{"id":3406,"date":"2013-07-04T13:02:28","date_gmt":"2013-07-04T11:02:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=3406"},"modified":"2013-07-04T23:21:19","modified_gmt":"2013-07-04T21:21:19","slug":"%e2%80%9ca-l%e2%80%99estat-espanyol-no-s%e2%80%99ha-fet-una-pedagogia-seriosa-sobre-drets-humans%e2%80%9d","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/%e2%80%9ca-l%e2%80%99estat-espanyol-no-s%e2%80%99ha-fet-una-pedagogia-seriosa-sobre-drets-humans%e2%80%9d\/","title":{"rendered":"\u201cA l\u2019Estat espanyol no s\u2019ha fet una pedagogia seriosa sobre drets humans\u201d"},"content":{"rendered":"

Carles Masi\u00e0. La Directa<\/a><\/h4>\n
\"Ramon<\/a>
Ramon Fornell<\/figcaption><\/figure>\n

D\u2019arrels argentines, I\u00f1aki Rivera \u00e9s professor de Dret Penal, continuador dels estudis de criminologia cr\u00edtica de la d\u00e8cada de 1970 i responsable de l\u2019Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona. Durant el mes de maig, va declarar com a testimoni en el proc\u00e9s contra nou funcionaris de presons acusats de torturar els reclusos amotinats a la pres\u00f3 de Quatre Camins l\u2019any 2004. Les converses que les investigadores de l\u2019Observatori van mantenir amb els presos les setmanes posteriors al mot\u00ed van servir per elaborar un dossier que ha ajudat a denunciar els fets en diversos processos judicials i organismes internacionals. El 5 de juny es va celebrar la darrera sessi\u00f3 del judici i la sent\u00e8ncia s’ha fet p\u00fablica avui, on es condemna sis funcionaris per maltractes a penes d’entre sis mesos i tres anys i mig de pres\u00f3. Els advocats de l’acusaci\u00f3 han manifestat que es tracta d’una sent\u00e8ncia clarament insuficient.<\/p>\n

Quin va ser el teu paper en aquest judici?<\/h4>\n

Tot va comen\u00e7ar un divendres a la nit. Jo era fora i vaig veure la not\u00edcia del mot\u00ed per la televisi\u00f3. Despr\u00e9s del cap de setmana, vam comen\u00e7ar a rebre trucades de familiars que havien anat a parlar amb els presos i no els havien trobat, o b\u00e9 no els acabaven d\u2019explicar qu\u00e8 passava. No eren comunicacions normals. Al cap de dos o tres dies, vam rebre cartes d\u2019interns que explicaven coses francament molt fortes. L\u2019investigadora de l\u2019OSPDH M\u00f2nica Aranda i jo vam mantenir una entrevista amb el director general de Serveis Penitenciaris de l\u2019\u00e8poca, Albert Batlle, que nom\u00e9s feia tres dies que havia pres possessi\u00f3 del c\u00e0rrec. Li vam explicar la tasca de monitoratge que f\u00e8iem i vam rebre l\u2019autoritzaci\u00f3 per visitar les cinc o sis persones que ens havien enviat les cartes. Tamb\u00e9 ens va permetre anar a altres presons, ja que alguns presos havien estat traslladats a Ponent, la Model i Can Brians. Potser havien passat unes dues setmanes des que va tenir lloc el mot\u00ed. Un cop a dins de la pres\u00f3, primer ens va rebre el director i li vam explicar que vol\u00edem revisar els expedients d\u2019aquests reclusos. No s\u2019hi va oposar, per\u00f2 li va causar una mica de sorpresa. Per a l\u2019administraci\u00f3 penitenci\u00e0ria, som una figura estranya, ja que no som fiscals ni jutges. Vam poder parlar cara a cara amb els presos, tot i que, al principi, alguns es mostraven molt recelosos perqu\u00e8 no sabien qu\u00e8 era l\u2019OSPDH. Per tal d\u2019establir una relaci\u00f3 de confian\u00e7a, els vam dir que no ten\u00edem res a veure amb l\u2019administraci\u00f3 de presons i sempre vam establir el mateix procediment: mentre un preguntava, l\u2019altre prenia notes textuals, ja que est\u00e0 prohibit enregistrar i fotografiar les converses. A fora, vam redactar un informe amb les declaracions dels presos, sense afegir-hi cap impressi\u00f3 ni valoraci\u00f3 nostra. La tasca de l\u2019OSPDH va consistir a recollir una informaci\u00f3 que no podia sortir de la pres\u00f3 de cap altra manera. Tamb\u00e9 vam adquirir el comprom\u00eds, per part d’Albert Batlle, de posar aquesta informaci\u00f3 a disposici\u00f3 del Servei d\u2019Inspecci\u00f3 de la Direcci\u00f3 General de Serveis Penitenciaris, un \u00f2rgan que tenen totes les administracions penitenci\u00e0ries del m\u00f3n. Al llarg de dues o tres setmanes, vam conversar amb els presos que havien estat al mot\u00ed de Quatre Camins i tots van coincidir en el mateix.<\/p>\n

<\/p>\n

Quins eren els principals punts de coincid\u00e8ncia?<\/h4>\n

\u00c9s important contextualitzar que la viol\u00e8ncia exercida pels funcionaris no es va utilitzar per reestablir l\u2019ordre \u2013que \u00e9s l\u2019argument de la defensa\u2013, perqu\u00e8 la situaci\u00f3 ja estava controlada cap a les nou del vespre. Els presos van pujar a les cel\u2022les i ja sabien que vindrien els funcionaris. Del m\u00f2dul n\u00famero 1 fins al m\u00f2dul d\u2019ingr\u00e9s hi ha un llarg passad\u00eds on els funcionaris van formar una doble filera; \u00e9s el que s\u2019anomena pase\u00edto. Els presos van arribar en cal\u00e7otets a l\u2019infermeria, que era a la part final, i tots van pensar \u2013equivocadament\u2013 que els cops ja s\u2019acabarien. All\u00e0 els esperava el subdirector m\u00e8dic del centre, Xavier Mart\u00ednez, que va iniciar una nova sessi\u00f3 de cops amb la porra a la m\u00e0 d\u2019una manera especialment violenta. Despr\u00e9s, a fora, hi havia els Mossos d\u2019Esquadra esperant amb les furgonetes per fer els trasllats. Tots els presos van afirmar que la policia no els va tocar. Amb tot, alguns reclusos van explicar que, en arribar a la seva nova destinaci\u00f3, els esperaven funcionaris, i els van tornar a colpejar. Amb tot el que ens van explicar els presos, vam fer un informe, que despr\u00e9s vam presentar a Batlle, als Serveis d\u2019Inspecci\u00f3 Penitenci\u00e0ria, als Jutjats de Vigil\u00e0ncia Penitenci\u00e0ria, a la Fiscalia del Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya, al Comit\u00e8 Europeu de Prevenci\u00f3 de la Tortura, al Comit\u00e8 Contra la Tortura de l\u2019ONU i a Amnistia Internacional.<\/p>\n

Com va reaccionar l\u2019administraci\u00f3 penitenci\u00e0ria?<\/h4>\n

El m\u00e9s fort encara havia d\u2019arribar. Vam seguir anant a veure alguns presos, com ara Jos\u00e9 Sol\u00eds, una persona forta i amb molta consci\u00e8ncia. Al cap de tres setmanes del mot\u00ed, en una visita, d\u2019esquena a nosaltres, va comen\u00e7ar a plorar de manera impressionant. Ens va explicar que, despr\u00e9s de cada visita, l\u2019obligaven a signar un paper que, m\u00e9s o menys, deia que jo, com a director de l\u2019OSPDH, li estava oferint assist\u00e8ncia jur\u00eddica gratu\u00efta durant el compliment de tota la seva condemna a canvi que ell denunci\u00e9s haver patit tortures per part dels funcionaris. Ens va explicar que es va negar tres cops a signar aquest document i, en una d\u2019aquestes ocasions, va rebre una pallissa impressionant. En acabar la comunicaci\u00f3, ens esperava el director de la pres\u00f3, que ens va preguntar si ten\u00edem alguna queixa. Jo vaig respondre que volia parlar amb ell en privat i li vaig explicar tot el que m\u2019havia dit Sol\u00eds. El director va assegurar que no podia ser, que era una cosa molt greu, i que an\u00e9s amb compte amb el que deia. Vaig respondre que me n\u2019aniria directament al jutjat de gu\u00e0rdia a presentar una den\u00fancia per tortures contra ell, ja que era el m\u00e0xim responsable de la pres\u00f3 i \u2013el que era m\u00e9s important\u2013 a demanar a Batlle algun tipus de mesura de protecci\u00f3 per als presos. La den\u00fancia no va prosperar, la van arxivar. Una tarda, vam anar a veure Batlle i em vaig queixar que aquelles persones no havien rebut cap visita seva ni dels inspectors. Amb les den\u00fancies, est\u00e0vem fent el pr\u00e9ssec, ja que mentrestant continuaven colpejant els presos. Vam demanar un trasllat immediat dels presos afectats amb un protocol especial, que no \u00e9s res m\u00e9s que una ordre de Batlle a un director d\u2019un altre centre explicant que un determinat pres es troba en una situaci\u00f3 molt d\u00e8bil. Al cap de dues hores, van cridar Sol\u00eds i va ser traslladar a la Model, on ja no va patir cap m\u00e9s maltractament.<\/p>\n

Un altra q\u00fcesti\u00f3 molt preocupant \u00e9s que el dossier que vam lliurar a Batlle era reservat, per\u00f2 despr\u00e9s ens vam assabentar que els funcionaris en tenien fotoc\u00f2pies, i que les mostraven a Jos\u00e9 Sol\u00eds per recriminar-li les declaracions que havia fet. A partir d\u2019aqu\u00ed, vam decidir que ja n\u2019hi havia prou: quan el dossier va apar\u00e8ixer publicat a la portada de El Pa\u00eds, tot va comen\u00e7ar a canviar. Es va iniciar un proc\u00e9s administratiu que es va arxivar sense que es trob\u00e9s cap responsable, una investigaci\u00f3 parlament\u00e0ria i un judici contra els presos \u2013que va acabar amb moltes condemnes i algunes absolucions, com la de Jos\u00e9 Sol\u00eds\u2013. Gr\u00e0cies a la feina de les advocades, es va arribar fins on som ara. El nostre paper al judici contra els funcionaris de Quatre Camins \u00e9s fer de testimoni, ja que vam presentar l\u2019esmentat dossier, una documentaci\u00f3 que t\u00e9 la mateixa qualitat legal o processal d\u2019un escrit de den\u00fancia.<\/p>\n

La Coordinadora per a la Prevenci\u00f3 de la Tortura (CPT) va assegurar que el mot\u00ed de Quatre Camins \u201csuposa un dels cap\u00edtols m\u00e9s greus de vulneraci\u00f3 dels drets humans de la hist\u00f2ria recent\u201d. Creus que el veredicte del jutge estar\u00e0 a l\u2019al\u00e7ada de la import\u00e0ncia d\u2019aquests fets?<\/h4>\n

\u00c9s un judici molt important, i aix\u00f2 no es pot minimitzar. Per primer cop, al cap de nou anys s\u2019han assegut a la banqueta dels acusats nou funcionaris de presons, la qual cosa ha costat molt. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 \u00e9s molt important la visibilitzaci\u00f3 que s\u2019ha aconseguit fer de tota aquesta brutalitat. Dit aix\u00f2, en un proc\u00e9s penal hi ha moltes coses que acaben quedant fora. No \u00e9s el mateix la veritat processal que la material. El mot\u00ed va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies personals per a molta gent i aquest no \u00e9s l\u2019objecte del judici. Per aix\u00f2, al final, t\u2019adones que, si la just\u00edcia consisteix a recompondre una situaci\u00f3 ferida, aix\u00f2 \u00e9s absolutament impossible. Esperem que s\u2019acabi amb una sent\u00e8ncia condemnat\u00f2ria que, segurament, tindria una import\u00e0ncia brutal i que no hi hagi indults. Amb tot, despr\u00e9s dels \u00faltims casos amb els Mossos d\u2019Esquadra, ja hem perdut la innoc\u00e8ncia en aquest aspecte. S\u2019ha de tenir en compte que, en l\u2019\u00e8poca del tripartit, es va condecorar un torturador i es va premiar amb ascensos persones condemnades per maltractaments. Si cal, tornarem a posar els casos a disposici\u00f3 dels organismes internacionals perqu\u00e8 facin m\u00e9s inspeccions i demanin explicacions a l\u2019Estat espanyol. Amb les eines legals de qu\u00e8 disposem dins d\u2019aquest m\u00f3n, no podem fer res m\u00e9s.<\/p>\n

Ara, en fred, quines sensacions tens del judici?<\/h4>\n

Sincerament, els dies abans del judici tots est\u00e0vem molt malament, amb nervis i por. Tingues en compte que fa anys vaig rebre amenaces i ara m\u2019havia de tornar a trobar cara a cara amb una gent de la qual no vull saber-ne res. Despr\u00e9s, en el moment de declarar, em vaig sentir millor, ja m\u2019esperava els atacs desqualificadors. Al final, a la sortida dels jutjats, vaig tornar a sentir una insatisfacci\u00f3 molt gran, em semblava que m\u2019havia oblidat de dir algunes coses. Durant gaireb\u00e9 13 anys vaig treballar com a advocat defensor de persones preses, s\u00e9 qu\u00e8 significa portar la defensa dels funcionaris i puc entendre la seva estrat\u00e8gia. Malgrat tot, crec que algun d\u2019aquests advocats va arribar a un punt de vergonya incre\u00efble i, personalment, quan tot hagi acabat, no descarto emprendre algun tipus d\u2019acci\u00f3 legal. Ja comen\u00e7o a estar molt fart de nou anys d\u2019haver d\u2019aguantar atacs. A m\u00e9s, ho fan amb una difusi\u00f3 de manual, amb el codi penal a la m\u00e0 i mitjan\u00e7ant Internet. No paren d\u2019insultar-me i d\u2019acusar l\u2019observatori de corrupci\u00f3. Jo penso que tot t\u00e9 un l\u00edmit, la sensaci\u00f3 \u00e9s francament molt desagradable.<\/p>\n

En qualsevol cas, sou conscients que gr\u00e0cies a l\u2019observatori s\u2019est\u00e0 donant veu a un col\u00b7lectiu que normalment resta silenciat?<\/h4>\n

S\u00ed, per\u00f2, sincerament, l\u2019observatori \u00e9s una pe\u00e7a m\u00e9s d\u2019una maquin\u00e0ria que t\u00e9 moltes peces: els reclusos, les fam\u00edlies, l\u2019advocacia… Una altra insatisfacci\u00f3 \u00e9s que s\u2019ha quedat molta gent pel cam\u00ed, tant d\u2019una banda com de l\u2019altra.<\/p>\n

Segons la informaci\u00f3 reservada de Serveis Penitenciaris, al principi hi havia 26 presos lesionats, dels quals ara han declarat menys d\u2019una dotzena. D\u2019altra banda, segons el que va signar Albert Batlle, aquell dia van entrar a la pres\u00f3 m\u00e9s de 200 funcionaris fora de servei. Hi ha reclusos que han aguantat molt: tot i estar a la pres\u00f3, encara continuen declarant contra els funcionaris; no em puc imaginar el que els pot passar ara o d\u2019aqu\u00ed a un temps, quan no estiguin sota el focus medi\u00e0tic. Tinc clar que, si s\u2019ha esmentat tant l\u2019observatori, \u00e9s perqu\u00e8 hi ha una estrat\u00e8gia barroera de la defensa. Des d\u2019un punt de vista legal, si impugnes la prova principal dient que \u00e9s corrupta, pots demanar la nul\u2022litat de tot el que ha passat despr\u00e9s. No es poden agafar enlloc m\u00e9s. Totes les declaracions dels presos coincideixen en assenyalar les mateixes persones, llocs, hores i modus operandi.<\/p>\n

Com valores la cobertura medi\u00e0tica del mot\u00ed de Quatre Camins durant els \u00faltims mesos?<\/h4>\n

En general, els mitjans de comunicaci\u00f3 s\u00f3n una eina absolutament imprescindible perqu\u00e8, al final, els responsables de les presons volen donar la imatge que no hi passa mai res. I quan un mitj\u00e0 de masses fa que aix\u00f2 es trenqui, els fa mal. Dins de les nostres possibilitats, sempre hem utilitzat la premsa com a eina de lluita i aix\u00f2 no ens ho perdonen, tot i que s\u00f3n eines pac\u00edfiques i democr\u00e0tiques dins d\u2019un estat de dret.<\/p>\n

El Mecanisme Nacional de Prevenci\u00f3 de la Tortura (MNPT), organisme depenent del defensor del poble espanyol, va publicar el seu informe el mes de maig. Quina valoraci\u00f3 en fas?<\/h4>\n

Per comen\u00e7ar, \u00e9s molt significatiu que la visita del Comit\u00e8 Europeu per la Prevenci\u00f3 de la Tortura (CPT), que t\u00e9 una durada d\u2019entre una i dues setmanes, hagi constatat moltes m\u00e9s coses que el defensor del poble en tres anys. Se\u2019ns diu que mai no hi ha tortures a les presons, comissaries, centres de menors, CIE… nom\u00e9s es parla d\u2019algun cas a\u00efllat d\u2019ab\u00fas d\u2019autoritat de car\u00e0cter lleu. En aquest sentit, ir\u00f2nicament, per aix\u00f2 nosaltres demanem que Europa ens rescati en temes de drets i llibertats fonamentals, en comptes de fer-ho per l\u2019economia.<\/p>\n

Pel que fa a l\u2019informe del CPT, torna a recomanar l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019un protocol d\u2019interrogatoris per evitar maltractaments.<\/h4>\n

Es tracta de l\u2019en\u00e8ssima recomanaci\u00f3 d\u2019una mesura que fa m\u00e9s de 20 anys que multitud d\u2019organismes demanem, igual que la derogaci\u00f3 de la Llei antiterrorista, que \u00e9s una legislaci\u00f3 ad hoc que va en paral\u2022lel a la legislaci\u00f3 ordin\u00e0ria. No hi ha res de nou. El govern anterior de la Generalitat s\u00ed que va implantar les c\u00e0meres a les comissaries, la qual cosa despr\u00e9s va donar lloc a alguns famosos casos televisius. Amb tot, sabem que aquestes c\u00e0meres molts cops no funcionen. Recordo que, abans, denunci\u00e0vem casos basant-nos en les cintes de les c\u00e0meres de videovigil\u00e0ncia de la pres\u00f3 Model. I, molts cops, les c\u00e0meres es tapaven o s\u2019apagaven, i les cintes s\u2019acabaven esborrant. Per tant, s\u2019ha d\u2019anar amb compte: sembla que les coses siguin millor perqu\u00e8 s\u2019ha instal\u2022lat una c\u00e0mera, per\u00f2 la realitat \u00e9s la mateixa. Una c\u00e0mera es pot encendre i apagar quan t\u2019interessi.<\/p>\n

Per tant, aqu\u00ed, encara que feu servir les vostres eines, acabeu topant amb el tema de sempre: la voluntat pol\u00edtica<\/h4>\n

Cadasc\u00fa t\u00e9 la seva parcel\u2022la d\u2019acci\u00f3: uns treballen amb eines legals, altres amb comunicaci\u00f3, altres es manifesten al carrer, etc. A final, el que interessa \u00e9s que tots aquests casos es visibilitzin com, per exemple, la situaci\u00f3 dels Centres d\u2019Internament per a Estrangers (CIE).<\/p>\n

Precisament, la situaci\u00f3 als CIE era un altre dels punts foscos que denunciava l\u2019informe del CPT.<\/h4>\n

Quantitativament, afecta molta menys gent, ja que a l\u2019Estat hi ha 68.000 presos. Per\u00f2 qualitativament, la situaci\u00f3 \u00e9s molt pitjor. S\u2019ha creat una esp\u00e8cie de simulacre de jurisdicci\u00f3. No hi ha sent\u00e8ncies perqu\u00e8 no hi ha acusacions, ni delicte. Nom\u00e9s hi ha privaci\u00f3 de llibertat de facto en unes condicions absolutament deplorables. Seguim comptabilitzant morts, malalties \u2013que se\u2019n parla molt poc\u2013 i abusos. La campanya de tancament dels CIE no acaba de prosperar. Hi va haver un punt d\u2019inflexi\u00f3 quan l\u2019administraci\u00f3 va intentar utilitzar les entitats de la campanya per tal de millorar una mena de reglament que, en realitat, era una rentada de cara als CIE. Afortunadament, la immensa majoria d\u2019entitats no hi va voler participar. Si l\u2019administraci\u00f3 vol millorar-ne les condicions, em sembla b\u00e9, per\u00f2 nosaltres en demanem el tancament.<\/p>\n

En aquest sentit, podem considerar que les persones migrades s\u00f3n les m\u00e9s vulnerables als maltractaments i les tortures?<\/h4>\n

Hi ha el car\u00e0cter pervers del proc\u00e9s penal. Si tu poses una den\u00fancia perqu\u00e8 t\u2019han ingressat en un CIE i el judici es fa al cap d\u2019un o dos anys, segurament ja t\u2019hauran expulsat. Per tant, com que no arribes a la ratificaci\u00f3 del plenari \u2013a l\u2019acte del judici oral\u2013 la teva den\u00fancia inicial no t\u00e9 valor. El primer cas d\u2019aquest tipus va ser escandal\u00f3s, es va produir al CIE de dones de M\u00e0laga, on es van produir tota mena de casos d\u2019abusos sexuals. Durant dos o tres mesos, quatre policies nacionals van anar a la pres\u00f3, perqu\u00e8 el jutge instructor s\u2019ho va agafar molt seriosament. Van expulsar totes les dones i despr\u00e9s de la vista oral van absoldre tots els policies acusats per la q\u00fcesti\u00f3 processal que et comentava.<\/p>\n

Finalment, l\u2019informe del CPT demana que la policia vagi identificada. Veus alguns canvis en la gesti\u00f3 dels Mossos d\u2019Esquadra en els \u00faltims anys?<\/h4>\n

Si som rigorosos, durant els \u00faltims anys la policia no s\u2019ha gestionat sempre igual. Al principi del segon mandat de Joan Saura ens vam entrevistar amb Joan Boada i vam tenir la impressi\u00f3 que s\u2019ho prenien m\u00e9s seriosament, sobretot quan van instal\u2022lar c\u00e0meres a les comissaries. S\u2019havia creat un gabinet especial i ens van demanar que si ten\u00edem not\u00edcies d\u2019abusos que ho notifiqu\u00e9ssim. Despr\u00e9s van sortir alguns casos de maltractaments gr\u00e0cies a les c\u00e0meres i vam pensar que s\u2019havia d\u2019aprofitar. M\u00e9s endavant, va sorgir el tema del codi \u00e8tic que, realment, era una bajanada. Era una d\u2019aquestes coses que en el m\u00f3n dels drets humans internacionals s\u2019anomena bones pr\u00e0ctiques. En definitiva, no \u00e9s altra cosa que complir amb la llei. No es tracta de cap valor afegit, tot i que ens semblava b\u00e9. Per\u00f2 aquest codi de seguida va topar amb l\u2019oposici\u00f3 de la policia i els seus sindicats, i tot es va quedar en un t\u00edmid intent de millora. Despr\u00e9s va arribar el c\u00e8lebre Felip Puig que, realment, era la vergonya personificada. Representava el pitjor, no nom\u00e9s pel que fa a les decisions, sin\u00f3 per l\u2019actitud \u2013amb el posat del bat de beisbol i dient que perseguir\u00e0 la gent amb la llei i una mica m\u00e9s enll\u00e0\u2013, juntament amb aquesta defensa corporativa de la policia. Al capdavall, es tracta de tenir una m\u00ednima cultura pol\u00edtica democr\u00e0tica: si gestiones un col\u2022lectiu no pots tenir aquestes actituds, has d\u2019escoltar tots els sectors i tenir una mica de cintura.<\/p>\n

D\u2019altra banda, ir\u00f2nicament, Puig va tenir el m\u00e8rit d\u2019aglutinar en contra seva una multitud de persones que abans estaven a\u00efllades, com professors universitaris, mestres d\u2019escola, mestresses de casa… Realment, la policia es va guanyar la mala fama a pols. I aquesta cr\u00edtica que abans nom\u00e9s es detectava en moviments socials, alguns mitjans de comunicaci\u00f3 i la Comissi\u00f3 de Defensa del Col\u2022legi d\u2019Advocats, es va estendre a d\u2019altres col\u2022lectius. Va justificar moltes actuacions desproporcionades de la policia i ens va arribar a dir que \u00e9rem rates que ens amag\u00e0vem sota les cadires de la universitat. Tot aix\u00f2 ens va permetre fer un informe i denunciar la situaci\u00f3 a Europa. De l\u2019\u00faltim conseller no tinc tanta informaci\u00f3 personal. Nom\u00e9s vaig assistir a la manifestaci\u00f3 de l\u20191 de maig i vaig veure el mateix desplegament policial, actituds xulesques, pres\u00e8ncia d\u2019infiltrats… Pel que fa a la identificaci\u00f3 dels policies, porten un n\u00famero que sembla un codi de barres. \u00c9s impossible de memoritzar i, a m\u00e9s, el porten a l\u2019esquena. Sembla una actuaci\u00f3 de cara a la galeria, una nova presa de p\u00e8l.<\/p>\n

Creus que aqu\u00ed, en general, hi ha prou cultura pol\u00edtica per enfrontar-se realment a la q\u00fcesti\u00f3 de les tortures i els maltractaments?<\/h4>\n

En general, quan es parla de tortura i maltractaments, a tot arreu hi ha una acceptaci\u00f3 que aquestes coses passen. En canvi, aqu\u00ed s\u2019utilitza la negaci\u00f3 com a estrat\u00e8gia i aix\u00f2 \u00e9s una cosa que fa molts anys que em crida l\u2019atenci\u00f3.<\/p>\n

He estat a It\u00e0lia, Brasil, Costa Rica i altres llocs, i parlar-ne no suposa cap esc\u00e0ndol, mentre que aqu\u00ed encara \u00e9s tab\u00fa. Potser \u00e9s pel passat espanyol, amb tota l\u2019her\u00e8ncia dictatorial, tot i que aquest passat tamb\u00e9 el tenen Argentina, It\u00e0lia o Alemanya. Per\u00f2 potser en aquests pa\u00efsos s\u2019ha fet una pedagogia seriosa sobre drets humans, de judicis sobre el passat, que \u00e9s exactament el que no s\u2019ha fet a l\u2019Estat espanyol. Aqu\u00ed, en general, el regne de la impunitat \u00e9s molt gran i aix\u00f2 \u00e9s sin\u00f2nim d\u2019incultura pol\u00edtica.<\/p>\n

La resposta t\u00e9 a veure amb qu\u00e8 no s\u2019ha fet un proc\u00e9s despr\u00e9s de la transici\u00f3?<\/h4>\n

\u00c9s una discussi\u00f3 molt interessant, t\u00edpica dels estudiants del nostre m\u00e0ster. D\u2019un total de 20 alumnes, la meitat s\u00f3n llatinoamericans i, durant els debats, diuen que com \u00e9s possible que Espanya promogui judicis a dictadors estrangers i, en canvi, no digui res dels d\u2019aqu\u00ed. Segurament, aquestes s\u00f3n les arrels de la discussi\u00f3. Amb aix\u00f2, tampoc vull donar la sensaci\u00f3 que aqu\u00ed tot est\u00e0 malament i l\u2019Argentina \u00e9s el parad\u00eds dels drets humans. Seria injust. Per\u00f2 est\u00e0 clar que hi ha difer\u00e8ncies d\u2019apreciaci\u00f3 cultural.<\/p>\n

La convenci\u00f3 contra la tortura de l\u2019ONU (1984) estableix que els estats han de crear mecanismes per prevenir la tortura. Des de l\u2019OSPDH fa temps que demaneu que aix\u00f2 ho facin les organitzacions que, des de fa anys, treballen en aquest \u00e0mbit i que, per exemple, puguin visitar les presons sense cita pr\u00e8via. En quin punt es troba aquesta demanda?<\/h4>\n

La CPT catalana va presentar una proposta de reglament al Parlament abans que els grups parlamentaris. La Llu\u00efsa Domingo, de la Comissi\u00f3 de Defensa dels Drets de la Persona del Col\u2022legi d\u2019Advocats de Barcelona, va compar\u00e8ixer al Parlament per defensar el model de mecanisme de les nostres organitzacions. Tenim pocs recursos i hi ha molts obstacles per entrar a les presons. Es va dir als diputats i diputades que tenien una oportunitat hist\u00f2rica per revertir la situaci\u00f3. No els deman\u00e0vem diners, per\u00f2 s\u00ed que vol\u00edem que traguessin els obstacles. Volem un carnet per entrar sense previ av\u00eds a totes les instal\u2022lacions, tal com marca el protocol de l\u2019ONU. I no em refereixo a la possibilitat que hi pugui entrar tothom qui vulgui. Caldria aplicar un proc\u00e9s de selecci\u00f3 de la gent que no consist\u00eds \u00fanicament en acreditar un curr\u00edculum o uns t\u00edtols, s\u2019hauria de demostrar que hi ha hagut una dedicaci\u00f3 real al tema de la prevenci\u00f3 de la tortura i els drets humans. Al final, aquesta proposta no es va acceptar i es va apostar per un altre model, que \u00e9s la nova llei del s\u00edndic de greuges, la qual inclou un t\u00edtol que crea una autoritat catalana per la prevenci\u00f3 de la tortura. El cap \u00e9s el s\u00edndic, hi ha tres funcionaris de la sindicatura i, despr\u00e9s, hi ha un consell assessor del qual ja no participem realment. No volem legitimar una cosa amb la qual no estem d\u2019acord. Tens veu, per\u00f2 no vot i, el que \u00e9s m\u00e9s important: no tenim compet\u00e8ncies per fer les visites, nom\u00e9s les tenen els tres funcionaris. Tenim casos que ens arriben, seguidament els presentem a l\u2019autoritat catalana demanant una visita expressa i demanem que surti a l\u2019informe que despr\u00e9s es presenta al Parlament. El primer informe va ser horrible. En un any vam visitar vuit o nou persones i unes quantes instal\u2022lacions. Es confonia una mica la visita a la instal\u2022laci\u00f3 i la visita a la persona. Vam presentar un contrainforme al Parlament, per\u00f2 no els va agradar gaire. Es van substituir algunes persones i ara crec que les coses han canviat significativament. Al mes de mar\u00e7 vam presentar el segon informe, amb m\u00e9s de 100 visites. I hi ha un cap\u00edtol espec\u00edfic sobre maltractaments que, a m\u00e9s, utilitza aquesta paraula, que no s\u2019havia fet mai: \u201cMaltractaments al Centre Penitenciari de Brians II\u201d. De fet, aix\u00f2 ja els ha costat alguns insults als webs d\u2019alguns sindicats de presons. Per tant, podem dir que s\u2019estan aconseguint alguns aven\u00e7os, tot i que no \u00e9s el model que nosaltres volem.<\/p>\n

Com seria un altre model de pres\u00f3?<\/h4>\n

La hist\u00f2ria del protocol facultatiu neix durant la d\u00e8cada de 1970. \u00c9s una lluita Jean-Jacques Gautier, fundador de l\u2019Associaci\u00f3 per la Prevenci\u00f3 de la Tortura (APT). No \u00e9s una invenci\u00f3 nostra, ell deia que la societat civil tamb\u00e9 s\u2019havia de fer c\u00e0rrec dels seus presos i presons. \u00c9s una reflexi\u00f3 filos\u00f2fica.<\/p>\n

S\u2019ha aconseguit aplicar protocols d\u2019aquesta mena en algun Estat?<\/h4>\n

No. L\u2019ONU ha creat un altre organisme, el Subcomit\u00e8 de Prevenci\u00f3 de la Tortura (SPT), que supervisa els mecanismes de tots els estats del m\u00f3n. I hi ha el consens que els mecanismes de cada Estat han de dependre dels defensors del poble respectius i es deixa la porta oberta a la sobirania nacional perqu\u00e8 cada defensor del poble permeti la participaci\u00f3 de m\u00e9s o menys organismes de la societat civil. Conec els casos de l\u2019Argentina i Costa Rica, i ja ens agradaria tenir mecanismes semblants, perqu\u00e8 permeten la participaci\u00f3 d\u2019organitzacions que fa tota la vida que lluiten contra el terrorisme d\u2019Estat. \u00c9s a dir, a difer\u00e8ncia d\u2019aqu\u00ed, no s\u00f3n els convidats de pedra del defensor del poble, tenen compet\u00e8ncies per visitar centres. Per tant, el protocol no \u00e9s cap bogeria nostra. No vull defensar l\u2019Am\u00e8rica Llatina \u00fanicament perqu\u00e8 \u00e9s on tinc les arrels. Cal dir, per\u00f2, que, a difer\u00e8ncia d\u2019Europa, alguns pa\u00efsos d\u2019aquell continent han apostat per pol\u00edtiques d\u2019Estat en l\u2019\u00e0mbit de drets humans i, fins i tot, disposen de ministeris de drets humans, la qual cosa aqu\u00ed \u00e9s impensable.<\/p>\n

En una entrevista et referies al \u201cmiracle de la pres\u00f3: viu gr\u00e0cies al seu propi frac\u00e0s, perqu\u00e8 el seu \u00e8xit la faria anar en sentit contrari\u201d. Podries explicar una mica aquesta met\u00e0fora?<\/h4>\n

Es tracta d\u2019una paradoxa. En el llenguatge oficial, la pres\u00f3 t\u00e9 la funci\u00f3 de reeducar i reinserir. Aquest fet implicaria, necess\u00e0riament, que la pres\u00f3 cada cop fos m\u00e9s petita. Si el seu paper rehabilitador tingu\u00e9s \u00e8xit, les persones no tornarien a delinquir. Es tracta d\u2019un raonament de sentit com\u00fa, tampoc t\u00e9 cap gran c\u00e0rrega cr\u00edtica. L\u2019elevada poblaci\u00f3 carcer\u00e0ria i la seva reincid\u00e8ncia ja demostren que la reinserci\u00f3 o rehabilitaci\u00f3 \u00e9s una mentida absoluta. Molts estudiants joves, quan senten aix\u00f2, es pensen que m\u2019he tornat boig. En una societat sana, l\u2019\u00e8xit de la pres\u00f3 hauria de comportar la recerca d\u2019una cosa diferent.<\/p>\n

Aix\u00f2 ens porta al debat sobre l\u2019abolicionisme. Com t\u2019imagines un model de seguretat m\u00e9s avan\u00e7at: sense presons, amb presons reformades…?<\/h4>\n

Aqu\u00ed, la lluita contra les presons t\u00e9 una tradici\u00f3 \u00e0crata. \u00c9s normal que, dins d\u2019aquest imaginari, en una manifestaci\u00f3 es reclami la seva abolici\u00f3. Em sembla perfecte. Ara b\u00e9, a l\u2019Argentina, el dret penal i la pres\u00f3 s\u2019ha utilitzat \u2013i encara s\u2019utilitza\u2013 contra torturadors, repressors i executors del terrorisme d\u2019Estat. En aquest context, parlar d\u2019abolicionisme \u00e9s absolutament reaccionari. Jo no vull que la pres\u00f3 s\u2019aboleixi per a Videla i haver-me d\u2019asseure a fer una mediaci\u00f3 amb personatges d\u2019aquest tipus. Venim d\u2019on venim, per aix\u00f2 les discussions sobre abolicionisme, garantisme, dret penal m\u00ednim, etc. s\u2019han de contextualitzar, depenent del tipus de conflicte social. Per aix\u00f2, el lema de tota l\u2019Am\u00e8rica Llatina \u00e9s \u201cmem\u00f2ria, veritat i just\u00edcia\u201d, i per aquest ordre.<\/p>\n

Dit aix\u00f2, la resposta a la pregunta no \u00e9s f\u00e0cil. \u00c9s evident que no volem ni la pres\u00f3 ni els presos que tenim. Conv\u00e9 dir que els repressors de l\u2019Estat espanyol contemporani no estan a la pres\u00f3: ni del terrorisme d\u2019Estat ni del terrorisme financer de les grans corporacions. La situaci\u00f3 s\u2019hauria de revertir i entrar en un proc\u00e9s diferent de democratitzaci\u00f3 dels conflictes socials i el dret penal \u00e9s una tasca immensa. Jo tendeixo a pensar les coses m\u00e9s a petita escala. Crec que hi ha conflictes propers a casa teva, al barri, que segurament es podrien canalitzar de manera diferent a la institucionalitzada. En aquest \u00e0mbit hi ha molt\u00edssimes experi\u00e8ncies de solucions alternatives de conflictes, de di\u00e0leg i q\u00fcestions ve\u00efnals. A banda, hi ha moltes comunitats que ja s\u2019encarreguen d\u2019expulsar algunes persones. No les posen a la pres\u00f3, per\u00f2 les fan fora.<\/p>\n

Per acabar, tal com deia un professor, hem de fugir del fals model del dret a la seguretat. Com a dret fonamental, no existeix. Hem d\u2019invertir el binomi per parlar de la seguretat dels drets, que permet pensar en un model diferent. Pensar en el dret a la seguretat implica immediatament l\u2019imaginari de policia als carrers, for\u00e7a p\u00fablica i privada, c\u00e0meres, m\u00e9s jutjats, m\u00e9s presons, m\u00e9s mesures alternatives a la pres\u00f3… Al final, m\u00e9s control p\u00fablic i privat, i m\u00e9s sistema penal. En canvi, pensar en un model de seguretat en l\u2019exercici dels drets fonamentals implica que no nom\u00e9s hi ha inversions en pol\u00edtica penal, sin\u00f3 tamb\u00e9 en pol\u00edtica social. Quan penso en el meu barri, vull que hi hagi coses com una escola p\u00fablica gratu\u00efta, acc\u00e9s a la sanitat i que el parc infantil estigui en bones condicions. No necessito m\u00e9s policia. I aquest model potser necessita una mica de pol\u00edtica penal, per\u00f2 no un 80% com ara, sin\u00f3 a l\u2019inrev\u00e9s.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 ens trasllada al model final, el de dret penal m\u00ednim, que beu d\u2019una llarga tradici\u00f3 que s\u2019oposa al dret penal m\u00e0xim, i que \u00e9s el que estem patint des de fa unes d\u00e8cades. Aquest dret pret\u00e9n despenalitzar molt\u00edssimes conductes que no tenen prou entitat per estar dins del codi penal, o que podrien tenir resposta en l\u2019\u00e0mbit del dret laboral, administratiu o tributari. D\u2019altra banda, es tractaria de fer una tasca de nova criminalitzaci\u00f3 de tota una s\u00e8rie de comportaments que provoquen molts danys socials i precarietat on el dret penal mai no entra. El dret penal m\u00ednim no necessita demostrar la seva fortalesa. Nom\u00e9s s\u2019hauria d\u2019aplicar quan les altres branques de la pol\u00edtica i el dret hagin fracassat. No es pot reformar el codi penal i fer-hi entrar tots els conflictes socials, s\u2019ha de fer justament el contrari. Per contra, s\u2019hauria de penalitzar tot el que t\u00e9 a veure amb l\u2019especulaci\u00f3 financera i la connexi\u00f3 entre el sistema bancari espanyol \u2013responsable dels desnonaments\u2013 i la ind\u00fastria d\u2019armament. El dret penal no tracta mai aquests vincles perversos entre estats i corporacions transnacionals. Com deia un professor: \u201cno es pot viure perseguint el lladre i oblidar-se del genocida\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carles Masi\u00e0. La Directa D\u2019arrels argentines, I\u00f1aki Rivera \u00e9s professor de Dret Penal, continuador dels estudis de criminologia cr\u00edtica de la d\u00e8cada de 1970 i responsable de l\u2019Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona. Durant el mes de maig, va declarar com a testimoni en el proc\u00e9s contra<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[98,582],"class_list":["post-3406","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies","tag-derechos-humanos","tag-la-directa"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3406","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3406"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3406\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3406"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3406"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3406"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}