{"id":2432,"date":"2012-05-05T13:40:40","date_gmt":"2012-05-05T11:40:40","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=2432"},"modified":"2012-05-05T13:48:30","modified_gmt":"2012-05-05T11:48:30","slug":"sentencia-contra-la-politica-antisindical-de-ford","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/sentencia-contra-la-politica-antisindical-de-ford\/","title":{"rendered":"Sent\u00e8ncia contra la \u00abpol\u00edtica antisindical\u00bb de Ford"},"content":{"rendered":"

Joan Canela i Barrull. M\u00e8dia.Cat.<\/a><\/h4>\n
\"Descarregat<\/a>
Descarrega't l'ANUARI M\u00c8DIA.CAT 2012<\/figcaption><\/figure>\n

Anuari M\u00e8dia.Cat. Els silencis medi\u00e0tics de 2011<\/a><\/h4>\n

Una resoluci\u00f3 pionera del Tribunal Superior de Just\u00edcia valenci\u00e0 destapa les pr\u00e0ctiques de discriminaci\u00f3 sindical continuada dins la multinacional automobil\u00edstica<\/p>\n

\u201cHe de declarar i declaro vulnerat el dret a la llibertat sindical del sindicat demandant, condemnant l\u2019empresa demandada a abonar-li una indemnitzaci\u00f3 de 9.000 euros aix\u00ed com a publicar la present sent\u00e8ncia als seus taulers i a la seva p\u00e0gina web.\u201d Aix\u00ed acaba la sent\u00e8ncia 3062\/2011 de la sala social del Tribunal Superior de Just\u00edcia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) sobre la demanda del sindicat CGT contra l\u2019empresa Ford Espa\u00f1a. La ren\u00fancia de la companyia a rec\u00f3rrer va convertir a principi de l\u2019any 2012 la condemna en ferma, i aix\u00ed es va consolidar una primera sent\u00e8ncia en el mateix sentit em\u00e8s pel Jutjat Social n\u00fam. 10 de Val\u00e8ncia el maig de 2011. Per primera vegada als Pa\u00efsos Catalans un jutjat condemna una empresa per una pol\u00edtica antisindical i de discriminaci\u00f3 ideol\u00f2gica en la seva organitzaci\u00f3 interna quotidiana.<\/p>\n

Ford no \u00e9s una empresa qualsevol. A escala mundial \u00e9s la cinquanta-quatrena companyia per valor econ\u00f2mic, i del nom de l\u2019empresa en va sorgir el \u2018fordisme\u2019, un terme essencial per definir les relacions entre patrons i obrers. Tampoc no \u00e9s una empresa qualsevol al Pa\u00eds Valenci\u00e0. La factoria que la multinacional estatunidenca t\u00e9 a Almussafes concentra la major plantilla en un sol edifici de tot el territori auton\u00f2mic. \u00c9s l\u2019empresa model, el pal de paller de bona part de l\u2019economia valenciana i la nineta dels ulls dels seus governants, que li han facilitat tot tipus d\u2019avantatges legals, fiscals i administratius. El seu exemple \u2014en tecnologia, en responsabilitat social corporativa, en organitzaci\u00f3 interna i tamb\u00e9 en drets laborals\u2014 acaba arribant, m\u00e9s tard o m\u00e9s d\u2019hora, a la resta d\u2019empreses. \u201cAix\u00f2 t\u00e9 una part positiva i una altra de negativa. Quan aconsegu\u00edem millores salarials aix\u00f2 empenyia la resta d\u2019empreses. I quan hem anat cedint i acceptant mesures cada cop m\u00e9s dures, la resta de plantilles no han pogut resistir.\u201d Qui parla aix\u00ed \u00e9s Antonio P\u00e9rez Collado, treballador de Ford i secretari general de la CGT del Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/p>\n

<\/p>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, el resultat de la batalla legal als jutjats entre la Confederaci\u00f3 General del Treball, un dels sindicats m\u00e9s combatius del pa\u00eds, i Ford, l\u2019empresa m\u00e9s important del Pa\u00eds Valenci\u00e0, \u00e9s transcendental per als propers anys de sindicalisme, i no nom\u00e9s valenci\u00e0.<\/p>\n

Antonio P\u00e9rez Collado, Mariano Bosch i Paqui Cuesta, els tres treballadors de Ford i militants de la CGT, mostren amb orgull la sent\u00e8ncia del TSJCV, que els d\u00f3na la ra\u00f3 en les seves den\u00fancies contra l\u2019empresa. Cuesta, acomiadada de l\u2019empresa el 2010, va ser la secret\u00e0ria general de la secci\u00f3 sindical anarcosindicalista. Despr\u00e9s de tants anys de resistir les pressions de la direcci\u00f3, s\u2019han tret un pes de sobre. Ara quan expliquin qu\u00e8 els passa a la f\u00e0brica ja no ser\u00e0 nom\u00e9s la seva opini\u00f3 contra la dels directius o els delegats del sindicat majoritari, sin\u00f3 que podran citar els magistrats que van escriure: \u201cDeclaro vulnerada la llibertat sindical, concretada en la sobrerepresentaci\u00f3 de 108 afiliats del sindicat citat en els ERO successius que s\u2019identifiquen en 105 fets provats, aix\u00ed com en la infrarepresentaci\u00f3 de 105 afiliats al mateix sindicat en els processos de promoci\u00f3 interna de l\u2019empresa\u201d. Darrere aquesta vict\u00f2ria hi ha una feina invisible; \u00e9s quasi impossible valorar-ne la magnitud.
\nPer poder demostrar la discriminaci\u00f3 cap als afiliats de la CGT a Ford van haver de repassar totes les llistes dels tres ERO que van afectar la companyia els anys 2008 i 2009, i extreure\u2019n un per un els noms dels treballadors que havien resultat afectats pels acomiadaments temporals \u2014a m\u00e9s de la durada a l\u2019atur\u2014, identificar entre aquests els afiliats a la CGT i comparar-los amb les xifres globals de la plantilla. Com que no tenien les llistes d\u2019afiliaci\u00f3 a altres centrals no van poder comparar el resultat directament entre organitzacions, per\u00f2 el cegetista Mariano Bosch est\u00e0 segur que el resultat encara hauria estat \u201cm\u00e9s escandal\u00f3s\u201d.<\/p>\n

El que s\u00ed que tenien era els noms dels que alguna vegada s\u2019havien presentat a les llistes al Comit\u00e8 d\u2019Empresa, aix\u00ed que els van buscar entre els afectats per l\u2019ERO i van comparar l\u2019afectaci\u00f3 entre els candidats dels diferents sindicats. Els resultats van ser prou concloents per conv\u00e8ncer els jutges del Tribunal Social i del TSCV: A la tercera regulaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 del 2009, va resultar afectat el 21,40% de la plantilla i durant una mitjana de 51,06 jornades. Entre l\u2019afiliaci\u00f3 anarcosindicalista aquestes xifres pugen un 45,85% durant 67,18 dies. Entre els candidats dels diferents sindicats, un 20% dels que s\u2019havien postulat per la CGT van patir l\u2019ERO, mentre que aquesta xifra va baixar al 7,69% en el cas del STM \u2013 Intersindical Valenciana, 8,51% en CCOO i 1,01% a la UGT.<\/p>\n

Finalment, van repassar les llistes de tots els treballadors promocionats internament entre els anys 2003 i 2010 per demostrar que amb una afiliaci\u00f3 que comprenia el 2,27% de la plantilla nom\u00e9s sumaven l\u20191,47% de les promocions. \u201cAl judici l\u2019empresa va intentar al\u00b7legar que potser els afiliats a la CGT ten\u00edem menys m\u00e8rits professionals, per\u00f2 el jutge no ho va acceptar\u201d, recorda Bosch.<\/p>\n

La seva euf\u00f2ria, per\u00f2, \u00e9s m\u00e9s proporcional a l\u2019esfor\u00e7 realitzat per aconseguir-la \u2014aquest tit\u00e0nic informe va ser realitzat de forma no remunerada pels militants de la CGT\u2014 que a les seves aplicacions pr\u00e0ctiques. S\u00f3n conscients que la seva vict\u00f2ria \u00e9s merament moral, ja que nom\u00e9s obliga l\u2019empresa a fer p\u00fablica la sent\u00e8ncia i a pagar una indemnitzaci\u00f3 de 9.000 euros \u2014una xifra que descriuen com \u201crid\u00edcula\u201d per una companyia com Ford\u2014 per\u00f2 no a modificar les seves pol\u00edtiques laborals. Ara, la propera batalla \u00e9s la vintena de demandes individuals \u2014la primera ja ha acabat amb vict\u00f2ria per al treballador\u2014 d\u2019anarcosindicalistes per discriminaci\u00f3 en algun dels ERO, que podria comportar indemnitzacions particulars, tot i que asseguren que aquestes no s\u00f3n gaire elevades.<\/p>\n

El model nord-americ\u00e0<\/h4>\n

Per\u00f2 per contextualitzar el conflicte cal anar a l\u2019any 1997. Aquell any arribava a Almussafes un nou director, Antonio Ad\u00e9s, un argent\u00ed format als Estats Units i amb m\u00e9s de vint anys de carrera a Ford. \u201cAd\u00e9s arriba amb una mentalitat americana pel que fa a les relacions laborals \u2014explica Bosch\u2014, que es basa en un sindicat \u00fanic sense funcions tant reivindicatives com de col\u00b7laboraci\u00f3 amb la direcci\u00f3.\u201d \u00c9s Antonio Ad\u00e9s, segons denuncien, qui comen\u00e7a un proc\u00e9s que privilegia les relacions amb la UGT i arracona la resta de centrals. La versi\u00f3 d\u2019aquests sindicalistes \u00e9s que els delegats de la UGT tenen m\u00e9s for\u00e7a que els mateixos encarregats: \u201cDecideixen sobre canvis de torns, dates per a les vacances o promocions internes. Per entrar a Ford cal tenir el vist-i-plau de la UGT, que controla tamb\u00e9 l\u2019escola de formaci\u00f3 de l\u2019empresa, i fins i tot els t\u00e8cnics que volen col\u00b7locar un fill passen la sol\u00b7licitud a aquests delegats\u201d.<\/p>\n

Per demostrar aquesta situaci\u00f3, Bosch i P\u00e9rez Collado posen un exemple: \u201cFord \u00e9s una empresa amb un control de la despesa brutal. Compten cada tap de les orelles que gastes, et fan apagar sempre els llums, controlen el sab\u00f3 dels lavabos\u2026 Calculen fins a l\u2019\u00faltim c\u00e8ntim, per\u00f2 en canvi paguen el sou a 35 alliberats sindicals sense cap obligaci\u00f3 legal de fer-ho. Per qu\u00e8? Evidentment hi surten guanyant. No nom\u00e9s en pau social, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la resoluci\u00f3 de milers dels petits conflictes que surten al dia a dia de la f\u00e0brica. Ara mateix la UGT s\u2019ha convertit en l\u2019aut\u00e8ntic departament de personal de Ford\u201d.<\/p>\n

Qui no est\u00e0 gens d\u2019acord amb la cr\u00edtica de la CGT \u00e9s Carlos Faubel, antic secretari del Comit\u00e8 d\u2019Empresa i ara secretari general de la secci\u00f3 sindical d\u2019UGT a Ford. Faubel defensa el \u201csindicalisme responsable que sap ser ferm quan toca\u201d de la seva central i explica que les relacions de la UGT amb la direcci\u00f3 s\u00f3n \u201cirregulars, amb moments m\u00e9s bons i altres de m\u00e9s tensos, com el 2009, quan vam realitzar concentracions i tancades per evitar un miler d\u2019acomiadaments\u201d. Tamb\u00e9 avala la tasca d\u2019uns alliberats que \u201cs\u00f3n fruit d\u2019una majoria continuada de la UGT a Ford que demostra la confian\u00e7a dels treballadors en la seva feina\u201d.<\/p>\n

Sobre la recent sent\u00e8ncia del TSJCV, Faubel acata el veredicte de la just\u00edcia i no creu que cap resoluci\u00f3 que ajudi els treballadors sigui negativa, per\u00f2 discrepa de la situaci\u00f3 que descriu l\u2019informe elaborat per la CGT. Lamenta que aquest sindicat no hagi fet arribar el seu malestar al Comit\u00e8 d\u2019Empresa que, assegura, \u201cno va tenir mai const\u00e0ncia d\u2019aquestes queixes\u201d. Tamb\u00e9 defensa la tasca del Comit\u00e8, que \u201cva vetllar perqu\u00e8 els ERO s\u2019apliquessin de forma rotativa sempre que aix\u00f2 fos possible, i la prova \u00e9s que hi ha afectats de tots els sindicats\u201d.<\/p>\n

Per la seva banda, Ford Espa\u00f1a no ha volgut fer declaracions per a aquest reportatge. El tel\u00e8fon del seu Departament de Premsa no \u00e9s p\u00fablic, i no ha respost a cap dels m\u00faltiples correus de l\u2019Anuari M\u00e8dia.cat. El passat 8 de mar\u00e7, per\u00f2, en un acte organitzat per la patronal valenciana amb el t\u00edtol \u201cLa Comunitat Valenciana en la sortida de la crisi\u201d, Antonio Ad\u00e9s \u2014citat per l\u2019ag\u00e8ncia EFE\u2014 va enaltir la pau social garantida per la UGT i va celebrar que aquest sindicat domini el Comit\u00e8 d\u2019Empresa amb majoria absoluta. En el mateix acte, Ad\u00e9s va recon\u00e8ixer que la planta d\u2019Almussafes \u00e9s una de les factories de Ford a Europa amb m\u00e9s flexibilitat laboral i capacitat per pactar les necessitats de la producci\u00f3, i tot seguit va remarcar que els costos laborals encara s\u00f3n \u201cexcessius\u201d.<\/p>\n

Els fets s\u00f3n, per\u00f2, que poc despr\u00e9s de l\u2019arribada d\u2019Antonio Ad\u00e9s a Almussafes es va trencar la hist\u00f2rica paritat entre CCOO i UGT al Comit\u00e8 d\u2019Empresa a favor dels segons, que han anat creixent en representaci\u00f3 i afiliaci\u00f3 fins a arribar a un domini absolut, amb 20 dels 33 delegats del Comit\u00e8 i 5.135 afiliats (el 71,5% de la plantilla). CCOO ha quedat redu\u00eft a nom\u00e9s set delegats i 890 afiliats (el 12,35%), segons dades internes de l\u2019empresa \u2014que \u00e9s qui descompta les quotes sindicals directament de la n\u00f2mina\u2014 del 2008. Avui deuen ser una mica menors a causa de la reducci\u00f3 de la plantilla. \u00c9s precisament aquesta darrera central qui ha perdut, en nombres absoluts, m\u00e9s representaci\u00f3 i afiliaci\u00f3 en un transvasament continuat en favor de la UGT. Tanmateix, malgrat els intents realitzats, no ha estat possible afegir la valoraci\u00f3 del portaveu de la secci\u00f3 sindical de CCOO a aquest reportatge.<\/p>\n

Rere aquestes dades que podrien avalar l\u2019\u00e8xit del \u201csindicalisme responsable\u201d del qual parlava Faubel, n\u2019apareix una altra que fa sospitar que hi ha alguna cosa m\u00e9s al darrere. A les eleccions sindicals del 16 de febrer del 2011 la candidatura ugetista va aconseguir 3.085 vots i un 61,36% dels sufragis. Un miler llarg dels seus afiliats, per tant, no van votar al sindicat al qual paguen una quota, i la seva pres\u00e8ncia al Comit\u00e8 \u00e9s deu punts percentuals per sota del que li tocaria extrapolant les dades d\u2019afiliaci\u00f3. La resta de sindicats obtenen, en canvi, m\u00e9s vots que afiliats, en especial la CGT, la representativitat electoral de la qual triplica el pes de la seva afiliaci\u00f3.<\/p>\n

La discriminaci\u00f3, l\u2019altra cara del privilegi<\/h4>\n

La pol\u00edtica d\u2019afavorir la UGT iniciada a partir del 2000 va tenir una cara molt m\u00e9s amarga: la persecuci\u00f3 i discriminaci\u00f3 contra la CGT com a sindicat, per\u00f2 tamb\u00e9 contra els seus afiliats individualment. Els sindicalistes denuncien dificultats per triar els dies de vacances, inflexibilitat a l\u2019hora de demanar canvis de torn, control de les hores sindicals fins al darrer minut per als seus delegats, no promoci\u00f3 interna o impossibilitat que els seus familiars entrin a treballar a l\u2019empresa. La quotidianitat laboral dels militants de la CGT s\u2019ha convertit en un infern. No hi falten, tampoc, les sancions i els acomiadaments.<\/p>\n

\u201cLa tensi\u00f3 t\u2019acaba destrossant, has d\u2019estar sempre vigilant, no et pots despistar ni un segon perqu\u00e8 sempre t\u2019estan posant a prova \u2014explica Paqui Cuesta\u2014, i al final un dia t\u2019enxampen.\u201d Cuesta va ser acusada de desobeir un encarregat i va ser acomiadada en un cas que, encara, est\u00e0 pendent de resoluci\u00f3 judicial. \u201cEn 33 anys a l\u2019empresa no havia tingut mai ni una sola amonestaci\u00f3, cap problema. I quan vaig ser escollida delegada se me\u2019n van acumular tres en poc m\u00e9s de dos anys. Dues les vaig guanyar als jutjats, per\u00f2 aix\u00f2 no va impedir a la direcci\u00f3 acomiadar-me a la quarta, tot i la meva protecci\u00f3 pel fet de ser delegada.\u201d El cas va ser for\u00e7a sonat i va provocar que la CGT convoqu\u00e9s una aturada a la factoria el juliol del 2010. Durant l\u2019anterior legislatura els quatre delegats d\u2019aquesta central van arribar a sumar un any de suspensi\u00f3 de feina i sou.<\/p>\n

P\u00e9rez Collado i Bosch asseguren que la CGT ha estat la m\u00e9s perjudicada per aquestes pr\u00e0ctiques, per sobre de CCOO i el STM \u2013 Intersindical Valenciana. \u201cCreiem que anaven per nosaltres perqu\u00e8 \u00e9rem els m\u00e9s reivindicatius i tamb\u00e9 els que tenim menys capacitat de pressi\u00f3 a l\u2019exterior de l\u2019empresa. No \u00e9s el mateix ficar-se amb la CGT que amb CCOO.\u201d Per\u00f2 apunten tamb\u00e9 raons d\u2019estrat\u00e8gia: \u201cEns han fet servir de boc expiatori, de demostraci\u00f3 a la resta de sindicats del que els podia passar a ells tamb\u00e9\u201d.<\/p>\n

El resultat d\u2019aquesta pressi\u00f3 ha estat la p\u00e8rdua de m\u00e9s de la meitat d\u2019afiliats de la secci\u00f3 sindical i haver convertit la seva feina en quasi clandestina. \u201cHi ha molta gent que no vol que li donem la revista p\u00fablicament, que gaireb\u00e9 no ens vol ni parlar perqu\u00e8 no els relacionin amb nosaltres, ja que al final a la f\u00e0brica s\u2019acaba sabent tot \u2014expliquen\u2014. I molts altres que s\u2019hi afilien en secret, passant els rebuts pel banc i no per la n\u00f2mina, perqu\u00e8 aix\u00ed l\u2019empresa no ho s\u00e0piga. Alguns d\u2019ells \u00e9s possible, fins i tot, que tamb\u00e9 paguin la quota via n\u00f2mina a la UGT.\u201d I almenys un va anar al judici per declarar com, despr\u00e9s d\u2019haver passat de la CGT a la UGT, va ser promocionat immediatament; un testimoni que el jutge va considerar clau.<\/p>\n

Per\u00f2 P\u00e9rez Collado i Bosch no culpen els que cedeixen: \u201cCada grau de promoci\u00f3 significa 3.000 euros m\u00e9s a l\u2019any \u2014una minva que t\u2019acompanyar\u00e0 tota la vida, ja que tamb\u00e9 afecta la pensi\u00f3\u2014, i al final, quan tota la teva l\u00ednia est\u00e0 cobrant m\u00e9s que tu per fer la mateixa feina \u00e9s normal llen\u00e7ar la tovallola\u201d. O un altre exemple encara m\u00e9s dram\u00e0tic: \u201cCom dius a la teva fam\u00edlia que no pots col\u00b7locar el teu fill o el teu germ\u00e0 que s\u00f3n a l\u2019atur per la teva milit\u00e0ncia sindical? La pressi\u00f3 llavors es fa molt forta\u201d. I aix\u00f2 sense comptar les conseq\u00fc\u00e8ncies quan arribi un ERO. \u00c9s per aix\u00f2 que P\u00e9rez Collado no dubta a definir els dos-cents afiliats per n\u00f2mina al seu sindicat d\u2019\u201caut\u00e8ntics herois\u201d.<\/p>\n

Deu sent\u00e8ncies per discriminaci\u00f3 sindical el 2011<\/h4>\n

A m\u00e9s de la sent\u00e8ncia contra Ford, els diferents tribunals superiors auton\u00f2mics dels Pa\u00efsos Catalans van emetre deu sent\u00e8ncies relatives a la discriminaci\u00f3 sindical, totes a la Sala Social del TSJ de Catalunya. D\u2019aquestes, set demandes eren per acomiadaments, quatre de les quals van acabar en favor de les empreses i nom\u00e9s dues dels treballadors. En un d\u2019aquests darrers hi havia l\u2019\u00fanic cas en qu\u00e8 l\u2019acomiadat era delegat sindical, en aquest cas per la UGT a l\u2019empresa Ferrovial. Un altre dels casos \u00e9s similar al de Ford, en qu\u00e8 el treballador, v\u00edctima d\u2019un ERO, al\u00b7lega que els treballadors de certes centrals i els no afiliats \u2014el seu cas\u2014 van ser m\u00e9s perjudicats que els d\u2019altres sindicats a les llistes d\u2019acomiadats, per\u00f2 els magistrats no van tenir en compte l\u2019argument i van confirmar l\u2019acomiadament.<\/p>\n

Les altres tres demandes van ser per discriminaci\u00f3 a dos delegats sindicals de Transportes Mart\u00edn \u2014guanyada pels treballadors\u2014, per una sanci\u00f3 greu a un treballador d\u2019Ahlstrom Barcelona per incompliment de les normatives de seguretat i per mobbing a una empleada a Alfons Sigalat SL, aquests dos \u00faltims sense ser delegats i favorables a l\u2019empresa.<\/p>\n

An\u00e0lisi del tractament medi\u00e0tic<\/h4>\n

La pres\u00e8ncia de Ford als mitjans valencians \u00e9s constant i qualsevol fet que afecti una de les empreses m\u00e9s grans del pa\u00eds i el seu centre fabril amb m\u00e9s plantilla rep un tractament preferent. Aix\u00ed, la concessi\u00f3 d\u2019un nou model de cotxe, la negociaci\u00f3 del nou conveni o les declaracions dels seus directius es tenen molt en compte, com es va poder comprovar durant la darrera confer\u00e8ncia del director general de Ford Espa\u00f1a el passat 8 de mar\u00e7 . Durant el conflicte que va acompanyar la negociaci\u00f3 del darrer conveni col\u00b7lectiu el diari Las Provincias va arribar a publicar un dossier especial al seu web.<\/p>\n

En contrast, el periple judicial de la demanda de la CGT contra Ford ha tingut ress\u00f2 molt petit, encara que ha anat augmentant a mesura que les vict\u00f2ries eren en inst\u00e0ncies m\u00e9s elevades. Aix\u00ed, el maig del 2011, quan hi ha la primera sent\u00e8ncia al Jutjat Social n\u00fam. 10 de Val\u00e8ncia, es publiquen petits breus a Las Provincias, Levante i l\u2019edici\u00f3 valenciana d\u2019El Pa\u00eds, tots resums del teletip redactat per Europa Press. I quan el novembre del 2011 el TSJCV confirma la sent\u00e8ncia, se\u2019n fan ress\u00f2 20 Minutos i el desaparegut ADN. Aix\u00ed hi tot, la majoria d\u2019inputs es produeixen el febrer del 2012 \u2014quan ja s\u2019est\u00e0 elaborant l\u2019Anuari\u2014, que \u00e9s quan la sent\u00e8ncia esdev\u00e9 ferma en finalitzar el termini sense que l\u2019empresa presenti recurs i \u00e9s llavors quan els dos principals diaris Val\u00e8ncia hi dediquen les peces m\u00e9s elaborades.<\/p>\n

Un seguiment similar \u00e9s el que han fet alguns digitals valencians \u2014Diario Cr\u00edtico CV i Ribera Express\u2014 i econ\u00f2mics \u2014El Mundo Financiero i El Economista\u2014, que en general han publicat els teletips d\u2019ag\u00e8ncia.<\/p>\n

Per\u00f2 tot i aix\u00ed, tota la cobertura -tant la d\u2019ag\u00e8ncia com l\u2019elaborada pels mateixos mitjans- es basa sempre en els comunicats emesos per CGT, sense contrastar mai la informaci\u00f3 amb l\u2019empresa, altres sindicats o terceres fonts. Si aquesta feina s\u2019intenta fer i no s\u2019aconsegueix per voluntat d\u2019alguna de les parts no es reflecteix en els textos.<\/p>\n

Cal tenir en compte, en aquest cas, el seguiment que n\u2019ha fet la premsa sindical i alternativa. Cal destacar la revista de la CGT estatal Rojo y Negro i l\u2019emissora valenciana R\u00e0dio Klara. Tamb\u00e9 altres mitjans com Cr\u00f3nica Popular o Diagonal han publicat la hist\u00f2ria.<\/p>\n

Hemeroteca<\/h4>\n

\u201cUn juzgado condena a Ford a indemnizar con 9.000 euros a CGT por vulneraci\u00f3n de la libertad sindical\u201d<\/a>, El Economista, 27\/05\/2011<\/p>\n

\u201cUn juzgado condena a Ford a pagar 9.000 euros a CGT\u201d<\/a>, El Pa\u00eds, 28\/05\/2011<\/p>\n

\u201cFord pagar\u00e1 9.000 euros a CGT por discriminaci\u00f3n sindical\u201d<\/a>, Las Provincias, 28\/05\/2011<\/p>\n

\u201cEl TSJCV condena a Ford a pagar 9.000 euros a CGT por discriminar a los afiliados en la aplicaci\u00f3n de los ERE\u201d<\/a>, 20 Minutos, 25\/11\/2011<\/p>\n

\u201cEl TSJ confirma la sanci\u00f3n a Ford de 9.000 euros por pr\u00e1cticas antisindicales\u201d<\/a>, Levante, 15\/02\/2012<\/p>\n

\u201cEl T.S.J. de la Comunidad Valenciana condena en firme a Ford por discriminaci\u00f3n sindical\u201d<\/a>, Rojo y Negro 14\/02\/2012<\/p>\n

\u201cFord vulner\u00f3 la libertad sindical en Almussafes\u201d<\/a>, Diagonal, 21\/06\/2011<\/p>\n

Recursos i fonts<\/h4>\n

Gabinet de Premsa de CGT al Pa\u00eds Valenci\u00e0
\n963 134 353<\/p>\n

Antonio P\u00e9rez Collado, secretari general de CGT-PV
\n666 452 470<\/p>\n

UGT Pa\u00eds Valenci\u00e0
\n963 884 140<\/p>\n

Secci\u00f3 Sindical CCOO \u2013 Ford
\n961 794 596<\/p>\n

P. P\u00e9rez, responsable de premsa de Ford Espa\u00f1a
\npperez@ford.es<\/p>\n

Joan Canela i Barrull (Barcelona, 1974)<\/h4>\n

Periodista freelance. Redactor de M\u00e8dia.cat i col\u00b7laborador habitual de diferents mitjans com els diaris Berria i Il Manifesto, la Revista ONGC i el setmanari Directa. Ha coordinat la secci\u00f3 internacional de la Directa i entre 2008 i 2010 va ser corresponsal a Sud-\u00e0frica per a mitjans com El Peri\u00f3dico, Berria, Il Manifesto i El Temps.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una resoluci\u00f3 pionera del Tribunal Superior de Just\u00edcia valenci\u00e0 destapa les pr\u00e0ctiques de discriminaci\u00f3 sindical continuada dins la multinacional automobil\u00edstica<\/p>\n

\u201cHe de declarar i declaro vulnerat el dret a la llibertat sindical del sindicat demandant, condemnant l\u2019empresa demandada a abonar-li una indemnitzaci\u00f3 de 9.000 euros aix\u00ed com a publicar la present sent\u00e8ncia als seus taulers i a la seva p\u00e0gina web.\u201d Aix\u00ed acaba la sent\u00e8ncia 3062\/2011 de la sala social del Tribunal Superior de Just\u00edcia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) sobre la demanda del sindicat CGT contra l\u2019empresa Ford Espa\u00f1a. La ren\u00fancia de la companyia a rec\u00f3rrer va convertir a principi de l\u2019any 2012 la condemna en ferma, i aix\u00ed es va consolidar una primera sent\u00e8ncia en el mateix sentit em\u00e8s pel Jutjat Social n\u00fam. 10 de Val\u00e8ncia el maig de 2011. Per primera vegada als Pa\u00efsos Catalans un jutjat condemna una empresa per una pol\u00edtica antisindical i de discriminaci\u00f3 ideol\u00f2gica en la seva organitzaci\u00f3 interna quotidiana.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[467,46,6,430,475,53,412,261,8,9],"class_list":["post-2432","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies","tag-anarcosindicalisme","tag-anarcosindicalismo","tag-cgt","tag-ford","tag-joan-canela","tag-libertad-de-expresion","tag-mediacat","tag-medios-de-comunicacion","tag-pais-valencia","tag-valencia"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2432","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2432"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2432\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2432"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2432"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2432"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}