![\"alfonscerveralasvocesfugitivas1\"](\"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/alfonscerveralasvocesfugitivas1-150x150.jpg\" "\\"alfonscerveralasvocesfugitivas1\\"")
Ahir vaig anar a una presentaci\u00f3 d’un llibre. Res de particular, si voleu. Cada cop s\u00f3n menys freq\u00fcents estos actes per\u00f2, en principi, no sembla que siga cosa a destacar.<\/p>\nAhir vaig anar a una presentaci\u00f3 d’un llibre. Res de particular, si voleu. Cada cop s\u00f3n menys freq\u00fcents estos actes per\u00f2, en principi, no sembla que siga cosa a destacar.<\/p>\n
La difer\u00e8ncia la marquen dues coses: la persona que el presentava i el lloc on es va produir.<\/p>\n
Es tractava d’un \u00abnou\u00bb llibre de l’Alfons Cervera. Pose all\u00f2 de \u00abnou\u00bb entre cometes perqu\u00e8, en realitat, es tracta d’una recopilaci\u00f3 dels cins llibres del que s’ha anomenat \u00abel cicle de la mem\u00f2ria\u00bb, relligats en un sol volum anomenat \u00abLas voces fugitivas\u00bb. El lloc va ser a la Llibreria Primado de Val\u00e8ncia.<\/p>\n
Si escric estes ratlles \u00e9s perqu\u00e8 les intervencions de l’Alfons Llorens en un ambient relativament redu\u00eft, pero amical, resulten sempre una lli\u00e7\u00f3 de dignitat i coher\u00e8ncia poc habituals en els temps qu\u00e8 corren.<\/p>\n
<\/p>\n
All\u00ed parl\u00e0 de qu\u00e8 un escriptor ha de parlar del conflicte i donar-ne, o tractar de suggerir, eixides. Parl\u00e0 de qu\u00e8 el comprom\u00eds d’un escriptor ha de ser tamb\u00e9 amb l’objecte literari, \u00e9s a dir, a tractar d’escriure el millor possible perqu\u00e8 ,sin\u00f3, es fa un pamflet i no una obra liter\u00e0ria. Parl\u00e0 de qu\u00e8 aix\u00f2 no implicava que l’escriptor ha d’estar solament comprom\u00e9s amb la seua obra, que cal fugir d’eixa mena d’onanisme art\u00edstic segons el qual l’\u00fanic objectiu de l’escriptor \u00e9s escriure b\u00e9 i prou, defugint les altres responsabilitats de l’artista amb la societat. L’obra liter\u00e0ria no pot ser un objecte tancat que comen\u00e7a i acaba en si mateix, ignorant el que passa al seu voltant. El concepte d’intel\u00b7lectual de mena, tan abandonat i\/o prostitu\u00eft, surava sobre les seues paraules.<\/p>\n
Tamb\u00e9 va explicar que, segons ell, la mem\u00f2ria, tan present en aquest cicle sobre l’Espanya de la postguerra viscuda en un petit poble com el seu i, en certa mesura, amb els criteris i les sensacions viscudes per un xiquet d’aleshores com a rerefons, la mem\u00f2ria, repetisc, no parla del passat, sin\u00f3 del present:\u00bbIndagar en el qu\u00e8 va haver-hi abans \u00e9s una forma de descobrir el que ens passa\u00bb, diu l’autor. La seua perspectiva \u00e9s la de saber qu\u00e8 fa l’escriptor quan no est\u00e0 escrivint, qu\u00e8 fa el forner quan no fa el pa, qu\u00e8 fa l’obrer quan no \u00e9s a la f\u00e0brica. Eixa \u00e9s la perspectiva qu\u00e8 l’interessa. I eixa \u00e9s una perspectiva moral. La hist\u00f2ria no la fan els herois, ni els reis ni els pol\u00edtics. La Hist\u00f2ria -aix\u00ed, amb maj\u00fascules- la fan les petites hist\u00f2ries personals dels qui, dia rere dia, van vivint la seua vida<\/p>\n
Hem dit perspectiva moral i aix\u00f2, en aquests moments, ens resulta tan imprescindible com l’aigua per beure o l’aire per respirar. La naturalitat, m\u00e9s encara, la impassibilitat amb la qual la ciutadania rep, dia rere dia, les humiliacions, les mentides, els tripijocs de la gent immoral que ens mana -que no governa; governar \u00e9s tota una altra cosa-, ens fan tan insensibles en alguns casos, o tan desesperats en altres, que escoltar les paraules de persones com les de l’Alfons Cervera s\u00f3n una alenada d’aire fresc, un glop d’aigua clara, quelcom que ens ajuda a viure, a sobreviure -quasi diria- hui en dia.<\/p>\n
I l’escriptor escriu per ser llegit, clar. No es potser escriptor per guardar els textos al calaix de casa, no seria una cosa ni l\u00f2gica ni honesta. No seria l\u00f2gica perqu\u00e8 si un escriu per ell mateix, les seues reflexions moririen en ell mateix i, en eixe cas, per a qu\u00e8 escriure?. No seria una actitud honesta amb la ciutadania circumdant perqu\u00e8, per petita que siga la seua contribuci\u00f3, si quelcom ha reflexionat sobre la vida, o la societat, o els sentiments, aix\u00f2 sempre ens aprofita a tothom, encara que siga a una sola persona. I si l’escriptor coneix el seu ofici, com \u00e9s el cas, el plaer de llegir-lo ja ens\/li compensa l’esfor\u00e7 fet. Qui poguera ser capa\u00e7 de donar-li plaer als \u00e9ssers m\u00e9s pr\u00f2xims o m\u00e9s llunyans qu\u00e8 ens envolten! Quina cosa busquem, sense acabar de trobat mai plenament en la vida, que ser feli\u00e7os, ni que siga per uns moments!. Si l’escriptor ens d\u00f3na alguns d’eixos moments i, a m\u00e9s, ens ajuda a entendre el m\u00f3n que ens envolta, quina cosa m\u00e9s se li pot demanar?<\/p>\n
Moltes m\u00e9s coses va dir L’Alfons Cervera, per a mi un dels pocs, poqu\u00edssims, referents c\u00edvics que ens quedem a aquest Pa\u00eds Valenci\u00e0 tan \u00abberlusconitzat\u00bb, si em permeteu el neologisme, per\u00f2 no escric des d’unes notes preses sin\u00f2 des de les sensacions que em varen quedar fixades a la mem\u00f2ria, a l’\u00e0nima si \u00e9s que una tal cosa existeix. Si teniu oportunitat d’anar a escoltar-lo, a ser possible, en una reuni\u00f3 menuda, de poca gent, on la calidesa del tracte personal es fa palesa, feu-me cas: aneu-hi. Us ben assegure que eixireu enriquits.<\/p>\n
I una postil\u00b7la final. L’acte es va celebrar en una llibrera, la Primado, on la vocaci\u00f3 de ser quelcom m\u00e9s que una tenda on es venen llibres es fa sentir. On una veu amiga t’aconsellar\u00e0 sobre el que est\u00e0s buscant i, potser, trobar\u00e0s all\u00f2 que ni buscaves. Com va dir l’Alfons, un lloc on es pot passejar entre llibres, que des de les seues tapes ens faran l’ullet, ens tractaran de conquerir per qu\u00e8 ens els duguem a casa i, potser, trobar\u00e0s aquell llibre que et canvia la vida o, almenys, la forma de veure-la. O no, qui sap. Per\u00f2, en tot cas, et trobar\u00e0s en un lloc on la m\u00fasica i les llums no t’impulsen a dur-te all\u00f2 que ni vols ni necessites per tal de fugir del soroll, d’eixes grans superf\u00edcies sense \u00e0nima ni persones que t’aconsellen amb calidesa i respecte. El llibreter o la llibretera, eixa esp\u00e8cie a extingir, eixa persona que et tracta com una persona intel\u00b7ligent que et cerca quelcom per llegir i et deixes aconsellar per la seua opini\u00f3. Com diu el seu esl\u00f2gan, no \u00e9s una tenda, \u00e9s una llibreria. En aquest cas prou, bastant m\u00e9s; \u00e9s quasi un refugi per trobar-se, com ahir, al seu impuls i iniciativa, amb persones qu\u00e8 volen parlar i raonar en un ambient amical, dist\u00e9s i favorable a l’intercanvi d’opinions sense crits ni mentides.<\/p>\n
Es pot demanar m\u00e9s hui en dia?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Enric Pastor Ahir vaig anar a una presentaci\u00f3 d’un llibre. Res de particular, si voleu. Cada cop s\u00f3n menys freq\u00fcents estos actes per\u00f2, en principi, no sembla que siga cosa a destacar. La difer\u00e8ncia la marquen dues coses: la persona que el presentava i el lloc on es va produir. Es tractava d’un \u00abnou\u00bb llibre<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[441],"class_list":["post-3951","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-opinio","tag-enric-pastor"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3951","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3951"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3951\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3951"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3951"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3951"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}