{"id":12897,"date":"2026-10-30T13:49:14","date_gmt":"2026-10-30T11:49:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=12897"},"modified":"2026-10-30T13:49:17","modified_gmt":"2026-10-30T11:49:17","slug":"els-camins-de-la-musica-un-acordio-del-segle-xxi-ted-reichman-29-10-26","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/els-camins-de-la-musica-un-acordio-del-segle-xxi-ted-reichman-29-10-26\/","title":{"rendered":"Els Camins de la M\u00fasica. Un acordi\u00f3 del segle XXI: Ted Reichman 29\/10\/26"},"content":{"rendered":"\n

Nascut a Aroostook County, Maine en 1973, Ted Reichman <\/a><\/strong>\u00e9s un m\u00fasic que, si b\u00e9 t\u00e9 com a instrument base l’acordi\u00f3, en les seues gravacions toca tamb\u00e9 una varietat d’instruments i, sobretot, assegut davant la taula de mescles i els sintetitzadors, dona ales a la seua inspiraci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Encara que va estudiar m\u00fasica de manera convencional en la seua primera joventut, va contactar amb dos m\u00fasics absolutament implicats en els treballs electroac\u00fastics i les noves sonoritats electr\u00f2niques: Alvin Lucier<\/strong> i, sobretot, Anthony Braxton.<\/a><\/strong> De Braxton es reconeix alumne -que ho va ser alguns anys- i va treballar quan encara  estudiava amb ell, al seu grup.<\/p>\n\n\n\n

Encara que va ser a suggeriment del propi Braxton <\/strong>que es va decidir per l’acordi\u00f3 <\/a><\/em>com a instrument, un cop va acabar la seua estada amb ell es va traslladar a Nova York, on l’ambient avantguardista i el contacte amb gent de jazz, rock-and-roll<\/em> i amb grups de m\u00fasica jueva (havia estudiat tamb\u00e9 etnom\u00fasica al conservatori) i sent ell mateix d’adscripci\u00f3 jueva, la seua orientaci\u00f3 musical va encaminar-se, decididament, pels sons m\u00e9s abstractes (entenent el terme com en la pintura abstracta). L’estada de deu anys amb el grup Claudia Quintet, que encap\u00e7alava el percussionista John Hollenbeck<\/strong><\/a><\/em> <\/strong><\/a>-una de les figures m\u00e9s polifac\u00e8tiques del panorama musical d’avantguarda nord-americ\u00e0- el va fer al\u00e7ar el vol, definitivament, amb la gravaci\u00f3 del primer disc sota la seua titularitat; \u00abEmigr\u00e9. <\/em><\/a><\/p>\n\n\n\n

Es va publicar<\/a><\/em> l’any 2003, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 fonamental del clarinetista -i m\u00e9s coses- Doug Wieselman<\/strong>, i un redu\u00eft nombre d’instrumentistes:<\/p>\n\n\n\n

Mark Stewart<\/em> al violoncel, <\/p>\n\n\n\n

Doug Wieselman<\/em> al clarinet, harm\u00f2nica i guitarra ac\u00fastica<\/p>\n\n\n\n

Mark Stewart<\/em> al violoncel, guitarra el\u00e8ctrica i banjo<\/p>\n\n\n\n

Dougie Bowne, <\/em>bateria<\/p>\n\n\n\n

Roberto Rodr\u00edguez<\/em> a les percussions<\/p>\n\n\n\n

Joyce Hammann <\/em>al viol\u00ed i viola <\/p>\n\n\n\n

i, clar <\/p>\n\n\n\n

Ted Reichman,<\/strong> a l’acordi\u00f3, electr\u00f2nica, guitarra, orgue [Hammond de bomba], percussi\u00f3, piano i c\u00edtara.<\/p>\n\n\n\n

La producci\u00f3 \u00e9s del mateix Ted Reichman.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria del disc surt de la biografia d\u2019un dels millors fot\u00f2grafs del segle XX, Andor Kert\u00e9sz<\/em> (2 juliol 1894, Budapest, Hongria-28 setembre 1985 a Nova York). Va viure els seus primers anys a la comunitat jueva de Budapest, Ted <\/strong>explica de forma musicalment eloq\u00fcent la hist\u00f2ria cl\u00e0ssica d’un home que deixa enrere la seua her\u00e8ncia jueva nom\u00e9s per trobar una major alienaci\u00f3 en l’intent d’assimilaci\u00f3 a Fran\u00e7a i els Estats Units. La seua vida itinerant i sempre alienada, porta a Reichman<\/strong> a fer un emotiu i sentit \u00abviatge\u00bb<\/em> amb una composici\u00f3 que, en forma de suite -al meu parer- va deixant petites peces amb al\u00b7lusions a llocs per on va passar (que no viure). <\/em><\/p>\n\n\n\n

Un retrat emotiu i inspirat,<\/em> transformat pel compositor en una m\u00fasica propera, \u00edntima, acollidora,<\/em> que va resultar el seu primer pas cap a una producci\u00f3 musicalment molt m\u00e9s agosarada, <\/em>estil\u00edsticament parlant, que en aquesta obra es deixa entreveure i que explotar\u00e0 en la seua producci\u00f3 posterior, en una l\u00ednia de m\u00fasica experimental i electr\u00f2nica. Una mena de m\u00fasica electr\u00f2nica \u00abde cambra<\/strong>\u00ab,<\/em> per adoptar la denominaci\u00f3 habitual en el m\u00f3n de la cl\u00e0ssica.<\/p>\n\n\n\n