-es-casualitat\/","title":{"rendered":"Pandora no \u00e9s casualitat"},"content":{"rendered":"<h4 style=\"text-align: justify;\"><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft\" src=\"http:\/\/www.cgtcatalunya.cat\/local\/cache-vignettes\/L238xH188\/arton11563-f18be.jpg\" alt=\"\" width=\"238\" height=\"188\" \/><a href=\"http:\/\/www.cgtcatalunya.cat\/spip.php?article11563#.VjfqmNIvdH1\" target=\"_blank\">Ermengol Gassiot. Secretari general CGT Catalunya<\/a><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">Pandora va ser la primera dona. La va fer construir Zeus per castigar Prometeu, qui havia gosat ajudar els homes. I va portar tots els mals al m\u00f3n.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">M\u00e9s de 2500 anys m\u00e9s tard de la creaci\u00f3 d\u2019aquesta hist\u00f2ria, Pandora torna. Aquest cop de la m\u00e0 dels Mossos d\u2019Esquadra i del govern de la Generalitat de Catalunya. Amb la nova Pandora es reconstrueix el fantasma de l\u2019enemic intern. De l\u2019anarquista que posa bombes. Que ho destrossa tot. I que si ara no mata nens i dones innocents no \u00e9s perqu\u00e8 no vulgui, sin\u00f3 perqu\u00e8 les forces de la seguretat actuen amb celeritat i professionalitat. Aix\u00ed ens ho evidencien els desplegaments, de matinada, de grans contingents de mossos armats en diversos punts del Principat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><!--more--><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Amb m\u00e9s o menys \u00e8mfasi, com qui es dedica a explicar una llegenda la vora del foc, els mitjans de comunicaci\u00f3 reprodueixen un relat com aquest quan parlen de la Pandora del s. XXI. Es tracta d\u2019una narraci\u00f3 que el darrer any ha aparegut amb for\u00e7a a l\u2019escena p\u00fablica, per\u00f2 que en fa uns quants m\u00e9s que es cuina. Fa gaireb\u00e9 una d\u00e8cada ja ho va mostrar l\u2019aleshores director general d\u2019Interior, Joan Boada (ICV), quan va enviar a la pres\u00f3 la N\u00faria P\u00f2rtulas i la va qualificar de terrorista insurreccionalista. Encara recordo quan va assegurar que la policia catalana havia evitat atemptats contra poblaci\u00f3 civil (el cas va acabar amb la N\u00faria absolta, per cert). I ara, un govern d\u2019un tarann\u00e0 aparentment diferent, ha aprofundit la llegenda i li ha donat el nom de Pandora.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El nom no \u00e9s casual. Pandora va portar els mals a la terra en seguir la seva curiositat i obrir la capsa. Les persones detingudes i empresonades el s. XXI s\u00f3n portadors, segons l\u2019Estat, de mals que cal eradicar. Segurament un \u00e9s la defensa de la fi de l\u2019opressi\u00f3, tant col\u00b7lectiva com individual. O la defensa de l\u2019anarquisme pol\u00edtic que, sense cap dubte, no encaixa gens b\u00e9 en els diferents intents de Transici\u00f3 2.0 que s\u2019estan pensant darrerament. No obstant, observant tamb\u00e9 l\u2019operatiu que hi ha hagut a Galiza l\u2019endem\u00e0 de la darrera r\u00e0tzia de Catalunya, un est\u00e0 inclinat a pensar que tamb\u00e9 s\u2019est\u00e0 perseguint directament una forma de fer pol\u00edtica. La que, volunt\u00e0riament, situa el centre de l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva i la pr\u00e0ctica fora de les institucions. Al carrer, als centres de treball. Com a ve\u00efns\/es i com a treballadors\/es. Un tipus de pol\u00edtica que, en la mesura que escapa de les normes de les institucions burgeses, esdev\u00e9 molt m\u00e9s lliure i pot desenvolupar de manera m\u00e9s imprevisible la seva capacitat creativa de noves realitats. De nous mons.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els propers dies assistirem a una nova campanya electoral, aquest cop d\u2019\u00e0mbit estatal. Veurem com noves cares entren a l\u2019escenari institucional. Algunes ens seran familiars perqu\u00e8 en el passat hem pogut compartir alguns espais, encara que molt sovint de manera m\u00e9s aviat tangencial. Acceptaran les regles d\u2019un joc que generalment hem rebutjat. No nom\u00e9s perqu\u00e8 tinguem els nostres dubtes sobre la centralitat dels processos electorals. De fet, jo participo activament a les sindicals del meu centre de treball. Sin\u00f3 perqu\u00e8 la manera de fer pol\u00edtica de la qual en seran part especialitza i professionalitza la pr\u00f2pia acci\u00f3 pol\u00edtica. En altres paraules, reproduir\u00e0 aquesta esp\u00e8cie de divisi\u00f3 del treball, en termes pol\u00edtics, que va fonamentar la Transici\u00f3 del 78. Per una banda les persones normals, de qui s\u2019espera que visquin (treballant, consumint, etc) amb el m\u00ednim de preocupacions possibles. Per l\u2019altra les persones que pensen i promouen les accions i mesures que garanteixen la vida col\u00b7lectiva. En definitiva els que, segons algunes declaracions d\u2019alguna gent que es pensa d\u2019esquerres, posen la pol\u00edtica al servei de la gent.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La Pandora del s. XXI persegueix qui defensa que sigui el conjunt de la poblaci\u00f3 qui faci la pol\u00edtica. Al marge, o fins i tot en contra de les institucions. Busca desarticular les respostes col\u00b7lectives a la mis\u00e8ria quotidiana en els seus diferents nivells. Criminalitzant a qui fa pol\u00edtica fora de les normes i obrint lleugerament el club de qui pot qui pot participar en el joc de la pol\u00edtica oficial, clarament assenyala quin \u00e9s l\u2019espai que l\u2019Estat ens reserva a les i els que no tenim previst entrar a les institucions. No es permetran uns moviments socials, unes organitzacions i unes pr\u00e0ctiques col\u00b7lectives que defensin una pol\u00edtica diferent, feta des de nosaltres i en funci\u00f3 dels nostres interessos. I en contra se\u2019ns pret\u00e9n aplicar la repressi\u00f3 que, a banda de la pres\u00f3, cerca a\u00efllar-nos de la majoria de la societat. Estigmatitzar els moviments populars.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El mite grec criminalitza Pandora, que s\u2019atreveix a ser dona i humana. Que opta per fer la seva, desobeint les prohibicions. Una dona que, a m\u00e9s, existeix com a c\u00e0stig a la solidaritat, en aquest cas de Prometeu envers els homes. El mite actual de Pandora assenyala una part dels moviments socials. Apunta envers pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques que volen ser lliures de les institucions, d\u2019unes institucions emanades d\u2019aquesta forma d\u2019organitzar la societat de classes, i per tant, l\u2019explotaci\u00f3, que denominem Estat. I dispara, metaf\u00f2ricament, contra els anarquistes. De moment, i en tot just 3 anys, 63 han patit detencions sota la legislaci\u00f3 antiterrorista.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El mite de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica i l\u2019actual de Pandora es fonen en un de s\u00f2l. Persegueixen dictar com ens hem de comportar i quin \u00e9s l\u2019espai que se\u2019ns deixa com a subjectes pol\u00edtics. Ara \u00e9s el de votar, consumir la pol\u00edtica institucional que ens transmeten els mitjans i no gaire m\u00e9s. A la Gr\u00e8cia de fa m\u00e9s de 2000 anys, en el cas de les dones, el de ser filles i esposes submises sense cap mena d\u2019iniciativa. Al Departament d\u2019Interior de la Generalitat de Catalunya hi ha qui aix\u00f2 ho t\u00e9 molt clar. Tot apunta a una estrat\u00e8gia ben meditada i dissenyada, que deixa poc lloc a la improvisaci\u00f3. Especialment pel que fa als objectius a mitj\u00e0 termini. La nova Pandora, doncs, no \u00e9s casualitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ermengol Gassiot. Secretari general CGT Catalunya Pandora va ser la primera dona. La va fer construir Zeus per castigar Prometeu, qui havia gosat ajudar els homes. I va portar tots els mals al m\u00f3n. M\u00e9s de 2500 anys m\u00e9s tard de la creaci\u00f3 d\u2019aquesta hist\u00f2ria, Pandora torna. Aquest cop de la m\u00e0 dels Mossos d\u2019Esquadra<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[523,246,21,6,670,93],"class_list":["post-5260","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-opinio","tag-anarquisme","tag-barcelona","tag-catalunya","tag-cgt","tag-ermengol-gassiot","tag-represion"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5260","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5260"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5260\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5260"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5260"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5260"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}