{"id":12970,"date":"2026-11-15T17:29:00","date_gmt":"2026-11-15T15:29:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=12970"},"modified":"2026-11-15T17:29:01","modified_gmt":"2026-11-15T15:29:01","slug":"els-camins-de-la-musica-un-violi-gitano-al-jazz-pierre-blanchard-12-11-26","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/els-camins-de-la-musica-un-violi-gitano-al-jazz-pierre-blanchard-12-11-26\/","title":{"rendered":"Els Camins de la M\u00fasica. Un viol\u00ed gitano al jazz: Pierre Blanchard 12\/11\/26"},"content":{"rendered":"\n

No \u00e9s el viol\u00ed un instrument que s’haja prodigat al m\u00f3n del jazz, encara que als anys trenta, al seu albor, Django Reinhardt<\/a><\/strong>, un manouche <\/em>franc\u00e9s -el nom amb qu\u00e8 es reconeixen els gitanos de centre-Europa- va acollir els sons del dixie i els va traduir al seu idioma musical, acompanyat en la seua aventura pel violinista Stephan Grapelli <\/a><\/strong>i obtenint una enorme acollida i popularitat. El jazz manouche<\/em> a Fran\u00e7a, doncs, \u00e9s una tradici\u00f3 que ve des dels primers temps<\/p>\n\n\n\n

Des dels temps del mestre Grapelli,<\/strong> el viol\u00ed ha tingut, sobretot a Fran\u00e7a<\/a> i Europa encara que no exclusivament, conreadors d’aquest estil; Pierre Blanchard<\/a><\/strong> n’\u00e9s un dels destacats.<\/p>\n\n\n\n

Nascut el 1956 a Saint-Quentin, a Fran\u00e7a, va tindre estudis musicals des de la seua infantesa, graduant-se amb honors en dos conservatoris com a destacat int\u00e8rpret de viol\u00ed. Per\u00f2 el cuquet del jazz<\/em> el va tocar ben prompte i, un cop enllestida la seua formaci\u00f3 acad\u00e8mica va comen\u00e7ar immediatament a tocar en grups de jazz. Va tindre la sort de que a comen\u00e7ament de l’any 1980 el va vore tocar, ni m\u00e9s ni menys, que el mestre Martial Solal<\/a><\/strong> i, immediatament, el va incorporar a la seua orquestra com a solista de viol\u00ed. Hi va estar fins a l’any 1986. <\/p>\n\n\n\n

El pas per l’orquestra de Martial Solal <\/strong>va afinar les seues caracter\u00edstiques musicals amb les innovacions estil\u00edstiques del gran m\u00fasic algeri\u00e0 i ja en l’any 1985, just abans de deixar l’orquestra, va gravar el seu primer LP com a cap de cartell.<\/p>\n\n\n\n

T\u00e8cnicament molt dotat i amb una s\u00f2lida formaci\u00f3 musical acad\u00e8mica, el seu estil, personal estil, delata tant el seu amor per les cordes, com la capacitat d’incloure en el seu jazz totes les innovacions estil\u00edstiques i t\u00e8cniques que, tant la m\u00fasica \u00abcl\u00e0ssica\u00bb com el jazz, han anat introduint al llarg dels segles XX i XXI a la m\u00fasica popular.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

El disc que escoltareu al programa, \u00abVolutes\u00bb<\/a><\/em>, tret l’any 2000, que vaig trobar un poc casualment per internet, \u00e9s una bona mostra de la barreja estil\u00edstica, t\u00e8cnica musical i sonoritat, que ha sabut integrar en unes peces que, per moments, sonen com una m\u00fasica de cambra postrom\u00e0ntica (?) -es fa acompanyar per un conjunt de cordes- per a de sobte entrar amb una enorme for\u00e7a en el caracter\u00edstic ritme de la m\u00fasica del \u00abjazz manouche<\/em>\u00ab. A destacar la pe\u00e7a de cloenda del disc d’un enorme lirisme, interpretada per Pierre Blanchard <\/a><\/strong>tot el temps amb un elegant \u00abpizzicato\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Ja vos dic que ha estat per a mi una molt agradable troballa que, si puc fer-me amb un disc seu que he vist referenciat, tamb\u00e9 supose que el programar\u00e9. \u00c9s una m\u00fasica molt agradable i encomanadissa… i molt ben interpretada.<\/p>\n\n\n\n